divendres, 23 d’agost de 2019

EXPRESSIONS VALLERES

"FER EL SEU AGOST."
Aquesta frase és la típica expressió utilitzada comunament per referir-nos al fet que algú ha fet un negoci ràpid i fàcilment obtenint uns grans beneficis i fins i tot per assenyalar a aquells que ho fan sense costar-li un gran esforç o de forma una mica dubtosa, o que ha fet un profit extraordinari d'una situació.
   - “Els bars de la platja han fet l'agost de tants turistes que ens han visitat”.
En quant a l’origen de la dita “fer l’agost”, molts són els que pensen que l'origen prové dels guanys que obtenen els empresaris que es dediquen al sector turístic i altres persones afins al ram, gràcies a la massiva presència de turistes durant l'estiu.
Però en realitat l'origen d'aquest modisme el trobem en una activitat que no té res a veure amb les vacances sinó amb l'agricultura.
Va sorgir en l’entorn rural i fa referència a la recol·lecció de cereals, olives, raïm i altres fruits del camp durant l’època més fructífera -l’estival- i, per extensió, als beneficis que s’obtenen de la venda d’una bona collita.
Des de sempre, l'estiu ha estat el moment idoni per fer la collita de la majoria dels cereals sembrats i el posterior emmagatzematge del gra després del trillat, sent el mes d'agost el de major activitat.
Una bona collita era sinònim d'abundant matèria primera, bons guanys i diners per a la resta de l'any (o almenys per als mesos d'hivern en què l'activitat agrícola descendia a causa de les baixes temperatures).
Els que també es beneficiaven d'això eren els temporers, els qui treballaven durament al llarg de l'estiu acudint a les diferents veremes i recol·leccions i treien prou diners per a la resta de l'any (o bona part d'ell).
Amb el temps les expressions 'fer l'agost' o 'fer el seu agost' es van convertir en sinònim de bon negoci i guanys abundants de gairebé qualsevol activitat, sense importar en quina època de l'any es dugui a terme i de quina manera.

PARAULES VALLERES

Avui trec una paraula que diem quan sentim un tremolor:ERIÇÓ. Que a banda de ser un animal, per similitud a les seves punxes ho diem quan notem una sensació intensa i sobtada a causa del fred, acompanyada de tremolor, i que precedeix a un accés de febre.
   - “Sembla que tindré febre perquè senc uns eriçons pels renyons”
També pot ser produïda per una emoció intensa, especialment de terror.
   - “Ahir vaig estar veien una pel·lícula de terror i en un moment vaig notar un eriçó de fred que em va deixar tremolant”
O per un descens brusc de la temperatura ambiental.
   - “Tanca la porta del balcó, que m’ha agarrat un eriçó de fred”

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ENREVESSAT-ADA
Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució.
   - "La solució del problema era molt enrevessada".

EL REFRANYER

CADA DIA UN REFRANY (Agost)
   · No es pot dir oliva, que a l'agost no sigui eixida
Si no n’hi ha en aquest mes, significa que no se’n farà collita al final de l’any.
Durant els mesos de juny i juliol, s’ha degut de produir el quallat d'oliva
En agost i setembre, el fruit comença a endurir-se.
A partir d'aquesta etapa, pràcticament tenim un fruit a meitat de la seva mida final, amb l'os endurit o en vies d'endurir.
És el moment de tindre cura de la plaga, de la mosca de l'olivera, que s'alimentarà picant dels fruits en vies de formar-se.
Però per garantir la collita serà necessari la pluja:
   · Aigua agostenca, oliva tendra (La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més).
Pluja als darrers d'agost, pren oli i aigualeix el most (Quan la calor comença a minvar, és quan l’olivera comença a produir olives, mentre que la parra està acabant de formar el raïm)

dijous, 22 d’agost de 2019

EL REFRANYER D'AGOST


CADA DIA UN REFRANY (Agost - pluja)
Com diu el refranyer han aparegut les pluges de meitat d’Agost, si bé de forma desigual i no en tot el territori.
Evidentment per a qui és beneficiosa és per al camp i en particular per als conreus de temporada, si bé per a un millor que per a altres i com no per a tindre una millor tardor.
Repassem doncs el refranyer de pluges del mes d’agost:
·        Pel mes d'agost, els temporals a l'entrada del fosc
(Les pluges esporàdiques solen produir-se en refredar-se la humitat ambient que el sol havia evaporat).
·        Aigua a l'agost, safrà, mel i millor most.
·        L'aigua d'agost fa mel i most.
·        L'aigua d'agost, la meitat per l'oli i la meitat pel most.
·        La pluja d'agost no és aigua, que és most.
·        Tempesta a l'agost, bons raïms i millor most.
·        Pluges per l'agost, bones verdures pertot.
·        Pluja d'agost, bona per als horts.
·        Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià.
(La pluja en el ple de la calor afavoreix tot això i més)
·        Per l'agost, l'aigua del cel, fa bona mel.
(La pluja en la plena calor revifa la floració de plantes aromàtiques i les abelles)
·        Quan l'agost plora, la verdura és bona.
(La pluja estival refresca i afavoreix el creixement dels cultius).
·        L'aigua d'agost fa espès el bosc.
(En el ple de la calor, l’aigua pluvial és molt apreciada pels arbres i les plantes silvestres)
·        Pluja als darrers d'agost, pren oli i aigualeix el most.
(Quan la calor comença a minvar, és quan l’olivera comença a produir olives, mentre que la parra està acabant de formar el raïm)
·        La pluja d'agost espesseix el bosc.
·        Calçada cap a sant Magí, la pluja ja és aquí. (19 agost).
·        Llampecs a Sant Magí, pluja al matí. (19 agost).
·        Núvols per Sant Magí, la pluja és pel camí (19 agost)
·        Sant Bernat passat, l'aigua ve de bon grat. (20 d'Agost)
·        Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu (24 agost)
(A mitjan agost, quasi tots els anys sol produir-se un aiguat dens i de poca duració).
·        Xàfec d'agost, bolets amb abundor.
(Les tronades de l'agost són molt bones pels bolets. Els fongs i els bolets comencen a desenvolupar-se per reacció de la terra calenta davant la pluja fresca i es mostren al cap d’unes tres setmanes. Els rovellons o esclata-sangs, a l’octubre).
·        Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre.
·        Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most.
(Si plou al final de la calor, la terra perd temperatura i la vinya absorbeix aigua quan el raïm ja està a punt per collir).
·        Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides. o
·        Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
(Es poden preveure pluges intermitents).

EXPRESSIONS VALLERES

FER-SE CREUSL'expressió “fer-se creus” és una dita, avui secularitzada però de clara herència religiosa cristiana, equivalent al “deixar de pedra” , “deixar glaçat”, "deixar d'una peça" que vol dir sorprendre's, estranyar-se o admirar-se davant d'una situació poc habitual, insòlita, extraordinària o increïble.
Com insòlita, increïble i trista, molt trista és la situació política actual.
Per un costat hi ha els que volen canvis, per millorar, i per altre els que volen quedar-se com estan, encara que sigui vivint a les escombraries, en el país de la Gurtel, en el país de la Púnica, en el país del cas Lezo, en el país del frau, en el país del cas Noós, en el país del cas Andratx, en el país de les caixes B, en el país de la corrupció com a sistema de funcionament, en el país en què no hi ha separació de poders, en el país on es persegueix la llibertat d'expressió, en el país on es persegueixen els drets humans, els drets polítics i els drets socials, en el país que reuneix tots els malsons que es fan i es desfan.
En definitiva EL PAÍS QUE FA EL RIDÍCUL ALHORA D'INTENTAR FORMAR GOVERN.
   * JA RES ENS SORPRÈN, ÉS PER FER-SE'N CREUS.

PARAULES VALLERES


Quan intentes pillar algú, què paraula uses? Hi ha unes quantes: agafar, atrapar, capturar, caçar, collir, detenir, enganxar, entrampar, enxampar, obtenir, pescar, prendre, sorprendre...
Però si eres valler de segur que uses:
ENXAMPAR.-  Atrapar, especialment sorprenent algú. Tant en el sentit literal d’agafar a una persona, animal o cosa com en sorprendre’l en una mentida per exemple.
-         “He anat darrere la gallina fins que l’he exampada”
-         "L'hem enxampat en una mentida"
Tenim algunes expressions de quant pillem algú:
·        Enxampar (algú) in fraganti.
·        Agafar (algú) amb els pixats en el ventre.
·        Agafar (algú) en pilotes.
·        Trobar [algú] amb les mans a la massa [o la pasta].
·        Atrapar a l'encesa.
·        Atrapar al jaç.
·        Sorprendre [o trobar] infraganti.
Per exemple a La Vall, La Policia i la Guardia Civil intenten exampar al piròman que durant aquest estiu ha pegant foc a uns 15 indrets del terme.
O l’última d’Oscar Clavell en la passada legislatura quan el van enxampar en una falsedat, quan fent les preguntes del PP a la comissió de la Gürtel, va dir que “LA TRAMA ERA MÉS FALSA QUE LA CATEDRAL DE BURGOS” i que tota la culpa era de Rubalcaba ... Després va esbossar el somriure inefable de la caricatura sense faltar-li un dent.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ENFOSQUIR-SE
A més a mes de posar-se fosc. Generalment ho diem quan es fa de nit.
- “A l'estiu enfosqueix més tard”
Ho diem quan es perd l'agudesa a un sentit o a una facultat cognoscitiva.


EL SANTORAL EN EL REFRANYER


22 d’agost: SANTA CÀNDIDA (Verge i màrtir)
· 

Sant Joan la mou, Santa Càndida la clou.
Una dita més que marca el període de la calor durant l’estiu. Sant Joan (24 juny) marca l’inici de l’estiu i per tant l’arribada de la calor i Santa Càndida (22 agost) tanca les dies de temperatures altes. I novament topetem que açò s’ha quedat desfasat, doncs no sembla que de moment la calor minve.
El que si es podria aplicar és com a inici i final del període tradicional de les vacances, almenys les escolars.

dimecres, 21 d’agost de 2019

EXPRESSIONS VALLERES

EXPRESSIONS VALLERES DE SUAR.
Ara que estem en estiu el més normal es que suem i si la calor ve amb força no deixem de suar en tot el dia, ni l'ombra ens l'alleuja.
Però en la majoria de les expressions sobre el suar, les fem servir en doble intenció: Una perquè fa calor i l'altra perquè fem grans esforços per aconseguir alguna cosa.
Vegem algunes:
* SUAR LA CANSALADA.
* SUAR COM UN CARRETER.
* SUAR LA GOTA GORDA.
* SUAR LA GOTA MORTAL.
* SUAR LA GOTA NEGRA.
* SUAR EL SAGÍ.
* SUAR SANG.
* SUAR FEL.
* SUAR TINTA.




PARAULES VALLERES

Hi ha diferents maneres d’expressar un giró de peu. Una que no em sembla apropiada perquè es més bé una castellanització és l’esquinç (en cas de fer ús d’aquesta forma espai en dir esguinç). Altres són: torcedura, regirada o revinclada.Nosaltres els vallers i valleres ens decantem pel:
ENTORTILLÓ.- Torçada o distensió violenta d’una articulació sense luxació, amb possible ruptura d’algun lligament o de fibres musculars periarticulars.
   - “Jugant al futbol vaig pegar un entortilló i ara ho tinc escaiolat”

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ENFITAR
Indigestar, empatxar.
I com a conseqüència d’empatxar-se tenimL
L’ENFIT.
Una persona pot tindre enfit per tres motius:
1.- Indigestió produïda per un empatx per excés de menjar o per aliments mal païts, tant en persones com en animals.
2.- El segon consisteix en el debilitament general d'una persona que ha estat llargament malalta.
3.- I, el tercer, és l'enfit de les criatures nounades, que neixen sense plorar i que no respiren.
En totes aquestes patologies s'apliquen remeis molt similars, com passar la cinta o mocador, els massatges, els pessics o maurar l'esquena mitjançant l'oli d'enfiter o riciner. Sembla bruixeria. O no? Però sempre és una dona la que posa el remei amb el conegut enfit.
   · Passar la cinta (Ritu que es practica al Pais Valencià per a curar o alleugerar l'enfit, parada o indigestió).
   · Trencar l'enfit [llevar l'enfit, traure l'enfit] (Ritual per combatre la indigestió. S'executa amb una oració i amb un mocador amb una mida determinada, Els continguts en són secrets i tant sols es poden transmetre el Dijous o Divendres sant).
Trobem expressions que diuen:
   - Estar enfitat [d’una cosa] (Literalment significa estar fart de menjar; però figuradament és estar-ne tip d’una situació o acció).
   - "Es va enfitar de tant de menjar figues”.
   - “Estic enfitat de tanta falsedat”.
   · N'hi ha per enfitar-se!:(es diu irònicament al•ludint an es menjar escàs que es presenta).
També diem enfitar-se, en el sentit de molestar-se [algú] per una causa insignificant.
   - “Esta xica s’afita per no res”




EL REFRANYER


CADA DIA UN REFRANY (Agost)
·        Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar.
Aquesta dita s’explica al fet de que durant segles, la gent de les nostres terres depenia    únicament de la ramaderia, l’agricultura i la pesca i ja se sap que aquestos mesos no són gaire bons per dur a terme aquestes activitats.
Així és que a l’agost fa massa calor per anar amb el ramat d’un lloc a l’altre i no és bo cremar energies i per contra al desembre fa massa fred per a estar en ambient humit.
Avui en dia es un bon consell per aquells esportistes que imprudentment eixen a fer exercici a les hores altes del dia.




dimarts, 20 d’agost de 2019

EXPRESSIONS VALLERES

COSTAR MÉS L’ESPART QUE L’ESCURÀ
Es diu quan els mitjans que invertim per a obtindre algun benefici, resulten ser més costosos que el propi benefici.
- “He volgut fer un cobert al corral i a la fi per no llogar un obrer m’ha costat més l’espart que l’escurà”.
Aquesta mateixa expressió la podem escoltar també amb els verbs pujar o valdre
• Puja més l’espart que l’escurà
• Val més l’espart que l’escurà
Aquesta expressió no és l’única que fem servir quan alguna cosa ens resulta més cara del que teníem previst. Totes elles comencen per “Costar més... que...”
• Costar més la salsa que el pollastre (sardina, caragols, peix...)
• Costar més el farciment que el gall.
-“En aquest llibre puja més el farciment que el gall. Molta enquadernació, però el contingut és molt dolent”
• Costar més la corda que l’ase.
Sembla, doncs, que totes aquestes alternatives contenen algun animal o altre.
Però encara ens queda una última que no té l’animal com a protagonista:
• Costar més el mall que l’enclusa.
-“Si duus la torradora a reparar et costarà més el mall que l’enclusa; val més que te’n compris una de nova”
Totes aquestes també tenen l’alternativa d’usar els verbs pujar i valdre.

PARAULES VALLERES


ENSABATAR
Perdre qualitat, fer-se malbé un aliment empaquetat, com ara creïlles, galetes, etc., perquè s’ha obert l’embolcall.
Es compara amb la sola de la sabata en ressecar-se, un aliment. També diem tornar-se sabater.
Ho diem molt sovint quan tastem les creïlles
-         “Aquest bullit està ensabatat”
Però curiosament tenim un menjar que es coneix com “Faves ensabatades” quan se les mengem amb la corfa. Jo des de que ha tancat “la Ximberlina” encara somni amb les botifarretes i llonganisses que complimentaven aquella olleta amb faves, i si eren primerenques, sense pelar.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


ENFILAT
El enfilat consisteix en la captura, mitjançant xarxes abatibles de vuit o més metres de llarg d'aus com ara caderneres, passerells i altres fringíl·lids utilitzats per al cant, una pràctica "de gran tradició en el territori valencià".
Una modalitat de caça il·legal, que per sort ja està suspesa per resolució de la Conselleria de Medi Ambient.
-         “Caçar a l'enfilat”
Tenim dues expressions que diuen:
§  Agafar en l'enfilat (a algú) (Seduir-lo, conquistar-lo).
§  Caure en l'enfilat (Caure en la trampa).





EL SANTORAL EN EL REFRANYER

SANT BERNAT DE CLARAVAL (Patró de Montán-Castelló)- 20 agost;
   * Sant Bernat tot mal cura i ha curat.
   * Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
Iniciem aquesta diada amb referència als poders curatius que se li atribueix a aquest sant.
Sant Bernat cura de febres i de mal de cap.Conten d’aquest sant que dormia poc, s’alimentava malament i tenia perdut el sentit del gust i que tant li era beure oli com aigua. L’invoquen perquè quan dorm qualcú deixi de roncar. Diu un refrany que
   * "El mal de cap, el ventre ho sap"
i això vol significar que aquest mal pot provenir d’indigestió.N’hi ha un altre que assegura que
   * Mal de cap, prompte mort o curat 
perquè o bé és important o fuig de manera ràpida, tot just en haver dormit.



I que ens diu de la pluja?:
   * Per Sant Bernat, tapa-li el cap.El refrany recorda que
   * Per Santa Rosa, l’estiu ja sap cosa.
La lluna plena s’està tornant vella i minvarà a poc a poc. El temps tornarà més plover i això, que pot ser agradable després de tant de temps de sequera, no és gaire favorable per a la futura collita, no debades,
   * Pluja per Sant Bernat, el blat corcat
   * Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi 
(Les pluges agostines no afavoreixen els cereal ni la vinya, sinó que baden les espigues iels xinglots del raïm, que ja estàn madurs)
   * Sant Bernat passat, l’aigua ve de grat.

Convindrà regar amb freqüència les plantes i en profunditat els tarongers i llimoneres. S’han de netejar i cavar les oliveres, plantar cebes de lliris blancs, trinitàries i francesilles, per tal que floreixin a la primavera. Continuarem collint les figues i podreu fer tota classe de confitura de figa. Aprofitem per sembrar les patates tardanes, raves i trasplantar cols. Ja és hora de veremar els raïms per penjar i fer les panses casolanes, que podrem posar als canyisos..

I el temps de melons arriba a la fi:
   * Fins Sant Bernat, té bon fruit el melonar
   * El meló per Sant Bernat, tot el que pot donar, ja ho ha donat.
   * Fins Sant Bernat, el melonar, el que tinga de bo et donarà

Sembla que marca l’inici de la fi de l’estiu:
   * Santa Margarida (20 juliol) l'encén i Sant Bernat (20 agost) l'apaga.
O bé: 
   * La monja l’encén i ell frare l’apaga
I què és el que encenen o bé apaguen aquests dos religiosos? Doncs l’estiu.Això d’una santa encendre-ho i un frare apagar-ho, a més de tenir un sentit meteorològic o atmosfèric, en té un altre de picardiós. La gent antiga deia molts penjaments de les santes, les monges i els frares.

I parlant de picardies aquí en tenim un:
   * Pare sant Bernat, que isca tan dolç com ha entrat (És una encomanda humorística que li fan les embarassades)

20 D'AGOST SANT BARNAT DE CLARAVAL

Sant Bernat de Claraval

SAN BERNAT ABAT PATRÓ DE MONTÁN
La parròquia de Montán està dedicada a Sant Bernat. La seva festa té lloc el 20 d'agost, i està considerada com a festa patronal de la localitat. La imatge del Sant, de grandària natural i d’una gran bellesa escultural, és copia de la que existeix en l’església de la Zaidia en València. Presideix l’altar major. Va ser costejada per subscripció voluntària entre els veïns del poble l’any 1898. Va ser esculpida per l’escultor valencià Josep Burgalat.
L’elecció del Sant com a patró de la Villa de Montán es va fer en l’any 1634, després de constituïda la Carta-Pobla. Aquest Sant pertany al santoral francès, de fet és diu Sant Bernat de Claraval (va néixer el 1091 a Fontaine-lès-Dijon, va crear la comunitat cistercenc de Claraval on va morir el 20 d'agost de 1153). Cal recordar per aquell temps, que D. Miguel Vallterra estava repoblant CastellMontán per francesos provençals i tal vegada aquesta circumstància influís en l’elecció del patró.
Altar major de l'església de Montán amb Sant Bernat
BIOGRAFIA DE SANT BERNAT DE CLARAVAL
Abad i reformador monàstic francès, canonitzat el 1174 (Castell de Fontaines, Dijon, 1091 - Claravall, 1153). Procedent d'una família noble, va seguir des de molt jove la seva vocació religiosa. Va ingressar en 1112 a l'abadia cistercenca de Cîteaux i molt aviat, en 1115, va passar a dirigir el nou monestir de Clairvaux (Claraval).
En tots dos monestirs va imposar l'estil que aviat s'estendria a tot l'Orde del Cister: disciplina, austeritat, oració i simplicitat. Tals ideals li van enfrontar amb Pere el Venerable, abat de Cluny, ja que suposaven un atac directe contra la riquesa dels monestirs, la pompa de la litúrgia i el luxe de les esglésies cluniacienses.
Sant Bernat de Claravall va ser un defensor dels drets polítics i econòmics del papa: la seva mediació en favor d'Inocencio II en el conflicte que l'enfrontava amb l'antipapa Anaclet II (1130-1137) es va veure recompensada amb importants privilegis pontificis per l'ordre cistercenc . La seva influència va créixer encara més en arribar al papat el seu deixeble Eugeni III (1145-1153), antic frare cistercenc.
Bernat va lluitar contra les incipients tendències laïcistes del seu temps, fent condemnar el racionalisme d'Abelardo i les propostes d'Arnaldo de Brescia que l'Església tornés a la pobresa primitiva. No va dubtar de la legitimitat d'usar la força en suport de l'Església, incitant a francesos i alemanys a la segona Croada (1146), o fent reconèixer a l'Orde del Temple com a realització de l'ideal del frare-soldat (1128). La seva teologia, en canvi, insistia sobre la Mare de Déu i sobre la humanitat de Jesucrist amb una tendresa que li va valer el sobrenom de doctor melifluus.
Peanya de Sant Bernat
LA FESTA
Els actes centrals del dia són la plega (la rondalla i la comissió surten a recollir la voluntat per a les festes patronals), missa, processó i actuació d'un grup de jotes. Es complementen al llarg de la setmana amb bingo, discomòbil, i bous embolats i vaquetes. En alguns balcons pengen un penó amb la imatge del Sant.
Processó
La plega

La plega
Actuació grup de jotes
Vesprada de vaques
Bou ferotge
Penó de Sant Bernat
Balcó amb el penó de Sant Bernat