dissabte, 4 de gener de 2020

LA PARLA DE LA VALL


BEATO ROÏN. Són les que van a missa, es confessen i diuen: "Senyor he pecat” i en anar-se’n: “A veure avuí a qui Fotre".
És el que s’anomena hipocresia religiosa: Anar a l'església; resar, pregar, donar-se cops de pit, confessar-se, combregar i en sortir de la missa jutjar, criticar i envejar.
A qui enganyen?
Tenim una altra manera de referir-nos a aquesta gent hipòcrita dient-los “Rata de sagristia” (Persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat)
La seva peculiar concepte de la Religió li permet castigar els seus semblants amb les pitjors canallades, mentre assisteix amb embadaliment místic i gran desplegament de cops de pit a tota mena de misses, rosaris, processons i trisagis. Encara que va estar a la vora de la desaparició després del final del franquisme, en els últims anys s'ha registrat una notable recuperació de l'espècie, detectant petites però puixants colònies beates roïns entre grups de la dreta més rància i entre els moviments religiosos més radicals.
Tornen les beates ...
El fenomen de les beates ataca de nou amb formes diferents. Aquest cop són éssers, homes i dones, tocats per la puresa i la saviesa ideal que es dediquen a assenyalar amb el dit la vida personal i familiar de qui no viu segons els mandats dels catecismes escrits per experts, teòriques, místics, professors universitaris i psicòlogues. Pensen que han de salvar el món de la seva ignorància quan, en realitat, haurien de escombrar casa abans de dedicar-se al assenyalament i al linxament d'altres persones concretes o intentarem conduir al "bon camí" a la gent que ha caigut en el pecat.
També em fa molta gràcia, arrel dels últims enfrontaments dels líders polítics això de que diuen que són uns "professionals" de la política ... Dic: Doncs si ser professional és atacar desaforadament als teus oponents, envoltar-se de lladregots, i intentar convèncer de les seves bondats a tothom a força de donar-se cops de pit gairebé com abans les beates, doncs sí vostès són uns grans professionals. Si són professionals de la incompetència.
El mateix Iglesias, deia als seus crítics: És preferible governar a donar-se "cops al pit"
Governar amb el PSOE té "riscos" però, els ha dit, cal assumir les contradiccions: "El nostre objectiu és canviar la vida de la gent, no donar-nos cops al pit".
Repassem algunes expressions que critica la hipocresia de qui té dos cares o dos conductes:
   * Beata farinera, ara per davant, ara per darrera o
   * Beata, fadrinera o falsa
   * La beata bruixa amaga el peu i mostra la cuixa
   * La beata Sus, amaga la cara i ensenya el parrús.
   * La beata Sus, es riu quan parla i plora quan tus.
  * Cara de beat i ungles de gat (Es diu de qui és fals, que davant mostra una cara i darrere amaga males intencions)
   * Fieu-vos de monges negres! (Es diu referint-se a persones beates o aparentment religioses, que fan accions indignes de llur virtut)
Per acabar unes expressions de comparança:
   * Bagassa [o prostituta] primerenca, beata tardana (Moltes persones que en la joventut han obrat malament pretenen reconciliar-se amb la societat quan el seu cos ja no els permet els excessos anteriors)
   * Beata, si l'amor no et desbarata (L’enamorament canvia el comportament de les persones) 
   * Llenya de mata, foc de beata (La llenya prima fa molta flama però poca brasa)


LA PARLA DE LA VALL


MONIATO
   --“A eixe no li ho encomanes, que és un moniato”
Quedar-se de pasta de moniato
   -- “Quan m’ha ofert feina he quedat de pasta de moniato, no m’ho esperava gens”
Tots sabem que el moniato és un tubèrcul comestible de la moniatera semblant a la creïlla, però de forma allargada. Té la polpa de color rogenc o groguenc, segons les varietats, i és de sabor dolç.
Però els vallers i valleres, que som molt donats a fer metàfores amb els productes de la terra, la paraula «moniato» la utilitzem també com a insult per a referir-nos a aquells que, amb una actitud petulant, volen fer creure als altres que són persones importants o que saben molt més del que realment saben. En definitiva un ignorant amb poc de trellat. 
El moniato compta a més amb una llista de sinònims d'origen hortolà (bleda, figa, Bacora, fava, etc.) tan extensa que donaria per muntar una fruiteria.
Tenim una expressió que fem servir quan algú es queda molt sorprès o quedar-se sense saber què dir o què fer davant de determinada situació.

   * Quedar-se de pasta de moniato   * “Quan m’ha ofert feina he quedat de pasta de moniato, no m’ho esperava gens”
També dir “moniato” és equivalent a tractar algú de borinot, tararot, etc.
No cal recordar que és també un dels mil maneres amb què ens referim els vallers al membre viril.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


JOU.- Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'aladre o al carro.
A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga. El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins. El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda.
I com a conseqüència de l’opressió que suposa aquest objecte, també es diu en sentit figurat que el jou és:
Allò que subjecta, que priva de llibertat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


JORNAL DE VILA.- Dia de feina sense cobrar que es fa per contribuir a les càrregues del comú d’un poble.
Tots coneixem amb el nom de jornal el sou que es guanya pel treball d’un dia, setmana o mes, els beneficis econòmics obtinguts per la feina feta en un determinat espai de temps; també al treball realitzat d’acord amb un sou diari determinat s’anomena treballar a jornal.
Generalment és un terme emprat majoritàriament des de l’antiguitat per designar el sou de diferents tasques principalment agrícoles, de manera que des de temps immemorials es distingien diferents tipus de jornal, de cavar, de vinya, de sembrar, de llaurar…
Doncs dins d’aquest context existia al mateix temps i cada cert temps, segons necessitats comunes, els ciutadans, de manera gratuïta, dedicaven uns dies al servei de la comunitat, en allò que s’anomenava jornal de vila, feines que es feien per contribuir a les càrregues comunes.

REFRANYER DE GENER


LES CELEBRACIONS EN EL REFRANYER
5 de gener: NIT DE REIS
Aquesta nit arriben els Reis d’Orient. Xiquets i xiquetes tots il·lusionats estan impacients esperant el moment dels regals. Aixó ens ho diu aquesta expressió:
   · Esperar amb candeletes la cavalcada dels reis (Esperar amb impaciència).
Aquesta nit màgica tots rebran algun que altre ragal:
   · Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent.
I per tant, Melcior, Gaspar i Baltasar, ajudats pels seus patges, tindran molta feina. Una expressió ens ho recorda:
   · Tindre més faena que els Reis d'Orient
I meteorològic ament es diu:
   · Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada.
El cel ras a la primera lluna del gener augura una anyada poc plovedora.



divendres, 3 de gener de 2020

LA PARLA DE LA VALL

BORINOT

Tots coneixem al borinot com l'insecte himenòpter del gènere Bombus, voluminós, molt pelut, de vol brogent, que viu en societats poc nombroses compostes de mascles, femelles fecundes i femelles estèrils o obreres.
Però aquesta paraula la fem servir també per referir-nos a la:
   * Persona que mai no calla, que hom es troba sempre al davant, etc.
El borinot és empipador per partida doble: perquè no calla i perquè no marxa. Per la seva qualitat de xerraire (Bocamoll), es mereix ser comparat a tal himenòpter perquè la seva xerrameca, de tan seguida i insubstancial, ens acaba sonant a l’orella com el continu brunzir que fa aquest insecte, atenció, no solament amb les ales sinó també amb la boca.
Pel que fa a la simple presència, el borinot sempre troba la manera de fer nosa. Si no diu res, perquè es posa al mig com el dijous i entorpeix el normal funcionament de l’activitat; si bada boca, perquè té la gràcia de ficar-se sempre allà on no el demanen.
Exemple paradigmàtic de borinot és el donjoan de discoteca, capaç de rondar una mossa tant de temps com calgui sense deixar-se desanimar per les negatives del llenguatge corporal de la víctima.
El borinot és bona gent, encara que escàs de llums. És essencialment un tipus rude, amb bona voluntat, però poc dotat per a les subtileses de la vida social. Aquesta mancança es manifesta en èpiques ficades de pota: el borinot és el tipus que sempre felicita la noia grossa creient que està embarassada, provocant la depressió de la víctima i el "terra trágame" de tots els assistents a l'incòmode trobada.
El borinot també s`ha fet mereixedor d’algunes dites i expressions:
   * Ser un borinot (Persona que mai no calla)
   * A l’olor del dot, acudeix [o apareix] el borinot (Quan s’ha de casar una filla, els pares desconfien de l’honestedat dels pretendents)
   * Fer el borinot (Remugar en veu baixa. Comportar-se destrellatadament)
   * Fer el paper de borinot: fer veure que no entenem allò que ens diuen; fer el desentès.
  * Borinot negre, ull alegre; borinot ros, ull plorós [borinot = bajoc, badoc] (És una caricatura de la cara de les persones) Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot




LA PARLA DE LA VALL


SOMORDO-A
Aquell que té la sensació d'estar cansat, endormiscat, com si li hagueren pegat una pallissa.
   -- A la meua iaia li he sentit dir que no sé quines pastilles la deixen "una miqueta somorda".
Tal vegada siga un sinònim de somort: Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep.
   -- Una llum somorta. Un soroll somort. Feia un sol somort i esblanqueït.
I també d'apagat:
   -- Un foc és somordo quan està quasi apagat i un tro ho és quan sona lluny.
Hi ha una expressió que diu:
   - El foc somort és més perillós que l'altre [somort = bovo)
(La brasa imperceptible, el caliu o una simple espurna poden revifar el foc que creiem apagat, igual que el mínim gest, una sola paraula o una simple sospita poden reactivar conflictes pendents)
El somordo seria la persona en la qual concorren les característiques del sompo que parlarem l'altre dia.
L'individu tècnicament és viu però té la mateixa sensibilitat que "una figa molla'. O dit d'una altra manera és algú amb tan poca vitalitat i falta de força que qualsevol diria que és mort però se li ha oblidat tombar.
El principal problema de la somordez és que se pega. Allò que toque o gestioni un somordo (igual que li passava al rei Mides) es convertirà en somordo al seu torn.
Un perill d'això ho podem tindre amb els polítics actuals, que puguen gestionar un govern i una oposició somorda, convertint-nos en una societat somorda.

LA PARLA DE LA VALL


LLEPÓ-ONA
Llepó és la paraula que utilitzem els vallers i valleres per referir-nos a un adulador, a algú que afalaga servilment un altre per guanyar-se la seua voluntat.
També fem servir en aquest sentit dient: llepaculs o rentacares.
Prompte prompte es manifestem com a llepons, des de la més tendra infància, quan es xivem a la senyo del parvulari sobre els abusos dels altres nens i en dir-li a la mestra lo templada i jove que està.
Un altre espai on el llepó ha trobat un magnífic hàbitat de supervivència en el món de la política. Si prospera la seva elecció, pateix una ràpida transformació: la crisàlide es converteix en papallona i apareix en tota la seva esplendor la figura de l'endollat. Algunes llepones excepcionals han arribat fins consellers i qualsevol dia d'aquests acabarem dedicant-li un carrer.
En el sentit de llepó o adulador, també hi ha diverses maneres de referir-se a l'acció d'adular, de comportar-se de manera complaent amb una altra persona. Per exemple les locucions:
   -- Ballar els nanos [a algú], o siga, riure-li les gràcies, afalagar-lo quan és davant per quedar bé.
Aquesta expressió ve de la tradició dels gegants i nanos, del costum d’anar els nanos a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa del Corpus.
   -- Doblegar l'esquena (Adular, mostrar-se servil. Treballar)
   -- Donar cova (Xerrar molt i falsament, sia per adular, per enganyar, etc.)
   -- Donar sabó [a algú] (Adreçar a algú lloances falses o exagerades, adular-lo per obtenir-ne beneficis).
   -- Llepar el cul a algú (Mostrar-s’hi baixament servil.)
   -- Fer la gara-gara (Tractar d'atraure's l'afecte o la benvolença d'algú amb afalacs o compliments).

LA PARLA DE LA VALL

TROMPELLOT
La paraula trompellot antigament s'usava fent referència a una gran pedra, de forma troncocònica, és a dir, una espècie de grandíssima trompa, que servia de mola en les almàsseres per a xafar olives.
En algunes comarques, també s'ha utilitzat la paraula trompellot per a designar una peça cilíndrica de pedra per a desgranar les espigues dels cereals.
Però, amb la mecanització de les feines agrícoles, aquets usos de la paraula trompellot han quedat com a relíquies històriques que adornen museus.
L'ús actual del vocable trompellot està associat sobretot a una persona bellugadissa, sense trellat, que parla molt sense saber realment el que diu; que pretén fer moltes coses, però que tot ho fa desgavelladament, sense orde ni concert.
   -- "Fuig d'ací! Deixar-ho estar i no fagis res!, que eres un trompellot i ho faràs malbé".
Aquest seria un trompellot que té uns altres sinònims molt coneguts a la Vall: BORINOT i APARDALAT.
Em venen al camp alguns trompellots polítics que aprofiten el mateix que els ninots.




LA PARLA DE LA VALL


SOMPO-A.
Una persona que no aprofita per a res, lent i indiferent, pesada de moviments, sense espenta, que fa poc cas del que li diuen. Apardalat. Que no té vivor ni gràcia, que és avorrit.
   -- "El teu company és molt sompo”
   -- "No sigues sompa i pregunta els dubtes!"
Una persona que mereix aquest qualificatiu es mou a càmera lenta, com si encara no s'hagués descobert la gravetat. Parla amb la parsimònia d'una cinta de casset que està a punt de enredar-se en els capçals i camina com si tingués ous de plom o patís reuma en una fase avançada. El sompo també és lent alhora de reaccionar mentalment, de manera que a un li dóna temps de matar un ruc a cops de figa tova abans de fer-li comprendre qualsevol cosa evident per a la resta dels mortals.
Fem servir l'expressió:
   -- Ser un sompo o
   -- Anant fent-se el sompo
Quan algú fa com qui no s'assabenta d'alguna cosa per fugir d'obligacions.

LA PARLA DE LA VALL


POTRÒS-OSA.
Es refereix a un quan es posa molest o llandós, i especialment a un xiquet i a més a més, acompanyat de plors.
   -- El xiquet es posa molt potrós quan té son.
El que si té una traducció en castellà es "potroso" però en aquest cas es refereix a algú afortunat o que té molta sort.
   -- Quin xicot més potrós! És que tot li ix bé!
La traducció més pareguda és “quejica” però un pot tindre potra en valencià sense queixar-se de res, simplement per “fer la mà”

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


JOQUER.- Barra o embarrat on dormen les gallines.
Gallines al “joquer” que no al “jòquer”(de moment les gallines no juguen a cartes) vol dir que les gallines s’han “ajocat”, és a dir, que se n’han anat a dormir. El lloc on dormen és el “joquer” o el “jóc” o el “jaç”.
Per això diu la dita que:
   · La gallina de dalt, caga la de baix. Que ve a dir que els rics i els amos sempre foten als pobres i als treballadors. Una dita molt adequada per a descriure la lluita de classes, el desequilibri nord-sud, la immigració de supervivència...

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


IGUALA
La iguala, era un import mensual que la família pagava directament al metge que permetia tant poder-se visitar a la seva consulta com per demanar-li que vingués a casa si el malalt no es podia desplaçar.
Era una relació directa entre la família i el metge, sense entitats asseguradores ni sistemes públics de per mig. Quan la malaltia és complicava i pels medicaments, el mateix metge et facilitava l’accés a la sanitat pública.
A mesura que el sistema públic sanitari va començar a ser efectiu i es va anar ampliant, les iguales van passar se ser un tema residual, fins a desaparèixer, que permetia a poder anar a la visita privada del metge. Els metges ara treballaven a la sanitat pública

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


GIBRELL/LLIBRELL .- Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GERRA.- Atuell de terrissa cuita (i també de vidre o de metall), la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base; serveix per a tenir líquids, fruits, confitura, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


HERBASSER.- Antic ofici lligat al conreu, a la recollida i al tractament de l'herba com aliment per als animals (el bestiar).
Treballaven al camp cultivant i segant l’herba, però el seu punt fort n’era la distribució, tant seca com tendra, pel poble o ciutat. Repartien tant per a casernes i hostals com per a cases privades on es criaven conills per al consum o tenien cavalleries. Cada dia anaven en carro amb més de cent càrregues d’herba. Cada herbasser tenia els seus clients fixos, als que cobrava cada dia en diners.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


HACA.- Cavall menut i vigorós, l'alçada del qual no passa de metre i mig; però amb molt de nervi.
Aquest animal és el més usat en l’esport valencià del tir inarrossegament.
Vegem algunes dites i expressions:
   * Bona està l'haca, però està flaca [o Encara és viva l'haca, però molt flaca] (Es diu al·ludint a una cosa que s'aguanta sols aparentment, amb molt de perill de desfer-se o arruïnar-se)
   * Del burro burrades, de l'haca potades
   * Ets més pesat que una haca morta (Es molt molest, carregós, difícil de suportar)
   * Fer l'haca (Ser brusc)
   * Haca jove, carro vell: desfet el carro (El significat està relacionat amb la impetuositat de la joventut)
   * No hi ha tal haca (No hi ha tal cosa, no és veritat això)
   * Sense haca ni barraca (Sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa)
   * Ser una haca mossegadora (Es diu de les persones en mal geni)
   * Ser [algú] més animal que una haca (Ser brusc, poc considerat)
   * Una haca l'ha treta; l'atra haca, la trac? (Calembur amb què els valencians, pronunciant-ho ràpidament, embullen els no valencians, que de moment no saben interpretar la frase)
   * Anar l'haqueta (Funcionar be una cosa)
   * Si que va l'haqueta (Quan una persona fa una cosa estranya, inusual o va massa ràpidament en alguna cosa)
   * Et passarà com a l'haqueta del senyor retor, que quan s'havia acostumat a no menjar, es va morir (Quan determinat comportament incorrecte i repetitiu d'algú li pot ocasionar conseqüències negatives per a la seua salut o per a la seua economia)
   * Eixa haca arre, uo! (És el que es diu als cavalls, mules i matxos per fer-los parar)
   * De Muro, ni haca ni burro, ni cosa que valga un duro (Ho diuen satíricament referint-se a la vila de Muro d'Alcoi).


REFRANYER GENER

CADA DIA UN REFRANY
   · Al gener, tanca la porta i encén el braser
És un bon consell per combatre el fred.Som en ple hivern; els dies són curts i les nits llargues i fredes.

dijous, 2 de gener de 2020

LA PARLA DE LA VALL


CONDIR/CUNDIR.

Aquesta paraula la fem servir en dos situacions, o bé per referir-nos a quan una cosa:
1.- Rendeix o dona molt de si.
   -- "El pernil condeix molt" és a dir que dura o s'allarga molt de temps.
En aquest sentit fem us una expressió que diu;
   -- Condir més que l'arròs caldós.
Condir, alguna cosa, molt, ser molt productiva.
Hi ha un altre producte com la farina que segons el tipus condeix més o menys:
   - Farina morena fa bon pa i la blanca fa el que fa
Destaca que la farina integral condeix més que la refinada.
També la fem servir per indicar que:
2- Un treball material o intel·lectual progressa, avança o no.
   -- "Una faena que no condeix gens"
També hi ha una expressió per aquesta situació:
   -- Condir-li la feina
Treballar a bon ritme, avançar per millorar la producció.
I el rendiment de la feina va associada al temps. Per això escoltem allò de "Condir el temps". I una dita ho expressa molt bé:
   - El que s'ha de fer, prompte o
   - D'anar de bon matí, ningú no s'ha de penedir.
A qui matineja, el temps li condeix, perquè fa més llarg el dia.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


GUIX.
El seu origen és el mineral més conegut com algeps, format per sulfat de calci hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que es usat en construcció 0btenint-se per calcinació del sulfat de calci.
Però aquest material ha donat utilitat a diferents objectes i usos:
1.- Pastilla d'esteatita, generalment de color blanc, usada pels sastres i les modistes per a marcar en la tela el lloc per on s'ha de tallar o cosir.
2.- Clarió. Pasta blanca composta d'algeps i de greda que, en barretes, s'utilitza per a escriure en la pissarra.
3.- Escaiola. Amb dos usos en medicina:
   a) Algeps de gra molt fi amb el qual es fan els embenats immobilitzants.
   b) Embenat immobilitzant que es fa amb una bena impregnada d'una solució d'escaiola que posteriorment se solidifica.