divendres, 25 de setembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

DELER
1. Passió que es posa en un acte.
          - Estimo amb deler la meva novia.
          - Desitjar amb deler un pastís.
          - Els gossos seguien els rastres amb deler.
2. Anhel, desig vehement.
          - Ella era tot el meu deler.
          - Comprar-se un cotxe era tot el seu deler.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CABEÇÓ 
1. Conjunt de corretges que subjecten el cap de la bístia per estirar carro. 
2. Brida especial en forma de mitja lluna que permet d’exercir una pressió violenta sobre el musell del cavall.




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CABEÇADA 
Conjunt de corretges entrelligades que subjecten el cap de la bístia cavallina quan ha d'estirar un vehicle.


LA PARLA DE LA VALL

DAIXÒ I DALLÒ 
En la nostra parla espontània és molt freqüent fer servir els mots daixò i dallò, paraules col·loquials o pròpies de la parla popular. 
     - Daixò… què m’estaves dient? 
     - Oblidat dallò que vam parlar 
Quan utilitzem les paraules daixò i dallò ens referim a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada —és a dir, no en trobem el nom adequat— o bé com un eufemisme. S'usen com a pronoms, com a substantius (comuns i propis), com a adjectius, com a adverbis i com a verbs, segons la categoria gramatical del mot o mots que aquestes paraules indeterminades substitueixen. 
M'imagine que els homes i dones que van començar a comunicar-se per la boca, com que no havien posat nom a les coses ni al pròxim, devien valer-se de molts dallonses i daixonses.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BUATA/GUATA 
Tela gruixada de cotó en floca, engomada per ambdues cares per donar-li certa consistència, que serveix per folrar vestits i donar-los més cos. Per exemple les que es posen al capdamunt d’alguns vestits, esp. als de dona, perquè sembli que les espatlles són més altes.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BRAÇAL 
Rec que condueix l'aigua de la sèquia directament al camp que s'ha de regar. 
Forma part del reg a manta i que amb la reconversió al reg per goteig van desapareixent o queden en l’abandó.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BOLCADA 
Conjunt de peces de roba que formen el vestit i faixadura d'un infant nou-nat o quan el porten a batejar. 
Lo que en la bolcada se pren, en la mortalla se deixa


dimecres, 23 de setembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

CUTXAPANDER-ERA 
A La Vall d’Uixó tenim fama de bodins. Paraula genuïna per la que ens referim a les persones manifasseres, que es volen ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat. Però en aquest significat fem servir d’altres com la que avui trec. 
CUTXAPANDER-ERA. El o la que persegueix assabentar-se dels assumptes, fins i tot privats, dels altres. 
      - La meua veïna sempre està al carrer cutxapandant tot el que passa. 
      - No ho pot remeiar. És una cutxapandera. Ho tafaneja tot.


LA PARLA DE LA VALL

CUCAT-ADA. 
Avui en dia es va al dentista entre altres coses per tractar-se d’alguna caries; però els nostres avantpassats a aquesta malaltia infecciosa que afecta els teixits durs de la dent deteriorant-los per la seva manifestació en l'aparició d'unes taques en l'esmalt dentari, li deien que tenien el queixal CUCAT
El seu significat té relació amb la comparança en el rosegat de cucs. Preferentment s'aplica a la fruita i concretament, aquí a la mediterrània, el major causant del cucat de la fruita ve produïda per l'atac de la coneguda "mosca de la fruita" (Ceratits capitata). 
La mosca de la fruita és una espècie tremendament polífaga que afecta especialment a presseguers, tarongers i mandariners, tot i que també es detecten danys en pomer, perer, figueres, caquis, albercoquers, … En el cas dels presseguers, les varietats més afectades són les tardanes (de finals d’agost), mentre que als cítrics és ben al contrari, són les varietats més primerenques (de principis de setembre) les que presenten més sensibilitat als seus atacs. 
DANYS 
      * Els primers danys que afecten a la fruita són deguts a les picades que efectua la femella per dipositar els ous. La picada produeix, d’entrada, una via d’infecció de fongs que afavoreixen el deteriorament del fruit. 
      * El segon símptoma el produeixen les larves que s’alimenten de la carn del fruit i destrueixen completament la polpa.



LA PARLA DE LA VALL

CRISMA.- Cap. 
Possiblement haureu sentit en més d'una ocasió allò de 
      - "Com caiguis et vas a trencar la crisma!". 
Aquesta senzilla i popular frase ha fet creure a moltíssimes persones que la 'crisma' formava part del nostre cap. Però no és així. 
El crisma (que no "la") és l'oli consagrat que s'utilitza a l'església catòlica per ungir al front en actes com el sagrament del baptisme, la confirmació, la consagració de bisbes i altres actes d'índole religiós. 
La paraula crisma prové del llatí chrisma, i alhora aquest del grec khrisma. 
El "sant crisma", com és anomenat, és oli d'oliva barrejat amb bàlsam i és consagrat pel bisbe cada Dijous Sant. 
A causa de l'ús continuat en el llenguatge popular de la paraula crisma, com sinònim de cap, va acabar acceptant-se, per anomenar-la així col·loquial ment. 
D'aquí que tinguem lligat el concepte de "partir-se la crisma" amb "trencar-se el cap".




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BOIXA 
Peça de ferro fus, cilíndrica o troncocònica, que va ficada dins la cuba del carro i abriga el cap del fusell.


diumenge, 20 de setembre de 2020

LA PARLA DE LA VAL

CREURE 
Aquesta paraula a banda de usar-la per considerar o acceptar (alguna cosa) com a certa. 
      - No En Marc creu en els ovnis. 
O considerar (a algú) com a veraç en allò que diu, com a digne de crèdit. 
      - Encara no m'ho han dit, però crec que he aprovat tots els exàmens. 
El que fa que forme part d’aquesta secció és pel significat d’obeir 
      - Has de creure els pares, els mestres. 
      - Aquest xiquet no creu 
En aquest cas, vol dir més coses que obeir, vol dir fer bondat, ser bon xiquet, portar-se bé. En fi, qui tingui criatures ja sap de què parle. 
I és que la majoria de les expressions en el sentit d'obeir van dirigides als menuts que pel que sembla, no creuen. O, millor dit, no obeeixen a l’adult a càrrec. 
      -- "Que no creu aquest xiquet?" L’has de fer creure. Creu-me o rebràs!". 
En canvi la forma del participi CREGUT, a més de referir-se a la persona obedient: 
      - És més cregut amb sa tia que amb son pare 
Té un altre significat molt diferent quan es diu del vanitós, excessivament segur de la seua superioritat, de la seua vàlua. 
      - És un cregut, es pensa que tots el miren sempre.




LA PARLA DE LA VALL

COVAR 
Llevat de l’acció de posar-se una au (damunt dels ous) per a donar-los calor i fer que isquen les cries. 
      - La merla està covant els ous. 
      - La lloca cova. 
Coneixem el covar amb relació amb una malaltia, tan si s’està desenrotllant-la, des del moment en què es contrau fins que apareixen els primers símptomes. 
      - Feia dies que estava malament, i és que covava la pallola. 
Perfectament aplicable en aquests temps a la pandèmia del covid-19 
      - Cal guardar quarantena per tal d’esbrinar si estàs covant el covid-19 
I si la estàs patint l’acció de covar es realitza fent llit per a curar-se. 
      - Covar un constipat, la grip.






LA PARLA DE LA VALL

CONVENENCIER-ERA 
Egoista. Aquell que només mira la seua conveniència, que sempre va a la d’ell, que només mira el profit propi sense preocupar-se gens pels altres. Persona interessada i amb pocs escrúpols. 
      - El meu gat és un convenencier i sols ve a menjar i a dormir a casa.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BOGA/BOVA
1. Peix de l'espècie Box boops, que es fa de 20 a 30 cm. de llarg, de cos llarguer gairebé cilíndric, l'esquena grisa blavenca i els costats i el ventre argentats amb tres o quatre faixes daurades sota les línies laterals. 
2. Planta de la família de les tifàcies: Typha latifolia L. i Typha angustifolia L. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent. 

3. Conjunt de fulles de la dita planta que formen un seient de cadira.




dissabte, 19 de setembre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BOCAMOLL/BOQUIMOLL 
1. Moll o bla de boca, dit d'un cavall, d'un mul, etc. 
2. Caragol que té molt blana la vorera de la closca. 
3. Qui té la boca salivosa. 
4. Qui xerra sense discreció coses que hauria de tenir secretes. 
· Moll de boca [o de llengua] 
· Ser fluix de llengua




LA PARLA DE LA VALL

CONSTIPAT-ADA
Refredat, especialment el caracteritzat per l'obstrucció de les vies respiratòries. 
      - Atxiiiiiiiiiiiiiim! M'he constipat! 
Ara que estem a les portes de l'estiu i que la calor es deixa notar durant el dia; però que per les nits encara refreda, davant la reacció de llevar-se roba ens aporta més d'algun CONSTIPAT, o refredat, com sembla s'usa més i espenta l'altre. 
Com a sinònim de constipat o refredat podem fer servir els mots calapàndria o derivats: calipàndria i galipàndria, definits com un 'refredat fort' 
Vos deixo amb la lletra d'una cançà infantil: 
Atxim! Atxim! 
Em sento el nas tapat, txim! el nas tapat, txim! 
els ulls em couen no puc respirar, txim, txim, txim! 
Ai, el nas em raja, txim! i les orelles no paren de xiular 
He anat a veure un doctor, txim! 
M’ha receptat un mocador, txim! 
Doneu-me un “Klee-nex” per favor!


divendres, 18 de setembre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BLAVET 
Matèria colorant blava que se sol fabricar en forma de bolles o rajoletes i que es mescla amb l'aigua per donar més blancor, quasi blavenca, a la roba rentada.


LA PARLA DE LA VALL

CONSENTIT-IDA 
Paraula que cal utilitzar en compte de mimat-da. 
S'aplica a la persona que està molt mimada i a la qual se li tolera que faci el que vulgui, especialment els xiquets i xiquetes. 
     - Si no la tinguessis tan consentida segur que no ho hagués fet. 
També podríem dir-li CONTEMPLAT-ADA 
Però no és aquest l’únic ús fem: 
      · Ho diem del marit que consent la infidelitat de la seva dona. 
      · De una persona tolerant 
      · En veure lleugerament clevillat, sense separació visible una paret. 
      · Tindre una part del cos adolorida 
      - Tinc el dit de la cama consentit
Com a conseqüència tenim al: 
CONSENTIDOR-A, com aquella persona que ho consent tot o que ho tolera tot.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BITLLA/BIRLA 

1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, d’un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. 
Joc de birles: Joc d'habilitat consistent a fer caure, amb l'ajuda d'un bastó o una bola, una sèrie d'objectes, anomenats birles, disposats verticalment a terra. 
   * Fer bitlles: Encertar a fer caure amb un cop totes les bitlles del joc. 
   * Rei de les birles ((Rei de burla)) 
2. Peça de boix, de ferro o d'acer, en forma de baldufa, que va afegida a la part inferior de l'arbre de la roda de terrisser i que balla dins el dau del volant. 
3. Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins de la llançadora i que forma la trama del teixit. 
4. Quantitat de fil enrotllat que es col·loca dins la llançadora per esser esmerçat. 
Tot fent birles (Com qui no fa res)

LA PARLA DE LA VALL

COMBOI/ACOMBOIAR. 
El significat més comú del mot «comboi» és ben conegut: 
1.- Un comboi, com els dels vaquers, era una caravana de gent o un conjunt de vehicles, vagons, o vaixells que es mouen d’un lloc a un altre. 

Però a més a més, també es pot aplicar a: 
2.- Persones que es mouen en grup fent enrenou i bullici. 
En La Vall ens prenem aquest enrenou de manera molt positiva, per això fem servir la curiosa expressió popular: 
     · «fer comboi», sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abelleix fer és amb més gent, amb un comboi. 
Per exemple, amb motiu del fi de curs, els xiquets i xiquetes de les escoles: 
     -- «Estan tenint molt de comboi durant la preparació i celebració dels festivals de fi de curs» 
Comboi és sinònim de festa. 
Com nosaltres quan hi ha un grup d’amics ràpidament ens comboiem i fem torraes, paelles, o sangries… un comboi no podia significar altra cosa que no fora una festa. 
Del mateix mot també resulta el verb 
ACOMBOIAR, que significa, entre altres coses, unir i dirigir un comboi, una colla. És molt normal sentir aquest verb amb el seu ús pronominal (acomboiar-se) quan un grup d’amics s'animen per eixir de festa o quan diverses persones duen a terme una empresa o activitat lúdica. 
També si simplement estan molt units al voltant d’una idea o esdeveniment, com es el cas dels resultats de les últimes eleccions municipals i les posterior preses de possessió en les diferents alcaldies. . 
      -- «En el partit socialista de La Vall, estan tots molt acomboiats amb la renovació de l'alcaldia» 
I a vosaltres, què és el que vos fa més comboi?








EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BERBIQUÍ/FILABERQUÍ 
Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc.


dijous, 17 de setembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

CODONY
Aquesta paraula ens ix de la boca quan ens trobem davant d’una persona d’un caràcter aspre, ruda i tancada.
Te a veure al sabor del fruit del codonyer, que és de forma de pera o de poma, de sabor molt aspre. 
Ja que mencione el codony, no vull deixar passar per alt que si bé no és mengívol com a fruita, si ho és quan es cou per fer-ne confitures casolanes. M’estic referint al:
CODONYAT
És una confitura dolça i tova feta a partir del codony
Elaboració: Un cop pelat els codonys, normalment partint-los pel mig, pelar-los i finalment treure el pinyol. Es mesclen a parts iguals amb sucre i es cou sense parar de remenar la barreja fins que es forma una pasta, com a mínim durant una hora. Quan agafa el color i la textura desitjada.
Finalment, es treu del foc i amb una espàtula es posa en un recipient adequat (plat, safata, etc.). S'ha de deixar reposar per a que s'endureixi fins que sigui prou consistent per poder ser consumit.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BAÜLET
Receptacle, capsa rectangular normalment de fusta, d’un pis o dos, amb una tapa solta i amb un o més compartiments, destinat a transportar o guardar les plomes d'escriure, els llapis, els bolígrafs i els colorets.


diumenge, 13 de setembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

CLAPAR
Dormir fort.
      -- No clapar en tota la nit.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BATIDOR
Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altra meitat de pues amples.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BASTIDA
Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els llocs on han de treballar.