Locucions parts del cos humà: VENTRE

Agafar (o trobar) [algú] amb els pixats en el ventre
Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell
Aigua gelada mala ventrellada
Anar fluix [o llarg] de ventre
Anar prim de ventre
Anar [o fer] de [o descarregar el ] ventre
Cadascú té un rei en lo ventre, qui no en té dos
Calla, llengua, que el ventrell ja ho sap
Corrença de ventre
Córrer rates pel ventre
Descarregar el ventre
Donar de ventre
Donar mal ventrell [a algú]
Dur molt de ventre [d'algú]
El ventre porta les cames
Evacuar el ventre
Fa mal ballar amb el ventre buit
Fer bon ventrell [un menjar]
Fer bon [o mal] ventrell
Fer venir el ventrell al coll
Fer ventrell
Girar el ventrell
L’arròs fa el ventre gros i la panxa llisa
No alçar el ventrell [d'algú]
No saber tenir res en el ventrell
Obeir el ventrell
Quedar-se els pixats dins lo ventre
Qui no posa el ventre en perill, mai mor fart
Regirar l'estómac [o el ventrell]
Remoure [o girar , o regirar] el ventrell
Tenir el ventrell enrajolat
Tenir el ventrell gros
Tenir mal de ventre del cagar d'altri
Tenir un ventrell que tot ho paeix
Tenir ventrell
Tindre el ventre buit
Tindre el ventre fluix
Tots d'un ventre i cada un del seu temple
Treure el ventre de mal any
Treure el ventre de pena
Treure [a algú] els pixats del ventre
Ventre amb esquena, serà nena
Ventre com un tabal
Ventre pla, xiquet serà

Locucions parts del cos humà: VISTA

Alegrar la vista
Amb dos ulls com plats, i la vista en els collons
Amb vista
Bona vista vejam, figues en agost!
Clavar la vista
Conéixer [algú] de vista
Deixar la vista [a algú]
Donar un cop de vista
Fer la vista grossa
Ferir la vista
Girar la vista
L'aigua fa la vista clara
Lluny de la vista, lluny del pensament
Menjar [una cosa] amb la vista
Més prompte que la vista
No perdre de vista] [algú]
Perdre el món de vista
Perdre la tramuntana de vista
Perdre's de vista
Saltar a la vista
Ser curt de vista
Ser curt de vista i llarg de mans
Tapar la vista [a algú]
Tenir la vista a la punta dels dits
Tenir la vista llarga
Tenir mirada [o vista] d'àguila
Tenir vista
Tornar en vista

Locucions parts del cos humà: PELL

Anar-li-hi la pell

Canviar de pell
Deixar-hi la pell
Dur molta pell morta
Ésser dur de pell
Estar a la pell
Estar amb la pell i l’os
Estimar [cada u] la seua pell
Fer tiretes de la pell
Fer-li la pell [a algú]
Fer-se’n la pell
Girar la pell
Jugar-s'hi la pell
Llevar la pell [a algú]
Llevar-li la pell
Mudar la pell
Mudar la pell com les serps
No cabre a la pell
No cabre un en la pell de goig que té
No tindre més que la pell i l'ós
No tocar [a algú] la camisa a la pell
Pagar amb la pell
Posar-se [a algú] la pell de gallina
Salvar la pell
Tenir la pell fina
Tenir la pell gruixuda

Locucions parts del cos humà: PANXA

A panxa plena no hi entren penes
Amb panxa buida no hi ha alegria [o tots són badalls]
Anar amb la panxa prima
Buidar-li [o escurar-li] la panxa
Córrer rates pel ventre [o per dins la panxa]
Estar de panxa enlaire
Gratar-se la panxa
L’arròs fa el ventre gros i la panxa llisa
No tindre [algú] ni panxa ni budell
Omplir la panxa
Pa de fleca, la panxa buida i l'esquena seca
Posar panxa
Posar-se de panxa al sol
Rascar-se la panxa
Rentar la panxa [a algú]
Ser un panxacontenta
Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
Tenir la panxa a l'esquena
Tenir la panxa encastada a l'esquena
Tindre la panxa com una guitarra
Tindre un os a la panxa
Tindre un rei en la panxa
Tindre una panxa com un pagell
Val més una arruga a la panxa que un forat a la roba
“Déu proveirà, i la panxa ho patirà»; «Déu proveïx i la panxa patix»

Locucions parts del cos humà: ORELLA

A cau d’orella
A paraules de neci [o vanes, o tontes], orelles sordes
Anar amb set ulls i set orelles
Anar braç sonant i orella fumant
Anar calent d'orelles
Anar orella baix
Banyar-li [a ú] l'orella
Bufar l'orella
Dir-li'l a l'orelleta
Donar orella
Dormir amb l'orella dreta
Escoltar amb totes les seues orelles
Ensenyar l’orella
Entrar una cosa per una orella i eixir per l'altra
Estirar les orelles [a algú]
Estar calent d'orella

Estar amb l'orella dreta
Fer orelles de cònsol
Fer orelles de marxant
Fer orelles de mercader
Fer orelles de pam
Fer orelles de paret
Fer un pam d'orelles
Inflar l'orella
Les mates tenen ulls i el romani [o les parets] orelles
Les parets tenen orelles
Les parets tenen orelles, perquè estan darrere d'elles
Les parets tenen ulls i orelles
Matar el cuc de l'orella
No tenir cera en les orelles
No veure's mai cera en l'orella
Obrir l'orella [o les orelles]
Parar l'orella
Parar [o dreçar] les orelles

Parlar a cau [o soca] d'orella
Penjar-se a les orelles [d'algú]
Portar l'orella dreta
Prestar orella
Ser [algú] dur d'orella
Ser tot orelles
Tancar l'orella [a una petició, a una queixa]
Tapar-se les orelles
Tenir les orelles a cal ferrer [o a compondre]
Tenir les orelles foradades
Tenir, les parets, orelles
Tindre les primeres orelles
Tindre orelles com fulles d’enciam
Traure [a algú] la puça de l'orella
Traure's la son de les orelles
Treure [a algú] la son de les orelles
Treure-li [a algú] la cera de l orella
Venir a les orelles
Vermell fins a les orelles
Veure's les orelles
Xafar-se les orelles
Xiular les orelles [a algú]

Locucions parts del cos humà: LLENGUA

Afluixar la llengua
Amb un pam de llengua fora
Anar a llengües de la gent
Anar-se'n de la llengua
Deslligar la llengua
Donar la llengua al gat
Donar llengua de [quelcom]
Dur la llengua esmolada
Esmolar-se la llengua
Fer llengotes
Ficar-se la llengua a la butxaca
Ficar-se la llengua al cul [o dins del cul]
Fot-te’t la llengua al cul!
Frenar la llengua

Haver menjat llengua
Haver perdut la llengua
Haver-se li menjat la llengua
Haver-se-li menjat llengua el gat [a algú]
La llengua beneïx i la llengua maleïx
La llengua no té ossos i en trenca de ben grossos
Llengua d'infern
Llengua de destral [o d'escorpí , o esmolada , o de ganivet , o de serp , o verinosa , etc.]
Llengua de foc
Llengua de verí
Llengua muda mai fou batuda
Llengua serpentina
Llengua viperina
Llenguallarga
Mala llengua
Moll de boca [o de llengua]
Mossegar-se els llavis [o la llengua]
No tenir la llengua arrendada
No tenir la llengua travada
No tenir rues a la llengua
No tindre llengua [o haver perdut la llengua , o haver-se engolit la llengua , etc.]

No tindre pèls a la llengua
Pareix que hagis menjat llengua
Parlar amb llengua de plata
Qui té llengua [o preguntant] a Roma va
Retenir la llengua
Ser curt de llengua, però llarg de dits [o ungles]
Ser fluix de llengua
Ser llarg de llengua
Tenir a la punta de la llengua
Tenir la llengua aferrada al paladar
Tenir llengua
Tenir llengua d'escorpí [o d’escurçó]
Tenir llengua de destral
Tenir mala llengua
Tenir molta llengua i pocs fets
Tenir trencat el tel de la llengua
Tindre la llengua espessa
Tindre la llengua lligada
Tindre llengua
Tindre molta llengua [o tindre la llengua llarga , o ser llarg de llengua]
Treure un pam de llengua

Locucions parts del cos humà: DENT

A carn dura, dent aguda [o dentadura]
A les dents i ulls [d'algú]
Abans d'obrir la boca, ja li han vist les dents
Aigua freda i pa calent, causen dolor als dents
Amb dents i ungles
Amiga, la figa, / parents les dents
Anar armat fins a les dents
Clavar les dents
Créixer les mamelles abans que les dents
Cruixir [o petar] de dents
Deixar-hi les dents
En les dents eixutes
Enganyar la dent
Ensenyar les dents
Esmolar les dents
Esperar una cosa amb un pam de dents
Ésser de bona dent
Fer-li dents [o denteta, o dentetes]
Fer-se les dents llargues
Menjar de cap de dent
No passar [algú] de les dents
Parlar entre dents
Perdre dents i queixals
Posar unes bones dents [d'una cosa ]
Prendre a dents
Prendre el cel amb les dents
Primer són les dents, que els amics i els parents
Riure de les dents cap a fora
Ser valent de dents
Tenir dents de cavall [o de fava, o d'all]
Tenir l'ànima a les dents
Tenir les dents de conill [o de rata]
Tenir les dents suades
Tenir totes les dents
Tindre les dents clares
Tindre les dents esmolades
Tindre les dents llargues [o tindre bona dent]
Ull per ull, dent per dent
Valent de dents
Voler abastar el cel amb les dents
Voler agarrar el cel [o la lluna] amb els dents

Locucions parts del cos humà: CUL

Anar amb un coet al cul
Anar de cul
Anar-se'n cul batut i cara alegre
Apretar lo cul sobre la cadira
Arrossegar el cul [en un lloc]
Besar el cul [a algú]
Cara de cul
Caure de cul
Clavar una puntada de peu al cul
Córrer amb les cames al cul
Donar pel cul
Donar una coça al cul
Ésser un cul de ...
Ésser un dat pel cul
Fer de la boca cul
Fer es tres culs
Ficar-se la llengua al cul [o dins del cul]
Fot-te’t la llengua al cul!
Galta del cul
Girar el cul
Llepar el cul [a algú]
Mirà-se el cul
Mullar-se el cul [en un assumpte]
Néixer amb una flor en el cul
No se li pot ficar un pinyó al cul
No tenir cul per a seure
Pensar amb el cul
Pesar-li més el cap que el cul
Perdre el cul [per algú o per alguna cosa]
Perdre la clau del cul
Pesar-li el cul [a algú]
Posar el cul com una tomaca
Posar-se de cul a la paret
Que et donen pel cul!
Què té que veure el cul amb les témpores?
Que una puta et bufi el cul!
Quedar cul batut i cara alegre
Qui te el cul llogat, no s'assenta quan vol
Regata del cul
Ser cul calent
Ser cul de taverna
Ser cul i braga
Ser cul i camisa
Ser cul i merda [dos persones]
Suar-li el cul
Tenir el cul llogat
Tindre el cul pelat [de fer una cosa]
Tocar el cul
Tocar-se el cul amb els talons