LA PARLA DE LA VALL

SERÀ PRECÍS?

Aquesta expressió tan usual entre nosaltres no ha estat lliure de polèmica en quant al significat de la paraula precís.

I és que si acudim als orígens, el sentit que tenia el mot llatí praecīsum, del qual deriva l’adjectiu precís, era el de ‘just, exacte’; però amb aquest significat fou molt poc usat pels nostres avantpassats que prompte van veure millor utilitat amb el significat de necessari.

Així els defensor dels seus orígens argumenten en exemples com aquests l’us de just i exacte:

- Al moment precís en què va sonar el xiulet van arrencar a córrer.

- Té un coneixement molt precís del funcionament de l’empresa.

- És necessari que afinis bé la guitarra abans de tocar-la. (I no pas: *És precís que afinis bé la guitarra.)

Però fora de plantejaments filològics, el fet és que les paraules no són patrimoni exclusiu de ningú. No importa qui la digué primer. El que importa realment és com l’han assimilada els parlants de cada llengua. I, si atenem l’ús que en fem els valencians, resulta del tot evident que l’adjectiu precís amb el valor de ‘necessari’ és del tot corrent en la nostra expressió col·loquial. 

I així dia a adia diem i escoltem frases com:

- Era precís pegar una mirada a casa.

- És precís crear una ensenyança conforme a la naturalesa del poble.

Feta aquesta introducció ja podem dir que l’expressió:

Serà precís la diem al final d’un fet o situació que ens sembla de tot que no feia falta arribar al punt que s’havia arribat. Per tant representa un significat contrari, com una negació, es a dir “no era necessari”, “no feia falta”.

- Serà precís que li digues tot el que li has dit. No es mereix això.