divendres, 21 de març del 2014

Callar i fer la seua


Significat: Voluntat.
No se immuta de res, prefereix callar i fer la seua.

Equivalents:
A arbitri
A coneguda [d'algú]
A contrapèl
A contratemps
A criteri ([d'algú]
A despit de
A judici [d'algú]
A l'albir
A la discreció [d'algú]
A la força
A la valenta
A lloure
A mercè [d'algú, d'alguna cosa]
A opinió
A parer [d'algú]
A pesar de
A pler
A son lloure
A tota la voluntat [d'algú]
A totes les voluntats] [d'algú]
A voluntat [d'algú]
Abaixar el cap
Adaptar [alguna cosa] al llit de Procrustes
Adorar el sant per la peanya
Agafar-se [alguna cosa] a la brava
Al meu parer
Anar a la seua
Anar amb segones de canvi
Anar més de pressa el cap que les cames
Bona voluntat
De mal grat
De mal gust
De rebufada
Demanar parer
Dir la seua
Donar la gana [a algú, de fer una cosa]
Endavant les atxes¡
Ésser un llepaculs
Fer la santa voluntat
Fer s'escudella
Fer valdre [algú] el seu dret
Fer valdre [algú] la seua autoritat
Fer valdre [algú] la seua opinió
Fer valdre [algú] les seues raons
Fer-li la llei
Fer-li [algú] jurar bandera
Fer-se seu
Fer-se valer
Força de voluntat
Guanyar-se [algú] les voluntats
Mala voluntat
Més fa el que vol que el que pot
Per força
Per nassos
Per obligació
Per pebrots
Posar el dogal al coll
Prendre la bona voluntat
Prendre una cosa a la baioneta
Prendre [qualcú] en comís
Que et donen pel cul
Que sigui el que Déu vulgui
Retre's a discreció
Ser un sant
Ser un titella
Tallar el bacallà
Tallar i cosir
Tenir la pia [a algú]
Tenir [qualcú] en comís
Tindre les mans a la farinera
Tindre punt [a fer una cosa]
Tindre un rei al cos
Tindre-li malícia
Tirar endavant
Untar el carro

Pegar-se bona vida


Significat: Viure
Des de que es jubilat es pega una bona vida.

Equivalents:
A càrrec
A coll
A costa de
A despesa
A expenses
A l'hivern de la vida
A la tardor de la vida
Acabar de nàixer
Afanyar-se la vida
Aguantar-se per miracle
Amb vida
Anar llis
Anar coca a caliu
Anar dins s'olla de sa mel
Anar fent
Anar passant
Anar pels racons com les aranyes
Anar tirant
Anar tirant de la rifeta
Arrossegar la cadena
Assegurar el pa [a algú]
Ballar-la magra
Ballar-la prima
Basquejar-se la vida
Camí de roses
Campar-se la vida
Campar-se-la
Conèixer el món
De per vida
Defensar el tupí
Deixar al mig del carrer
Donar-se a la boja
Donar-se a la briva
Donar-se a la mala vida
Donar-se bon temps
Donar-se bon verd
Donar-se bona vida
Dur sempre l'alforja al coll
Durar mes que el cul d'un morter
Durar més que mànecs de cullera
Edat caduca
Edat madura
Edat setena
Eixir a llum
Eixir a la llum
En la flor de l'edat
En vida
Entrar al món
Entrar en anys
Ésser al món
Estar a la darrera edat
Estar a les acaballes
Estar arreglat
Estar cama alta
Estar com Josep i Maria
Estar encantat de la vida
Fer anys
Fer la vida del canot
Fer-la viu-viu
Fer per l'olla
Fer vida de burguès
Fer vida de bandejat
Fer vida de canonge
Fer vida de gos
Fer vida de salvatge
Fer vida de marquès
Fer vida de porc
Fer viure [algú]
Guanyar un tros de pa
Guanyar-se el pa
Guanyar-se la vida
Guanyar-se les garrofes
Guanyar-se les mongetes
Guanyar-se les veces
Home de bona edat
Home de món
L'entrada a la vida
L'entrada al món
La flor de l'edat
La flor de la joventut
La flor de la vida
La primavera de la vida
Lligar els gossos en llonganisses
Major d'edat
Mamar-se un bon verd
Menjar el pa de l'ase
Menjar pa de cony
Menjar-se les ungles
Mitja edat
Morir-se de fam
Mort de fam
Néixer amb el pa sota l'aisella
No fer més que menjar i jeure
No tindre ofici ni benefici
Obrir els ulls a la llum d’est món
Passar la trista vida
Passar la vida
Passar la vida penada
Passar la vida perdurable
Passar la vida trista
Passar per tot
Passar-la estreta
Passar-se-la xalada
Pastar amb poca farina
Pegar-se bona vida
Pelacanyes
Portar [algú] al món
Portar [un xiquet] el pa davall de l'aixella
Portar la seva creu
Portar una vida de gos
Posar [algú] al món
Posar anys
Quedar-li a un poques tallades de pèl
Saber viure
Saber viure a la regalada
Saber-se entendre
Ser al món
Ser un panxacontenta
Ser un perdut
Ser un volantiner
Ser una aranya de forat
Sobre les espatlles [d'algú]
Tallar cupons
Tallar el llombrígol [a algú]
Tenir el cul pelat d'anar per les aules
Tercera edat
Terra de Xauxa
Tindré bon budellet
Tindre set vides, com els gat
Tindre un bon passar
Tirar del tros
Tirar-se a la dula
Treure's el pa de la boca (per algú)
Venir a llum
Venir al món
Vida alegre
Vida de negres o de moros
Viure a cor que desitges
Viure a cor que vols
Viure a cos de rei
Viure a l'esquena dels altres
Viure a la quinta punyeta
Viure al dia
Viure amb l'esquena dreta
Viure bé
Viure com un capità general
Viure com un ós
Viure com un sàtrapa
Viure com una ostra
Viure d'anacoreta
Viure de baldraga
Viure de l'aire
Viure de miracle
Viure de renda
Viure del tros
Viure en l'abundància
Viure en l'estretor
Viure en la contemplació
Viure estret
Viure la vida
Viure sense pena ni glòria
Volar llis
Vore la llum
Xalar-se-la

dijous, 20 de març del 2014

Anar de camí


Significat: Viatjar.
El peregrí es va parar quan anava de camí a Santiago.

Equivalents:
Anar de la Seca a la Meca
Cercar món
Conèixer món
Córrer fortuna
Còrrer la mar
Córrer món
Córrer un la seca, la meca i la vall d'Andorra
Descobrir món
Empendre el camí
Fer escala
Fer les Amèriques
Fer les maletes
Fer mes viatges que la barca del peix
Fer mes viatges que un aiguader
Fer mes viatges que mareta al riu
Fer viatges
Preparar l'alforja
Rodar món
Tenir sempre la cama enlaire
Veure món
Viatge d'anada i tornada
Viatge rodó

Anar per damunt com l'oli


Significat: Vanitat.
De tot el que parles ell sempre és més que la resta, sempre ha d'anat per damunt com l'oli.

Equivalents:
Agafar fums
Alçar el diapasó
Alçar la cresta
Anar amb el coll dret
Anar amb la cua dreta
Bufar en caldo gelat
Deixar [algú] en evidència
Donar-se aires de
Donar-se cera
Donar-se importància
Donar-se olla
Donar-se to
Donar-se-les de
Dret com un rave
Dur molt de vent a sa flauta
Envanit com un paó
Ésser un bufa
El rei li guarda els porcs
El Rei no li és bon criat
El Rei no li és bon mosso
Escopir sang
Esser un poll inflat
Ésser un xulo piscines
Estar més inflat que un calàpat
Estirat com un rave
Estufat com un paó
Fer bocades
Fer bombo [d'alguna cosa]
Fer de porcell curt
Fer el fatxenda
Fer el gall
Fer el maco
Fer el manaia
Fer el mec
Fer el senyor
Fer els gegants
Fer farons
Fer frases
Fer gala [d'alguna cosa]
Fer goma
Fer moltes bufes amb poc vent
Fer ombra [a algú]
Fer ostentació [d'alguna cosa]
Fer paga
Fer plat [d’una cosa]
Fer ufanes [o Fer ufana] [ d'una cosa]
Fer-se bons averanys [d'una cosa]
Fer-se el gran
Fer-se gros [d'alguna cosa]
Fer-se l'interessant
Fer-se veure
Gastar aires
Gastar fums
Més estufat que un indiot
Mestretites
Modèstia a part
No cabre al món
No haver-hi prou estopa per a tapar-li el cul [a algú]
No hi ha prou estopes per tapar totes les boques
No li poden tapar el cul amb set flassades
No se li pot ficar un pinyó al cul
No tenir àvia
Parlar per parlar
Penjar-se una medalla
Pensar-se que és qui sap qui
Pensar-se tocar el cel amb un dit
Pensar-s'ho
Picar molt amunt
Picar per alt
Pixar [molt] alt
Pixar colònia
Portar més merda que un bou
Posar-se gallarets al cap
Posar-se galons
Posar-se una medalla
Pujar els fums al cap
Ser baix de davant
Ser com gallaret de campanar
Ser de cal Pixa-rellisques
Ser un colom de pèl
Ser una mitja punyeta
Taparien pas el cul amb nou matalassos
Tenir fums
Tenir el cap ple de vent
Tibat com un rave
Tindre el cap ple de fum
Tindre el cap ple de grills
Tindre el cap ple de pardal
Tindre un rei en la panxa
Tindre vent en el cap
Tirar la sang
Tirar-se befes
Totes les puces tenen tos

diumenge, 16 de març del 2014

Acatxar el llom


Significat: Treball
En arribar a l'hort, agafà l'aixada, va acatxar el llom i es va posar a cavar. 

Equivalents:
Anar a estall
Anar a jornal
Anar a l'obra
Anar a la dena
Anar a la part
Anar a rebolcons
Anar a tope
Anar a tornallom
Anar de bòlit
Anar de corcoll
Anar de cucurrulla
Anar de cul
Anar de dena
Anar escopetejat
Anar morros per terra
Anar sobre el ferro
Assegurar el pa [a algú]
Assotar l'aire
Batre l'empedrat
Batre per la palla
Beure i tornar
Bon llom, pa l'arena
Calçar-se bé les sabates
Camp de treball
Cap de ferro
Com un lladre
Condir-li la feina
Continua gotera, forada la pedra
Cremar oli [en una cosa]
Cremar-se els ulls
Cremar-se les celles
Curt de faena
D'envergadura
De treballar ningú es fa ric
Dia de cada dia
Dia de calçons amples
Dia de feina
Dia feiner [o fener]
Dia de treball
Dia laborable
Dia obrer
Doblegar l'esquena
Donar colps d'espasa a l'aire
Donar el sus
Donar un cop de mà
Donar una bona casaca
Dur a la fatiga
Edificar sobre arena
El cas és no parar
Engreixar el porc que no han de matar
Escalfar-se el cap
Escarrassar-se com un lladre
Ésser un corcó de treball
Ésser un feina, fuig; mandra, no em deixis
Estalviador com una formiga
Estar a la colla
Estar d'alta
Estar sobre el ferro
Feina de negres
Fer anar els dits com uns boixets
Fer bona fusada
Fer de la nit dia
Fer del dia nit i de la nit dia
Fer el seu fet
Fer faena
Fer feina com un lladre
Fer feina com un negre
Fer hores
Fer i desfer, feina de matalasser
Fer i desfer, feina del dimoni
Fer l'aigua tota clara
Fer la feina d'En Jafà, qui fa i desfà
Fer més feina que un patró pelut
Fer més hores que un rellotge
Fer oli amb dues bigues
Fer passos per
Fer reixes dins d'aigua
Fer sirgar
Fer-se una bona casaca de treballar
Fes nuguet i no perdràs puntet
Fer sortir la freixura [a algú]
Fer-se trossos [per algú o per alguna cosa]
Fer-se violència
Garbellar aigua
Gastar la pólvora en salves
Gos fart, no caça
Guanyar-se (algú) el pa amb la suor del seu front
Guanyar-se el pa
Guanyar-se la vida
Guanyar-se les garrofes
Guanyar-se les mongetes
Haver de menjar moltes sopes
Home de molts oficis
Hora extra
Llaurar en arena
Llaurar fondo
Mà d'obra
Matar-s'hi
No deixar [alguna cosa] de la ma
No faltarà qui toque matines
No traure res a carregador
Paciència de benedictí
Paciència de xinés
Perdre el temps
Perdre es temps i sa llavor
Perdre s'ase i ses magranes
Portar a coll
Portar les espardenyes ben cordades
Posar fil a l'agulla
Posar mà a l'obra [o mans a l'obra]
Posar-hi call
Posar-hi les mans
Prendre alé
Qui sembra cull
Rascar-li l'espina al matxo
Rompre's el cap
Rompre's l'esquena
Rosegar [algú] l'os
Secar-se el cervell
Semblar un sabre nu
Sembrar a l'arena
Ser llarg de mans
Ser treballador com una formiga
Ser un ase de feina
Ser un endernec de feina
Ser un escarràs de feina
Ser un tot terreny
Ser una formigueta
Ser una màquina
Ser [algú] el burro de la feina
Teixir i desteixir
Tenir el cul llogat
Tindre els collons pelats [de fer alguna cosa]
Tirar aigua a mar
Tirar el lleu
Tirar milles
Tirar pedres al mar
Tocar el violó
Tocar moltes tecles
Traure [a algú] la masmarruga
Treballar a esclat de mort
Treballar a estall
Treball benedictí
Treball de llima
Treball de sapa
Treball de Sísif
Treballar a esclat de mort
Treballar a mitja jornada
Treballar com un corcó
Treballar com un negre
Treballar com una fada
Treballar en ferro vell
Treballar per al diable
Treballar per al dimoni
Treballar per la glòria
Treballs forçats
Trencar el glaç
Trencar-se el cap
Trencar-se la cara
Treure la freixura [a algú]
Trencar-se la mà [a alguna cosa]
Un preu fet de mans i recapte
Viure la vida