dilluns, 30 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

JA!
Exclamació que diem molt sovint. Es sol dir en tres situacions:
1. Per donar assentiment o conformitat d’alguna cosa. 
2. Per tal d’atraure l’atenció 
3. Per manifestar alguna cosa en to d’ironia.




EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

BONA NIT CRESOL! 
Es diu quan alguna cosa s’ha acabat o perdut. L’expressió denota la consumació d’un fet que ja no té remei, la pèrdua irremeiable d’una cosa 
També s’usa dient: 
BONA NIT CRESOL, QUE LA LLUM S’APAGA 
Té l’origen en la finitud de l’oli dels cresols o en els ciris, que s’acaben. 
El cresol o gresol, entre d’altres accepcions, és un recipient de terra refractària, de metall, etc., dins el qual es posa oli i un ble per a fer llum. 
Altres expressions que fem servir en aquest mateix sentit son: bona nit caragol! , o bona nit i tapa't! , o bona nit viola!


diumenge, 29 de novembre de 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

DE VERES… COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES 
Un de tantes expressions que es diu quan algú et solta una mentira i que tu no te la creus i saps clarament que te l’ha estant clavant. 
També es diu això de: 
      --“Mentida!" – i es contesta 
      – "Agarra un cagalló i estira!”. 
I ja per a acabar de negar el que t’estan dient acabes amb un:
      -- “Una merda com un cabàs”.


divendres, 27 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES D’INGENUÏTAT 
Per a referir-nos a una persona d'una ingenuïtat extremada, sense malícia, que per la seua innocència pot ser fàcilment enganyada per altri, tenim les paraules albercoc, bacora, badoc, bajoca, fava, ximple i bovo. 
Si la persona, a banda de simple i ingènua, és blaneta, poqueta cosa, sense espenta, la qualifiquem de bleda. 
· ALBERCOC.- Persona poc espavilada, simple, beneït. També  equival a persona en poquetes llums. 
       -- "No li faces cas, que és un albercoc". 
Hi ha unes expressions per dirigir-nos a la persona poc espavilada: 
      o Ser un albercoc. o 
      o Ser un albercoc cisteller
      o Ser un albercoc de marge (l’albercoc de marge és xicotet i poc dolç). 
Si l’enganyem com a un xinés li diem: 
      o Eres un albercoc
· BACORA.- Que és una persona dèbil de caràcter per fluixesa o covardia. També inútil per curtor d’enteniment. Per tant es manifesta sense malícia que, per la seua innocència, pot ser fàcilment enganyada per altri. 
      - “Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?” 
· BADOC.- Que no desconfia de res ni de ningú, que actua sense malícia, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment. 
      - “El xiquet és un badoc: els amics el porten per on volen”. 
Dir que la paraula badoc també la fem servir en un altre sentit diferent. Ho fem per referir-nos a la persona que bada, mirant coses que li distreuen l'atenció. 
      - “S'encantaren com uns badocs mirant aquell descapotable”. 
Hi ha algunes expressions per referir-nos als badocs: 
      o Dormir a la palla (Ser molt badoc. No tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça). 
      o Fer el gegant (Fer el badoc). 
      o Estar en la lluna (Estar molt distret). 
· BAJOCA.- Bonàs, innocent, fava. Degut a aquesta aparença el bajoca també es mostra covard i asusradiç. 
      - “El seu fill era un bajoca a qui tots prenien el pèl”. 
FAVA.- Persona aturada, que sembla com encantada. Que no té gens de malícia, innocent. 
      - No sigues fava. 
      - El teu amic és una miqueta fava. 
· SIMPLE / ximple.- De poc seny, poca-solta. El ximple és molt fàcil d’enganyar, s’ho creu tot. Fa o diu coses inconvenients, perquè es pensa que fa gràcia, perquè vol quedar bé i no en sap o perquè no és prou llest. 
      - “No sigues ximple, llig més i tin criteri” 
Hi ha unes expressió per referir-se a una persona crèdula. 
      * Ser més simple que l'ansa d'un poal
      * Simple d'esperit
Moltes vedades és crèdul per manca d’enteniment: 
      * Beneït del cabàs 
      * Cap d'oroneta 
      * Cap de cabota de margalló 
      * Cap de mig armut 
      * Cap de mussol 
      * Cap de piló de riu 
      * Cap de xiulet 
· BOVO .- És castellanisme. Cal dir babau. Es diu d’una persona innocent, que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. 
      - "No sigues babau, home, que t'ho creus tot". 
Hi a un refrany que diu: 
      * Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena
      * Quan el babau va al mercat, el mercat ja s'ha acabat
I també algunes expressions: 
      * Ésser un babau
      * Esser un babau cistella 
(Ésser un home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància) 
      * Està babau, però no li cau la baba 
      * Fer el babau (Fer el tonto) 
      * No tenir res de babau
      * No tindre un pèl de babau ni de savi 
(No tenir res d’innocent)


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

PA CAGAR-SE I NO TORCAR-SE 
Ho diem quan estem davant d’un fet sorprenent pel seu caràcter extraordinari o advers. Té que veure a que quan algú li passa alguna cosa extraordinària era molt possible que es caga-se damunt. 
Quantes vegades ens haurà vingut aquesta expressió davant de les diferents situacions que ens està portant la nova situació de pandèmia davant de les moltes accions i mesures que estem prenent dia a dia. 
      · Que si portar mascareta ....... 
      · Que si no poc fer açò 
      · Que no puc anar de viatge.... 
      · Què...... AÇÒ É PER A CAGAR-SE I NO TORCAR-SE.


dijous, 26 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFOSQUIR-SE 
A més a mes de posar-se fosc. Generalment ho diem quan es fa de nit. 
      - “A l'estiu enfosqueix més tard” 
Ho diem quan es perd l'agudesa a un sentit o a una facultat cognoscitiva.




EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

CASCÚ ÉS CASCÚ
Cascú és el mateix que cadascú, cada u. Significa tota persona d'un grup o d'una col·lectivitat indistintament. 
      - Cadascú té les seues idees. 
      - Cadascú fa el que vol. 
      - Cascú que trie lo que més li agrade 
I en l’expressió que ens ocupa s'usa per a indicar que cada persona té una manera de pensar o d'actuar. 
A aquesta expressió alguns retruquen amb "... i sis mitja dotzena", per fer notar que és una evidència que cascú és cascú. També es pot fer la frase tota d'un tiró: 
      * "Cascú és cascú i sis mitja dotzena"


dimecres, 25 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFITAR 
Indigestar, empatxar. 
I com a conseqüència d’empatxar-se tenim: 
L’ENFIT. 
Una persona pot tindre enfit per tres motius: 
1.- Indigestió produïda per un empatx per excés de menjar o per aliments mal païts, tant en persones com en animals. 
2.- El segon consisteix en el debilitament general d'una persona que ha estat llargament malalta. 
3.- I, el tercer, és l'enfit de les criatures nounades, que neixen sense plorar i que no respiren. 
En totes aquestes patologies s'apliquen remeis molt similars, com passar la cinta o mocador, els massatges, els pessics o maurar l'esquena mitjançant l'oli d'enfiter o riciner. Sembla bruixeria. O no? Però sempre és una dona la que posa el remei amb el conegut enfit. 
      · Passar la llista (Ritu que es practica al Pais Valencià per a curar o alleugerar l'enfit, parada o indigestió). 
      · Trencar l'enfit [llevar l'enfit, traure l'enfit] (Ritual per combatre la indigestió. S'executa amb una oració i amb un mocador amb una mida determinada, Els continguts en són secrets i tant sols es poden transmetre el Dijous o Divendres sant). 
Trobem expressions que diuen: 
      - Estar enfitat [d’una cosa] (Literalment significa estar fart de menjar; però figuradament és estar-ne tip d’una situació o acció). 
       - "Es va enfitar de tant de menjar figues”. 
      - “Estic enfitat de tanta falsedat”. 
      · N'hi ha per enfitar-se!:(es diu irònicament al·ludint quan es menjar escàs que es presenta). 
També diem enfitar-se, en el sentit de molestar-se [algú] per una causa insignificant. 
      - “Esta xica s’afita per no res





EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AÇÒ ÉS BUFAR EN CALDO GELAT
Fer ostentació de riquesa, de poder, de títols, de propietats, etc., fins i tot exagerant o falsejant la realitat, aparentant que es té el que no es té. Gloriejar-se de les pròpies qualitats o dels propis mèrits, exagerant-los i atribuint-se’n de falsos. Donar-se importància. Presumir d’allò que no es té. 
La immensa majoria dels valencians usem habitualment l’adjectiu gelat amb el significat de ‘fred’. En el cas que ens ocupa el significat de la paraula gelat és, exactament, ‘a la temperatura ambient’. Bufar en caldo gelat significa ‘bufar en un plat de brou que està a la temperatura ambient a fi que els altres creguen que està calent’, és a dir, ‘fer creure que les coses són d’una manera quan en realitat són d’una altra de ben diferent’. 
Equivalents d’aquesta expressió, en aquesta accepció, usats pels valencians són: 
· bufar, 
· donar-se olla, 
· tirar-se befes, 
· traure el flato, 
· traure el rot.


dimarts, 24 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFAVAT-ADA
Persona que queda aturada i admirada veient quelcom.
      - "Està tan enfavat amb la seva novia, que no veu res més".


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES 
Frase que es diu per significar que no cal tenir pressa per a fer una cosa, que és millor esperar el moment més propici per a actuar. 
      - No pateixis, ja ho acabaràs; hi ha més dies que llonganisses. 
De vegades la frase es completa en una versió més llarga: 
«HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES, MÉS SETMANES QUE BOTIFARRES I MÉS ANYS QUE CAPELLANS». 
Així hi ha gent que la interpreta amb d’altres sentits, com ara, per indicar que algú sap compaginar el que té per viure, perquè ha d’ajustar la durada dels dies al nombre de botifarres que té. Segurament devia néixer quan n’hi havien de sobreres i tothom lligava els gossos amb llonganisses.


dilluns, 23 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFARFOLLAR-SE 
Entrebancar-se parlant. 
      - "Quan parla, s'enfarfolla i acaba que ningú no l'entén". 
I diem: 
· FARFALLÓS-OSA 
Que té una locució poc clara a causa d'una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula. 
També es coneix com a 
      · BOTILLÓS 
Que pateix tartamudesa. Que balbuceja.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

BUFAR I FER AMPOLLES 
Aquesta expressió s’empra per indicar la facilitat amb què una persona fa una determinada cosa. La frase sencera acostuma a ser: 
      * «Això és bufar i fer ampolles», que a la vegada implica un sentit de senzillesa a l’acció que es du a terme. Ser del tot fàcil de fer. 
      - Es pensava que aprendre a tocar la guitarra seria bufar i fer ampolles, però ara s’adona que arribar a un bon nivell comporta anys de pràctica 
També en algunes ocasions es diu: 
      * «No tot és bufar i fer ampolles», amb la qual es vol indicar la gran diferència que hi ha entre allò que hom pensa i el que és en realitat, o bé que les coses no s’aconsegueixen sense dificultats.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

TORNA-LI LA TROMPA AL XIC 
L’expressió torna-li la trompa al xic és un modisme molt habitual en la nostra parla. Procedent de l’àmbit dels jocs infantils, s’usa per a posar de manifest l’obstinació d’algú que reincideix de manera contumaç en el seu propòsit de fer alguna cosa. 
S’usa per a posar en relleu la cabuderia d’una persona que reincideix a voler fer una cosa o a repetir alguna osa insistentment.” 
D’altra banda, la nostra expressió denota també l’enuig de qui la diu perquè el seu interlocutor insisteix a repetir una cosa que ja ha dit i, per tant, es fa pesat. 
Hi ha una cançó que diu: 
“Ja plora el xic 
perquè diu que li han furtat 
la trompa i fil 
que son pare li ha comprat. 
¡Torna-li la trompa al xic, 
que li costa dos quinzets, 
que li l’ha comprat son pare 
i sa mare no en sap res!


dissabte, 21 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFANGAT-ADA 
El significat més clar és el de brut de fang, ficat dins el fang. 
      - "S’ha enfangat les cames fins als genolls". 
Però en sentit figurat ho diem de qui s'ha ficat en una situació difícil, de la qual no es sap com sortir. 
      - "M’he ben enfangat en aquest negoci; no sé pas com me’n sortiré". 
Vegem unes expressions: 
      * Enfangar-se fins al botó (Enfonsar-se la roda, o les rodes, d'un carro en un camí terrer [el botó és el centre de la roda del carro]. 
I en sentit figurat: Endeutar-se en gran manera) 
      * Haver-hi una enfangada (Haver-hi una gran pèrdua econòmica)




divendres, 20 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENDREÇAR 
Posar en bon ordre o en el que convé per a un fi, disposar o arranjar bé. Posar com cal, en ordre i netedat, cada cosa al seu lloc i convenientment. 
      - “Aquest xiquet està endreçant la seva cistella de joguines”. 
Hi ha unes expressions que diuen: 
      * Endreçar una habitació (Arranjar-la perquè tot hi estigui net i en bon ordre. 
      - “Els forasters arribaran aquesta tarda, i encara no heu endreçat els dormitoris”. 
      *  Anar endreçat: (Anar net i polit). 
Però cal fer-ho ben fet: 
      - Una cosa és endreçar i altra entaforar (entaforar = Amagar, especialment en un forat, racó, amagatall). 
      * Molta pressa i poca endreça [endreça = mirament, traça, tacte] (És una reprensió que es diu a qui actua atropelladament) 
      * Fer molta fressa i poca endreça (Aparentar fer molt, sense produir cap resultat. Es diu quan trona molt i no arriba a ploure, o quan es fa molt de soroll o preparatiu i no es fa res de profit). 
També fem servir la paraula endreçar per a posar recte una cosa que estigui torta o corba i també allò que està inclinat. I en sentit figurat ho apliquem per referir-nos a les persones que es desvien del camí recte per tal de posar el remei per fer-la tornar enlloc. O sigui, Esmenar, corregir d’un defecte o defectes. 
      - “Endreçar la llàntia de la roda de la bici” 
      - “Endreçar aquest pal de la llum” 
Una expressió ho deixa ben clar: 
      * L’arbre tort, de xicotet s’endreça [endreçar = posar dret, posar recte] (A les coses i a les persones se’ls ha de posar remei quan encara som a temps, perquè més tard ja no es pot) 
I si l’acció d’endreçar està ben feta fem ús de la paraula: 
ENDREÇA o ENDREÇAMENT 
Acció i efecte d’endreçar. Bona cura; netedat i esment en el maneig de les coses. 
      - “Heu de fer una bona endreça del local”. 
Així diem: 
      * Fer l’endreça (Fer l’adesada o neteja dels mobles i parets de la casa). 
      *  L'endreça del llit (Adreç del llit, conjunt de robes que formen el parament d’un llit). 
      *  Endreces d’un guisat (Ingredients que el componen) 
      *  Mala endreça (Incúria, falta d’esment). 
      *  Donar endreça a un afer (Prendre totes les mesures per tal que reïxi). 
Per acabar tenim al: 
ENDREÇAT / ENDREÇADA 
Que es plau a tenir les coses ben endreçades. Que té bona cura de les coses i les manté en el lloc i estat convenients (de netedat, conservació, etc.). 
      - "La teva muller és una dona molt endreçada". 
També es diu de qui posa en el lloc propi i amb la netedat i bona disposició que cal. 
      - "Tens una casa molt endreçada". 
Vegem aquesta dita: 
      * Tota dona neta i endreçada, als set mesos ha d’estar preparada (Vol dir que les dones que esperen infant, han de tenir el menudall a punt ja als set mesos de l’embaràs).


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA


ON VA LA CORDA VA EL POAL 
S’uilitza, sobretot, referit a la parella, per a indicar que el destí dels dos va lligat, i que així s’ha d’entendre en l’activitat diària. Metafòricament s’aplica quan algú segueix algú altre sense dubtar. En definitiva serveix per expressar que dues persones (o institucions o el que sigui) estan molt unides i actuen a l’una.



dijous, 19 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENDENYAR 
Irritar-se una ferida, un gra, nafra o colp per infecció o altre trastorn. 
      - “Endenyar-se una ferida” 
      - “La manca de neteja va endenyar la ferida” 
      - Si no us el tapeu, aquest tall se us endenyarà”


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

NYAS COCA! 
Un dels sentiments al qual ens enfrontem cada dia és el de la sorpresa. En la vida, ens passen múltiples circumstàncies inesperades. Malgrat els avanços científics, mai ho tenim tot controlat. Qui pensava en una pandèmia en el primer món en el segle XXI? 
Quan els valencians i les valencianes ens trobem amb moments sorpresos, pronunciem diverses expressions genuïnes. Una de les més conegudes és: “NYAS, COCA” 
Amb eixa locució interjectiva, ens estranyem, indignem o mostrem satisfacció per la contrarietat. 
Però el seu origen te a beure a quan peguem un calbot o galtada a un xiquet. 
      - Per exemple, li peguen un calbot a un xiquet i un altre, divertit, diu "nyas, coca!" 
Reivindiquem NYAS COCA. No oblidem que la vida està farcida de sorpreses. La humanitat no pot controlar el món. Mostrem-la quan els esdeveniments inesperats ens indignen i siguen realment importants. Ací en tenim un bon exemple: 
«NYAS COCA! Al voltant de 9 milions de persones moren cada any al món per la fam”


dimecres, 18 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENCOMANAR 
Fem ús d’aquesta paraula per encarregar a algú que faça o s’ocupe (alguna cosa). Aquesta confiança en qui la dipositem ho fem en dos sentits: 
1.- Confiar a algú de tenir cura d'algú o alguna cosa. 
      - “M'ha encomanat la vigilància dels seus fills”. 
2.- Posar-se sota l'empara d'algú. 
      - “Encomanar-se a Déu”. 
Hi ha unes expressions en aquest significat: 
      * Encomanar-se a bon sant (Posar-se en mans o sota la direcció o confiança d’una persona polenta). 
      *  No saber a quin sant encomanar-se (Estar indecís) 
      * A bon sant t'encomanes (Quan algú espera ajuda d’algú que no li la donarà) 
ENCOMANDA 
Acte i efecte d'encomanar, comanda, encàrrec. 
      - He rebut la comanda del llibre electrònic que havia encomanat per internet”