SENDERI
Avui trec una paraula peculiar que fem servir per indicar quan una persona té bon judici, seny, trellat o discerniment alhora de dir o fer les coses.
Ho diem mes sovint en sentit negatiu: Perdre el senderi.
- Des de que va al darrere d’aquella xicona, el pobre Joan ha perdut el senderi; ja no és el mateix.
I en casos extremats, quan es perd totalment el cap, es adir es torna boig (o col•loquialment, tocat del bolet o de l’ala):
- El seu pare va perdre el senderi fa dos anys i el van haver d’ingressar en un hospital psiquiàtric.
Un consell. Si no voleu perdre el senderi, apagueu la tele i no escolteu la ràdio, almenys d’aquells programes, que no són pocs, que parlen de la situació política actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada