ESMARRAR-SE
Segur que estem farts d’escoltar que s’ha esmarrat l’haca (espantar-se) o s’han esmarrat les vaques durant les festes (escapar-se, prendre un camí diferent del que tocava).
Esmarrar-se ve de “FER MARRADA: fer un camí equivocat com a conseqüència d’haver fet un error’
Però a banda la fem servir en sentit figurat aplicat a les persones que es desvien del bon camí, excedint-se en actes o en paraules; anar-se'n de la llengua.
- Sempre que s'esmarra li arrea.
- No m’agrada gens eixe xicot. S’esmarra massa.
En una paraula, esmarrar-se, és passar-se de la ratlla, ultrapassar els límits de la tolerància i de la paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada