LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES D’INGENUÏTAT

Per a referir-nos a una persona d'una ingenuïtat extremada, sense malícia, que per la seua innocència pot ser fàcilment enganyada per altri, tenim les paraules albercoc, bacora, badoc, bajoca, fava, ximple i bovo.

Si la persona, a banda de simple i ingènua, és blaneta, poqueta cosa, sense espenta, la qualifiquem de bleda.

• ALBERCOC.- Persona poc espavilada, simple, beneït. També

equival a persona en poquetes llums.

 "No li faces cas, que és un albercoc".

Hi ha unes expressions per dirigir-nos a la persona poc espavilada:

o Ser un albercoc. o

o Ser un albercoc cisteller.

o Ser un albercoc de marge (l’albercoc de marge és xicotet i poc dolç).

Si l’enganyem com a un xinés li diem:

o Eres un albercoc.

• BACORA.- Que és una persona dèbil de caràcter per fluixesa o covardia. També inútil per curtor d’enteniment. Per tant es manifesta sense  malícia que, per la seua innocència, pot ser fàcilment enganyada per altri.

- “Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?”

 BADOC.- Que no desconfia de res ni de ningú, que actua sense malícia, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment. 

- “El xiquet és un badoc: els amics el porten per on volen”.

Dir que la paraula badoc també la fem servir en un altre sentit diferent. Ho fem per referir-nos a la persona que bada, mirant coses que li distreuen l'atenció.

- “S'encantaren com uns badocs mirant aquell descapotable”.

Hi ha algunes expressions per referir-nos als badocs:

o Dormir a la palla (Ser molt badoc. No tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça).

o Fer el gegant (Fer el badoc).

o Estar en la lluna (Estar molt distret).

 BAJOCA.- Bonàs, innocent, fava. Degut a aquesta aparença el bajoca també es mostra covard i asusradiç.

- “El seu fill era un bajoca a qui tots prenien el pèl”.

FAVA.- Persona aturada, que sembla com encantada. Que no té gens de malícia, innocent. 

- No sigues fava. 

- El teu amic és una miqueta fava.

 SIMPLE / ximple.- De poc seny, poca-solta. El ximple és molt fàcil d’enganyar, s’ho creu tot. Fa o diu coses inconvenients, perquè es pensa que fa gràcia, perquè vol quedar bé i no en sap o perquè no és prou llest.

- “No sigues ximple, llig més i tin criteri”

Hi ha unes expressió per referir-se a una persona crèdula.

 Ser més simple que l'ansa d'un poal.

 Simple d'esperit.

Moltes vedades és crèdul per manca d’enteniment:

 Beneït del cabàs

 Cap d'oroneta 

 Cap de cabota de margalló 

 Cap de mig armut 

 Cap de mussol 

 Cap de piló de riu 

 Cap de xiulet

 BOVO .- És castellanisme. Cal dir babau. Es diu d’una persona innocent,  que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. 

- "No sigues babau, home, que t'ho creus tot".

Hi a un refrany que diu:

 Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena.

 Quan el babau va al mercat, el mercat ja s'ha acabat.

I també algunes expressions:

 Ésser un babau o

 Esser un babau cistella

(Ésser un home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància)

 Està babau, però no li cau la baba

 Fer el babau (Fer el tonto)

 No tenir res de babau o

 No tindre un pèl de babau ni de savi

(No tenir res d’innocent)