LA PARLA DE LA VALL

CAGANIU

Paraula que diem per referir-nos a la grandària, en aquest cas a la més menuda. 

Té el seu origen en el pardalet més xicotet d'una niuada. 

     - Passejant m’he trobat un caganiu que ha caigut del niu

D’aquí ho diem del fill més menut d’una parella

     - És un malcriat, perquè és el caganiu de casa!

 I per a generalitzar de l’animal o persona molt menuda, esquifida, raquítica o sense experiència.

     - On vas en eixe caganiu de gos!

     - Deixa'l en pau; és encara un caganiu.