dimecres, 21 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CATRE.
Llit lleuger per a una sola persona, compost ordinàriament per dues barres paral·leles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc., les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa i subjectes cada parell amb un caragol amb femella i contrafemella per a poder-se plegar. 
També tenim la forma menuda: 
CATRET. 
Us en recordeu de quan érem menuts, i anàvem a missa? Han segut molts anys veient a les nostres "gueles" i mares anant amb el missal, vel al cap i a la mà una cadira plegable que tots hem vist per les cases. Hem refereix al catret. 
El Catret.- És un seient plegable, que serveix especialment per seure les dones en l'església. L'assistència a missa ha estat des de sempre una de les activitats quotidianes de les dones.El catret o catre que utilitzaven les nostres àvies per assistir a missa, era una mena de banqueta de mida petita, plegable, generalment realitzat en fusta lleugera i dotat de cintes de pell. Aquest seient de fusta i tires de cuir plegable, tenia unes mesures aproximades de 32x42x29 cm. 
El seu ús sembla que es deu per la manca de mobiliari en algunes esglésies, per raons diverses va ocasionar, que algunes dones trobaren una solució pràctica, per romandre assegudes a la part de la missa que se'ls permetia. 
Es compta també, que algunes dones no desitjaven compartir els bancs comuns, per la por a agafar puces, les picades eren especialment molestes i per això utilitzaven aquestes cadires plegables per romandre a la distància que els semblava més adequada. 
S'esmenta en una cançó popular valenciana, àmpliament coneguda per tots: 
AMPARITO LA FILLA DEL MESTRE 
Amparito 
la filla del mestre 
diuen que festeja 
en un xic foraster. 
I els diumenges , 
quan va a missa d'onze, 
el novio darrere 
li porta el catret. 
I, com es tan xicoteta, 
meneja el culet. 

'Amparito' 
la filla del mestre 
abans festejava 
en un xic foraster. 
Els diumenges 
quan va a missa d'onze 
ningú va darrere 
portant-li el catret. 
I, com es tan xicoteta 
meneja el culet. 

'Amparito' 
la filla del mestre 
ja no se'n recorda 
d'aquell foraster. 
Els diumenges 
quan va a missa d'onze 
un xicot del poble 
li porta el catret. 
I, com es tan xicoteta, 
meneja el culet. 

Aquí teniu l'enllaç per escoltar-la: 

LA PARLA DE LA VALL

DESPUNTAR.
Hi ha diferents maneres d’indicar quan comença el dia amb la primera claror del sol; però tal vegada aquesta és la més peculiar. 
      -- "Despuntar el dia" 
Tenim altres maneres de referir-nos a l'alba: 
      · Despuntar l'aurora 
      · Alçar-se el dia
      · Apuntar el dia
      · Apuntar l'alba 
      · Fer-se de dia
      · Clarejar el dia
      · Eixir el sol
      · Fer-se clar. 
      · Esclarir-se el dia
      · Néixer el dia. 
      · Trencar l'alba. 
      · Rompre el dia
També despunta el que es mostra superior. Excel·lir sobre els demés. 
      -- "Despunta en matemàtiques". 
També hi han altres maneres de destacar: 
      · Anar fort. 
      · Anar per nota. 
      · Ser de primera línia
      · Ser primera figura
      · Ser un crac.




dimarts, 20 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CATIUSCA/KATIUSKA
Bota de goma o cautxú que arriba fins a mitja cama o fins al genoll, molt apropiada per a la pluja. 
No està desapareguda; però si en desús, no perque no tinga utilitat, ja que és ideal per la pluja; sinó per la reticència de la gent en posar-se-les, tal vegada per l'us del cotxe i per la seva incomoditat. 
Recorde de menut quan casa me les feien posar així que començava l’època de pluges per preservar el calçat, perquè només en teníem un parell de diari i, amb una mica de sort, un altre de mudar. Estava esperant a que plogués per poder calçar-se-les i trepitjar en les clotxes dels carrers. 
Era normal veure als aparadors de les sabateries unes botes de goma, de cautxú, altes i amples com les que les dones russes es calçaven amb el vestit típic. I és que l'origen del seu nom ve de l'obra musical que portava com a títol 'Katiuska, la dona russa' i la protagonista principal apareixia en escena proveïda d'unes botes altes de mitja canya, les quals recordaven a les utilitzades comunament en els dies de pluja. 
N’hi havia de blanques i negres. Les meves eren negres, brillants, semblaven de xarol, em comprimien els dits i els turmells- eren tan estretes!-eren una tortura. El peu m’hi suava molt. Però les adorava.




LA PARLA DE LA VALL

COLXO
Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. (Es diu a La Vall d’Uixó). 
Si cerquem el seu origen el que més s'asembla és un càntir de suro típic de l'artesania de Sagunt (Camp de Morvedre). En el segle XVIII era un recipient habitual per a l'aigua, construït amb un cilindre de suro, impermeabilitzat a l'interior i reforçat amb uns senzills cercles metàl·lics. 
Amb el temps, la part funcional d'aquests càntirs més primitius evolucionà cap a la construcció d'un objecte més decoratiu i preciós, usant llautó (en alguna ocasió també plata) i realitzant-hi un treball de filigrana. A la part central també s'hi afegí una placa on se situaren inscripcions de noms o dates. 
Fins fa relativament poc, el colxo (colxa en la seua versió vertical) era el regal del nuvi a la núvia, quasi sempre poc abans del casament. Anteriorment el regal es realitzava en el moment de la cerimònia nupcial, amb el nom dels contraents i la data de l'enllaç.






dilluns, 19 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CASTANYA
Es clar que tots sabem que la castanya és un fruit; però també ha estat molt usat i encara uns es poden escoltar més que altres quan diem: 
1. Cop violent. 
      -- "Quina castanya es va pegar en ensopegar". 
2. Contrarietat, engany. 
      -- "Quina castanya que m'han pegat!" 
3. Estar de mal humor, irritable 
      -- "Tindre (o alçar-se amb) la castanya torta" 
4. Borratxera. 
      -- "Menuda castanya que porta després de l'acomiadament de solter" 
5. Coit. 
      -- "Fotre una castanya" 
6. Anar molt ràpid 
     -- "A tota castanya" 
7.Diferenciar-se molt 
      -- "Assemblar-se com un ou a una castanya" 
8. Negar una cosa al qui la demanava 
      -- "Donar castanya" 
9.Tindre un canvi d’humor molt ràpid, enfadar-se sobtadament 
      -- "Girar-se la castanya [a algú]" 
10. No valdre res 
      -- "Ser una castanya" 
I en plural també sentim: 
11.- Testicles 
      -- "No em toques les castanyes!" 
12. Arruïnar-se 
      -- "Quedar-se [algú] amb les castanyes a la mà" 
13. Resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc 
      -- "Traure algú les castanyes del foc"


LA PARLA DE LA VALL

DESVANIT-IDA
Satisfet, content, orgullós. 
      -- "Estava tot desvanit amb els èxits de la seua filla". 
      -- "Mira-la, que devanida que va amb els seus nebots!"


divendres, 16 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CASSALLA
Aquesta beguda està en desús més per la costum generacional que per la seva popularitat que la manté en llocs de la C. Valenciana on és una de les begudes tradicionals. 
Tot i que aquest anisat va ser produït per primera vegada a la localitat "Cazalla de la Serra", població de la província de Sevilla, la cassalla està molt arrelada a les nostres festes, costums i tradicions. 
1. És una beguda alcohòlica que va des de els 40º als 45º derivada de la destil·lació de l'anís. És una maceració de fenoll i matafaluga. Se diferència de l'anís sec en que la cassalla porta matafaluga i l'anís sec no. Es podria dir que és anís semi-sec. La manera tradicional de beure-la es rebaixant-la en aigua, un quart del got en cassalla i lo que sobra en aigua, anomenant-se nuvolet o paloma. 
També un altra manera de beure-la, es barrejant-la en Mistela, beguda que es nomena "Barrejat", típic de les partidetes de dominó, de truc, o be en les vesprades que els iaios dels pobles se reuneixen senzillament per a xerrar.




LA PARLA DE LA VALL

DESPITRALAT 
Amb el pit descobert. 
      -- "Anava amb la camisa desbotonada, tot despitralat". 
U sol anar despitralat quan fa molta calor, com és el cas dels iaios valencians en estiu que, amb la vergonya perduda molts anys arrere, solen portar la camisa totalment desbotonada (i sovint mostren també una panxa tan redona que lleva protagonisme al pit). També van despitralats aquells jóvens fornits i bragats que, premuts per la calor que sempre s’aferrissa més amb el mascle, no tenen inconvenient a mostrar al món els seus pits herculis.


dijous, 15 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CARRUTXA 
1. Corriola, politja. 
2. Caminadors, caixa de fusta amb quatre rodetes, dins la qual posen un infant menut perquè aprengui de caminar. 
3. Rodet enrevoltat de fil en moltes circumvolucions.




LA PARLA DE LA VALL

DESLLAVASSAT-ADA.
1.- Aigualir; aclarir massa un guisat o altre menjar per excés d'aigua. 
Així, un caldo desllavassat queda un tant fat, sense sabor, insuls, sense substància. 
      -- "El brou de l'olla està desllavassat". 
Referent al menjat, també la fem servir en sentit figurat 
2.- Fets i accions insípides, sense gracia. Faltat de substància, dessubstanciat. 
      -- "El partit de futbol del diumenge m'ha semblat completament desllavassat i avorrit". 
      -- "Molts polítics fan discursos desllavassats". 
Aquesta paraula sembla tenir el seu origen del castellà. La paraula «desllavassar» és un derivat de ‘llavar’, tot i que és probable que el seu ús en valencià es dega al mot castellà deslavazar (també deslavar). 
Podem fer us de la versió més valenciana: 
SENSE SUC NI BRUC 
1.- Sense substància ni gràcia; insípid, mancat de sabor. 
      -- "Per dinar va fer un guisat sense suc ni bruc". 
      -- "Va llegir un discurs sense suc ni bruc que més aviat va avorrir els pocs assistents". 
2.- També s’usa la frase feta no tenir suc ni bruc: 
      -- És una pel·lícula que no té suc ni bruc; no te la recomano.





dimecres, 14 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CARRO 
Cada vegada es veuen menys. 
1. Vehicle format d'una postissada horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d'un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bísties que l'estirin, i serveix per al transport de persones i principalment de coses feixugues o voluminoses. 

Fotos: Memòries de poblet
      · Abocar el carro (Donar una reprimenda) 
      · Anar el carro pel pedregar (Anar malament un afer) 
      · Camí carreter [o de carro] (Camí que permet el pas de carros) 
      · Camí de desemboscar (Camí de treta obert dins un bosc per tal que els carros puguin transportar la llenya que hom hi fa) 
      · Camí de rodes [o de roderes] (Camí de carro) 
      · Camí de trilla (Camí de carro) 
      · Com si passara un carro (No prestar atenció) 
      · Conèixer els coixos dalt un carro (Tenir molta perspicàcia, no deixar-se enganyar) 
      · Costarà més que treure un carro estacat (Es refereix a una cosa molt laboriosa) 
    · Deixar córrer el carro (Deixar fer que les coses vagin de qualsevol manera, sense preocupar-se'n) 
      · Haca jove, carro vell: desfet el carro (El significat està relacionat amb la impetuositat de la joventut) 
      · Menjar-se un carro de grava (Pegar-se una gran fartada) 
      · Parar el carro (Parar els peus. Oposar-se a l'actitud o l'actuació d'algú) 
      · Parle jo o passa un carro! (No prestar atenció quan algú està parlant) 
   · Pateix més fam que un gos lligat a un carro (Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus) 
      · Perquè el carro marxi, cal untar les rodes (Per obtenir alguna cosa cal donar diners, fer favors, etc.) 
      · Saber per on va el carro (Ésser hàbil a manejar els negocis) 
      · Untar el carro (Donar gratificació per guanyar-se la voluntat de qualcú) 
     · Voler pujar al cel amb carro envelat (Voler guanyar molt sense treballar ni molestar-se gaire)

LA PARLA DE LA VALL

DESGANA
Per regla general la desgana és la falta de gana, ve siga per la pèrdua del desig, voluntat de fer alguna cosa o bé per problemes de salut. 
Per tant fem us d'aquesta paraula en dos significats diferents: 
1.- Sensació d'esgotament extrem. Un apatia general ens porta a un estat de paràlisi i esgotament psicològic. 
Tots hem experimentat alguna vegada aquesta sensació d'esgotament extrem i desgana absoluta pel que ens envolta. Un decaïment que ens entren les ganes de no fer res, d'aquí la desgana. 
Aquest us de desgana és el que trec a col·lació, per ser el sentit que més fem us. És l'amenaça del dia a dia que hem de sortejar. 
De vegades no hi ha més remei que fer les coses amb desgana. És bastant natural que fem a desgana determinades coses que tenim l’obligació de fer i no tenim cap ganes de fer. 
      · Un exemple de desgana és el que es té a l'endemà que acaben les vacances hi s'ha de tornat al món laboral o mamprendre les activitats quotidianes. 
      · Un altre exemple més actual és en la política de pactes que s'estan produint recentment i en la que són varis els partits que pacten amb desgana, tot i manifestar públicament que no ho farien i acaben fent-ho. En eixa tessitura està per exemple VOX, que a a fi acabarà pactant en Múrcia i Madrid, encara que siga en DESGANA. 
Vegem quin és l'altre significat: 
2.- En quant a problemes de salut la desgana pot suposar: 
      -- Pèrdua de la gana de menjar 
      -- Desmai, pèrdua dels sentits per defalliment.




dimarts, 13 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CARREJADOR 
Instrument compost de dues barres paral·leles de devés un metre de llargària, unides per dos travessers d'un pam i mig, que es posa damunt l'albarda d'una bístia i serveix per al transport de garbes, rames, verema i altres productes agrícoles.


LA PARLA DE LA VALL

DESFICACI
Disbarat; cosa feta o dita contra la raó, fora de propòsit. 
      - "Però tu no veus que això que dius és un desficaci, que no té ni cap ni peus?" 
El «desficaci» ve de «ficaci», que significa ´juí que es forma d'una persona o d'una cosa´ i 
      - «no posar o no traure ficaci» és ´no posar atenció a alguna cosa, no considerar-la suficient´. 
Els nostres polítics tenen un bon reguitzell de desficacis. Per citar-ne algun que ens enxampi de prop esmentaré l'aeroport de Castelló.



dilluns, 12 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CARRACA 
El seu significat originari és el de: 
1. Nau molt grossa i feixuga que servia per a transportar mercaderies en els segles XV i XVI. 
I d'aquí també s'utilitza per referir-se a: 
2. Embarcació vella, que navega feixugament. 
I amb aquest sentit figurat s'utilitza per referir-se a: 
3. Vehicle dolent, que es mou amb molta lentitud. 
      - "Aquest vehicle va a trompades. És una carraca" 
4. Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc. 
      - " Que poca destresa que tens, sembles una carraca". 
5. Objecte espatllat o vell, que no serveix. 
      - "Aquesta cadira és una carraca, millor serà que la tires i et compres una de nova" 
      · Fet una carraca (Molt vell, ple d'alifacs o tecles)


LA PARLA DE LA VALL

DESENTÈS-ESA
Actitud molt habitual que prenem quan no volem ocupar-nos d’alguna cosa o persona per indiferència. 
      - "Jo me'n desentenc, d'això" 
Solem fer ús d'una expressió que diu: 
      · Fer el desentès 
(Fer algú com aquell que no sent o no entén el que hom li diu, com aquell que no veu (algú o alguna cosa), no donar-se per al·ludit.). 
Aquesta no és l'única expressió que fem ús per a indicar que una persona es desentén: 
      · Fer l'orni
          - "Li he reclamat els diners que em deu, però ha fet l’orni i ha canviat de tema" 
      · Fer el sord, fer orelles de paret, fer orelles de marxant (Fer com qui sent ploure, tancar l'orella). 
          - "Fa el sord a tots els consells que li donen" 
         - "Sempre que li demanen que ajudi en les feines de casa fa orelles de marxant per tal de deslliurar-se de fer-les". 
      · Fer l'angelot (No fer cas. Fingir no oir o obrar sense atendre allò que altri diu). 
          - "Quan li ho han preguntat, ha fet l’angelot i no ha donat cap resposta satisfactòria" 
      · Fer el sonso (Fer-se, algú, el despistat). 
          - "No li agrada gaire treballar: quan li demanen ajuda sempre fa el sonso". 
      · Fer el pau (Simular estupidesa) 
          - "Deixa de fer el pau i torna a la feina". 
      · Fer el met o Fer el paper de met (Fer el paper de qui no s’adona de res. Fingir, algú, per conveniència que no està al cas de res, fer el beneit) 
          - "Sempre fa el met quan ha fet alguna dolenteria". 
          - "Ell fa el paper de met però sap més coses del que no ens pensem". 
      · Fer el pagès (Fer l'gnorant per evitar-se molèsties o compromisos). 
          - "No facis el pagès i digues qui ha estat el responsable d’això". 
I si apliquem aquesta expressió a la política correm el perill de trobar-nos en la situació que ens va deixar Plató en la seva cita: 
      · "El preu de desentendre's de la política és el de ser governat pels pitjors homes". 
Moltes persones pensen que si es desentenen de la política, la política es desentendrà d'ells. Tot i que no sé quan es van a assabentar que la indiferència no és recíproca. 
La frase "jo passe de la política" està cada dia més en boca de la gent. Això és preocupant, perquè crec que és producte de la ignorància. La gent creu que passant de la política la política passarà d'ells. I no s'adonen que la indiferència no és recíproca, ja que encara que a un li rellisqui la política, els seus tentacles estan present en totes les qüestions de la nostra vida: la cobertura sanitària, l'educació dels fills, els drets laborals, l'accés a l'habitatge, la pressió fiscal, la tolerància amb la corrupció, la sostenibilitat de les pensions, la seguretat alimentària, el dret a discrepar, etcètera. 
En definitiva, el resultat és el lamentable estat de la política espanyola, que ha arribat a l’extrem en l’actual situació de pandèmia. 
Estem en un estany: polítics mediocres, sense idees i sense ganes de fer res que no sigui quedar-se al càrrec dominant els ressorts del poder.


diumenge, 11 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CARNERA
Armari de cuina fet amb una estructura de llistons de fusta folrada de tela metàl·lica fina, proveït de porta frontal, usat per a tenir-hi queviures frescos i protegir-los, penjat o situat en un lloc fresc i sec. 
No hi havia aleshores, o no era de costum tan estès com ara, el frigorífic, però les mestresses de casa disposaven de la carnera, que era un artefacte fet amb quatre llistonets, més aviat prims, fins, i amb una tela metàl·lica espessa, de forma i manera que ni tan sols pogués entrar-hi ni un mosquit. Aquest atifell penjava nit i dia als aires del corral i assegurava que la carn, comprada la tarda o el dia anterior, s’hi mantinguera en bon estat. La carn, l’embotit, la xocolata, tots aquells productes susceptibles de fer-se malbé en veure’s privats d’una fresca, d’una temperatura que els asseguràs el bon estat.


LA PARLA DE LA VALL

CASSOLETA
Quan es fa mal el genoll, justament en la part anterior de l'articulació de la tíbia amb el fèmur, que dieu, que vos fa mal la ròtula o la cassoleta?. 
Abans d'entrar en tecnicismes, els nostres avantpassats feien us d'aquesta expressió; però ara, amb la implantació de pròtesis, majoritàriament en la gent gran, que desenvolupen artrosi i en que a la mínima et canvien el genoll, el seu us es generalitza i perd les accepcions populars.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CARNASSA
1. Carn que es considera ordinària, com la de gall dindi i la d’oca; que no és tan fina ni tan de bon mastegar com la d’altres animals. 
2. Tros petit de carn que s'usa com a esquer per pescar o caçar. 
3. Col·loquialment. Víctima innocent que carrega sobre si el risc o el mal que incumbeix a un altre 
      · "Va servir de carnassa en el debat". Molt emprat en temps de campanya electoral.




LA PARLA DE LA VALL

CARQUINYOL 
És una peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat. 
A La Vall d'Uixó es sol dir més rosegons.
I a banda de l’apreciat dolç, usem la paraula carquinyol per referir-nos a un home molt prim i delicat. 
      · Ésser un carquinyol (Estar molt dèbil per escassesa de menjar). 
I si el que fem és pegar una bescollada o cop al cap amb la mà, aleshores li hem soltat un carquinyol. 
       - Vagi carquinyol que li has soltat, li has marcat tota la cara.
En l'accepció de rosegó la fem servir per indicar que una persona parla molt i confusament, el que diem entre dents.