dimecres, 3 de juny de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SORTIDOR
Pas sense porta entre dues estances d’una casa.

dimarts, 2 de juny de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ULLAL
Ho diem quan assenyalem una dent canina; o sigui la dent aguda extremadament llarga que sobresurt quan la boca és tancada. Està situada a cada costat, entre les incisives i les molars. És extensiva a tots els mamífers, sobretot en el cas dels porcs senglars i fins i tot els elefants.
I fóra dels mamífers ho diem també en les serps verinoses, a la dent inoculadora del verí.
Tenim una altra paraula per referir-nos a aquesta dent. La paraula CLAU
També solem utilitzar la paraula ullal en dos casos molt concrets:
     • Arc o ull de pont.
     • Lloc on brolla aigua subterrània.
El més conegut dels més a prop de La Vall és l’ullal dels estanys d’Almenara. Una obertura d'aigua subterrània cristal·lina que emana a la superfície al costat de l'estany principal o l'anomenada Penya de l'Estany (també coneguda com Muntanyeta dels Estanys), una muntanya on gaudir d'una bella panoràmica de les tres llacunes, les seves aus i la flora.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SORRAT
1. Molt espès.
2. Conjunt d’ocells (generalment de perdius).



dilluns, 1 de juny de 2020

LA PARLA DE LA VALL

UIX!
Aquesta paraula la fem servir en dos usos:
Quan fem un crit perquè els animals s’apartin o se’n vagin d’un lloc.
I com a interjecció de fàstic, de menyspreu, repugnància, per manifestar desig d'allunyar una cosa o persona.
     - Uix!, té molt mal gust això



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SORRA
1. Part ventral i més saborosa de la tonyina.
2. Teixit d’espart que portava el carro en la part inferior, davall de la caixa, i servia per a dur-hi algunes coses i fer contrapès.



diumenge, 31 de maig de 2020

LA PARLA DE LA VALL

UI!
Aquesta exclamació la fem servir en moltes expressions per a manifestar que:
alguna cosa s'ha fet mal, 
que una cosa sorprèn granment, 
quan hi ha una gran quantitat d’una cosa, 
un gran cansament, 
dolor, 
dubte, 
incertesa, 
probabilitat, etc.
- Ui, ui, ui... a lo millor el premi és per a mi.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SORNEGUER-ERA
1. Que obra o parla calmosament, amb massa lentitud; que es mou o es fa massa lentament.
2. Irònic i dissimulat malèvolament.


dissabte, 30 de maig de 2020

LA PARLA DE LA VALL

TUSSAR
És la paraula que els vallers i valleres solem dir en lloc de topar per indicar quan es donen cops amb el tos, o amb el cap. Es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap.
Fruit de la qualitat de la duresa que cal tenir el cap per suportar aquesta mena de cops tenim la paraula:
TOSSUT-UDA (també coneguda com CABUT-UDA) per referir-nos a una persona obstinada en les seues opinions o determinacions.
Eixa obstinació ha donat peu a expressions com:
     • Més tossut que la boira terrera 
     • Ser tossut com un aragonès 
     • Ser més tossut que un ase [o una mula]

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOQUET/SOQUETA
Esclopet de segador. Peça de fusta, semblant a un esclop petit, que serveix com a guant sense dits per a ficar-hi la mà esquerra el segador i guardar-la de talls que es podria fer amb la falç.




divendres, 29 de maig de 2020

LA PARLA DE LA VALL

SOMIATRUITES/SOMIACOQUES
Persona fantasiosa, visionària o que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOPLUJAR/AIXOPLUGAR/SOPLUIG/AIXOPLUC
Anar-se a posar en un lloc cobert quan plou.
- Es girà mal temps i ens vam soplujar en un porxo.

dimecres, 27 de maig de 2020

LA PARLA DE LA VALL

TURMES
Vosaltres, heu menjat mai testicles?. O sigui, en llenguatge col•loquial, collons i no “de mico”, o “de frare”, sinó d’ animal.
Potser sí, clarament, o potser també, sense saber-ho. De corder, de bou, i fins de gall.
Doncs si, jo recorde de xicotet menjar-ne els de corder, arrebossats i presentats sota el nom de TURMES. Tenen una composició molt similar al cervell.
So no les ho probades, feu-ho. Vos puc assegurar que són una delícia gastronòmica.
Encara que molts consideren que Shakespeare o Hipòcrates van ser els autors, la veritat és que va ser l'alemany Ludwig Feuerbach què va citar la famosa frase de "som el que mengem". I sí, això va haver de pensar en el seu moment el rei Ferran el Catòlic, que als seus 53 anys es va casar amb una jove de 18 anys -Germana de Foix- en segones núpcies. Per millorar la seva salut sexual era un gran aficionat a consumir testicles de toro, el que molts coneixem com turmes. I és que al llarg de la història se'ls han atribuït propietats curatives, normalment per combatre la impotència, tot i que actualment se sap que no són efectives.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOMETENT
1  Toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors o per afrontar problemes greus; conjunt de persones mobilitzades per aquest toc d'alarma.
2  A partir del segle XVI i fins al 1716, cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l'enemic.



dimarts, 26 de maig de 2020

LA PARLA DE LA VALL

TROS
     - Estic segur que tots sabem que el tros com la part d'una cosa separada de la resta, fragment. Partir un pa en tres trossos. 
      - Un tros de carn, de peix, de roba, de fusta.
Arrel d’aquest significat, els vallers i valleres la fem servir en moltes situacions de la nostra vida quotidiana. 
Faré referència a algunes d’elles. Vull destacar en primer lloc la que m’ha fet dedicar-li aquest espai a la paraula TROS. Em refereix a quan els nostres llauradors la diuen en eixir de casa tots els matins quan es dirigeixen a fer les seves tasques agrícoles.
      - On vas?
      - Me’n vaig al tros
Ens estan dient que se’n van al seu camp de conreu o a l’hort com també se sol dir.
Vegem algunes expressions:
     • A trossos. Romput o tallat. 
              - Les portes cauen a trossos.
     • Fer a trossos (una cosa). Trencar-la o tallar-la separant-ne les parts.
     • A trossos i mossos D'una manera irregular, sense atenció, sense cura. 
              - Tot ho fan a trossos i mossos.
     • De bon tros. Amb una gran diferència. 
              - El seu és més bonic, i de bon tros. 
              - El teu cotxe no és, ni de bon tros, comparable amb el seu.
    • Fer-s'ho a trossos. Entusiasmar-se amb una persona o amb una situació, mostrar eufòria. 
             - S'ho feia a trossos amb mi.
I unes altres per referir-nos a la manera de ser de les persones, algunes de les quals arriben a l’insult:
     • Tros d'animal (o d'ase). Persona estúpida, rude, intractable.
   • Tros d'home (o de dona). Home (o dona) corpulent, alt i ben plantat o de gran personalitat.
     • Tros de carn batejada. Persona sense coneixement ni caràcter.
     • Tros de collera. Persona ruca i molt bèstia.
     • Tros de pa. Persona bondadosa, de bon caràcter.
     • Tros de vell. Persona anciana, que té molt minvades les facultats físiques o mentals.
     • Un tros de quòniam. Dit d'una persona molt beneitona, talossa. 


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOLERA
1. Biga horitzontal que clou per dalt un portal o finestra.
2. Post o estora que forma el fons del carro, per damunt del bossat, tapant-lo.

dilluns, 25 de maig de 2020

LA PARLA DE LA VALL


TRONERA
Seguim amb paraules que defineixen a les persones de costums dissipats. En aquest cas el tronera és aquell a qui també li diem que té el cap de trons, es a dir, es tracta d’una persona de conducta moralment desarreglada. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOLC
1. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra.
Anar pel solc (Anar pel bon camí)
Entrar en solc (Començar a obrar bé)
Girar el solc (Canviar de manera de parlar o d'obrar)
No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort (Significa que fins i tot els més entesos cometen errors)
No tirar-ne una en el solc (No encertar mai)
Portar pel solc (Fer que algú complisca amb exactitud allò que cal o que és manat)
Servar el solc (Fer bondat)
Sortir del solc [o Treure un peu del solc] (Deixar d'obrar bé)
Tornar a solc (Tornar a ben obrar)
Traure del solc (Fer perdre la contenció)
Treure els peus de solc (Sortir de la raó)
2. Cavitat llarguera produïda en una superfície qualsevol.
3. Línia o senyal llarguer com el que deixa una nau en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc.

diumenge, 24 de maig de 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRONXO
Una altra paraula que tanca un insult de les persones amb poc d’enteniment. Se li compara amb el tronc de les hortalisses. Sembla que les hortalisses són emprades com despectiu de les persones. 
Així diem: bajoca, bleda, figamolla, fava, figamustia, panfigol, vaina, cap de meló, morros de figa, carabassa i per a mi, el més valler: moniato.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOFRAJA
La sofraja és la part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada en llenguatge específic «buit popliti». Les sofrages, cite textualment, «estan localitzades visualment pel séc horitzontal del plec de flexió [del genoll] en el centre, i per les dues línies verticals que marquen els tendons a banda i banda, més obscures que la pell llindant. Les àvies deien a les joves 'el vestit és massa curt, se't veuen les sofrages', i la seua bellesa és paràmetre indicatiu de la bellesa de la persona, com la brillantor dels ulls, com la tensió de la pell, com la fermesa de la carn». 





dissabte, 23 de maig de 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRONAT-ADA
Aquesta paraula és una altra manera de dir que una persona està trastornada o botja.