SALPÀS/SALPASSA
Costum cristià en que el rector o els vicaris visiten les cases per beneir-les amb aigua i sal durant el temps pasqual.
Es tracta d’una altra tradició que ha deixat de celebrar-se a La Vall d'Uixó, destinada a la protecció dels llauradors, les seues terres i els seus bestiars.
La "Salpassa", basada en la tradició purificadora i preservadora de la sal i l'aigua, que allunyaren els mals records de l'hivern i en l'obertura de les cases a l'aire lliure per a acollir la brisa renovadora de la primavera. El seu sentit era la renovació de la força vital de la casa, la protecció del santuari familiar i la purificació de tot el que puga assegurar la supervivència de la família.
Solia fer-se el Dimecres Sant encara que el Ritual Romà el manà per el Dissabte Sant, i era tot un ritual cerimonial que es preparava per endavant a casa per l'ama, i en l'església pel rector. A l'entrada de casa, es posava una tauleta altaret coberta pel més bonic dels cobertors de la casa, amb un gran gerro de flors blanques, un ciri o un parell de candeletes davant d'una imatge sagrada de devoció familiar, un recipient amb aigua, un altre amb sal, i un platet amb presents que s'oferien al capellà, generalment una dotzena d'ous, i en molt escasses ocasions, diners.
Vestit amb "roquet i cassulla", portant el salpasset i una creu, i acompanyat per l’escolà i els acoliquets, amb una cistella per als ous i una bossa per als diners, una altra per a la sal, i unes campanetes per a anar anunciant la seua arribada.
El sacerdot saludava amb les paraules del ritual a l'entrar en cada casa,"La pau del Senyor a esta casa, i a tots els ací presents", alhora que un acòlit mesclava la sal i l'aigua beneïdes de les que era portador amb què l'ama de casa hi havia disposat en l'entrada de la mateixa, l'altre acòlit, arreplegava els obsequis dipositats sobre la taula. Després, el rector s’acomiadava i es dirigia a la casa següent.
Però el més escamós de la Salpassa era l'acompanyament popular de la xicalla que, avançant-se a la comitiva, colpejava amb les seues xicotetes maces de fusta portes i finestres, voreres i sol, més que entonant, recitant simples melodies de variat i estrambòtic contingut pel que desfilaven personatges locals, sense quedar fora de perill de les mateixes ni el rector ni l'escolà.
Ous a la pallissa,
ous al ponedor,
bones massades al senyor rector,
ous ací,
ous allà,
bones massades a l'escolà.
Com s'arreplegaven una barbaritat d'ous, s'acostumava a vendre'ls als forns del poble, als que els venien molt bé per a fer les mones de Pasqua. La sal i l'aigua beneïdes, s'utilitzaven per a fer l'aspersió de les habitacions de la casa, també es bevia l'aigua i se li donava a beure al bestiar per a afavorir la seua fertilitat, i algunes dones guardaven part per a la pila de la tauleta de nit, per a signar-se abans d'anar al llit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada