ENCOLOMAR
Endossar. fer fer a algú una gestió, una feina, que tothom eludeix.
- “A la feina sempre m'encolomen les tasques que no volen fer els altres”.
Etimològicament ve de colom, del llatí columbus, mateix significat; segons Joan Coromines «es tracta d’una comparació amb el colom que s’esmuny o es fica en un dels petits forats del colomar», ja que l’ús originari devia ser aquest:
-- El va encolomar en aquella reunió.
-- Es va encolomar en el saló del banquet.
En el sentit d”entaforar’ o ‘introduir (especialment allà on no toca)’, i d’aquí degué passar a ‘fer passar una cosa, quan calia o se n’esperava una altra’.
És el mateix que quan diem l’expressió:
* Endossar [o carregar] el mort
