LA PARLA DE LA VALL

ROSES

Alguns li direu palometes; però sembla mes bé una castellanització. Nosaltres les anomenem roses.

Les roses són el gra de dacsa fregit que esclata quan arriba a la temperatura corresponent. El nom rosa té a veure amb la manera en què s'obri el gra de dacsa, com una flor.

Així mateix, hi ha BUFA, una forma molt estesa a l'Horta de València, i que deu el nom al fet que el gra de dacsa s'unfla com un globus, com una bufa. 

Igualment, ESCLAFITÓ fa referència a la manera com es fan les roses, esclafint.

Temps enrere era una festa per a grans i menuts, en aquelles grans cuines i en les nits de l'hivern. Un bon foc, un perol gran, un poc d'oli, una corvella amb la filla de la qual s'havia travessat, fins al mànec, un cartró de forma més o menys redona i més ample de diàmetre que la boca del perol. La punta de la corbella se fornia d'un bon tros d'espigó de la mateixa panolla. El perol, al foc, i calent l'oli, s'hi tira un bon grapat de dacsa confitera i un bon pessic de sal sense parar de moure el recipient amb la corbella, que tap el perol per la capçana del cartró. Silenci. Comencen a esclafir els grans i esclata també la cridòria de la xicalla i les rialles dels majors. La operació no podria ser més innocent, més elemental; però tenia no sabrien dir què de primitiu, de prodigiós, de màgic. S'havia preparat ja una gran panera, revestida per dins amb una blanquíssima tovallola de fil, i allí s'abocava la primera cuita, que no tardava en desaparèixer, mentre se’n preparava una segona i una tercera. l tornava a omplir-se i buidar-se la panera d'aquell "manà" lleuger, gustos, amb un paladar de fregit" quasi immaterial, pur aroma d'oli, foc i flor de farina.

Ara com tot ho fan més fàcil, venen preparades per al microones o simplement fetes. Res a veure. Jo sempre que puc segueix el mètode tradicional, però es clar amb el foc del foguer; però mantinc el cartró  amb un forat per a tapar-ho i posat una cullera llarga. Sens dubte el sabor és autèntic i la diversió es manté perquè sempre hi ha més d’alguna que vota per una vora.