LA PARLA DE LA VALL

ESCOLTET

Acció de dir una cosa a l'orella, en veu molt baixa.
   - Saps de que m’he assabentat? Que la veïna beu.
De vegades acabem dient;
   - Però no ho digues a ningú.
I al moment ho sap tot el veïnat.
Solem dir una expressió quan fem escoltets davant de la gent:
   · Escoltets en reunió, son de mala educació o falta d’educació (Vol dir que és de mala educació xiuxiuejar a l’orella, que la gent al teu voltant se n’adona i pensen que tens alguna cosa a amagar, que estàs parlant malament d’ells)
També quan volem reprendre a algú (sobretot xiquets) d’alguna malifeta, males paraules o mal comportament, li diem.
   - "Vine i et faré un ESCOLTET"
Fins i tot està el joc de l’escoltet.
Els xiquets/es seien en un rogle. Un deia una frase a cau d'orella al qui tenia al costat. Aquest segon xiquet/a la passava de la mateixa manera al següent. Els altres jugadors feien això mateix, fins que la frase arribava a l'últim. Aleshores aquest últim deia la frase en veu alta i es veia com s'havien transformat les paraules inicials a mesura que passaven pels jugadors/es.


MONE

Forma contracta de anem-nos-en. Anem, au, anem-nos-en. Forma col·loquial de conjugar el verb anar o anem en valencià i una de les expressions més comunes que et pots trobar. Una particular paraula per dir que 'és hora d'anar-se'n'. I que moltes vegades es pot rematar amb un "au", com salutació final.

I AVANT
I ja està. Un altre terme molt emprat quan es vol acabar amb una conversa o emfatitzar que s'ha dit. S'usa per a expressar que cal deixar estar alguna cosa que no és important.

I s’ha acabat, i punt, i deixa-ho estar, igual té. Encara que és injust, paga i avant. No ho penses més, avant i avant.
- No s'ho val que discutim: paga i avant.
També indica, només, exclusivament.
- Quant costa l'entrada? -Tres euros i avant.

MA
És la forma col·loquial contracta de mira. Però no tant com mirar, sinó en expressions com "ma que ets" o "ma que t'agrà", per fer-li un retret al seu comportament o acció.

XICUELO-A

És la forma col·loquial de Xaval / xavala. 
Així anomenen els vallers més veterans als més joves. Ho fem quan ens dirigim als xiquets i xiquetes més menuts-des.
Moltes vegades es diu per cridar l’atenció davant d'una actitud un poc dubtosa i que en escoltar-la ens tenia tot el dia preocupats.
- Xé xicuelo, ja li ho diré a ton pare.
I és que aleshores hi havia una cosa que si bé no s'ha perdut de tot, és el respecte pels demés i pels majors. I tots sabíem que si la queixa arribava als nostres pares, correria la corretja.
La paraula xaval també la solem emprar en contextos diferents. Per exemple si ho diem en pla de conya en expressions com:
- Estàs fet un xaval!,
- Què dius, xaval?
adreçades a algú que clarament no és una persona jove.
O bé s’usa en contextos, diguem-ne, negatius o d’amenaça:
- A tu què et passa, xaval?,
- Tens cap problema, tu, xaval?.
Però si utilitzem el femení xavala, aleshores el significat agarra el sentit de floreta:
- Mira que xavala!

ESGARGAMELLAR-SE
És el que molts coneixem com desganyitar-se.
Fatigar-se la gola cridant. Cridar excessivament. Fer-se malbé, la gola a força de cridar.
- M’he esgargamellat de cridar-te i no m’has respost.
Esgargamellar-se ve de gargamella, que és l’altra manera que tenim de referir-nos a la gola, exactament l'espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.
- Té un os entravessat a la gargamella.
També esgargamellem quan ens escanyem amb un gargall.
També solem dir algunes expressions quan cridem massa fort:
· Perdre el bel (Escanyar-se de tant de cridar).
- Estaven discutint i, de tant cridar, ha perdut el bel.
· Prendre el cel amb les dents (Irritar-se molt, fer grans crits d’indignació).
- Quan li van dir que ja havia fet tard, prenia el cel amb les dents; mai no l’havíem vist tan irritat.
· Posar-se com un gall de panses.
· Cridar com un boig. (Alçar la veu)
· Tenir trencat el tel de la llengua.
· Enfosquir-se-li la veu.
· A plens pulmons (Cridar molt i escandalosament)
· Aixecar el gallet (Cridar massa en una discussió)
· Alçar el Cristo (Cridar molt, amb indignació)
· Arrancar els ais (Cridar molt, escandalosament)
· Baladrejar (Cridar esvalotant)
· Baladrejar més que la mar de llevant (Cridar molt)
· Clavar crits (Cridar molt)
· Cridar com un descosit (Fer grans crits, sia plorant, sia per altra causa)


ESME/ESMA
Si bé aquesta paraula té diferents significats, nosaltres els vallers i valleres l’utilitzem per manifestar si una persona té força, coratge i energia per a fer les coses.
      - Tindre bon esme per a dirigir un projecte.
Normalment la fem servir més vegades en sentit negatiu. Així solem escoltar l’expressió:
   · Sense esma (Sense forces).
      - No tenia esme per alçar-se del llit.
Ara, quan es tracta de fer les coses amb esme es refereix a quan es fan les coses maquinalment, instintivament, sense fixar l'atenció. Aleshores escoltem l’expressió:
   · Anar a l’esme (Anar sense veure-hi o sense fixar l'atenció).
      - Caminar d'esme
També quan es perd l'orientació, la facultat de saber per on es va o què es fa diem:
   · Perdre l'esme
      - La fam i la por li van fer perdre l'esme.
Tenim també una altra paraula amb aquest significat:


CATXASSA.- Persona que es mou sense esma, amb molta fleuma. Que actua amb calma i lentitud excessiva. Per exemple:
      - Amb aquesta catxassa no acabaràs mai la feina, ni arribaràs mai enlloc.
Però segurament la paraula catxassa l’haveu escoltat per indicar que una persona té bona presència, o fa goig de veure-la.
      - Menuda catxassa tenia el nuvi el dia de la seva boda.

ESMARRAR-SE
Segur que estem farts d’escoltar que s’ha esmarrat l’haca (espantar-se) o s’han esmarrat les vaques durant les festes (escapar-se, prendre un camí diferent del que tocava).
Esmarrar-se ve de “FER MARRADA: fer un camí equivocat com a conseqüència d’haver fet un error’
Però a banda la fem servir en sentit figurat aplicat a les persones que es desvien del bon camí, excedint-se en actes o en paraules; anar-se'n de la llengua.
   - Sempre que s'esmarra li arrea.
   - No m’agrada gens eixe xicot. S’esmarra massa.
En una paraula, esmarrar-se, és passar-se de la ratlla, ultrapassar els límits de la tolerància i de la paciència.

ESPARAMENTS/ASPARAMENTS
Esparament o asparament és una paraula que s’usa sempre en plural. Fer esparaments és tindre una lamentació exagerada davant algun fet, una reacció que hom expressa verbalment i físicament (per exemple movent les mans i posant carasses).
Dir-li a algú que no faça esparaments, és dir-li que no es comporte com un energumen.

És una paraula que no trobareu al castellà. Si busqueu el més paregut que trobareu és “aspavientos” i res a veure el seu significat, ja que aquesta paraula castellana es refereix a una demostració excessiva; però en aquest cas afectada per un espant, admiració o sentiment.

ESPAVILAT-ADA
Li ho diem a aquella persona que es mostra mol desperta d’enteniment, o té un caràcter molt viu. Especialment si son crios.   - És un noi molt espavilat: tot ho entén de seguida.


Aquest comportament ha donat peu a unes quantes expressions:
   • Està més espavilat que un setmesí.
   • Ser més espavilat que les pessetes.
   • Ser més espavilat que un fill de pares vells.
   • Ser [algú] més espavilat que un teuladí.
També ho diem d’aquella persona desaprensiva i aprofitosa.
   - Mira que espavilat!, sempre se les apanya per no fer res.
No podem oblidar l’acció d’ESPAVILAR de la que fem servir per exemple per a despertar algú.
   - Vinga espavila que ja es hora d’alçar-se, que faràs tard al treball.
O quan en dirigim a algú per animar-lo i avivar-li l'enteniment o l'enginy. O sigui espavilar-lo.
   - Ves-te’n de casa i espavila; sinó mai trobaràs feina.
També volem espavilar a algú castigant-lo per fer-li entrar en raó, per corregir-lo davant d’una acció que ha eixit perjudicat i cal que aprengui perquè no li torni a passar. A més a més ho fem en to d’amenaça per part del pare, la mare, el mestre-a i altres:
   - Ja t’espavilaré jo!
Molts hem rebut amenaces d’aquestes amb vistes de futur:
- Quan vagis a la mili ja t’espavilaran.


ESPIXORRAR-SE
Filet de líquid que corre per la superfície d'un cos o recipient que regala, que en cau, sobretot en abocar-lo.
A qui no li ha passat, que al beure en el colxo, per no saber fer-ho bé s’ha xopat perquè l’aigua s’ha espixorrat pel broc.
Amb motiu de les fortes pluges que han caigut a la Vall hem pogut veure com en moltes canals i paret l’aigua s’espixorrava
Algunes vegades també l’usem com a sinònim de pixar-se de risa, si el riure va acompanyat amb soroll o amb grans contorsions.:
   - Sempre que obria la boca m'espixorrava de riure.
I inclòs, parlant de pixar, també es diu de l’acció de qui es mullar amb la pròpia orina (pixar-se damunt).
   - El pixum s’espixorrava camal avall.

ESPOLSAR
Els vallers i valleres espolsem en situacions com_
1.- Netejar de pols (alguna cosa), especialment fregant-la o donant-li colps. Espolsar els mobles. Espolsar-se les sabates.
   - Abans de sortir, espolsa't una mica.

I per a llevar la pols fem servir
L’espolsador.- Instrument que consistix en un manoll de tires de drap, de pell, etc., enganxades en un mànec de fusta, amb què es piquen els objectes empolsats per a llevar-los la pols.
   - Vàrem passar l’espolsador per tots el mobles.
2.- Sacsar (alguna) cosa per a fer-ne caure allò que s'hi ha adherit, que en penja, etc. Espolsar les branques d'un arbre. Espolsar articles de la casa (mantes, estores...)
   - Els jornalers espolsaven l’ametller amb les batolles.
   - Baix eixir al balcó a espolsar l’estora
3. Traure's de damunt algú o alguna cosa que molesta. Espolsar-se les mosques.
   - Espolsar-se un importú.
En aquest sentit solem emprar frases fetes com:
   • Espolsar-se les puces de damunt (Procurar alliberar-se de les feines, molèsties o preocupacions)
   • Saber espolsar-se [o ventar-se] les mosques (Saber contestar als atacs, a les insídies, etc.)
4. Agitar els animals ses extremitats (cames, ales, etc.) per netejar-se, orejar-se, gratar-se, etc.
   - Martiritzat per les puces, el gos no parava d'espolsar-se.
   - Espolsava els peus per a llevar-se el fang de les sabates.
5.- Pegar
   - Els han espolsat una bona palissa.
6.- Traure els diners (a algú).
   - En aquella partida de cartes l'espolsaren.
I quan traiem els llençols per la finestra per airejar-los o li donem una renya a algú, aleshores fem un ESPOLSÓ
   - Quin espolsó que ha amollat Ximo al seu fill, quan ha vist les seves notes.
Però també podem rebre espolsons quan:
   • La derrota contundent que algú patix en una discussió, una competició esportiva o un enfrontament'.
   • Quan un partit perd molts escons en unes eleccions, també sofrix un espolsó.
   • I quan hi ha un fatídic ERO que despedix treballadors, malauradament, hi ha un espolsó «ocupacional».
   • La 'pèrdua de diners en el joc', i altres pèrdues, també són espolsons.

ESTOVAR
Avui traiem aquesta paraula amb significats mols diferents:
1.- Fer tou o més tou.
   - Estovar la terra.
També quan es fa tou o més tou.
   - La cera s'estova amb la calor.
Solem dir l’expressió:
   • Estovar-se la tos (Esdevenir, la tos, menys forta i dolorosa pel fet d'haver entrat en període de guariment l'afecció respiratòria que la provoca).
2.- Fer-se, un aliment cuit, tou a causa d'haver-lo deixat reposar massa temps abans de menjar-se'l.
   - El pa de la sopa s'ha estovat massa.
3.- Col·locar-se en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut.
Aleshores a las persona que es col·loca en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben asseguda i ben ampla li diem que és una:
ESTOVAT-ADA
- Mireu, que estovada està en el sofà
4.- Envanir-se, unflar-se de satisfacció.
   - S'estovava veient els fills.
En aquest sentit tenim una expressió que diu:
   • Estovar-se com un filadís (Unflar-se de vanitat).
5.- Pegar una palissa.

   - Si no et portes bé, t'estovaran el cul.

FACINERÓS-OSA

Aquesta paraula l’escoltada moltes vegades a la meva avia i sempre m’ha cridat l’atenció per l’enrevessada que resulta per referir-se a:
1.- Un malefactor. El que comet actes criminals. Fins i tot es parlava de la banda de facinerosos.
   - Una banda de facinerosos va assaltar la joieria.
Per extensió la fem servir per referir-nos a qualsevol persona delinqüent o malvada.
   - Aquest facinerós no hi ha manera que el detingui la policia.
   - Ma que eres facinerós no fas una ben feta, només busques fer el mal.


DÀTIL
Si, el dàtil tots els coneixeu com el fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera).
Però no és per aquest significat pel que ho publique; sinó per uns altres significats més populars.
Al dàtil s'ho diem a cadascú dels dits de la mà; però sobretot quan aquests són molt grossos.
   - "Vés espai amb els dàtils que són per a menjar»: vés amb cura no et xafes els dits.
   - No poses els dàtils damunt de les fotografies.
Igual ho escoltat l’expressió:
   • Pintar [o marcar] els cinc dàtils a la cara. (Donar una bufetada).
Però també escoltarem dir-li dàtil a una persona de poca vergonya, un cara dura. Home astut, molt enginyós per a aprofitar-se dels altres.
   - El teu amic està fet un bon dàtil.
Solem dir:
   • Estar fet [algú] un bon dàtil (quan es tracta d’una persona picardiosa).
Però pot tenir un significat completament contrari quan tenim davant a un home alt i esprimatxat.

   - Ma que dàtil està fet, no debades te tan bona gana.

FALTAR
Els valleres i valleres quan alguna persona s’absenta pel fet d’haver-se mort no diem que s’ha mort; sinó, HA FALTAT.
 Ahir, a boquena de nit va faltar Pascualet, ja ha descansat.
Com a conseqüència de la pèrdua d’una persona solem fer ús de la locució:
TROBAR A FALTAR. com a sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició, l’absència, d’algú o d’alguna cosa i adonar-se que algú o alguna cosa no es troba en el lloc que li correspon, amb els exemples:
- Fa molt de temps que se´n va anar, però encara el trobe a faltar.
- La víctima del robatori només ha trobat a faltar unes arracades d’or.
Alguns, per exemple, trobem a faltar una classe política amb altura de mires i reconeixedora de la diversitat de la pell de bou.

Passe el que passe millor és que no ens falte de res del que teníem, si eren coses bones.

FILLOL-A
Persona considerada en relació als seus padrins, especialment de baptisme.
D’uns anys ençà, l’Església ha perdut l’omnipresència social de què va gaudir durant segles. Com afecta això tradicions ancestrals com és el cas del bateig dels infants poc després de néixer? S’ha perdut el costum de triar un padrí i una padrina? Els nous temps posen aquesta figura en perill d’extinció?
A grans trets, la dels padrins és una figura que, evidentment, ha evolucionat amb el temps pel que fa a responsabilitats, i ha passat de tenir un significat merament religiós, com a guia espiritual del fillol o la fillola, a un significat d’acollida en cas que els progenitors emmalaltissin o morissin.
S'està perden el costum de felicitar els aniversaris i els sants, de comprar la palma i la mona de Pasqua o les estrenes per Nadal.
Els padrins solien ser sempre membres de la família, excepte algunes vegades que els pares triaven padrins rics, amb una bona situació econòmica i social, a fi que aquests poguessin ajudar als fillols a obrir-se un bon camí a la vida.
Hi ha expressions com: 
Tenir bons padrins (tenir influències), 
Dites com:
Qui te padrins [o bon padrí] el bategen [o té bon bateig] (Significa que el qui té bons protectors sol aconseguir allò que desitja) 
Qui té bon padrí, té bon bateig (Indica que les influències són molt necessàries).
El qui troba bon padrí ja ha recorregut mig camí (Indica que convé tenir bons protectors).
Qui té padrins es bateja dues vegades (és molt afortunat) o
A boda i a fillol, qui no t’ho convida és que no t’hi vol (És una fórmula que es diu a qui no han convidat a la boda)
No haver menester padrins (Elogiar-se un mateix, no esperar els elogis d'altri).
Entre padrí i padrina, ens hem quedat aixina (Ho diu el qui ha quedat en mala situació per culpa dels altres).


FINESTRER-ERA
Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra.
Diguem que és un sinònim de la nostra paraula autòctona, BODINEJAR; però fent-ho de darrere de la finestra.
Hi ha unes dites amb les seues variants que relacionen a la finestrera (sol ser més dona que home) amb la pèrdua de temps, ja que el temps que es perd distraient-se és temps que no es dedica al treball :
      • Dona correntera i finestrera, poc filanera.
      • Dona finestrera, malfaenera.
      • Dona finestrera, o puta o xafardera.
     • De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal.
      • Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles
I aquesta més contundent:
      • Vinya a vora de camí i dona finestrera tenen mala fi [finestrera = xarraire] (La fruita ben visible i a l’abast de la mà va desapareixent, i la dona poc recatada o desocupada pot despertat l’amor o el desig dels qui la veuen més que el marit).


FLUIX-A
Aquesta paraula té molts significats com veurem a continuació; però vull començar amb el que es referia la meva avia quan ens dirigia a mi, generalment després d’una malifeta o de no fer-li cas al que em deia. Aquest significat no es troba en cap diccionari català.
      - Mira que eres fluix. Vine cap ací enseguida!
Els altres significats els podeu mirar en aquest enllaç:
http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=fluix

Vegem unes expressions que solem emprar amb la paraula fluix:
      • Anar fluix d'armilla (No tindre prou diners)
      • Anar fluix de bieles (No trobar-se gaire bé)
      • Anar fluix de molles (Es diu de qui no controla prou bé els esfínters)
      • Anar fluix de molls (Que deixa escapar sovint ventositats o que xerra massa.
     • Anar fluix de ventre [o Tindre el ventre fluix] (Evacuar amb molta freqüència. Tenir diarrea)
      • Cap fluix (Persona sense seny)
    • Caure de fluix (Cedir o declarar per distracció una cosa que un altre demana amb astúcia)
      • Creure de fluix (Creure fàcilment, sense fonament)
      • De fluix (Sense reflexió, amb lleugeresa)
      • Estar més fluix que una canya (Estar molt fluix)
      • Fluix com una estopa (Fluixot, mancat de vigor)
      • Ser fluix de baldelló (Tenir incontinència urinària. Parlar fora mesura)
      • Ser fluix de boca (Bocamoll. Que tot ho xerra)
      • Ser fluix de llengua (Bocamoll. Indiscret)
      • Ser fluix de molles (Dit d'algú que contesta descaradament)
      • Ser fluix de morro (Ser massa xerraire, indiscret)
      • Ser fluix de pestell (Tenir propensió a orinar)
      • Ser fluix de rem (Tindre poca força o energia)
      • Ser més fluix que un tocacampanes (Molt fluix)
      • Tindre un caragol fluix (No tindre enteniment complit)
      • Anar per la corda fluixa (Estar trist)
   • Ballar [o trobar-se] en la corda fluixa (Trobar-se en una situació vacil•lant, compromesa, etc.)
      • Fluixet fluixet (En veu fluixa, baixa)

FLIT/FLITAR/FLITADOR

Que, mateu els mosquits, mosques i altres insectes amb l’insecticida. Es clar si aneu a comprar, això és el que trobareu.
Però abans els vallers i valleres no usàvem l’insecticida tal com l’anomenen ara; teníem el:
FLIT.- Insecticida que s'aplica per polvorització constituït per oli de crisantem diluït en petroli. I per extensió es diu de qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.
Realment, FLIT és el nom d'una marca d'insecticida inventat pel químic Dr. Franklin C. Nelson i llançat en 1923 i principalment usat per matar mosques i mosquits, va ser un oli mineral basat i fabricat per la Standard Oil Company de New Jersey.
Però es va acabar dient flit, per a designar qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.
El seu efecte era potent i la seua olor aromàtica era coneguda i no era desagradable. El coneixíem del petroli de cremar que tants anys vam usar en els nostres quinqués per a enllumenar-nos, i per això, ningú el temia. El principi actiu contra els insectes s'anomenava "piretrina", i no era una altra cosa que un oli de crisantem, font natural de potents insecticides. Per això, era un insecticida molt poderós i poc perjudicial per a les persones i animals domèstics, i el seu ús es va estendre ràpidament.
Per tal de llençar el flit, calia fer l’acció de:
FLITAR.- Tirar o escampar flit.
- Vam flitar el dormitori perquè hi havíem vist mosquits.
I per a fer aquesta acció calia fer us d’un:
FLITADOR.- Aparell per escampar el flit.
Estic pensat com li aniria al mosquit tigre si tornara el flit. Pots ser acabaríem amb ell.

FLOREJAR
Em referiré a l’acció de triar la flor, la part millor d'alguna cosa. 
Però al nostre poble, per extensió s´aplica a collir triant la fruita més vistosa i/o primerenca, especialment en la collita de melons. En la primera collida d´esta fruita es floreja, és a dir es cullen els primers i més bons.
I hi ha la figura del:
FLOREJADOR-ORA
Com la persona que avalua i tria els melons que estan bons per a collir.

FOTRE
Avui una paraula amb molts significats i que els vallers i valleres la fem servir per indicar moltes situacions, accions i estat d’Ànim. Em refereix a la paraula FOTRE.
Així fotem o ens foten quan:
1.- Peguem, o rebem un colp, una espenta, etc.
- Li han fotut una punyada. 
- S'ha fotut un colp en el genoll.
Està l’expressió:
Fotre una hòstia (Donar una galtada, un cop)
2.- Prendre, furtar, estafar. 
- Quan m'han donat el canvi, m'han fotut quatre euros.
I si furtar és fàcil diem l’expressió:
Ser (tan fàcil) com fotre un caramel a un xiquet 
3.- Fartar-se de menjar o beure en quantitat. 
- S'ha fotut un quilo de xulles. 
- S'han fotut tot el vi.
4.- Causar molèsties, importunar. 
- Els xiquets estos sempre estan fotent amb la piloteta.
I si es tracta de fotre bé, tenim aquestes expressions sinònimes:
Fer la ma 
Donar pel sac
Donar per dalt i per baix
5.- Causar (a algú) un greu dany, deixar-lo en una mala situació, fer malbé. 
- Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fotut.
Estar fotut i arrimat [o cara] al marge (Ho diuen del qui ha estat totalment derrotat o ha tingut un fracàs complet)
Fotre's del mort i de qui el vetlla (No tenir escrúpols)
6.- No fer res. Malfeiner
- No has fotut res del que havies de fer.
7.- Aguantar-se, suportar un fet o una situació que molesta o desagrada. 
- Si no t'agrada el dinar, et fots i te'l menges.
Haver-n'hi per fotre (o llençar, o tirar) el barret al foc (Dit per a expressar que se sent una forta contrarietat)
Fer-se fotre (Suportar una contrarietat, una experiència desagradable, dolenta, etc.)
Ara si que m'has fotut (Expressió d'enuig amb alguna cosa inesperada)
No et fot! (Expressió usada per a manifestar contrarietat, desacord, etc.)
8.- Riure's, burlar-se. 
- Se'n fot fins i tot de sa mare.
9.- Mostrar desinterés, desinteressar-se d'alguna cosa. 
- Se'n fot de la faena i dels amics.
10.- Copular, fer l'acte sexual (amb algú).
- Li va fotre una bona pardalà.
Tenim algunes expressions que diuen:
Fotre mà (Tocar-lo amb desig carnal)
Fotre un coet (Tindre relacions sexuals)
Fotre-li un clau (Tindre relacions sexuals, un home amb una dona)
11.- Caure algú.
- Ha ensopegat i s’ha fotut una bona tonya.
I d’expressions diem:
Fotre una aterrissada (Fer una caiguda quedant estirat de cara a terra)
Fotre's de lloros (Caure o topar de cara, de morros).
Fotre's un pinyo (Caure d'una manera violenta topant-se)
12.- Partir, anar-se'n, fugir.
- Fotre [o fúmer] el camp (Partir, anar-se'n, fugir)
13.- Posar, col•locar, aplicar, ficar.
- Fotre's fins al cul (Haver pres drogues o haver begut en excés)
14.- Iniciar una acció.
- Fotre foc (Incendiar)
15.- Llançar, tirar bruscament.
- Fotre la pilota a la teulada.
- Fotre a mar [o a la bassa] (Llançar)
16.- Malalt o cansat.
- Estic fotut, des de l’operació que no trobe hora bona.
Solem l’expressió:
Estar fotut (Estar malalt, no trobar-se bé, estar fet malbé)
17.- Callar.
Fot-te’t la llengua al cul! (Calla!)
Ho vist com si que dona la parauleta!


FRONTERA
En llegir aquesta paraula de seguida ja se n’aneu a passar a França; però no, no vull que se n’aneu tan lluny.
Si vos pregunte:
Vosaltres pinteu la façana, la fatxada, el frontis o la frontera de la casa?
De segur que ja ho caigut.
Doncs els vallers i valleres teníem i alguns continuem tenint el costum de dir:
FRONTERA.- A la paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general.
- Hem pintat la frontera de la casa.
En la meua família no s’ha dit mai d’altra manera.
A més a més les recordareu majoritàriament pintades de blanc, a l’igual que els corrals. 
Adés, quan s'acostaven les festes patronals, hi havia una caterva de pintors/es que pintaven o repintaven parets i fronteres des de terra fins a la canal que rasava la teulada. Per dalt només estava la terrassa i teulada, per a on veies passejar-se algún que altre gat, una rata o uns xaraus buscant avespes per a poder menjar.

Molta calç s'emprava per a lluir-la neta al pas de la processó. Se tenien les portes obertes de par en par a fi de que la Verge i els sants veren cóm de bonica estava la frontera, la casa i el corral.


GALL.- És de la manera en que nosaltres diem a cada una de les parts separades per membranes de què consten certs fruits, com la taronja, en compte de galló, que és la forma normativa valenciana.
També solem usar el diminutiu gallet.
- Dóna’m un gall (o gallet) de taronja
Ja que hem tret la paraula gallet i sense res a veure amb aquest significat vull recordar l’expressió molt nostra de:
Beure a gallet.- Beure engolint un raig prim de líquid sense tocar amb els llavis el recipient que el conté, generalment una botija o un porró.
Aquesta expressió bé perquè el gallet és el broc xicotet d'una botija o d'un porró per on ix el líquid formant un raig prim.
Beure al gall, en botija o barral és cosa que hui poc se dona, encara que els joves beuen a bondó, es dir, més que el guaret.
I a més a més també coneixem per gallet l’úvula, gargamelló (campaneta) de la gola i que casualment passa l’aigua en beure a gallet, el mateix que vibra si cridem molt fins llençar un gall en l’opera a l’intentar canviar de registre.
Així diem expressions com:
Saltar el gallet [a algú] (Esforçar-se molt cridant)

Aixecar el gallet (Cridar massa en una discussió)

GALTA
L’utilitzem per assenyalar dues parts del nostre cos. La primer que mirem és la que es refereix a la part de la cara que s'estén a cada costat des dels ulls fins a la barba. 
- Li va fer les galtes roges. 
- Té les galtes molt plenes.
Vegem algunes expressions:
Estar begut de galtes (Prim)
Estar de bona galta (Estar en bona disposició per a fer alguna cosa. De bon humor)
Fotre les galtes roges [a algú] (Avergonyir-lo molt)
Galta de pa de ral [o de pa tou , o de pa torrat , o de ferro , o de formatge] (Galta molt plena)
No et fies de la galta que de nit s’afaita (Les activitats que es fan nocturnament són sospitoses d’il•legalitat o de dissimulació per alguna raó inconfessable)
Tenir una rosa a cada galta (Tenir cara rosada)
Tindre galta d'àngel bufador (Ésser caragrós. Cara molt plena)
L’altra galta és la del cul. Natja. Cada una de les dues porcions carnoses, simètriques, situades en la part posterior del cos entre les cuixes i el costellam.
- Quan camina se li mouen les galtes del cul
Vegem algunes expressions:
Amb una ma a la galta (Fer una cosa sense esforç)
Galta del cul (Anca)
I ara, què li falta?: Un pedaç a cada galta (Es refereix a persones molt exigents)
I de l’acció de rebre una bufetada a la galta tenim la GALTADA
- Quan la va voler besar, ella li va soltar una galtada…!
Que també se li diu quan rep un menyspreu o desaire. 
- La destitució va ser una galtada que no s'esperava.

GAMBAL
Una paraula molt escoltada a la meva avia i que em deia al tornar a casa després d’haver estat pel carrer una gran estona i arribar prou tard.
- Vine cap ací gambal, açò són hores d’arribar a casa.
Així estareu farts d’escoltar l’expressió:
Ser un gambal, per a indicar que algú no està mai a casa.
I és que gambal és el sinònim de cama; extremitat inferior o posterior de persona o d'animal, considerada especialment en relació amb la seva capacitat per a caminar o córrer.
Però també la fem servir en un altre sentit quan volem dir que una persona té poca capacitat intel·lectual. I ho fem amb l’expressió:
Ser un curt de gambals (Curt de comprensió i d’enteniment)

GÀNGUIL
Una paraula més en la que es dirigia la meva avia quan m’havia estirat i em veia més prim, amb les cames llargues. 
- Quin gànguil que estàs fet!
I s’establia una sèrie de comparances com:
Cames de gànguil, o 
Més prim que un gànguil, o 
Alt com un gànguil.
Llarg i prim com un gànguil.
Estar com un gànguil
Però també fèiem servir aquesta paraula per indicar que una persona tenia valor, no s'acovardia ni s'avergonyia fàcilment dient-li:
Tenir gànguils.
O si no feia res i alhora molestava li diem:
Fer el gànguil.

GARGANXÓ
Aquesta paraula es una de tantes paraules que popularment ens referim a les parts del cos. 
En aquest cas quan diem garganxó ens estem referint a la gola, o sigui a la part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. I específicament de la part que es troba la nou del coll.
- M’han agafat del garganxó i de poc m’ofega.

FIGAMOLLA

Forma part d'un dels tants insults que fem servir per referir-nos a una persona.

En un to una mica masclista, molt propi dels nostres llenguatges, s'aplica sobretot a les dones que es queixen un poc de tot, de plorar fàcil o amb poca espenta.
Encara que s'utilitza normalment per a dones, no és necessari tindre figa per a ser una figa molla. Per extensió s'aplica a tota aquella persona sense energia ni caràcter.
L'equivalent masculí seria “panfígol“. Però en aquest cas representa a una persona tranquil·la.
Tenim altres expressions semblants per indicar eixa manca de caràcter i energia:
   * Pàmfilbleda assolellada, figa tovafiga blanagallina banyadafavaembenatfleumabeneitbabautros de carn batejadade mata morta, fluix de remtitellaneulade sucremés delicat que ungla d'ase.


AMOLLAR

Generalment ens referim a: Cedir, afluixar, desistir, soltar, deixar caure, coses físiques o també paraules.
Per tant segons la situació en que la fem servir pren un significat diferent.
1.- Soltar, deixar lliure (a algú o alguna cosa que es retenia).
   -- "Han amollat els gossos"
2.- Deixar anar afluixant.
   -- "Amollar una corda".
3.- Pegar (un colp) a algú.
   -- "Tenia ganes d'amollar-li una galtada".
4.- Pagar o donar (diners).
   -- "M'hagué d'amollar els cinquanta euros que em devia".
5.- Disparar un tir
   -- "Li va amollar quatre tirs"
6.- Dir (alguna cosa que es retenia)
   -- "Em va amollar una barbaritat"
7.- Afluixar, perdre intensitat, una cosa.
   -- "La pluja comença a amollar"
8.- Afluixar, esforçar-se menys en l'execució d'una faena, en una empresa, etc.
   - "Si volem aconseguir la victòria, no podem amollar"
Aquesta paraula dona lloc a moltes expressions:
Per exemple quan es tracta de pagar diners sense ganes de fer-ho diem:
   * Amollar la mosca.
   * Amollar el mos.
Si es fa alguna cosa molt abundantment, o amb facilitat diem:
   * Amollar com els burros els pets.
Si es fomenta la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú, aleshores diem:
   * Amollar fil.
Per deixar fer la voluntat dels altres per por, per no discutir, etc. diem:
   * Callar i amollar.
Per mantenir-se ferm i cedir alternativament diem:
   * Tirar i amollar.
En una conversa, per canviar de tema o també per aconsellar a algú que desisteixi del seu intent de fer alguna cosa que s'intueix impossible es diu:
   * Amolla-ho en banda.

CONDIR/CUNDIR.
Aquesta paraula la fem servir en dos situacions, o bé per referir-nos a quan una cosa:
1.- Rendeix o dona molt de si.
   -- "El pernil condeix molt" és a dir que dura o s'allarga molt de temps.
En aquest sentit fem us una expressió que diu;
   -- Condir més que l'arròs caldós.
Condir, alguna cosa, molt, ser molt productiva.
Hi ha un altre producte com la farina que segons el tipus condeix més o menys:
   - Farina morena fa bon pa i la blanca fa el que fa
Destaca que la farina integral condeix més que la refinada.
També la fem servir per indicar que:
2- Un treball material o intel·lectual progressa, avança o no.
   -- "Una faena que no condeix gens"
També hi ha una expressió per aquesta situació:
   -- Condir-li la feina
Treballar a bon ritme, avançar per millorar la producció.
I el rendiment de la feina va associada al temps. Per això escoltem allò de "Condir el temps". I una dita ho expressa molt bé:
   - El que s'ha de fer, prompte o
   - D'anar de bon matí, ningú no s'ha de penedir.
A qui matineja, el temps li condeix, perquè fa més llarg el dia.



POTRÒS-OSA.
Es refereix a un quan es posa molest o llandós, i especialment a un xiquet i a més a més, acompanyat de plors.
   -- El xiquet es posa molt potrós quan té son.
El que si té una traducció en castellà es "potroso" però en aquest cas es refereix a algú afortunat o que té molta sort.
   -- Quin xicot més potrós! És que tot li ix bé!
La traducció més pareguda és “quejica” però un pot tindre potra en valencià sense queixar-se de res, simplement per “fer la mà”

SOMPO-A.
Una persona que no aprofita per a res, lent i indiferent, pesada de moviments, sense espenta, que fa poc cas del que li diuen. Apardalat. Que no té vivor ni gràcia, que és avorrit.
   -- "El teu company és molt sompo”
   -- "No sigues sompa i pregunta els dubtes!"
Una persona que mereix aquest qualificatiu es mou a càmera lenta, com si encara no s'hagués descobert la gravetat. Parla amb la parsimònia d'una cinta de casset que està a punt de enredar-se en els capçals i camina com si tingués ous de plom o patís reuma en una fase avançada. El sompo també és lent alhora de reaccionar mentalment, de manera que a un li dóna temps de matar un ruc a cops de figa tova abans de fer-li comprendre qualsevol cosa evident per a la resta dels mortals.
Fem servir l'expressió:
   -- Ser un sompo o
   -- Anant fent-se el sompo
Quan algú fa com qui no s'assabenta d'alguna cosa per fugir d'obligacions.

TROMPELLOT
La paraula trompellot antigament s'usava fent referència a una gran pedra, de forma troncocònica, és a dir, una espècie de grandíssima trompa, que servia de mola en les almàsseres per a xafar olives.
En algunes comarques, també s'ha utilitzat la paraula trompellot per a designar una peça cilíndrica de pedra per a desgranar les espigues dels cereals.
Però, amb la mecanització de les feines agrícoles, aquets usos de la paraula trompellot han quedat com a relíquies històriques que adornen museus.
L'ús actual del vocable trompellot està associat sobretot a una persona bellugadissa, sense trellat, que parla molt sense saber realment el que diu; que pretén fer moltes coses, però que tot ho fa desgavelladament, sense orde ni concert.
   -- "Fuig d'ací! Deixar-ho estar i no fagis res!, que eres un trompellot i ho faràs malbé".
Aquest seria un trompellot que té uns altres sinònims molt coneguts a la Vall: BORINOT i APARDALAT.
Em venen al camp alguns trompellots polítics que aprofiten el mateix que els ninots.




LLEPÓ-ONA
Llepó és la paraula que utilitzem els vallers i valleres per referir-nos a un adulador, a algú que afalaga servilment un altre per guanyar-se la seua voluntat.
També fem servir en aquest sentit dient: llepaculs o rentacares.
Prompte prompte es manifestem com a llepons, des de la més tendra infància, quan es xivem a la senyo del parvulari sobre els abusos dels altres nens i en dir-li a la mestra lo templada i jove que està.
Un altre espai on el llepó ha trobat un magnífic hàbitat de supervivència en el món de la política. Si prospera la seva elecció, pateix una ràpida transformació: la crisàlide es converteix en papallona i apareix en tota la seva esplendor la figura de l'endollat. Algunes llepones excepcionals han arribat fins consellers i qualsevol dia d'aquests acabarem dedicant-li un carrer.
En el sentit de llepó o adulador, també hi ha diverses maneres de referir-se a l'acció d'adular, de comportar-se de manera complaent amb una altra persona. Per exemple les locucions:
   -- Ballar els nanos [a algú], o siga, riure-li les gràcies, afalagar-lo quan és davant per quedar bé.
Aquesta expressió ve de la tradició dels gegants i nanos, del costum d’anar els nanos a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa del Corpus.
   -- Doblegar l'esquena (Adular, mostrar-se servil. Treballar)
   -- Donar cova (Xerrar molt i falsament, sia per adular, per enganyar, etc.)
   -- Donar sabó [a algú] (Adreçar a algú lloances falses o exagerades, adular-lo per obtenir-ne beneficis).
   -- Llepar el cul a algú (Mostrar-s’hi baixament servil.)
   -- Fer la gara-gara (Tractar d'atraure's l'afecte o la benvolença d'algú amb afalacs o compliments).

SOMORDO-A
Aquell que té la sensació d'estar cansat, endormiscat, com si li hagueren pegat una pallissa.
   -- A la meua iaia li he sentit dir que no sé quines pastilles la deixen "una miqueta somorda".
Tal vegada siga un sinònim de somort: Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep.
   -- Una llum somorta. Un soroll somort. Feia un sol somort i esblanqueït.
I també d'apagat:
   -- Un foc és somordo quan està quasi apagat i un tro ho és quan sona lluny.
Hi ha una expressió que diu:
   - El foc somort és més perillós que l'altre [somort = bovo)
(La brasa imperceptible, el caliu o una simple espurna poden revifar el foc que creiem apagat, igual que el mínim gest, una sola paraula o una simple sospita poden reactivar conflictes pendents)
El somordo seria la persona en la qual concorren les característiques del sompo que parlarem l'altre dia.
L'individu tècnicament és viu però té la mateixa sensibilitat que "una figa molla'. O dit d'una altra manera és algú amb tan poca vitalitat i falta de força que qualsevol diria que és mort però se li ha oblidat tombar.
El principal problema de la somordez és que se pega. Allò que toque o gestioni un somordo (igual que li passava al rei Mides) es convertirà en somordo al seu torn.
Un perill d'això ho podem tindre amb els polítics actuals, que puguen gestionar un govern i una oposició somorda, convertint-nos en una societat somorda.

BORINOT

Tots coneixem al borinot com l'insecte himenòpter del gènere Bombus, voluminós, molt pelut, de vol brogent, que viu en societats poc nombroses compostes de mascles, femelles fecundes i femelles estèrils o obreres.
Però aquesta paraula la fem servir també per referir-nos a la:
   * Persona que mai no calla, que hom es troba sempre al davant, etc.
El borinot és empipador per partida doble: perquè no calla i perquè no marxa. Per la seva qualitat de xerraire (Bocamoll), es mereix ser comparat a tal himenòpter perquè la seva xerrameca, de tan seguida i insubstancial, ens acaba sonant a l’orella com el continu brunzir que fa aquest insecte, atenció, no solament amb les ales sinó també amb la boca.
Pel que fa a la simple presència, el borinot sempre troba la manera de fer nosa. Si no diu res, perquè es posa al mig com el dijous i entorpeix el normal funcionament de l’activitat; si bada boca, perquè té la gràcia de ficar-se sempre allà on no el demanen.
Exemple paradigmàtic de borinot és el donjoan de discoteca, capaç de rondar una mossa tant de temps com calgui sense deixar-se desanimar per les negatives del llenguatge corporal de la víctima.
El borinot és bona gent, encara que escàs de llums. És essencialment un tipus rude, amb bona voluntat, però poc dotat per a les subtileses de la vida social. Aquesta mancança es manifesta en èpiques ficades de pota: el borinot és el tipus que sempre felicita la noia grossa creient que està embarassada, provocant la depressió de la víctima i el "terra trágame" de tots els assistents a l'incòmode trobada.
El borinot també s`ha fet mereixedor d’algunes dites i expressions:
   * Ser un borinot (Persona que mai no calla)
   * A l’olor del dot, acudeix [o apareix] el borinot (Quan s’ha de casar una filla, els pares desconfien de l’honestedat dels pretendents)
   * Fer el borinot (Remugar en veu baixa. Comportar-se destrellatadament)
   * Fer el paper de borinot: fer veure que no entenem allò que ens diuen; fer el desentès.
  * Borinot negre, ull alegre; borinot ros, ull plorós [borinot = bajoc, badoc] (És una caricatura de la cara de les persones) Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot


MONIATO
   --“A eixe no li ho encomanes, que és un moniato”
Quedar-se de pasta de moniato
   -- “Quan m’ha ofert feina he quedat de pasta de moniato, no m’ho esperava gens”
Tots sabem que el moniato és un tubèrcul comestible de la moniatera semblant a la creïlla, però de forma allargada. Té la polpa de color rogenc o groguenc, segons les varietats, i és de sabor dolç.
Però els vallers i valleres, que som molt donats a fer metàfores amb els productes de la terra, la paraula «moniato» la utilitzem també com a insult per a referir-nos a aquells que, amb una actitud petulant, volen fer creure als altres que són persones importants o que saben molt més del que realment saben. En definitiva un ignorant amb poc de trellat. 
El moniato compta a més amb una llista de sinònims d'origen hortolà (bleda, figa, Bacora, fava, etc.) tan extensa que donaria per muntar una fruiteria.
Tenim una expressió que fem servir quan algú es queda molt sorprès o quedar-se sense saber què dir o què fer davant de determinada situació.

   * Quedar-se de pasta de moniato   * “Quan m’ha ofert feina he quedat de pasta de moniato, no m’ho esperava gens”
També dir “moniato” és equivalent a tractar algú de borinot, tararot, etc.
No cal recordar que és també un dels mil maneres amb què ens referim els vallers al membre viril.


BEATO ROÏN. Són les que van a missa, es confessen i diuen: "Senyor he pecat” i en anar-se’n: “A veure avuí a qui Fotre".
És el que s’anomena hipocresia religiosa: Anar a l'església; resar, pregar, donar-se cops de pit, confessar-se, combregar i en sortir de la missa jutjar, criticar i envejar.
A qui enganyen?
Tenim una altra manera de referir-nos a aquesta gent hipòcrita dient-los “Rata de sagristia” (Persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat)
La seva peculiar concepte de la Religió li permet castigar els seus semblants amb les pitjors canallades, mentre assisteix amb embadaliment místic i gran desplegament de cops de pit a tota mena de misses, rosaris, processons i trisagis. Encara que va estar a la vora de la desaparició després del final del franquisme, en els últims anys s'ha registrat una notable recuperació de l'espècie, detectant petites però puixants colònies beates roïns entre grups de la dreta més rància i entre els moviments religiosos més radicals.
Tornen les beates ...
El fenomen de les beates ataca de nou amb formes diferents. Aquest cop són éssers, homes i dones, tocats per la puresa i la saviesa ideal que es dediquen a assenyalar amb el dit la vida personal i familiar de qui no viu segons els mandats dels catecismes escrits per experts, teòriques, místics, professors universitaris i psicòlogues. Pensen que han de salvar el món de la seva ignorància quan, en realitat, haurien de escombrar casa abans de dedicar-se al assenyalament i al linxament d'altres persones concretes o intentarem conduir al "bon camí" a la gent que ha caigut en el pecat.
També em fa molta gràcia, arrel dels últims enfrontaments dels líders polítics això de que diuen que són uns "professionals" de la política ... Dic: Doncs si ser professional és atacar desaforadament als teus oponents, envoltar-se de lladregots, i intentar convèncer de les seves bondats a tothom a força de donar-se cops de pit gairebé com abans les beates, doncs sí vostès són uns grans professionals. Si són professionals de la incompetència.
El mateix Iglesias, deia als seus crítics: És preferible governar a donar-se "cops al pit"
Governar amb el PSOE té "riscos" però, els ha dit, cal assumir les contradiccions: "El nostre objectiu és canviar la vida de la gent, no donar-nos cops al pit".
Repassem algunes expressions que critica la hipocresia de qui té dos cares o dos conductes:
   * Beata farinera, ara per davant, ara per darrera o
   * Beata, fadrinera o falsa
   * La beata bruixa amaga el peu i mostra la cuixa
   * La beata Sus, amaga la cara i ensenya el parrús.
   * La beata Sus, es riu quan parla i plora quan tus.
  * Cara de beat i ungles de gat (Es diu de qui és fals, que davant mostra una cara i darrere amaga males intencions)
   * Fieu-vos de monges negres! (Es diu referint-se a persones beates o aparentment religioses, que fan accions indignes de llur virtut)
Per acabar unes expressions de comparança:
   * Bagassa [o prostituta] primerenca, beata tardana (Moltes persones que en la joventut han obrat malament pretenen reconciliar-se amb la societat quan el seu cos ja no els permet els excessos anteriors)
   * Beata, si l'amor no et desbarata (L’enamorament canvia el comportament de les persones) 
   * Llenya de mata, foc de beata (La llenya prima fa molta flama però poca brasa)







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada