LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES DE MOLESTAR

Qui sempre està molestant els altres per broma, per riure's de la reacció d'aquell a qui incomoda, diem que és un enguiscador, enguisqueta, caixcador, caixquera, caixqueta, caixquetes, fisguet-a, punxa, visquet.

ENGUISCADOR, ENGUISQUETA

És una paraula molt punyetera i molt vallera. Ho diem de la persona que es fica en tot, entremetent, ficant jull, que es diverteix punxant i provocant als altres.

Tenim dues expressions per definir a l’enguiscador:

§  Fer la guitza

§  Fer l’enza o l’enzeta

§  Fer la mà

§  Tocar els ous o collons

CAIXCADOR, CAIXQUERA, CAIXQUETA, CAIXQUETES

Es una altra manera de molestar però en aquest cas es torna llandós, carregós i pesat, sobretot a base de parlar molt. Que xerra sense parar, amb el matís que sempre sol referir-se a parlar de coses sense importància, a parlar per parlar. Aleshores li diem que és un “cascant”

-         “La Margarida es passa tot el dia cascant”

FISGUET-A

Xafarder. És el bodí valler però que a més a més li agrada fer burla disimuladament.

-         “No para de fer el fisgueta i ell sense enterar-se.

 PUNXA 

Persona malvolent, que molesta els altres.

-         “Sempre ha sigut un punxa”.

VISQUET/EMPALAGÓS-A

Dit de la persona que es fa pesada per excés d’amabilitat, per massa sociable. S'ajunta importunament amb els altres, sense conèixer quan fa nosa.

També li diem que és apegalosa, perquè és molt difícil d'esquivar i no et la pots llevar de damunt  (d’ahí l’ús de visquet = Matèria apegalosa treta dels fruits del vesc, de l'escorça del grèvol o d'altre origen, amb la qual s'unten vímets, joncs, etc., per a caçar ocells, que hi queden enganxats.).

Algunes expressions de la persona pesada i apegalosa:

§  Apegar-se com una llapassa.

§  Arrapar-se com una llagasta

-         “Encara que no el convidis, ell s'afegeix al grup i s'enganxa com una llagasta”.

§  Ser empalagós.

§  Ser una paparra.

-         “Aquest gat s'agafa com una paparra, és molt falder”.

§  Ser un plom.

§  Ser un plasta.

§  Ser un ull de poll.

§  Ser més apegalós que les mosques.

     §  Penjar-se a l’esquena.