dilluns, 3 de maig de 2021

ARA FA 25 ANYS QUE VAM FER 25 ANYS  
Festes del Poblet

HAN PASSAT 50 ANYS
    Va ser l’any 1971, quan una colla de joves ens vam encarregar de l’organització de les festes en honor de la Mare de Déu dels Desemparats. Van ser unes festes modestes, com corresponia al nostre barri; però plenes d’il·lusió i de maldecaps. Quan ix a la conversa aquelles festes, sempre parlem dels sopars, dels balls i sobre tot del tapís de la Mare de Déu. Mira que ens va donar feina. Recorde les últimes setmanes anteriors a la festa en que ens reuníem al casino, aquell lloc situat a les esquenes de la capella del que estava com a conserge el tio Garcia i que en aquelles dates serví per a confeccionar un tapís amb la imatge de la Verge dels Desemparats i que dirigit per Ernesto, el tio de Felisin, havia d’ocupar l’arcada central, de l’entrada a la Capella i que durant molts anys després va estar utilitzat per a l’ofrena. No sé les hores que vam dedicar per retallar i pegar milers de paperets de tots els colors. Més d’algun atac d’histèria i alguna que altra discussió es visqueren però que fàcilment es va sortejar davant del sentiment i admiració que se sentia per la Verge. Ningú ha lamentat el temps que vam necessitar per organitzar-ho tot.

Mencionaré aquelles persones:
Regina de les festes

GLORIA DÍAZ CLAVELL

Cort d’Honor:

Leocadia Aragó Valls
Remedios Mallol Vilalta
Josefina Marco Gregori
Josefina Herrero Nebot
Encarna Aragó Valls
Amparo Salafranca Segarra
Mª Dolores Falcó Aramburu
Josefina Salafranca Segarra
Dolores Herrero Arnau
Josefina Parada Gómez
Amparo Herrero Arnau
Mercedes Arnau Herrero
Reinalda Salafranca Segarra
Zaida Pesudo Estrada
Ana Emilia Traver Fernández
Teresa Castelló Abad
Teresa Mallol Vilalta i
Manolita Jover Galmés



La Comissió de festejos

President: Paulino Peñarroja Abad
Vicepresident: Silvestre Ferrer Marzal
Secretari: Federico Castelló Abad
Tresorer: José Roselló Castelló

Vocals

Ramón Andrés Abad
Víctor Diago Jiménez
Rogelio Franco Sáez
José Gargallo Gregori
Vicente Gargallo Gregori
Pedro García Doñate
Juan José Martínez Marco
Lamberto Navarro Lereu
José Antonio Peña Sánchez
José Pérez Rodríguez
Alfonso Pesudo Estrada
Agustín Salvador Mangriñán
Manuel Salvador Fas
Vicente Serra Navarro i
Julio Traver Fernández


Comissió de festes en l'escalinata amb el Tapís

PROGRAMA D’ACTES
El programa de festes va comptar amb els següents actes:
      · Repartir un bescuit als abonats amenitzat per la Banda Municipal
   · Presentació de la Regina i Cort d’Honor en l’escalinata de la Capella dels Desemparats, sent el mantenidor el molt il·lustre D. Juan Benavent, canònic S. Església Catedral Metropolitana de València.
      · Ofrena de flors a la Verge, presidida pel mateix D. Juan Benavent i amenitzada per la Banda Municipal.
      · Festivitat del dia de la Verge dels Desemparats amb:
            · Diana per la Banda Municipal
         · Missa de la 1ª Comunió a les 9 i missa major concelebrada a les 11:30, cantada per l’Orfeó Parroquial del Sant Àngel, ocupant la Sagrada Càtedra el reverend Pare Bernardino Rubert Candau (O.F.M. Ordre de Frares Menors)
            · En acabar la missa, vi d’ honor al pati de les Escoles.
          · Solemne processó pels carrers del Poblet, encapçalada pel dolçainer Vicente Fas (el tio sabata) i els cabuts.
      · Balls amb les orquestres de l’època, Tant valleres com de la Comunitat:
            · Valencianes: ANGELA Y LOS CHECAR’S i MODIFICACIÓN (el cantant era Juan Bau, abans d’iniciar la seva carrera en solitari.




           · Valleres: TUR Y SUS MUCHACHOS, ADRI Y LOS WELS (2 balls), BOBS’S TAM’S (2 ballls).





Senyalar que els balls es feien davant del rellotge.
Lloc tradicional dels balls de carrer a les Festes del Poblet


       · Concert de la Banda Municipal
      · Teatre: Representació de la comèdia valenciana “NELO BACORA” en el pati del Casino.
      · Cucanyes per als xiquets i xiquetes.
Tapís de la Mare de Déu dels Desemparats
Clavaris: José Roselló i José Gargallo


25 ANYS DESPRÉS

    Corria l’any 1995, i ens vam trobar alguns components d’aquella colla i algú va amollar la idea: “I si a l’any que ve, aprofitant el 25 aniversari, tornàrem a organitzar les festes?. Allò no era una idea, era una bogeria. Cadascú havia fet la seva vida, ens havíem escampat per diferents llocs, la majoria ni tan sols vivia al Poblet.
    I així va ser, 25 anys més vells; però amb les mateixes ganes tornarem a encarregar-nos i reviure les nostres festes, programant uns actes modests i casolans. No tots van poder acudir a la convocatòria. Dels 38 que vam ser l’any 1971, aconseguirem que repetirem 30. Tots formarem un gran equip de treball.

Gloria Díaz Clavell
Leocadia Aragó Valls
Remedios Mallol Vilalta
Josefina Marco Gregori
Josefina Herrero Nebot
Encarna Aragó Valls
Amparo Salafranca Segarra
Mª Dolores Falcó Aramburu
Josefina Salafranca Segarra
Dolores Herrero Arnau
Josefina Parada Gómez
Amparo Herrero Arnau
Reinalda Salafranca Segarra
Zaida Pesudo Estrada
Ana Emilia Traver Fernández
Teresa Castelló Abad
Teresa Mallol Vilalta
Paulino Peñarroja Abad
Silvestre Ferrer Marzal
Federico Castelló Abad
José Roselló Castelló
Ramón Andrés Abad
Rogelio Franco Sáez
José Gargallo Gregori
Juan José Martínez Marco
José Antonio Peña Sánchez
Alfonso Pesudo Estrada
Agustín Salvador Mangriñán
Manuel Salvador Fas
Julio Traver Fernández



Comissió de festes any 1996

PROGRAMA D’ACTES
Aquestes festes marcarien un abans i un després de les festes del Poblet.
A l’hora de fer el pressupost, els primers diners que hi havia que comptar eren les despeses del dia de la festa: La processó amb la contractació del dolçainer i el tabalet, la banda de música i el castell, era el primer. I a partir d’ahí l’ingeni per aconseguir diners.
I tant que va funcionar. Vam aconseguir introduir en la festa prou novetats:
En el dia de la Mare de Déu dels Desemparats:
Als actes tradicionals que es venien fent els anys anteriors com la:
      · Missa en honor de la verge (sols es feia una, la dels xiquets i xiquetes que prenien la primera comunió, i no tan matí; sinó a l’hora en que es feia aleshores la missa major, les 12,00).
      · El vi d’honor al pati de les escoles amb moscatell i rotllets.
      · El gran castell de focs artificials per la pirotècnia PEÑARROJA.

Vàrem afegir:
      · El Rosari de l’Aurora que havia recuperat la “Cofradia Ntra. Sra. De los Desamparados”
      · Una gran masceltà al migdia
      · La participació per primera vegada de la Banda Ateneu Musical Schola Cantorum.
En quant a la resta d’actes, les novetats foren:
      ·  Una de les primeres coses que volien fer era reviure aquells balls de feia 25 anys i com en la comissió contàvem amb Manuel Salvador Fas (que tots ho recordareu per ser el bateria de Bruno Lomas), aquest es va encarregar de reunir a totes aquelles persones que formaven part d’algun conjunt d’aquella època. Amb molt de treball i nits d’assajos es va poder programar una sensacional vetllada musical LA MAGIA DE LOS 60, tot seguit del gran sopar popular per a tots els abonats. Participaren els conjunts: ADRI Y LOS WELS, KENTUKY, LOS UXÓ, LOS LIBÉLULAS, VIC SERRA i TAPIR. Cal indicar, que una gran tromba d’aigua a mitja tarda va tirar per terra tot el preparatiu que estava programat per a la carretera d’Algar, donat la gran expectació que s’havia despertat en el poble de La Vall i en un temps record vam habilitar la nau de Flor-cent. Tot i el reduït espai i la persistència de la pluja, es va omplir de gom a gom i la nit es va tancar amb èxit.







     · L’altre acte nou va ser que, com aquell tapís de fa 25 anys s’havia deteriorat pel pas del temps i òbviament, no teníem ganes de fer-ne un altre, vam pensar en treure la Mare de Déu a l’arcada central i amb el permís del retor, mossèn Evarist Gil, vam fer l’ofrena de flors a la nostra patrona acompanyats per la Banda se l’Ateneu Musical Schola Cantorum, la Colla de dolçainers i tabalets de Tales i les diferents comissions de festes locals. Va actuar com mantenidor: PATRICIO GARCÍA BERNAT.
     · També fos una novetat, LA NIT D’ESTELES, un playback, amb la participació dels veïns i veïnes del barri. Que per cert, la pluja no ens havia deixat i va impedir que es fera al carrer; però per sort encara teníem el local cedit. Va ser tal l’èxit, que aquest acte es va perllongar durant els any vinents fins a ben prop.
     ·  Una nit d’albades per tot el recinte per: ELS LLAURADORS DE TORRENT.
  ·   Durant la setmana següent al dia de la Patrona es van programar 3 sopars populars a més del esmentat inaugural de les festes, amenitzat un per la Rondalla Vallera i els altres dos per grups musicals.
     ·  En la vessant esportiva es va donar participació als escolars mitjançant:
            o Un cros popular escolar i
         o Un triangular de bàsquet alevi-femení entre els Col·legis Cervantes, Colonia Segarra i La Moleta.

Vam mantenir com a actes tradicionals dels darrers anys:
      · El mon infantil: Cucanyes i xocolatada.
   · Espectacle de varietats de fi de festa: Actuaren l’humorista CANONGE, els cantants: SAMARA, GADY LABEL, MARIBEL JULBE, EVA, EMILIO SOTO i el BALLET 2000.

dimecres, 28 d’abril de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ARRE GAT

Expressió irònica per a manifestar incredulitat, sorpresa o desgrat davant d'una informació, un propòsit o una acció amb poc trellat

-  Arre gat!; jo no em crec això que m’expliques.

També es sol dir:

ARRE GOS: QUÈ TENS TOS?

- Arre gos: què tens tos? Tu encara fas eixes coses?

D’altres semblants en tenim:

  • Demà m’afaitaràs: Dit per a significar que no creiem algú que ens vol enredar.

          - Que ho vas fer tu tot sol? Sí!, demà m’afaitaràs!

  • Com ara plouen naps: Incredulitat. Expressió usada per a indicar que una cosa no pot ser.

          - Es pensa que acabarà de seguida, com ara plouen naps! En aquelles oficines hi perdrà tot el matí.

  • I un colló de mico: Expressió que indica negació o incredulitat.

          - Que t’ho farà desinteressadament? Un colló de mico! Bon egoista.

  • Una cosa és dir i l’altra és fer: Expressió emprada per a demostrar incredulitat envers quelcom que s’acaba d’afirmar.

          - Va dir que aquesta vegada seria puntual, però una cosa és dir i l’altra és fer, ja veurem a quina hora arriba.



dimarts, 27 d’abril de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 ANAR FENT

—Com aneu? —Anem fent.

Ve a indicar que la nostra vida segueix amb un ritme normal. Subsistir sense perdre, però sense progressar o progressant molt poc.

Anar fent és una manera de constatar que encara ets viu, que no has afluixat en res, que encara ets dins el tren, que no t’has aturat. És una frase sortosament curta, que no exigeix gaires explicacions. Ningú no demana més ampliacions, més detalls, i ningú no se sent obligat a matisar aquest anar fent.

-          No ens podem queixar; per sort anem fent, i no ens falta res.

També tenim una expressió semblant per a indicar aquesta situació:

ANAR TIRANT

Campant o passant la vida amb poc esforç, valent-se de mitjans fàcils.

-          Com te trobes? -Vaig tirant.


Però si ens pregunten sobre la nostra situació econòmica, aleshores fem servir l’expressió:

ARRIBAR A FINAL DE MES

Per indicar que tenim els diners justos per a cobrir totes les despeses d’un mes i per tant podem tenir dificultats de subsistència.

-          Si em paguen aquesta feina, arribaré a final de mes sense gaires dificultats.

-          Guanyant tres-cents euros no arribaré a final de mes.

dissabte, 17 d’abril de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

VORA.

Amb motiu de la situació de pandèmia, l’altre dia vaig escoltar una conversa entre dos persones d’edat que es preguntaven sobre quan els arribaria la vacuna.

- Jo he escoltat que aquesta setmana començaran a vacunar a partir dels 70. Tu quan anys tens?

-  Jo, vora els 71

-  Doncs de seguida et cridaran.

La paraula vora en aquest cas s’utilitza com prop de.

Eixe significat de proximitat és utilitzat també en altres situacions, com en el cas d’indicar que s’està al costat, prop:

  • A la vora (de): 

      -  Viuen ací a la vora.

      -  Ens vam posar a la vora del foc.


O quan superem una dificultat o una etapa de desgràcies, diem:

  • Eixir a una [o per una] vora 

      -  Estava en una situació apurada i a la fi vaig poder eixir per una vora.

I si ens arrimem a un costat utilitzem l’expressió:

  • Fer-se a la vora.

            - Vaig veure vindre un cotxe i per sort em vaig fer a la vora de la paret.

Per últim quan un objecte ho deixem prop de, aleshores diem:

  • Vora de

      -  Ho vaig deixar vora de la taula.


dissabte, 10 d’abril de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions de la pluja:

El mes d’abril té fama de plovedor. Ja ho diu la dita:

  • A l’abril aigües mil

Ara que estem tenint unes dies de pluja vull recordar les diferents maneres que tenim els vallers i valleres alhora d’expressar les situacions de pluja.

Si plou en abundància diem:

  • Descarregar la pluja o [els núvols].

      -  S’està enfosquint molt, crec que avui els núvols descarregaran.

  • Caure aigua per l’amor de Déu.

      -  Que si plou? Cau aigua per l’amor de Déu. Vine a la finestra a veure-ho.

  • Ploure a bots i barrals o [a semalades]

      -  Aquest matí plovia a bots i barrals; ara fa un sol que estavella.

      -  En eixir del cine plovia a semalades i no vam trobar cap taxi per anar a casa.

  • Ploure a cànters

      -  Va ploure a cànters i el carrer anava d’ample en ample.



dilluns, 5 d’abril de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 ANAR A LA SEUA

-          No cal que li diguis res, sempre va a la seua i no t’escoltarà.

És mol típic de les persones desentendre’s del que l’envolat i seguir la voluntat pròpia; obrar amb independència segons la pròpia intenció i conveniència.

 També s’usa amb altres formes del possessiu.

        -  Anàvem a la nostra perquè ningú no ens deia què havíem de fer.

No és l’única expressió que fem servir per expressar aquest comportament. Hi ha d’altres com:

  • Anar a la dula: sense control o vigilància de ningú.

        -  Aquest xicot sempre ha anat a la dula

  • Anar a la seva bola: obrar segons la seua conveniència.

        -  Sempre va a la seva bola: no pensa mai en els altres.

  • Anar al seu aire: Fer el que li sembla.

        -  No li agrada que li diguin el que ha de fer, prefereix anar al seu aire.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

DIUMENGE DE GLORIA

Commemora el moment de la resurrecció del Messies i l’ascensió al cel.

Jesús, ja ressuscitat, va convidar a Tomàs, que no podia creure que fos veritat, a ficar la mà a la nafra que tenia al costat. Des d’aleshores tenim l’expressió:

  • POSAR EL DIT A LA NAFRA: Suposa assenyalar o insistir sobre alguna cosa de manera que el dolor o la preocupació augmenten.

Algunes expressions les utilitzem per relacionar-ho amb el cel:

  • DÉU EL TINGUI A LA GLORIA (Es diu piadosament en anomenar una persona difunta)
  • QUE EN GLORIA ESTIGA! Fórmula de respecte amb què s'acompanya el nom d'una persona difunta.

DIA DE PASQUA

I amb la resurrecció ve l’arribada de la PASQUA que es reflecteix en expressions, totes de connotacions positives:

  • FER CARA DE PASQUA (Revelar satisfacció)

  • ESTAR MÉS CONTENT QUE UNES PASQÜES: Sentir una gran alegria, estar molt content.

  • ANAR MUDAT COM UNES PASQÜES: Molt ven vestit.

  • SER DOLÇ COM LES COQUES DE PASQUA:  Ser una persona molt agradable.

Per contra diem:

  • PENSAR EN LA MONA DE PASQUA: Estar molt distret

També es pot:

  • FER LA PASQUA (a algú): Fastiguejar.

Però la part més pragmàtica del refranyer avisa que:

  • Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com un altre dia: És més forta la il·lusió d'esperar aquestes festes, que l'alegria de passar-les.



I recorda que:

  • Cada dia no és Pasqua: en el sentit que no sempre ens afavoreix la sort o que no hem de pretendre fer cada dia grans negocis.
  • Parlem d’ous, que ara ve Pasqua: es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava.
  • Ocórrer de Pasqües a Rams: Ocórrer molt de tant en tant.

divendres, 2 d’abril de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

Un personatge en la vida de Jesús va ser Maria Magdalena que apareix en diversos passatges plorant: quan mor el seu germà Lasar, quan és executat Crist i en moltes altres ocasions en què es penedeix dels seus pecats, ja que cal recordar que va ser rescatada per Jesús de la prostitució. D’aquí l’expressió:

  • Plorar com una Magdalena: plorar molt i amb sentiment.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

Després de l’últim sopar, que commemorem el Dijous Sant, l’apòstol se’ls endugué a l’hort de Getsemaní, on, segons havia acordat, besà Jesús perquè el poguessin identificar. És el famós:

· BES DE JUDES amb què al·ludim a actes d’afecte enganyosos.

Des d’aleshores el nom de Judes quedaria lligat a la traïció amb expressions com:

  • Ser un Judes: Ser un traïdor.

-  No et refiïs d’en Pere, que és un Judes.

  • Ser més fals que Judes: Ser molt hipòcrita.

-  Joan és més fals que Judes; no vull saber res d'ell.

  • Ser més dolent que Judes: Ser malvolent.

-  Aquesta colla són més dolents que Judes, a les nits es dediquen a trencar els vidres dels aparadors de les botigues.

  • Ser fals o mentir com l'ànima de Judes: Esser molt fals o mentider.

-  Jo amb ell no hi faria tractes, perquè menteix com l'ànima de Judes.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 Expressions d’influència de la Setmana Santa.

  • ESQUINÇAR-SE LES VESTIDURES

Un cop capturat, el natzarè va ser conduït davant els summes pontífexs d’Israel, primer davant Anàs i després davant Caifàs. Aquest últim li preguntà si, tal com proclamava, era el Fill de Déu i, en rebre una resposta afirmativa, es va: “Esquinçar les vestidures” com a mostra d’indignació. Escandalitzar-se per alguna cosa, generalment d'una manera hipòcrita. -idèntic significat té avui aquesta expressió.

- N'hi ha que s'esquincen les vestidures per la pèrdua de tradicions i, en canvi, celebren Halloween.


Llavors Caifàs va lliurar Jesús als seus enemics perquè en fessin el que els volguessin. Aquests decidiren portar-lo al governador romà Ponç Pilat, confiats que el condemnaria a mort.

Pilat no va trobar tan greus els càrrecs que es presentaven contra aquell captiu, de manera que el féu remetre a Herodes Antipas, tetrarca de Galilea que era ocasionalment a Jerusalem. Després d’interrogar-lo, Herodes el va retornar a Pilat -d’aquest episodi tenim les expressions:

  • ANAR D’ANÀS A CAIFÀS o
  • ANAR D’HERODES A PILAT, equivalents a “anar d’ací i allà”. O anar de mal a pitjor.

- Haver d’entendre’s amb aquesta gent és com anar d’Herodes a Pilat.


Per treure’s de sobre el problema, Pilat va aprofitar el costum que hi havia aleshores d’alliberar un pres. Així, deixà triar als jueus entre Jesús o un delinqüent anomenat Barrabàs -d’on tenim:

  • BARRABASSADA per a una acció insensata. O
  • SER LA PELL D'EN BARRABÀS: Ser una mala peça. Ser entremeliat, o dolent.

- Aquest xiquet és de la pell de Barrabàs. A l’escola es dedica a donar cops de puny als seus companys


L’aïrada multitud es va decantar per aquest últim, tot demanant la crucifixió del natzarè. A continuació, el capitost romà féu flagel·lar Jesús i, amb una corona d’espines, el presentà de bell nou als seus súbdits exclamant en llatí: Ecce homo! (“heus aquí l’home!”).

La turba va continuar proferint crits de mort. Avui, d’una persona d’aspecte llastimós diem:

  • SEMBLA UN ECCEHOMO

Però en la Vall hem transformat la paraula eccehomo per AIXAMO i diem: “Parèixer un aixamo

- La mare en veure arribar el fill amb la roba a trossos i ple de rascades va exclamar: Tu veus com vens, pareixes un aixamo!.

Pilat no tingué més remei que acatar la decisió popular. Abans, però, havent-se rentat les mans en un cossi d’aigua, es dirigí per últim cop al tumult dient, segons sant Mateu: “Innocent sóc de la mort d’aquest just. Vosaltres veureu”. D’aquí naixeria l’expressió:

  • RENTAR-SE’N LES MANS COM PILAT” per indicar que algú es desentén d’alguna cosa.

- De tot el que em dius, me’n rento les mans com Pilat.