dimecres, 23 de desembre de 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

UN NADAL NO FA MAL 
Nadal és un extraordinari, una excepció a la seguida de tot l’any; per tant, fer una despesa extraordinària no sol causar grans trastorns econòmics. 
Significa que trencar la regla a la llarga no perjudica a ningú ni és criticable.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MI M’HO EXPLICARÀS 
Frase usada per a indicar que el parlant ja té coneixement d’allò que li acaben d’explicar 
- Dius que et fa por deixar-te operar? A mi m’ho explicaràs? Que no veus que jo estic feta un colador? 
També podem usar una altra semblant: 
QUÈ M’HAS DE DIR. 
En aquest cas l’expressió manifesta la suficiència amb què algú manifesta dubte o desconfiança sobre allò que un altre diu o pugui dir. 
- Què m’has de dir de com he de fer les classes, amb els anys que fa que em dedico a la docència?


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

CADA DIA NO ÉS NADAL
Es sol dir a les persones que volen menjar molt bé i fer festa cada dia, perquè comprenguin que no és possible. Per tant els menjars i despeses extraordinàries han de reservar-se per als casos de solemnitat especial i aprofitar els bons moments que se’ns presenten.


diumenge, 20 de desembre de 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

QUI L'ENCERTA L'ENDEVINA! [o SI L'ENCERTE L'ENDEVINE!
Expressió per a indicar que es confia en la sort a l'hora de començar a fer una cosa sense saber si l'acabarà amb èxit o no hi reeixirà. 
      - Ell va fent les coses a la babalà i si l'encerta l'endevina. 
La tradició ens parla d'un metge molt famós que com més malalts visitava més complexa veia la ciència mèdica; cada dia se sentia més ignorant en l'art de medicar. Així que tenia varies receptes preparades. Cada vegada que visitava un malalt, després de fer-li tota mena de preguntes per saber com es trobava, en treia una a l’atzar i la hi lliurava. La veu popular diu que, per sort del metge, malalt que visitava, malalt que curava. 
En al·lusió a l’atzar també diem altres expressions conegudes com: 
· a cara o creu: sortejant. Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire. 
      - Ho resoldrem a cara o creu; qui traurà cara començarà. 
· a palletes:jugar-se [alguna cosa] a l’atzar, sortejant. 
      - Van jugar-se l’única entrada que quedava per al teatre a palletes. 
· a parells o senars: decidir per sorteig. 
      - Jo trio senars. Vols que ens ho juguem a parells o senars? 
· estar en les mans de Déu: Ser cosa de l’atzar 
      - S’ha cansat ràpidament. Que acabi la cursa està en les mans de Déu 
· per ventura: Per atzar, especialment usat per a significar que el contingut de la proposició no és cert. 
      - Que ets ric per ventura? Doncs per què li dónes tants diners? 
· si de cas: Si tal cosa s’esdevenia, si ho creieu convenient. 
      - Si de cas penses venir la setmana entrant, avisa’m.


dijous, 17 de desembre de 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MÉS NO PODER 
Ho diem quan actuem en intensitat posant el grau màxim. 
      - L'escoltava tot el barri perquè cantava a més no poder. 
Moltes son les situacions en les que donem tot el que podem i hi ha diferents expressions que fem servir: 
· a les totes: granment, en grau molt alt, amb gran intensitat o en gran quantitat. 
      - És un home a les totes generós. 
· a mansalva: d’una manera molt intensa. 
      - Van jugar a mansalva: no van parar en tota la tarda. 
· a mort: odiar fins a les darreres conseqüències. Es diu per a expressar que s’experimenta un sentiment molt intens. 
      - Ambdós enemics s’odiaven a mort. 
· a plens pulmons: amb tota la intensitat o capacitat dels pulmons. 
      - Fa de bon respirar a plens pulmons l’aire de l’alta muntanya. 
· a manta: d’una manera molt intensa. 
      - Plovia a manta. 
· a tot drap [o a tota merda] [o a tota pastilla]: a una intensitat de so molt elevada. 
      - Sempre posa el televisor a tot drap; per això els veïns no paren de queixar-se. 
      - Va fotre la televisió a tota merda i ens havíem de parlar a crits per sentir-nos. 
      - No sé per què li agrada escoltar la música a tota pastilla: fa venir mal de cap. 
· amb ganes: amb intensitat, intenció, impuls, desig, etc. 
      - Va a treballar amb ganes. 
· com un diable: moltíssim, de manera molt intensa. 
      - Va córrer com un diable quan el perseguien els lladres per robar-li la cartera. 
· de valent: amb totes les forces, molt. 
      - Va haver de treballar de valent per acabar el dia convingut. 
· en gran manera: granment, excessivament, abundantment, molt, amb una gran intensitat. 
      - Agraeixo en gran manera les teves indicacions.

dimecres, 16 de desembre de 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MALES PENES
Amb dificultat, amb penes i treballs.
      - A males penes podia viure, aquell home: no tenia ni diners ni treball.
La dificultat en que ens trobem a l’hora d’afrontar les situacions ho indiquemtambé en altres expressions com:
· a empentes i rodolons: amb entrebancs i dificultats.
      - Encara que a empentes i rodolons, va aconseguir d’acabar la carrera.
· ací caic i allà m’alce: caminant dificultosament i amb freqüents ensopegades.
      - Els metges han assegurat que després de la rehabilitació podrà caminar normalment, però de moment va ací caic i allà m’alce.
· amb prou feines: difícilment, gairebé no.
      - Eren tants, que amb prou feines els hem poguts comptar.
· a dures penes: tot just; a penes.
      - A dures penes vam poder arribar fins a la benzinera més propera.
· amb penes i treballs: penosament.
      - El camí era dificultós i vàrem arribar al cim amb penes i treballs.
· feina de negres: tasca o treball que resulta dificultós.
      - Aquella tasca era feina de negres.
· costar Déu i ajuda: costar molta pena o treball, ésser molt difícil.
      - Costa Déu i ajuda dissuadir-lo del seu intent.
· de mal pelar: resultar difícil de fer.
      - Aquesta qüestió és de mal pelar; no sé com podrem solucionar-la.
· dur de rosegar: Difícil de passar.
      - Li serà dur de rosegar que l’hagin destituït.
· ser un os [O os dur de rosegar]: Ser una qüestió difícil, desagradable, etc.
      - Aquesta assignatura és l’os de la carrera.
      - Que el fessin fora de la feina d’aquella manera ha estat un os dur de rosegar
· fer-se costerut (a algú): esdevenir de mal fer, difícil (una cosa).
      - Aquest arranjament s’ha fet molt costerut.
· fer-se-li una muntanya (a algú): semblar difícil alguna cosa a algú.
      - Només pensa en el viatge que ha d’emprendre; anar a una terra tan llunyana se li fa una muntanya; està preocupat.
· veure’s negre: posat en gran dificultat.
      - Em veig negre per a cobrar-li el que em deu.

dimarts, 15 de desembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

MORRAL 
Hauré escoltat vegades aquesta paraula a la meua avia. 
Expressions com “Eres un morral” o “aquest xiquet és un morral”. estan pràcticament en desús i ocasionalment podem escoltar-la pronunciar a alguna persona amb prou edat. Amb ella s'està tractant dir que algú és una mala persona, no es comporta com cal, va mal vestida i fins i tot que és ignorant i grossera. Concretament la meua avia m’ho deia m’havia portat malament o havia fet alguna mala passada. 
D'on prové l'expressió Eres un morral per insultar a algú? 
El “morral” a què feia referència l'expressió és el terme amb el qual es coneixia al sac en el qual era introduït el pinso que se li donava de menjar a alguns animals, el qual portaven, comunament, penjant dels seus caps. 
També era el vocable per denominar una espècie de sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc. 
Però la casualitat va fer que aquest també fos el cognom d'un personatge que es va fer immensament popular a principis de segle XX i, sobretot, fora assenyalat durant moltíssim temps (per part de la societat) com l'arquetip de indesitjable, criminal i canalla. 
Es tracta de Mateu Morral, un jove anarquista (nascut a Sabadell, Barcelona) qui el 31 de maig de 1906 va tractar d'assassinar el rei Alfons XIII ja Victòria Eugènia de Battenberg el mateix dia que van contraure matrimoni, quan aquests es dirigien a una carrossa fins el Palau Reial (de Madrid) i, des d'un balcó del carrer Major, els va llançar un ram de flors que ocultava una bomba. El monarca i la seva dona van sortir il·lesos de l'intent de regicidi i el terrorista, encara que va aconseguir fugir, va ser atrapat l'endemà passat prop de Torrejón de Ardoz (la versió oficial va dir que es va suïcidar i les investigacions recents indiquen que va ser assassinat per les forces de l'ordre ). 
Per tal motiu, el cognom “Morral” va quedar també vinculat, pejorativament, per referir-se a les persones amb males intencions i fins i tot, hi va haver un temps en què alguns progenitors o avis, tal com he explicat en el primer paràgraf, deien 'sarró 'a un nen quan aquest es portava malament.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A LA SOPA BOVA 
Possiblement les formes més comunes en les que s'utilitza el terme 'sopa boba' són: 
· estar a la sopa boba 
· viure de la sopa boba 
· caminar a la sopa boba 
Són expressions que utilitzem quan volem fer referència al fet que algú viu gandulejant i aprofitant-se de la bona voluntat dels altres, que li proporcionen el que necessiten sense que aquest s'esforci per aconseguir-ho ... un gorrer. 
L'origen es troba en un costum de l'Edat Mitjana consistent a donar de menjar als pobres i els que no tenien recursos per part dels convents. 
Se li va cridar "boba" a causa del costum dels captaires de menjar amb la boca tremendament oberta, un costum bastant criticada en l'època i que els feia semblar "bobos" (per l'associació de la idea que els "bobos" sempre porten la boca oberta) segons els més refinats de l’època 
Cada dia a la mateixa hora es reunien a les portes dels convents nombrosos pobres de solemnitat ... i estudiants! que veien en aquesta obra de caritat una manera de dur-se a la boca alguna cosa calenta; en aquest cas una sopa feta d'aigua i pa, que de vegades portava algun vegetal per donar-li una mica de gust. 
Aquests estudiants que aprofitaven l'obra de caritat per menjar van ser cridats “sopistes” i se'ls acusava de viure a la "sopa boba", ja que s'alimentaven del que els donaven, sense preocupar-se per obtenir una feina o dur a terme alguna activitat que els reportés guanys.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A LA SEVA MANERA 
Ho diem d'aquell que quan vol explicar alguna cosa ho fa d’una manera molt pròpia, particular. Es a dir que obra amb independència. 
      - Ho ha explicat a la seva manera. 
I alhora d’explicar-se podem utilitzar diferents expressions com: 
· a boca plena: amb totes les paraules, sense suprimir res d’allò que es vol dir. 
      - Li ho va dir tot a boca plena. 
· amb pèls i senyals: de manera minuciosa, amb tots els detalls. 
      - Va explicar l’assassinat amb tots els pèls i senyals. 
· amb tots els ets i uts: amb tots els detalls, sense faltar-hi res. 
      - Li van exigir que expliqués amb tots els ets i uts el que havia succeït. 
· en detall: de manera minuciosa. 
      - Demà m’ho podràs explicar en detall; ara tinc molta pressa i no puc aturar-me. 
· fil per randa: amb tots els detalls, minuciosament. 
      - Com que nosaltres no vam poder anar a veure la comèdia, ell ens la va explicar fil per randa. 
· pas a pas: detalladament, menudament, minuciosament. 
      - Va seguir pas a pas les vicissituds d’aquella família. 
· cosa per cosa: detalladament, una cosa després de l’altre i sense deixar-ne cap. 
      - Torna-li a explicar cosa per cosa perquè em sembla que no ho ha entès i no ho farà bé. 
· per peces menudes: detalladament, amb tots els detalls. 
      - Cal explicar-ho tot per peces menudes perquè ho entenguin bé.


diumenge, 13 de desembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

MOS 
Tots crec que sabeu el seu significat literal d’aquesta paraula i que la fem servir per indicar-la en diferents significat; però totes en referència a la boca. Així diem mos a: 
· Acció de mossegar 
· Lesió feta mossegant. 
· Porció de menjar que cap d'una vegada en la boca. 
- Es va menjar el pastís d'un mos. 
· Porció xicoteta d'una cosa comestible. 
      - Dona'm un mos del teu entrepà, per favor. 
· Porció d'una cosa que es lleva d'una altra mossegant-la. 
I en sentit figurat a la: 
      · Quantitat de diners que s'accepta com a suborn. 
Però en aquest apartat cal fer referència a aquelles expressions que usem amb la paraula mos en el dia a dia i la que crec més usual és: 
· A mos redó: Emprada dins de l’expressió: Menjar a mos redó. Menjar amb ímpetu, força i pegant mossos grans. Sense gastar plats, ganivets ni forquetes i amb bona gana. 
- Es menjava el pa a mos redó. 
El mos redó és la marca circular de les dents sobre la menja. Es contraposa a amb la punta de les dents, que denota desgana o desconfiança. 
Però no és l’única, diem altres com: 
· Amb el mos en la boca: Just en acabant de menjar. 
      - Vaig anar cap a la reunió amb el mos en la boca. 
· Menjar en un mos: Ràpidament. 
· Menjar un mos: Menjar poca cosa. 
      - Ha arribat tan cansat que ha menjat un mos i se n’ha anat a dormir de seguida. 
· amollar (o soltar) el mos: Pagar, donar diners sense ganes de fer-ho. 
· amollar (o soltar) el mos: Cedir, deixar d'insistir. 
· clavar mos (en un assumpte): Aprofitar l'ocasió de beneficiar-se'n. 
· menjar-se les mans a mossos: Tindre gran nerviosisme i inquietud. 
· no saber ni un mos (d'una cosa): Ignorar-la completament. 
· parar-se el mos (a algú): Ofegar-se amb el menjar que es para en l'esòfag. 
      - El xiquet en va donar un esglai en parar-se-li el mos en la gola. 
· pegar (o fer) un mos (o un mosset): Fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar. 



- Abans de dinar sempre passa pel bar a fer un mosset.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A EIXE FINS ELS POLLASTRES LI PONEN 
Es diu de la persona afortunada 
      - Al Miquel li ha vingut una herència d’un oncle llunya, fins els pollastres li ponen de tanta sort. 
Vegem altres expressions afortunades: 
· donar gràcies a Déu: expressió usada per a indicar que hom pot felicitar-se d’alguna cosa, que ha tingut sort dins la desgràcia, etc. 
      - S’ha mort, però podem donar gràcies a Déu que no ha patit gens. 
· eixir-li el sol a mitjanit (a algú): tenir una sort inesperada. Succeir a algú un esdeveniment molt favorable. 
      - Estava a punt de plegar el taller, quan li han fet una comanda de milions; a ell sí que li ha sortit el sol a mitjanit!. 
· néixer amb el pa sota l’aixella [o portar un pa sota l’aixella]: comportar, el naixement d’un infant, l’existència dels mitjans que li calen per a viure; néixer a casa rica. 
      - La seva carrera professional ha estat un èxit, sembla com si hagués nascut amb el pa sota l’aixella. 
      - El Joan no ha tingut mai cap problema perquè va néixer portant un pa sota l’aixella: la seva família és molt rica. 
· néixer en bona estrella: néixer amb bona sort. 
      - Tan bon punt va acabar els estudis de seguida va trobar feina i mai no ha estat a l’atur. Va néixer en bona estrella. 
· néixer amb la flor al cul: ésser sortós en tot. 
      - És un home que només té el mèrit d’haver nascut amb la flor al cul; no té capacitat per a res, i tot li surt bé. 
· passar una bona ratxa [o tenir una bona ratxa]: passar per una fase favorable. 
      - Vam tenir mala sort, però ara estem passant una bona ratxa. 
      - En pocs mesos s’ha canviat el cotxe i ha pogut comprar-se una casa. Té una bona ratxa. 
· pondre-li totes (a algú): resoldre’s tot favorablement a algú. 
      - Té raó de viure ben satisfet; fins ara totes li ponen; és l’home de la sort. 
· tenir el sant de cara: estar de sort. 
      - Té el sant de cara, de seguida que ha acabat la carrera ha trobat feina. 
· tenir llet: tenir sort. 
      - Mira que té llet; sempre guanya quan juguem a les cartes. 
· tenir més sort que els penjats: tenir molta sort. 
      - Felip té més sort que els penjats: li ha tocat la loteria tres voltes. 
· tocar-li la loteria (a algú): Ser afortunat per algun motiu. 
      - Quan el vaig conèixer, em va tocar la loteria. 
· treure la rifa sense posar-hi: tenir una sort extraordinària, fer un bon negoci casualment i sense haver-s’hi arriscat. 
      - Aquest noi ha tret la rifa sense posar-hi, casant-se amb aquesta noia.


dissabte, 12 de desembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

MOCAR 
En temps de constipats, en què els virus van d'orifici nasal a orifici nasal amb íntima confiança, potser és oportú recordar que en valencià l'operació d'expirar bruscament amb la intenció de traure els mocs pel nas no es diu «sonar-se», que és un calc del castellà, sinó «mocar-se». 
Amb el mateix verb, tenim l'expressió: 
      · Deixar mocat, molt habitual en valencià, i desconeguda en altres àrees del domini lingüístic, que s'utilitza per a referir-se a algú que ha donat una resposta contundent, sense rèplica possible, a algú altre que pregunta o qüestiona alguna cosa, sovint amb un punt d'impertinència o altivesa. 
      · Quedar mocat, és com es queda la persona que ha rebut aquest retret contundent. 
I, havent trencat el gel en un tema tan delicat, podem mencionar també la locució: 
      · Mocar-se en la mànega, que s'usa per a indicar que algú, de tan pobre com és, ha de fer servir la mànega per a torcar-se els humors nasals; figuradament també s'usa per a referir-se a algú que és molt curtet, i per això s'ho creu tot amb feliç candidesa. 
Però si el seu enteniment no hi arriba per a res, aleshores fem servir l’expressió: 
      · No saber ni mocar-se, es diu d’aquell que no sap res. 
I ja es sap que per torcar-se els mocs cal usar el mocador. I ja ho diu el refrany: 
      · A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador 
Un bon consell, ja siga per a mocar-se, ja per a cobrir-se el cap o torcar-se la suor. 
I cal que cadascú empre el seu propi mocador; sinó se’l pot tractar de bodí: 
      · Ficar el nas en mocador d’un altre es diu d’aquell que exerceix la seua curiositat en coses que no li importen, en els assumptes dels altres.





EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A DESGRAT (de mal grat) 
Fer una cosa de mala gana o sense ganes, contra la voluntat, sense que ho impedeixi cap oposició, malgrat algun impediment. 
      - Messi es queda a desgrat en el Barça després de la seva intenció de deixar el club. 
La mala gana també la podem expressar amb altres locucions segons les situacions: 
· a contracor: vencent un sentiment de repugnància; de mal grat 
      - Molt a contracor la mare castigà el seu fill 
· a repèl: contra la voluntat. Ser desagradable de fer alguna cosa, sentir aversió o repugnància de fer-la. 
     - Ho va fer a repèl; es veia d’una hora lluny que no tenia ganes d’acabar la feina. 
· de mal talent: a desgrat, vencent un sentiment de repugnància. 
      - Anirà a casament de mal talent perquè no li agraden les cerimònies religioses. 
· de mala gana: contra la voluntat , amb repugnància. 
      - Si has de fer-ho de mala gana, més val que no ho facis. 
· fer-se costa amunt o venir costa amunt (a algú), [una cosa]: resultar molesta o difícil. 
      - Tornar a la feina després de les vacances es fa costa amunt per a moltes persones. 
      - Aquell encàrrec li venia costa amunt, però el va complir. 
· per força: contra voluntat, per necessitat, encara no volent. 
      - Vaig haver de menjar per força perquè no tenia gana. 
· a despit de: malgrat algun impediment contrariant algú. 
      - Ho va fer a despit del seu marit. 
· a pesar de: sense que algun impediment importi. 
      - Està molt refredat i encara vol sortir, a pesar de la pluja. 
· no obstant això: sense que sigui obstacle el que s’acaba de dir. 
      - El vaig avisar i, no obstant això, no ha vingut. 
· tot i això: sense excloure això. 
      - Bé li vam dir que l’exposició ja era tancada, però, tot i això, va voler anar a comprovar-ho. 
· malgrat tot: tanmateix, sense tenir en compte determinats elements. 
      - Va fer aquella acció amb bona intenció i, malgrat tot, ha tingut conseqüències desastroses. 
· tant si vol com si no vol [o vulgues no vulgues]: forçosament, tant si li agrada a algú com si no, contra voluntat. 
      - Tant si vol com si no vol, es va haver de quedar a fer-li companyia. 
      - Ens va fer quedar vulgues no vulgues a veure les projeccions de les seves diapositives.




EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A CABASSOS 
En gran quantitat. 
      · Amb l’especulació de terrenys han fet diners a cabassos 
No és l’única expressió que fem us per indicar que hi ha abundància: 
· a balquena 
      - L’any passat no hi havia bolets, però enguany n’hi ha a balquena 
· a dojo 
      - En alguns pobles manca l’aigua, mentre que en d’altres n’hi ha a dojo 
· a dolls 
      - L’aigua sortia a dolls per totes les esquerdes del dipòsit 
· a manta 
      - Queia aigua a manta 
· a grapats 
      - Amb aquest negoci guanya els diners a grapats; té molta sort 
· a palades 
      - N’hauríem pogut agafar a palades, d’ametlles, però ja en teníem prou 
· a desdir 
      - Si vas a la festa podràs menjar tant com vulguis; sempre serveixen a desdir 
· a piles 
      - Guanya diners a piles 
· a carretades 
      - Enguany l’hortalissa ha anat molt bé; hi haurà tomàquets a carretades 
· a raig 
      - Li sortia la sang a raig 
· bona cosa 
      - Hi havia bona cosa de menjar al convit 
· a centenars 
      - A la manifestació acudiren a centenars 
· a caramull 
      - Li han escudellat un plat d’arròs a caramull 
· a bondó 
      - En aquella zona hi ha margallons a bondó 
· en abundància 
      - Va nevar en abundància 
· a feixos 
      - Va recollir castanyes a feixos 
· a mansalva 
      - Hi havia banderes a mansalva 
· a punta pala 
       - Hi havia samarretes de tots colors a punta pala 
· a senalles 
      - Quan ha de fer règim, menja plats d’arròs bullit a senalles 
· a tot drap 
       - Menja llaminadures a tot drap i li faran mal


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A BURRO BARRA 
Dit d'una acció o cosa que es fa sense reflexió, sense pensar en el resultat que donarà, de qualsevol manera. 
      · Tot ho fa a burro-barra. 
L'expressió sembla relacionada amb el temperament dels ases, de vegades impredictible. I amb "barra": maxil·lar inferior.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A BOCA DE NIT [o a boqueta de nit, o a boqueta nit o a boca de fosc
Aquestes expressions són unes de moltes altres que diem per indicar que comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol. Aquestes utilitzen la paraula boca com a sinònim de cavitat fosca. 
      - A boca de nit les barques ixen a pescar i tornen a la matinada 
      - Ens trobarem a boqueta de nit vora la font 
      - La mare ma dit que torne a casa abans que estiga a boca de fosc 
Altres expressions molt emprades també són: 
· a poqueta nit 
      - Hem arribat de viatge a poqueta nit 
· a entrada de fosc 
      - A ple sol, aquestes flors estan closes, però a entrada de fosc s’obren i durant tota la nit exhalen una aroma deliciosa 
· a hora foscant 
- No isques sola per aquests carrers a hora foscant; hi ha molt poc enllumenat i hom no se sent gaire segur 
· a posta de sol 
      - A posta de sol els ocells es van retirant i s’ajoquen a les branques o dins dels nius 
· a hora baixa 
      · Els ratpenats solen eixir a hora baixa, quan el sol ja no enlluerna 
· al primer foscant 
      · Tallava llenya dins del bosc fins al primer foscant, quan gairebé ja no s’hi veia 
· a sol post 
      · Aquestes flors només es baden a sol post; són nocturnes 
· al capvespre 
      · Fa tres dies que al capvespre s’ennuvola; acabarà plovent 
· a la caiguda del sol 
      · Té per costum de passejar des de després de dinar fins a la caiguda del sol. 
· a la caiguda del dia 
      · La festa va començar a la caiguda del dia 
· a toc d’oració 
      · Sempre eix de treballar a toc d’oració 
· entre dos llums 
      · No li agradava conduir entre dues llums


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A BACS I REDOLONS 
Normalment es diu dins de l’acció: “Anar a bacs i redolons”. Indica que una cosa  es fa amb moltes dificultats. 
      - És un desmanotat: tot ho fa a bacs i redolons 
També ho diem quan algú el despatxem de mala manera. 
      - El van despatxar del restaurant a bacs i redolons. 
Cal recordar que un bac és la caiguda d’una persona en terra que li provoca un colp fort 
      - Va entropessar i va caure un bac 
L’expressió anar a bacs també pot significar ‘riure molt 
      - Andreu es passà el dinar contant xistes i anàvem a bacs 
Té les locucions sinònimes: 
      · Anar per terra 
      · Esclafir a riure 
      · Pixar-se de riure 
      · Partir-se de riure 
      · Morir-se de riure




dilluns, 7 de desembre de 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A ALTA HORA DE LA NIT o ALTES HORES DE LA NIT 
Ho diu aquell a qui se li pregunta a quina hora ha arribat anit i ens contesta que “A alta hora de la nit per indicar que va arribar molt tard. 
      - Sempre arriba a casa a alta hora de la nit 
També diem altres expressions en aquest sentit com: 
      · A les hores xicotetes
      · Allà a quina hora
      · A les tantes
      · A plena nit
      · A l’hora del porc
      · A les quaranta
      · A les quinze
      · A última hora
      · A deshora
      · Arribar als anissos
      · Arribar a misses dites


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

DE TANT QUE ET VULL ET TRAC UN ULL 
De vegades, a algú que ens estima massa, ens agradaria dir-li que no ens tingués tanta estima, perquè hi ha maneres i maneres d’entendre una relació i uns sentiments. Aquesta dita s’aplica per explicar la contradicció que hi ha entre el dolor que causen les persones i l’amor que diuen que professen. 
No sempre hi ha mala intenció, però és clar que l’objectiu cercat difereix molt d’allò obtingut finalment. I entrem llavors en les relacions tòxiques, les relacions que no aporten satisfacció. 
I davant d’una situació com aquesta, com quan un estat esclafa les pretensions de llibertat d’un poble, amb menyspreu per les diferències i les particularitats, no hi ha altre camí que partir peres i intentar remuntar cadascú per separat. I no passa res, perquè hi ha moltes relacions que no funcionen i es trenquen. Però millor ser bons veïns que males parelles. 
Altres expressions que poden expressar el mateix significat o un significat semblant, segons el context, són: 
     · De tant que l'estima, l'abonyega 
     · De tant que t'estimo, t'apunyego 
     · L'amor i l'odi són dues cares de la mateixa moneda 


dijous, 3 de desembre de 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

FES EL QUE JO DIC, PERÒ NO FACIS EL QUE JO FAIG 
Fets i no paraules. I coherència, entre el que es diu i el que es fa. Aquesta dita ens adverteix que no sempre són coincidents les idees exposades amb els fets posteriors (o anteriors). 
Suposo que no és molt demanar ser conseqüents amb les nostres idees. Pensant en exemples d’aquest decalatge entre el que es predica i el que es fa em ve al cap de seguida l’església. Aquella església dels pobres, amb el vot de pobresa, que viu amb fastuositat en palaus, ben allunyada del món. 
O el cas de Maradona, rque recentment ha faltat i deixant a banda la seva faceta futbolística, de sobra reconeguda i indiscutible; no podem dir el mateix de la seva vida privada quan es va atrevir a fer un anunci i que mostraren totes les cadenes de TV, on demanava als joves que, mai i sota cap concepte, consumissin drogues. Fou un reclam publicitari amb un fort impacte provocatiu per evitar als joves i als no tant joves, les ganes de consumir cap casta d'estupefaents. Ja ho veieu, ell que hi ha acabat més enganxat que una sola a una sabata. D'això se'n diu, predicar el que no es creu. 
Un altre cas. Els polítics. Sobretot els que ens alliçonen i després tenen els armaris plens de roba bruta.




EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

SERÀ PER DINERS!!! 
Aquesta frase l’utilitzem molt els valencians, entre riures, fanfarronejant. I sembla que qui millor ho fan són els del PP. Nosaltres tenim bon exemple en gastar diners en una visita del Papa o fent una Ciutat de les Ciències amb goteres! Després de tot, als s Col·legis Públics els tenen també, encara que no invertim en investigació, encara que hagen d'anar-se'n els nostres millors científics. Paguem l 'aigua a preu d'or, serà per Diners? 
I avui en tenim una altra mostra. La inauguració d’un nou hospital a Madrid per La promesa i l'obstinació d'Isabel Díaz Ayuso per fer un hospital d'emergències en temps rècord que gran part del sector sanitari considera "innecessari.


dilluns, 30 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

JA!
Exclamació que diem molt sovint. Es sol dir en tres situacions:
1. Per donar assentiment o conformitat d’alguna cosa. 
2. Per tal d’atraure l’atenció 
3. Per manifestar alguna cosa en to d’ironia.




EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

BONA NIT CRESOL! 
Es diu quan alguna cosa s’ha acabat o perdut. L’expressió denota la consumació d’un fet que ja no té remei, la pèrdua irremeiable d’una cosa 
També s’usa dient: 
BONA NIT CRESOL, QUE LA LLUM S’APAGA 
Té l’origen en la finitud de l’oli dels cresols o en els ciris, que s’acaben. 
El cresol o gresol, entre d’altres accepcions, és un recipient de terra refractària, de metall, etc., dins el qual es posa oli i un ble per a fer llum. 
Altres expressions que fem servir en aquest mateix sentit son: bona nit caragol! , o bona nit i tapa't! , o bona nit viola!


diumenge, 29 de novembre de 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

DE VERES… COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES 
Un de tantes expressions que es diu quan algú et solta una mentira i que tu no te la creus i saps clarament que te l’ha estant clavant. 
També es diu això de: 
      --“Mentida!" – i es contesta 
      – "Agarra un cagalló i estira!”. 
I ja per a acabar de negar el que t’estan dient acabes amb un:
      -- “Una merda com un cabàs”.


divendres, 27 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES D’INGENUÏTAT 
Per a referir-nos a una persona d'una ingenuïtat extremada, sense malícia, que per la seua innocència pot ser fàcilment enganyada per altri, tenim les paraules albercoc, bacora, badoc, bajoca, fava, ximple i bovo. 
Si la persona, a banda de simple i ingènua, és blaneta, poqueta cosa, sense espenta, la qualifiquem de bleda. 
· ALBERCOC.- Persona poc espavilada, simple, beneït. També  equival a persona en poquetes llums. 
       -- "No li faces cas, que és un albercoc". 
Hi ha unes expressions per dirigir-nos a la persona poc espavilada: 
      o Ser un albercoc. o 
      o Ser un albercoc cisteller
      o Ser un albercoc de marge (l’albercoc de marge és xicotet i poc dolç). 
Si l’enganyem com a un xinés li diem: 
      o Eres un albercoc
· BACORA.- Que és una persona dèbil de caràcter per fluixesa o covardia. També inútil per curtor d’enteniment. Per tant es manifesta sense malícia que, per la seua innocència, pot ser fàcilment enganyada per altri. 
      - “Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?” 
· BADOC.- Que no desconfia de res ni de ningú, que actua sense malícia, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment. 
      - “El xiquet és un badoc: els amics el porten per on volen”. 
Dir que la paraula badoc també la fem servir en un altre sentit diferent. Ho fem per referir-nos a la persona que bada, mirant coses que li distreuen l'atenció. 
      - “S'encantaren com uns badocs mirant aquell descapotable”. 
Hi ha algunes expressions per referir-nos als badocs: 
      o Dormir a la palla (Ser molt badoc. No tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça). 
      o Fer el gegant (Fer el badoc). 
      o Estar en la lluna (Estar molt distret). 
· BAJOCA.- Bonàs, innocent, fava. Degut a aquesta aparença el bajoca també es mostra covard i asusradiç. 
      - “El seu fill era un bajoca a qui tots prenien el pèl”. 
FAVA.- Persona aturada, que sembla com encantada. Que no té gens de malícia, innocent. 
      - No sigues fava. 
      - El teu amic és una miqueta fava. 
· SIMPLE / ximple.- De poc seny, poca-solta. El ximple és molt fàcil d’enganyar, s’ho creu tot. Fa o diu coses inconvenients, perquè es pensa que fa gràcia, perquè vol quedar bé i no en sap o perquè no és prou llest. 
      - “No sigues ximple, llig més i tin criteri” 
Hi ha unes expressió per referir-se a una persona crèdula. 
      * Ser més simple que l'ansa d'un poal
      * Simple d'esperit
Moltes vedades és crèdul per manca d’enteniment: 
      * Beneït del cabàs 
      * Cap d'oroneta 
      * Cap de cabota de margalló 
      * Cap de mig armut 
      * Cap de mussol 
      * Cap de piló de riu 
      * Cap de xiulet 
· BOVO .- És castellanisme. Cal dir babau. Es diu d’una persona innocent, que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. 
      - "No sigues babau, home, que t'ho creus tot". 
Hi a un refrany que diu: 
      * Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena
      * Quan el babau va al mercat, el mercat ja s'ha acabat
I també algunes expressions: 
      * Ésser un babau
      * Esser un babau cistella 
(Ésser un home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància) 
      * Està babau, però no li cau la baba 
      * Fer el babau (Fer el tonto) 
      * No tenir res de babau
      * No tindre un pèl de babau ni de savi 
(No tenir res d’innocent)


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

PA CAGAR-SE I NO TORCAR-SE 
Ho diem quan estem davant d’un fet sorprenent pel seu caràcter extraordinari o advers. Té que veure a que quan algú li passa alguna cosa extraordinària era molt possible que es caga-se damunt. 
Quantes vegades ens haurà vingut aquesta expressió davant de les diferents situacions que ens està portant la nova situació de pandèmia davant de les moltes accions i mesures que estem prenent dia a dia. 
      · Que si portar mascareta ....... 
      · Que si no poc fer açò 
      · Que no puc anar de viatge.... 
      · Què...... AÇÒ É PER A CAGAR-SE I NO TORCAR-SE.


dijous, 26 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFOSQUIR-SE 
A més a mes de posar-se fosc. Generalment ho diem quan es fa de nit. 
      - “A l'estiu enfosqueix més tard” 
Ho diem quan es perd l'agudesa a un sentit o a una facultat cognoscitiva.




EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

CASCÚ ÉS CASCÚ
Cascú és el mateix que cadascú, cada u. Significa tota persona d'un grup o d'una col·lectivitat indistintament. 
      - Cadascú té les seues idees. 
      - Cadascú fa el que vol. 
      - Cascú que trie lo que més li agrade 
I en l’expressió que ens ocupa s'usa per a indicar que cada persona té una manera de pensar o d'actuar. 
A aquesta expressió alguns retruquen amb "... i sis mitja dotzena", per fer notar que és una evidència que cascú és cascú. També es pot fer la frase tota d'un tiró: 
      * "Cascú és cascú i sis mitja dotzena"


dimecres, 25 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFITAR 
Indigestar, empatxar. 
I com a conseqüència d’empatxar-se tenim: 
L’ENFIT. 
Una persona pot tindre enfit per tres motius: 
1.- Indigestió produïda per un empatx per excés de menjar o per aliments mal païts, tant en persones com en animals. 
2.- El segon consisteix en el debilitament general d'una persona que ha estat llargament malalta. 
3.- I, el tercer, és l'enfit de les criatures nounades, que neixen sense plorar i que no respiren. 
En totes aquestes patologies s'apliquen remeis molt similars, com passar la cinta o mocador, els massatges, els pessics o maurar l'esquena mitjançant l'oli d'enfiter o riciner. Sembla bruixeria. O no? Però sempre és una dona la que posa el remei amb el conegut enfit. 
      · Passar la llista (Ritu que es practica al Pais Valencià per a curar o alleugerar l'enfit, parada o indigestió). 
      · Trencar l'enfit [llevar l'enfit, traure l'enfit] (Ritual per combatre la indigestió. S'executa amb una oració i amb un mocador amb una mida determinada, Els continguts en són secrets i tant sols es poden transmetre el Dijous o Divendres sant). 
Trobem expressions que diuen: 
      - Estar enfitat [d’una cosa] (Literalment significa estar fart de menjar; però figuradament és estar-ne tip d’una situació o acció). 
       - "Es va enfitar de tant de menjar figues”. 
      - “Estic enfitat de tanta falsedat”. 
      · N'hi ha per enfitar-se!:(es diu irònicament al·ludint quan es menjar escàs que es presenta). 
També diem enfitar-se, en el sentit de molestar-se [algú] per una causa insignificant. 
      - “Esta xica s’afita per no res





EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AÇÒ ÉS BUFAR EN CALDO GELAT
Fer ostentació de riquesa, de poder, de títols, de propietats, etc., fins i tot exagerant o falsejant la realitat, aparentant que es té el que no es té. Gloriejar-se de les pròpies qualitats o dels propis mèrits, exagerant-los i atribuint-se’n de falsos. Donar-se importància. Presumir d’allò que no es té. 
La immensa majoria dels valencians usem habitualment l’adjectiu gelat amb el significat de ‘fred’. En el cas que ens ocupa el significat de la paraula gelat és, exactament, ‘a la temperatura ambient’. Bufar en caldo gelat significa ‘bufar en un plat de brou que està a la temperatura ambient a fi que els altres creguen que està calent’, és a dir, ‘fer creure que les coses són d’una manera quan en realitat són d’una altra de ben diferent’. 
Equivalents d’aquesta expressió, en aquesta accepció, usats pels valencians són: 
· bufar, 
· donar-se olla, 
· tirar-se befes, 
· traure el flato, 
· traure el rot.


dimarts, 24 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFAVAT-ADA
Persona que queda aturada i admirada veient quelcom.
      - "Està tan enfavat amb la seva novia, que no veu res més".


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES 
Frase que es diu per significar que no cal tenir pressa per a fer una cosa, que és millor esperar el moment més propici per a actuar. 
      - No pateixis, ja ho acabaràs; hi ha més dies que llonganisses. 
De vegades la frase es completa en una versió més llarga: 
«HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES, MÉS SETMANES QUE BOTIFARRES I MÉS ANYS QUE CAPELLANS». 
Així hi ha gent que la interpreta amb d’altres sentits, com ara, per indicar que algú sap compaginar el que té per viure, perquè ha d’ajustar la durada dels dies al nombre de botifarres que té. Segurament devia néixer quan n’hi havien de sobreres i tothom lligava els gossos amb llonganisses.


dilluns, 23 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFARFOLLAR-SE 
Entrebancar-se parlant. 
      - "Quan parla, s'enfarfolla i acaba que ningú no l'entén". 
I diem: 
· FARFALLÓS-OSA 
Que té una locució poc clara a causa d'una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula. 
També es coneix com a 
      · BOTILLÓS 
Que pateix tartamudesa. Que balbuceja.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

BUFAR I FER AMPOLLES 
Aquesta expressió s’empra per indicar la facilitat amb què una persona fa una determinada cosa. La frase sencera acostuma a ser: 
      * «Això és bufar i fer ampolles», que a la vegada implica un sentit de senzillesa a l’acció que es du a terme. Ser del tot fàcil de fer. 
      - Es pensava que aprendre a tocar la guitarra seria bufar i fer ampolles, però ara s’adona que arribar a un bon nivell comporta anys de pràctica 
També en algunes ocasions es diu: 
      * «No tot és bufar i fer ampolles», amb la qual es vol indicar la gran diferència que hi ha entre allò que hom pensa i el que és en realitat, o bé que les coses no s’aconsegueixen sense dificultats.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

TORNA-LI LA TROMPA AL XIC 
L’expressió torna-li la trompa al xic és un modisme molt habitual en la nostra parla. Procedent de l’àmbit dels jocs infantils, s’usa per a posar de manifest l’obstinació d’algú que reincideix de manera contumaç en el seu propòsit de fer alguna cosa. 
S’usa per a posar en relleu la cabuderia d’una persona que reincideix a voler fer una cosa o a repetir alguna osa insistentment.” 
D’altra banda, la nostra expressió denota també l’enuig de qui la diu perquè el seu interlocutor insisteix a repetir una cosa que ja ha dit i, per tant, es fa pesat. 
Hi ha una cançó que diu: 
“Ja plora el xic 
perquè diu que li han furtat 
la trompa i fil 
que son pare li ha comprat. 
¡Torna-li la trompa al xic, 
que li costa dos quinzets, 
que li l’ha comprat son pare 
i sa mare no en sap res!


dissabte, 21 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENFANGAT-ADA 
El significat més clar és el de brut de fang, ficat dins el fang. 
      - "S’ha enfangat les cames fins als genolls". 
Però en sentit figurat ho diem de qui s'ha ficat en una situació difícil, de la qual no es sap com sortir. 
      - "M’he ben enfangat en aquest negoci; no sé pas com me’n sortiré". 
Vegem unes expressions: 
      * Enfangar-se fins al botó (Enfonsar-se la roda, o les rodes, d'un carro en un camí terrer [el botó és el centre de la roda del carro]. 
I en sentit figurat: Endeutar-se en gran manera) 
      * Haver-hi una enfangada (Haver-hi una gran pèrdua econòmica)




divendres, 20 de novembre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ENDREÇAR 
Posar en bon ordre o en el que convé per a un fi, disposar o arranjar bé. Posar com cal, en ordre i netedat, cada cosa al seu lloc i convenientment. 
      - “Aquest xiquet està endreçant la seva cistella de joguines”. 
Hi ha unes expressions que diuen: 
      * Endreçar una habitació (Arranjar-la perquè tot hi estigui net i en bon ordre. 
      - “Els forasters arribaran aquesta tarda, i encara no heu endreçat els dormitoris”. 
      *  Anar endreçat: (Anar net i polit). 
Però cal fer-ho ben fet: 
      - Una cosa és endreçar i altra entaforar (entaforar = Amagar, especialment en un forat, racó, amagatall). 
      * Molta pressa i poca endreça [endreça = mirament, traça, tacte] (És una reprensió que es diu a qui actua atropelladament) 
      * Fer molta fressa i poca endreça (Aparentar fer molt, sense produir cap resultat. Es diu quan trona molt i no arriba a ploure, o quan es fa molt de soroll o preparatiu i no es fa res de profit). 
També fem servir la paraula endreçar per a posar recte una cosa que estigui torta o corba i també allò que està inclinat. I en sentit figurat ho apliquem per referir-nos a les persones que es desvien del camí recte per tal de posar el remei per fer-la tornar enlloc. O sigui, Esmenar, corregir d’un defecte o defectes. 
      - “Endreçar la llàntia de la roda de la bici” 
      - “Endreçar aquest pal de la llum” 
Una expressió ho deixa ben clar: 
      * L’arbre tort, de xicotet s’endreça [endreçar = posar dret, posar recte] (A les coses i a les persones se’ls ha de posar remei quan encara som a temps, perquè més tard ja no es pot) 
I si l’acció d’endreçar està ben feta fem ús de la paraula: 
ENDREÇA o ENDREÇAMENT 
Acció i efecte d’endreçar. Bona cura; netedat i esment en el maneig de les coses. 
      - “Heu de fer una bona endreça del local”. 
Així diem: 
      * Fer l’endreça (Fer l’adesada o neteja dels mobles i parets de la casa). 
      *  L'endreça del llit (Adreç del llit, conjunt de robes que formen el parament d’un llit). 
      *  Endreces d’un guisat (Ingredients que el componen) 
      *  Mala endreça (Incúria, falta d’esment). 
      *  Donar endreça a un afer (Prendre totes les mesures per tal que reïxi). 
Per acabar tenim al: 
ENDREÇAT / ENDREÇADA 
Que es plau a tenir les coses ben endreçades. Que té bona cura de les coses i les manté en el lloc i estat convenients (de netedat, conservació, etc.). 
      - "La teva muller és una dona molt endreçada". 
També es diu de qui posa en el lloc propi i amb la netedat i bona disposició que cal. 
      - "Tens una casa molt endreçada". 
Vegem aquesta dita: 
      * Tota dona neta i endreçada, als set mesos ha d’estar preparada (Vol dir que les dones que esperen infant, han de tenir el menudall a punt ja als set mesos de l’embaràs).