dissabte, 10 d’abril de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions de la pluja:

El mes d’abril té fama de plovedor. Ja ho diu la dita:

  • A l’abril aigües mil

Ara que estem tenint unes dies de pluja vull recordar les diferents maneres que tenim els vallers i valleres alhora d’expressar les situacions de pluja.

Si plou en abundància diem:

  • Descarregar la pluja o [els núvols].

      -  S’està enfosquint molt, crec que avui els núvols descarregaran.

  • Caure aigua per l’amor de Déu.

      -  Que si plou? Cau aigua per l’amor de Déu. Vine a la finestra a veure-ho.

  • Ploure a bots i barrals o [a semalades]

      -  Aquest matí plovia a bots i barrals; ara fa un sol que estavella.

      -  En eixir del cine plovia a semalades i no vam trobar cap taxi per anar a casa.

  • Ploure a cànters

      -  Va ploure a cànters i el carrer anava d’ample en ample.



dilluns, 5 d’abril de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 ANAR A LA SEUA

-          No cal que li diguis res, sempre va a la seua i no t’escoltarà.

És mol típic de les persones desentendre’s del que l’envolat i seguir la voluntat pròpia; obrar amb independència segons la pròpia intenció i conveniència.

 També s’usa amb altres formes del possessiu.

        -  Anàvem a la nostra perquè ningú no ens deia què havíem de fer.

No és l’única expressió que fem servir per expressar aquest comportament. Hi ha d’altres com:

  • Anar a la dula: sense control o vigilància de ningú.

        -  Aquest xicot sempre ha anat a la dula

  • Anar a la seva bola: obrar segons la seua conveniència.

        -  Sempre va a la seva bola: no pensa mai en els altres.

  • Anar al seu aire: Fer el que li sembla.

        -  No li agrada que li diguin el que ha de fer, prefereix anar al seu aire.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

DIUMENGE DE GLORIA

Commemora el moment de la resurrecció del Messies i l’ascensió al cel.

Jesús, ja ressuscitat, va convidar a Tomàs, que no podia creure que fos veritat, a ficar la mà a la nafra que tenia al costat. Des d’aleshores tenim l’expressió:

  • POSAR EL DIT A LA NAFRA: Suposa assenyalar o insistir sobre alguna cosa de manera que el dolor o la preocupació augmenten.

Algunes expressions les utilitzem per relacionar-ho amb el cel:

  • DÉU EL TINGUI A LA GLORIA (Es diu piadosament en anomenar una persona difunta)
  • QUE EN GLORIA ESTIGA! Fórmula de respecte amb què s'acompanya el nom d'una persona difunta.

DIA DE PASQUA

I amb la resurrecció ve l’arribada de la PASQUA que es reflecteix en expressions, totes de connotacions positives:

  • FER CARA DE PASQUA (Revelar satisfacció)

  • ESTAR MÉS CONTENT QUE UNES PASQÜES: Sentir una gran alegria, estar molt content.

  • ANAR MUDAT COM UNES PASQÜES: Molt ven vestit.

  • SER DOLÇ COM LES COQUES DE PASQUA:  Ser una persona molt agradable.

Per contra diem:

  • PENSAR EN LA MONA DE PASQUA: Estar molt distret

També es pot:

  • FER LA PASQUA (a algú): Fastiguejar.

Però la part més pragmàtica del refranyer avisa que:

  • Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com un altre dia: És més forta la il·lusió d'esperar aquestes festes, que l'alegria de passar-les.



I recorda que:

  • Cada dia no és Pasqua: en el sentit que no sempre ens afavoreix la sort o que no hem de pretendre fer cada dia grans negocis.
  • Parlem d’ous, que ara ve Pasqua: es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava.
  • Ocórrer de Pasqües a Rams: Ocórrer molt de tant en tant.

divendres, 2 d’abril de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

Un personatge en la vida de Jesús va ser Maria Magdalena que apareix en diversos passatges plorant: quan mor el seu germà Lasar, quan és executat Crist i en moltes altres ocasions en què es penedeix dels seus pecats, ja que cal recordar que va ser rescatada per Jesús de la prostitució. D’aquí l’expressió:

  • Plorar com una Magdalena: plorar molt i amb sentiment.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

Després de l’últim sopar, que commemorem el Dijous Sant, l’apòstol se’ls endugué a l’hort de Getsemaní, on, segons havia acordat, besà Jesús perquè el poguessin identificar. És el famós:

· BES DE JUDES amb què al·ludim a actes d’afecte enganyosos.

Des d’aleshores el nom de Judes quedaria lligat a la traïció amb expressions com:

  • Ser un Judes: Ser un traïdor.

-  No et refiïs d’en Pere, que és un Judes.

  • Ser més fals que Judes: Ser molt hipòcrita.

-  Joan és més fals que Judes; no vull saber res d'ell.

  • Ser més dolent que Judes: Ser malvolent.

-  Aquesta colla són més dolents que Judes, a les nits es dediquen a trencar els vidres dels aparadors de les botigues.

  • Ser fals o mentir com l'ànima de Judes: Esser molt fals o mentider.

-  Jo amb ell no hi faria tractes, perquè menteix com l'ànima de Judes.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 Expressions d’influència de la Setmana Santa.

  • ESQUINÇAR-SE LES VESTIDURES

Un cop capturat, el natzarè va ser conduït davant els summes pontífexs d’Israel, primer davant Anàs i després davant Caifàs. Aquest últim li preguntà si, tal com proclamava, era el Fill de Déu i, en rebre una resposta afirmativa, es va: “Esquinçar les vestidures” com a mostra d’indignació. Escandalitzar-se per alguna cosa, generalment d'una manera hipòcrita. -idèntic significat té avui aquesta expressió.

- N'hi ha que s'esquincen les vestidures per la pèrdua de tradicions i, en canvi, celebren Halloween.


Llavors Caifàs va lliurar Jesús als seus enemics perquè en fessin el que els volguessin. Aquests decidiren portar-lo al governador romà Ponç Pilat, confiats que el condemnaria a mort.

Pilat no va trobar tan greus els càrrecs que es presentaven contra aquell captiu, de manera que el féu remetre a Herodes Antipas, tetrarca de Galilea que era ocasionalment a Jerusalem. Després d’interrogar-lo, Herodes el va retornar a Pilat -d’aquest episodi tenim les expressions:

  • ANAR D’ANÀS A CAIFÀS o
  • ANAR D’HERODES A PILAT, equivalents a “anar d’ací i allà”. O anar de mal a pitjor.

- Haver d’entendre’s amb aquesta gent és com anar d’Herodes a Pilat.


Per treure’s de sobre el problema, Pilat va aprofitar el costum que hi havia aleshores d’alliberar un pres. Així, deixà triar als jueus entre Jesús o un delinqüent anomenat Barrabàs -d’on tenim:

  • BARRABASSADA per a una acció insensata. O
  • SER LA PELL D'EN BARRABÀS: Ser una mala peça. Ser entremeliat, o dolent.

- Aquest xiquet és de la pell de Barrabàs. A l’escola es dedica a donar cops de puny als seus companys


L’aïrada multitud es va decantar per aquest últim, tot demanant la crucifixió del natzarè. A continuació, el capitost romà féu flagel·lar Jesús i, amb una corona d’espines, el presentà de bell nou als seus súbdits exclamant en llatí: Ecce homo! (“heus aquí l’home!”).

La turba va continuar proferint crits de mort. Avui, d’una persona d’aspecte llastimós diem:

  • SEMBLA UN ECCEHOMO

Però en la Vall hem transformat la paraula eccehomo per AIXAMO i diem: “Parèixer un aixamo

- La mare en veure arribar el fill amb la roba a trossos i ple de rascades va exclamar: Tu veus com vens, pareixes un aixamo!.

Pilat no tingué més remei que acatar la decisió popular. Abans, però, havent-se rentat les mans en un cossi d’aigua, es dirigí per últim cop al tumult dient, segons sant Mateu: “Innocent sóc de la mort d’aquest just. Vosaltres veureu”. D’aquí naixeria l’expressió:

  • RENTAR-SE’N LES MANS COM PILAT” per indicar que algú es desentén d’alguna cosa.

- De tot el que em dius, me’n rento les mans com Pilat.



dimarts, 30 de març de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

Moltes són les expressions que fem servir en la nostra parla que tenen el seu origen en la Passió de Jesús.

  • SUAR SANG I AIGUA

Jesús, tot i saber el seu destí, estava realment aclaparat pel turment que l’esperava. Tan és així que, moments abans de ser lliurat als fariseus i estant orant en la muntanya de les oliveres, va començar a sortir del seu cos una suor que era com de gotes de sang, d’aquí que, en fer un gran esforç: “Suem sang i aigua”.

-  Per tal d’acabar la cursa vaig tindre que suar sang i aigua.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions del Diumenge de Rams

Ahir s’inicià la Setmana Santa amb el Diumenge de Rams.

Aquesta data ha donat lloc  unes expressions que no s’escolten gaire; però que cal recordar-les:

· ARRIBAR A RAMS DE BENEIR

Es diu quan una cosa ha tingut un bon resultat, quan hem aconseguit el que volíem

· DUR (a algú) AMB RAMS I PALMES

Usem aquesta expressió quan tenim moltes atencions cap a algú, quan tractem una persona de manera extraordinària i li fem moltes festes.

· DE PASQÜES A RAMS

Per indicar que les coses es fan molt de tard en tard.



dissabte, 20 de març de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

GUANYAR PER MÀ

Aquest matí, en la cua del pa, alhora de demanar el torn, em l’ha donat un que coincidim moltes vegades un darrere de l’altre i ens anem alternat l’un a l’altre segons qui arriba primer.

Doncs bé, avui quan m’ha donat el torn, com a resposta li he contestat amb l’espressió:

·        Avui m’has guanyat per mà.

Aquesta expressió, és més pròpia de certs jocs de cartes o de fitxes i es diu quan algú guanya perquè té la mà o és més a la vora del qui és mà.

-         Has guanyat la partida per mà.

Però també s’ha fet extensiva a altres situacions com la que he utilitzat avui en la cua del pa i en aquest cas es refereix a anticipar-se a un altre en la consecució d’alguna cosa. Així ho podríem dir també en una altra situació com:

-         Volia comprar un terreny, però l’han guanyat per mà; fa dos dies que l’han venut.



divendres, 19 de març de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

·        De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases

·        De Joans, Joseps, Maries, Peres i ases, n'hi ha a totes les cases

·        Joans, Joseps, Peres, burros i ases, n'hi ha a totes les cases

Refrany força popular i que ja no té gaire vigència actualment. Ens evoca una època, no fa tampoc massa anys, en què els noms de Joan i Josep, principalment, i algun més com podria ser Pere, eren els més comuns pel qual fa a homes o Maria per a les dones. Una època en què, també, els ases i les mules eren els animals emprats per les feines agrícoles i n'hi havia pràcticament a totes les cases. Tot això ja ha canviat i força, tant pel que fa als noms més habituals que es posen avui en dia com pel canvi generalitzat de les activitats laborals.

 Ja teniu un detallet pel vostre JOSEP, JOSEFA, PEPITO, PEPITA, JOSEFINA, etc??

FELICITATS PER TOTS VOSALTRES!!

dimarts, 16 de març de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

FER PASQUA ABANS DE RAMS

Ho dieu alguna vegada? Tal vegada l’haveu escoltada en un temps llunyà?.

Es solia dir quan s’esperava un fill abans de casar-se.

-         Diuen que els van fer casar perquè havien fet Pasqua abans de Rams.

-         Era evident que havien fet Pasqua abans de Rams, perquè la criatura va néixer només dos mesos després del casament.

 També usen en aquesta situació:

·        De penal

-         Es van casar de penal; és a dir es van casar perquè ella s’havia quedat embarassada.

·        Anar a fira

-         Aquella parella han anat a fira abans d’haver-se casat.

 


Arrel d’açò, es va usar per extensió a anticipar-se a fer una cosa abans que arribi el moment oportú.

-         La decisió que va prendre va ser fer Pasqua abans de Rams, perquè s’hauria hagut d’esperar una setmana.

 Seguint en la precipitació en fer les coses diem també:

·        Començar la casa per la teulada.

-         Cada cosa al seu temps; no pretenguis començar la casa per la teulada.

·        Passar l’arada davant dels bous.

-         Fes-ho per ordre; primer el que és primer; no passis l’arada davant dels bous.

·        Voler fer entrar el clau per la cabota.

-         S’ha convençut que té la raó i vol fer entrar el clau per la cabota.

diumenge, 14 de març de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

TINDRE BUTLLA

Estem en període de Quaresma. Té una durada de set setmanes, comprés entre l’endemà de l’enterrament del Carnestoltes, el Dimecres de Cendra, i es perllonga fins al fosquet del Dijous Sant, just abans de la missa In Coena Domini. (llatí: en el sopar del Senyor), durant el qual l’Església Catòlica té ordenats dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert.

No es podia menjar carn ni brou de carn durant els 40 dies de la Quaresma ni durant tots els divendres de l'any perquè desobeir era pecat mortal. Però si tu treies la Butlla de carn, quedaves exempt d'aquesta prohibició, amb excepció del Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.Aquest pagament de la Butlla va ser abolit el 1966 per Pau VI després del Concili Vaticà II, canviant les normes d'abstinència a tal com les coneixem avui dia.

 D’aquell privilegi, que només se’l podia permetre els més rics va quedar l’expressió:

·        Tindre butlla per indicar que una persona té amples facultats per obrar, sense miratge al prejudici que s'ocasiona als altres. Gaudir dels privilegis o tracte preferent. Fer la seva voluntat.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ANAR A LA PLAÇA

Ara ja no s’escolta; però les nostres avis i mares quan anaven a comprar solien dir que anaven a la plaça, que era el mercat públic del poble.

El seu origen ve perquè abans els mercats sempre han estat en llocs oberts dins del poble i el millor lloc era una plaça. En el cas de La Vall, a la plaça de l’Àngel. Després es construiria l’edifici tancat del mercat vell i en l’actualitat  el nou.

Però també, quan no anaven a les botigues anaven a comprar a la plaça quan hi havia mercat. Era la plaça per antonomàsia, per damunt de tot.

Avui, a La Vall d’Uixó,  d’aquella costum encara ens queda el mercat del divendres, encara que deurien de dir que el divendres és dia de plaça.



dimecres, 10 de març de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ANAR A FER LA PARTIDETA

Quantes vegades haure escotat en trobar-se una persona major després de dinar dir-li:

-         Que, a fer la partideta!

Realment estava referint-se a que se n’anava al casino. I és que, anar al casino i jugar a les cartes anaven de la mà.



dilluns, 8 de març de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 Expressions de l’oratge.

Els vallers i valleres quan ens referim a l’estat de l’atmosfera preferim usar la paraula oratge en compte de temps.

-         Ja comença a fer mal oratge.

Portem unes dies en que després d’unes dies de bon oratge,ens ha aparegut la pluja.

Aleshores per tal d’indicar el canvi d’oratge solem dir:

·        Girar-se l'oratge

-         Ha fet molts bons dies però ara s'ha girat l'oratge.


Però quan el mal temps millora, diem:

·        Alçar-se l'oratge: Aclarir-se, escampar. Desaparèixer els núvols, cessar l'amenaça de pluja.

-         Ja ix el sol, sembla que ja s’alça l’oratge.


Aleshores desitgem que el bon temps es quede, dient l’expressió:

·        Acompanyar l'oratge

-         Tindrem un bon dia d'excursió perquè ens va a acompanyar l'oratge.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 ALABAT SIA DÉU

Aquesta expressió es solia dir a l’entrar a una casa com a salutació, al temps de senyal de la seva presència, quan les cases tenien les portes obertes. Té el seu origen en la manera de salutació religiosa, conventual.

-         Alabat sia Déu! Hi ha algú en casa?


També la fem servir com a mostra de satisfacció per un fet llargament esperat.

-         A la fi han arribat al cim sense cap contratemps; alabat sia Déu!, tant que ens han fet patir!

O en senyal de resignació quan s'ha perdut una oportunitat que tal vegada ja no torni

-         Quan va veure que s'havia escapat una altra bona oportunitat, va dir: “alabat sia Déu!, ja no tornaré a tenir alguna altra més”.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

SER MÉS LLARG QUE LA QUARESMA

Amb el dimecres de cendra comença la quaresma. La quaresma és un període penitencial de 40 dies que comença després del Carnestoltes, una setmana plena de divertiments i excessius. Per això, la festa de la quaresma s’allarga durant set setmanes, que van del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Pasqua.

Com que anava carregat de moltes restriccions, entre les que destacava el dejuni i l'abstinència, aquest període resultava pesat i tots desitjaven que passarà aviat.

Per això quan una cosa és molt llarga o durar molt i sembla inacabable diem l’expressió:

SER MÉS LLARG QUE LA QUARESMA

-         Això de corregir exàmens és pesat i és més llarg que la Quaresma.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

PUJA AQUÍ DALT

Expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer quelcom; sobretot quan ens vol enredar.

-         Pretens que ho faci tot sol? Puja aquí dalt! Si no vols ajudar-me, me’n vaig.

Es sol dir també: PUJA AHÍ DALT  o PUJA ACÍ DALT

De vegades fem servir aquesta expressió allargada:

PUJA AQUÍ DALT I BALLA. En aquest cas ho diem en to de menyspreu i acompanyant la paraula amb l'acció d'alçar un dit, per significar que es rebutja allò que un altre proposa.

-         Que m'apunti en aquesta animalada? Puja aquí dalt i balla!

Preneu nota d’altres sinònimes per si vos ve de gust aplicar-les en situacions semblants:

La més vallera de totes és dir-li:

PUJA AQUÍ DALT I VORÀS A TA UELA

-         Si et penses que vindré, puja aquí dalt i voràs a ta eula.

O d’altres variants:

PUJA AQUÍ DALT I VEURÀS TA MARE COM FILA

-         Si penses que et faré cap favor, vas llest; puja aquí dalt i veuràs ta mare com fila.

PUJA AHÍ I VORÀS MA MARE

-         Si creus que l’ajudaré, puja ahí i voràs ma mare. No penso fer-ho

Però si volem emprar una expressió grossera per a manifestar a algú la disconformitat amb el que ha fet o dit, digueu-li:

BESA’M EL CUL

-         Que t’ajudi a fer els deures, quan tu mai no mous un dit per ajudar-me? Besa’m el cul!

Si voleu acompanyar l’expressió amb el gest de fer la botifarra, aleshores digueu:

PER AQUÍ

-         Per aquí! Jo no li torno a parlar mai més de la vida, és un impresentable.

Hi ha de més suaus:

SÍ, HOME

-         Que dius que t’ajudi? Sí, home! Si tu mai no em dónes un cop de mà.

NOMÉS CALDRIA

-         I ara hem d’anar a casa la padrina? Només caldria!

NI REGALAT

-         Jo, aquest cotxe, no el vull ni regalat.

DÉU ME’N GUARD

-         Té molt mal geni; i vols que jo n’hi parli? Déu me’n guard!



divendres, 5 de febrer de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ESCAMPAR LA BOIRA

Avui ens hem vist sorpresos per l’aparició d’una fugaç boira, la qual cosa em serveix per treure a relluir aquesta expressió popular:

·  Escampar la boira: vol dir anar-se’n, anar a passejar sovint per airejar-se.

      -  Estic ofuscat. Val més que escampi la boira i després m’hi torni a posar.

Però també pots:

· Anar [o Enviar] (algú) a escampar la boira: Anar-se'n d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o perquè ja n’estàs fart d’agú.

      - Me’n faig creus! Sempre que hi ha algun problema se’n va a escampar la boira.

      -  L’estava atabalant massa i el va enviar a escampar la boira.

Ara bé, si l’enviem de males maneres, preferim més dir-li directament:

· vés-te’n a escampar la boira

      - Deixa de molestar-me, vés-te’n a escampar la boira.

És clar que també pots enviar algú a:

fregir espàrrecs”, a “fer punyetes” o directament “a la merda”.

Sembla que “escampar la boira” té el seu origen en els temps de la bruixeria (sobretot entre els segles XV i XVII), en què les i els practicants caminaven pels camps proferint encanteris destinats a dissipar la boira.