LA PARLA DE LA VALL

LLEPÓ-ONA

Llepó és la paraula que utilitzem els vallers i valleres per referir-nos a un adulador, a algú que afalaga servilment un altre per guanyar-se la seua voluntat.

També fem servir en aquest sentit dient: llepaculs o rentacares.

Prompte prompte es manifestem com a llepons, des de la més tendra infància, quan es xivem a la senyo del parvulari sobre els abusos dels altres nens i en dir-li a la mestra lo templada i jove que està.

Un altre espai on el llepó ha trobat un magnífic hàbitat de supervivència en el món de la política. Si prospera la seva elecció, pateix una ràpida transformació: la crisàlide es converteix en papallona i apareix en tota la seva esplendor la figura de l'endollat. Algunes llepones excepcionals han arribat fins consellers i qualsevol dia d'aquests acabarem dedicant-li un carrer.

En el sentit de llepó o adulador, també hi ha diverses maneres de referir-se a l'acció d'adular, de comportar-se de manera complaent amb una altra persona. Per exemple les locucions:

   -- Ballar els nanos [a algú], o siga, riure-li les gràcies, afalagar-lo quan és davant per quedar bé.

Aquesta expressió ve de la tradició dels gegants i nanos, del costum d’anar els nanos a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa del Corpus.

   -- Doblegar l'esquena (Adular, mostrar-se servil. Treballar)

   -- Donar cova (Xerrar molt i falsament, sia per adular, per enganyar, etc.)

   -- Donar sabó [a algú] (Adreçar a algú lloances falses o exagerades, adular-lo per obtenir-ne beneficis).

   -- Llepar el cul a algú (Mostrar-s’hi baixament servil.)

   -- Fer la gara-gara (Tractar d'atraure's l'afecte o la benvolença d'algú amb afalacs o compliments).