dimarts, 11 de febrer de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MOLA
1. Cadascuna de les dues pedres de forma circular que componen el molí ordinari, una de les quals (mola alta o corredora o sobirana) es fa rodar damunt l'altra que és fixa (mola sotana o jussana).
2. Cilindre o conus de pedra que roda damunt la solera del trull per moldre les olives.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MOIXELL
1. Porció de cànem, lli, cotó, etc., disposat per a filar-lo.
2.- Manat, feix.
   • Moixell d'espigues (Feix d'espigues).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MOIXAMA
1. Llom de tonyina salat i secat a l'aire lliure.

2. Persona molt flaca, molt eixuta.
Estar més eixut que la moixama (Estar molt sec i prim).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MISTO
1 Tija menuda de matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
   • Més cremat que un misto [o Més cremat que un dobler de mistos](Molt irritat).
2.- Mistos de traca, mistos Garibaldi, mistos de cassoleta, rascaparets, martiniques, mistos de tro.
Tira de paper o cartó amb punts vermells gruixuts de fòsfor escampats regularment al llarg de la tira que es feia fregar contra una paret rugosa per fer-los espetegar.
3.- Errada.
   • Estic fet/a un misto (Que erra molt).
   • Fer misto (En els esports en què intervé una pilota o una bola, tocar-la malament, fallar-la)
Derivat del misto tenim la:
MISTERA
1. Capsa de mistos.
2.- Butxaca petita destinada o portar-hi la capsa de mistos.
3. Petit armari del costat del fumeral per a guardar mistos.
4.- Encenedor. Aparell que serveix per a encendre una matèria combustible.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MINETA
1.- Tipus de petard de poca potència consistent en un petit canonet de cartó, on hi ha la matèria que esclata, i una metxa per on s'encén.

2.- Llum format per una mena de ble de paper o d'estopa ficat en una rodeta de suro, de cartó, etc., i posat en suspensió dins l'oli d'un vas, per a il·luminar moderadament una cambra de malalt, una imatge religiosa, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MICROMINA/MERCROMINA
És una tintura desinfectant líquida de color vermell intens. És una solució a base d'alcohol amb mercuri i brom. Retirat del mercat espanyol pel seu contingut de mercuri.
Durant dècades, va ser la reina de les cures casolanes. Amb el seu característic color vermell, la mercromina va tenyir la infantesa de generacions d'espanyols que lluïen en els seus colzes i genolls les 'empremtes' que deixaven els jocs al carrer.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

METXA
1.- Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme, sia isolada, sia ficada dins un fanal, llàntia, candela, etc.
   - La metxa d'un ciri, d'un quinqué.
2.- Corda preparada amb combustible per a calar foc a una càrrega de pólvora.
   - La metxa d’una traca
3.- Cordeta o ble que es porta dins un canonet i serveix per a encendre's amb la pedra foguera i posar foc al cigarret o a altra cosa.
   - La metxa de l’encendedor de cigarrets
Hi ha una expressió per comprovar la paciència d’una persona que diu:
   • Aguantar metxa (Aguantar les bromes d'algú tranquil·lament)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MESTRE D’AIXÀ.- És un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions o carros de fusta.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MENOVELL.- Dit xicotet de la mà.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES (Oficis)

MENADOR.- Home o xiquet que treballa en l'ofici de corder fent voltar la roda o torn on es caragolen les fibres de cànem o d'altra matèria tèxtil que el filador va amollant del manoll que porta lligat a la cintura.
I l’acció que realitza es diu:
MENAR.- Fer rodar; donar moviment a un instrument giratori. 
Aquest moviment també ho fem servir quan:
Fem voltar la corda en el joc de saltar la corda. És el que es sol dir: Menar la corda.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MEALLA
1.- Gota d'oli o d'una altra matèria greixosa que sura visiblement damunt d'un altre líquid.
2. Taca rogenca en el rovell d'un ou que indica que està fecundat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MATXO
Mul. Mascle híbrid de cavall i somera (mul somerí) o d'ase i egua (mul eguí).
És un animal molt fort i resistent, que per aquest motiu ha estat utilitzat tradicionalment en tasques agrícoles i com a tir de carros i amb la mecanització de l'agricultura està en desús.
La paraula matxo s’utilitza en sentit figurat per a referir-se a:
1.- Ric.
   • Estar més ric que un matxo (Tindre molts diners).
   • Qui té matxos i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu (Vol dir que els negocis han de ser vigilats pel mateix amo).
2.- Enrabiada d'un noi ploraner i capritxós.
   • Posar-se com un matxo (Enfadar-se fora mida).
   • Tenir més malícia que un matxo roig (Tenir molt males intencions).
3.- Nici, grosserot d'enteniment.
   • Ser [algú] de les potes del matxo (Tindre un caràcter dur, tossut).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MASCARÓ.- Figura d'una cara de pedra o altra matèria que es posa a les fonts o a altres obres d'arquitectura.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MARRAIXA.- Recipient ample, de coll curt, que s'usa per a contindre líquids i sol revestir-se, quan és de vidre, de vimen, d'espart o de plàstic per a protegir-lo dels colps. És el que també es coneix com a “garrafa” 
   - Una marraixa d'aigua. 
   - Una marraixa de mistela.
En alguns llocs també li diuen marraixa al:
Recipient de terrissa o de metall, de forma aproximadament cilíndrica, amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca. (Es diu a Llucena i l’Alcora)
Però a Sant Mateu i Càlig s’anomena MARRAIXÓ

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MÀRFEGA
1.- Sac gran, generalment farcit de palla, que serveix de matalàs.
   • Anar amb la màrfega a arrastrons (Portar la criatura una noia fadrina que ha caigut en falta)
   • Arrastrada de màrfega (Pensada inoportuna, desencertada).
   • Eixir amb la màrfega arrastrant (Retreure coses importunament).
   • Esser una màrfega sense punts (Anar molt mal vestit).
   • Llevar-se primer que la màrfega (Aixecar-se del llit molt dematí).
   • Portar una màrfega (Ésser gandul)
   • Posar agulles a la màrfega (Entrebancar, posar dificultats).
   • Una per tres, i a la màrfega! (Es diu referint-se als casaments fets de pressa, en què es suprimeixen dues de les amonestacions).
2.- Persona, especialment dona, grossa i malgirbada. 
   • Semblar una màrfega (Ésser molt gras).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES (Oficis)

MANYÀ.- Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.
   • Mestre manyà, de franc i tot, és car (Significa que els ignorants o mancats d'habilitat no convenen a ningú).
   • Si en saps, posa-hi les mans, i no et fiïs de manyans (Es diu a aquells qui confien a gent poc entesa les coses que ells mateixos podrien

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MANXA/MANXAR
1.- Instrument d'accionament manual que servix per a fer vent o donar aire, consistent en una caixa que té dues cares rígides i les altres flexibles, i pel moviment alternatiu d'expansió i contracció d'aquestes produeix l'absorció d'aire per un orifici i l'expulsió d'aire per un altre conducte més estret. S’aplica a determinats llocs com ara un fornal, un foguer, una llar, etc. amb la finalitat d’avivar el foc.
   • El ferrer de Tibi [o de Perelló; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici (Es diu referint-se a algú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix).
2.- Aparell que, accionat per pedals o algun altre procediment mecànic, proporcionava aire a l'orgue.
   • No és igual manxar que tocar l’orgue (No es pot fer fer dues coses de profit al mateix temps).
3.- Aparell d'accionament manual utilitzat per a unflar pneumàtics.
4.- Part d'un instrument de vent.
I tenim l’acció de:
MANXAR en dos sentits.
1.- Bufar fort el vent.
2.- Unflar una roda.
   • La culpa la té el manxaire (Es diu per significar que generalment es carrega la culpa de les coses dolentes a la persona més humil).



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MANTORNAR.- Donar la segona llaurada a la terra, abans de sembrar.
El camp es llaurava de dues a quatre vegades amb el concurs d’una arada i el bestiar: Emprimar a l’octubre, mantornar a la primavera, tercejar al final de l’estiu i quartar abans de la sembra. Aquestes llaurades es feien al guaret per tal de preparar-los per al proper any agrícola.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES (oficis)

MANOBRE.- Jornaler que ajuda en la feina al paleta o mestre de cases, portant-li els materials, pastant el guix, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MANFARETA.- Manfara. Garbell xicotet, especialment utilitzat per a porgar arròs.