La Història de la Humanitat no podria explicar-se sense incloure-hi el vi, aquesta beguda resultant de la fermentació alcohòlica del most del raïm.
Els vestigis vinícoles més antics que s'han trobat, daten de fa 7000 anys. L'investigador nordamericà Patrick McGovern, de la Universitat de Pensylvania, va localitzar en un atuell de terrissa restes de vi. Es tracta d'una ceràmica procedent de Zagros (Iran), que van contenir vi cap a l'any 5000 a 5400 a. C.
 |
| ceràmica de Zagros (Iran) |
Els primers testimonis escrits sobre el vi són de l'antiga Grècia, on poetes, filòsofs i historiadors posaven atenció al vi, una beguda que inicialment estava reservada per a les cerimònies religioses i que després es va anar difonent com a element indispensable de les festes i els banquets. Personatges com el poeta Hesíode (700 a. C.) van escriure poemes sobre el conreu de la vinya; Homer (s. IX a. C.) i el seu heroi Ulisses ja es refereixen al vi i el metge Gal.lè (s. II a. C.) va estudiar els efectes d'aquest producte sobre el cos humà.
 |
| Museu Arqueològic Nacional de Grècia |
Columel·la (segle I d. C.), nascut a Gades (Cadis) va ser el primer historiador de l'enologia quan encara no l'havien inventada: va escriure sobre els sistemes per elaborar i conservar vins, i fins i tot com millorar-los. Dels seus estudis n'ha quedat constància i podem dir que els romans ja veremaven i feien vi amb uns procediments bàsics que gairebé no s'han alterat en dos mil anys.
 |
| Monument a Columel·la plaça de las Flores de Cadis |
Tot i no ser bàsic per a l'alimentació humana, el vi ha estat sempre un producte molt valuós per les civilitzacions occidentals i, especialment, pel món mediterrani. El vi simbolitza la joventut i la vida eterna i era, pels antics, una manera d'apropar-se a la naturalesa dels déus. El déu del vi grec Bacus (pels romans Dionís) presidia les orgies o bacanals, festes en què el vi i els seus efectes eren els protagonistes.
 |
| Bacus al Museu Nazionale del Bargellode Florencia. |
La Bíblia conté abundants referències al vi, ja sigui a les bodes de Canà i al Sant Sopar on es fa la primera consagració del vi, ritus que es manté avui en dia. Els grecs i els romans emmagatzemaven els seus vins en àmfores que guardaven a les golfes.
 |
| bodes de Canà |
Va ser molt més tard, per a preservar les provisions dels pillatges, que els monjos van tenir la feliç idea de posar-los sota terra. Les bótes de vi van trobar el lloc gràcies als ordres religiosos. A principis del segon mil·lenni, tant la Cartoixa d'Scala Dei, al Priorat, com el monestir de Sant Pere de Roda, a l'Empordà, i els monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet tenien vinyes esplèndides i elaboraven el seu vi.
Al llarg de la Història, el vi també pren protagonisme en la literatura. Així "La Chanson de Roland", al segle XIII, parla de com els sarraïns van enganyar els cristians amb un regal a base de 40 cavalls carregats de recipients amb vi dolç i d'alguns centenars de belles esclaves. Seduïts i beguts, els homes de Roland van perdre la batalla en què ell mateix va morir. Shakespeare va escriure d'Enric IV que "mai riu, però això no és cap meravella ja que no beu vi" i Martí Luter es va mostrar molt més comprensiu amb els bevedors que amb els abstemis en afirmar "qui no estima el vi, les dones i les cançons, romandrà com un ximple al llarg d ela seva vida". I l'emperador Napoleó Bonaparte brindava amb champagne quan aconseguia una victòria en les seves batalles, en definitiva, una sèrie de personatges i de referències que han fet del vi un producte històric.
Durant el segle XX i amb motiu de l'aparició de la filoxera, que va matar la major part de les vinyes delnostre país, es va iniciar la industrialització del vi amb la creació de les bodegues.
El refranyer arreplega un fum de refranys on fa referència a tots els element que formen part en el procés del vi, com el propi vi, la vinya, el raïm, el most, la verema, el barril...
Agruparem els refranys, doncs, atenent al diferents apartats.
LA VINYA
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea en vinyars l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm.
A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya
A l'ombra de l'amo creix la vinya.
A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida
A la vinya del desert, quan més se li posa més perd
A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir.
A vinya tova, pagès fort.
A vinya vella, amo nou.
