dissabte, 11 de juliol de 2020

LA PARLA DE LA VALL

AFORRAR
La forma generalitzada de referir-se a no gastar-se els diners és ESTALVIAR; però als vallers i valleres ens agrada més utilitzar la paraula AFORRAR. Es tracta de guardar i acumular diners per a necessitats futures. 
Antigament la manera d’aforrar era posar-ho en algun saquet, una vidriola...però avuí la manera tradicional d’aforrar és posar els diners en el banc.
- Aforra ara per a quan no guanyes tant.
- Estic aforrant per anar de viatge.
Però també és pot aforrar sense la intenció de no gastar diners; sinó pel fet d’abstenir-se de fer qualque cosa per alguna situació que impedeix fer alguna despesa. Com per exemple amb motiu del confinament passat pel covid-19 o les mesures de precaució actuals que ens privem de fer algun viatge, acudir a restaurants, etc.
- Enguany, amb la pandèmia del covid-19, no viatjaré i per tant aforraré.




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TRILL
1. Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla.
2. Corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta armada de llenques de ferro, que va rodant, arrossegat per una bístia, sobre l'erada.

divendres, 10 de juliol de 2020

LA PARLA DE LA VALL

AFRONTAT
És la manera particular que tenim els vallers i valleres quan ens avergonyim o fem avergonyir als altres i com a conseqüència l’ixen els colors a la cara.
Avergonyir-se. 
   * Eixe no s'afronta de res.
   * Fer sentir vergonya (a algú). 
   * Es va atrevir a afrontar-la davant de tots.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TRESTELLADOR/ESTALLADOR
1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal.
2. Post que es posa a les portes de les cases per tal que no entre l'aigua de la pluja.

LA PARLA DE LA VALL

AFANYAR
Per a expressar la idea d'actuar o moure's algú ràpidament, de fer les coses amb pressa, amb rapidesa, sense perdre temps, els vallers i valleres usem i hem usat sempre el verb afanyar. Generalment en la forma pronominal AFANYAR-SE: 
     - Si no t'afanye's, perdràs el tren. 
     - Afanya't, que arribarem tard a missa.
     - Afanyem-nos o arribarem quan ja hauran començat.
Aquesta acció de donar-se pressa la fem servir per referir-nos a diferents situacions que requereixen donar-se aire, sobretot en el treball, quan cal esforçar-se a fer o a aconseguir alguna cosa:
     - Si no t'hi afanyes una mica més, no acabaràs la feina.
O si hi ha que treballar aplicadament:
     - Afanya't a fer bé la feina i et quedarà una casa preciosa
Treballar sol·lícitament, lliurar-se activament a una tasca, a una acció; fer diligències actives per aconseguir alguna cosa:
     - Avui, per a guanyar-se la vida, cal afanyar-se molt
Recordem doncs que no hem d'emprar mai ni «apressurar-se», que és castellà pur, ni «donar-se pressa», que també ho és, i que és molt més adequat usar el verb afanyar-se, que ens hem passat de pares a fills durant molts segles, que l'intrús apressar-se.



dijous, 9 de juliol de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ACOSTAR
Paraula que indica el moviment que fa una persona, animal o cosa, bé sigui per posar-se o posar-ho a prop:
Acosta l'escala a la paret. 
Acosta'm el pitxer. 
Acosta't a la llar. 
Ja s'acosta l'estiu. 
No vol que se li acoste ningú
El gos s’acosta poc a poc a l’os
O bé per anar a un lloc:
Ja fa temps que no s'acosta per casa



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TREMUJA
Dipòsit on s’aboquen les olives, les qual passen per l’obertura inferior a la mola o trompellot per a moldre-les.


dimecres, 8 de juliol de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TRAVESSANYA
Barra que subjecta per darrera les baranes del carro.

LA PARLA DE LA VALL

ACLAPARAR
Una de les moltes maneres que tenim de referir-nos quan una persona per les forces tan físiques com psíquiques com a conseqüència d’una sobrecàrrega.
     - La infecció del coronavirus el va aclaparar
     - No t'aclapares per la quantitat de dificultats que trobaràs



dimarts, 7 de juliol de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ACABACASES
Manera molt contundent de referir-nos a una persona malgastadora i que ho fa molt apresa i sense reparar en res. Un dilapidador de fortunes,
     - La meua filla resultà una acabacases.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TRAVA
1. Corda o corretja amb què es lliguen dues potes d'un animal per impedir-li córrer o saltar.
     • Cavall travat, cavall capat (Qui està nugat o tancat no pot fer cap malifeta o endreça).
2. Cadascuna de les pedres de construcció que es deixen més sortides que les altres, en una cantonada o en el brancal d'un portal, perquè es puguin unir amb les immediates laterals i continuar la construcció.
3. Obstacle; allò que impedeix o destorba l'execució d'una cosa.
     - A tot posa traves





diumenge, 5 de juliol de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ACLARIDOR
Paraula que deriva de clar i significa aclarir; però que preferim utilitzar la forma aclaridor en la que indiquem que allò que es diu es fa més entenedor.
     - Li va donar unes explicacions molt aclaridores.
Dins del vocabulari del llaurador la paraula aclaridor forma par com a significat d’una de les accions del podador consistent en que sols talla allò que és sec i perjudicial per l'arbre.
I les nostres avies el deien  de la pinta de pues gruixades i clares, que serveix per desembullar els cabells, també conegut com escarpidor. 




LA PARLA DE LA VALL

ACATXORRAR-SE
Adormissar-se per debillitat un malalt amb el cap molt carregat.
     - La grip m'ha deixat acatxorrat.
Fruit de la debilitat que ens ocasiona una malaltia també podem dir que estem AJOCATS, en aquest cas relacionat a la posició que adopten les gallines quan dormen. 
I és que la paraula ajocar també l’usem per a dir que ens anem a dormir.
     - Ja és hora d'ajocar-nos
Encara la fem servir en el significat d’acatxar: Abaixar-se doblegant les cames de manera que les natges toquen els talons. 
     - Es va ajocar a l'ull de l'escala perquè no el veren.




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TRAPA 
Tanca, a manera de porta, d'una obertura practicada en terra o en un sostre.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TRAMÚS
1. Planta lleguminosa de l'espècie Lupinus albus, de flors trasovato-oblongues peloses pel revers, flors grans blanques alternes o geminades en raïms curts, llavors grosses blanques llises i lenticulars.
     • Estar [o Quedar-se] més amarg que un tramussar (Significa sortir danyat o perjudicat d'una situació)
       • Tornar-se aigua de tramussos (Tornar-se no-res, esvair-se, fracassar un negoci, una empresa, etc.)
2. Llavor del tramús, lenticular, groguenca i comestible. 
3. Part tendra, de color groc, que tenen en el bec els ocells de cria.
     • Tindre encara el tramús en la boca (Ésser molt infant, molt innocent)
4. Mena de granet o tall que es forma a la comissura dels llavis.
     • Eixir-li a u tramús (Es diu quan u parla molt)



divendres, 3 de juliol de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TRALLA
1. Regna; corretja per a frenar o dirigir
2. Tros de corda o tira de cuiro que forma part d'un assot, fixada a un dels caps de la vara.
Dar tralla (Donar molt d'us, treball o càstig)
Dóna-li tralla (Com a expressió d'ànim per fer alguna cosa)
3. Corda amb què els traginers fermen la càrrega que es porta al llom de bèstia.
4. En la pesca, corda que uneix l'armadura dels suros d'un sardinal amb el bornoi.

LA PARLA DE LA VALL

ACARREJAR
Aquesta paraula que deriva de carro, donat que aquest mitjà de transport està en desús, també s’ha deixat d’utilitzar. Sembla més be una adaptació al valencià de la paraula castellana “acarrear”
Per tant acarrejar és portar amb carro alguna cosa.
Com l’aigua era uns del productes transportats, l’haurem escoltat dir entre les persones que anaven a omplir aigua en el coltxo o càntir.
     - Me’n vaig a acarrejar aigua a la font.
Ens queda encara el significat figurat de quan alguna acció ens ocasiona o provoca un dany o problema.
     - Aquest càrrec que m’han donat només m’acarreja problemes.
En aquest significat és veu més fàcil el que havia dit abans de que acarrejar, és una adaptació al valencià de la paraula castellana “acarrear”. Ja que en aquest significat que no té res a veure amb el carro, la paraula valenciana adient seria COMPORTAR
     - Aquest càrrec que m’han donat només em comporta problemes.
També l’hem sentida dir, en el cas de que una parella sigui abans o desprès de casar-se, l’aparellament no sigui ben vist.
     - Només faltaria això, que una xica tan bonica s’acarrejara a Sento tenint jo a la meua filla que l’estima molt.



dijous, 2 de juliol de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ACARONAR
Paraula derivada de cara. Concretament ho diem en dos significats molt semblants:
1. Acostar (a algú) cap a si mateix d'una manera afectuosa per a protegir-lo. 
     - Li entraren ganes d'acaronar-lo com si fora una criatura.
2. Acostar la cara (d'un xiquet) al pit. 
     - Acaronà el xiquet fins que aconseguí adormir-lo.
 


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TRAIGA
Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro.






dimecres, 1 de juliol de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ACARAR
Aquesta paraula derivada de cara el seu ús generalitzat s’usa quan es posenr (dos o més persones) en presència d'una altra o d'altres, per a confrontar el que diuen i descobrir la veritat d'un fet, especialment amb objectius policíacs i judicials. 
- En el juí acararen l'acusat amb un testimoni.
Però els vallers la fem servir en un cas mol concret, com l’acció que en gastronomia fem en cobrir de sucre fus o pintar amb clara d’ou una pasta o pastisset.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TRAGINAR
1. Portar d'un lloc a un altre alguna cosa, sia damunt el coll o l'esquena, sia damunt una bístia, sia amb algun vehicle.
     • Traginar greix (Estar molt gras)
Està l’ofici de traginar:
TRAGINER
1. Persona que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc., d'un lloc a un altre, sia amb carro, sia a esquena de bístia.
     - Traginer de garrot: el qui portava les mercaderies a esquena de bístia.
     - Traginer de mar o de ribera: el que es dedicava especialment a portar a les cases dels comerciants la càrrega arribada per mar
     - Traginer de carrera: el qui transportava mercaderies a grans distàncies i a pobles molt allunyats del punt de partida.
     • El burro del traginer sempre va davant (Ho diuen quan algú s'anomena en primer terme)
     • L'ase fa un compte i el traginer un altre (Vol dir que moltes vegades el qui fa projectes d'acció queda defraudat perquè hi ha una altra persona poderosa que els fa fracassar)
     • No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort (Es refereix a aquells assumptes que no es resolen fins que n'és passada l'oportunitat)
     • No tots els qui porten xurriaques són traginers (Significa que les aparences enganyen)

dimarts, 30 de juny de 2020

LA PARLA DE LA VALL

ABELLIR
Es la manera que tenim per manifestar el nostre desig que se’ns desperta davant allò que ens agrada.
     - Li abellix anar al teatre. 
     - M'abellix una taronja.
Quan el desig ens ve del cor solem fer us de l’expressió:
     • Abellir-se-li el cor
     • A la fi el cor se li abellí a fer-ho.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TORN
1. Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals, que, col•locat en l'obertura d'una paret, serveix de vehicle per a passar objectes d'un costat a l'altre de paret sense que la persona que hi ha a un costat vegi la que està a l'altre costat. Sol usar-se en els monestirs de clausura i en les cases d'expòsits.
2. Tanda. 
a) Moment o període d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants per a exercir-la un darrere de l'altre. 
- Demanar torn en la cua de la carnisseria. 
- Prendre torn per a la consulta del metge.
b) Període de treball en què es divideix la jornada laboral d'una empresa.
- És el meu torn. 
- Treballa en el torn de nit.