divendres, 30 d’octubre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

EIXUT-A
1.. Tots entenem com eixut allò que està sec, privat de l'aigua o altre líquid que ho cobria o que hi estava contingut, o que deuria estar-hi. 
      -- "Ja pots entrar la roba eixuta". 
Algunes expressions iròniques diuen: 
      · A peu eixut (Sense mullar-se els peu). 
      · En les dents eixutes (Banyat completament). 
    · Carrer banyat, calaix eixut (Quan plou, els comerciants no fan venda perquè la gent sol posar-se a cobert). 
   · Anar-se'n amb el morro eixut (Anar-se'n insatisfet, sense haver obtingut allò que es pretenia). 
      · No dur un fil de roba eixut (Estar molt remull). 
Però els valencians ho fem servir en altres situacions que cada vegada les emprem menys. 
Recordem-les: 
2.- Magre, escàs de carn. 
Tant en el sentit literal, Persona molt prima; 
      -- "La María està molt eixuta, se li veuen tot els ossos". 
Com en el sentit figurat. Dit de la persona esquerpa, sorruda, adusta, aspra, seca: 
      -- "És un home molt eixut: no t'hi avindràs pas!". 
Vegem algunes expressions sobre la persona eixuta (prima): 
      · Eixut com una arengada 
      · Estar més eixut que la moixama 
3.- Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. 
      · Pa eixut: pa tot sol, sense companatge. 
      · Carn eixuta: Carn estopenca. 
Hi ha una expressió que diu: 
      · Gust secret, pa eixut (Significa que el qui té un plaer desitja comunicar-lo als altres). 
4.- Curt de paraules o d'expressió; que parla o es manifesta poc. 
      -- "Antoni té una manera de parlar molt eixuta". 
I unes quantes expressions de la gent poc parladora o reservada: 
      · Eixut de paraules
      · Més eixut que l'espart
     ·  Tindre el bec eixut
5.- Sequedat en la terra per falta de pluja. 
      · Terra eixuta Terra mancada d'humitat per massa temps de no ploure. 
Tenim una expressió literal: 
      · En eixut (Sense banyar-se. En sec) 
I unes quantes iròniques: 
      · Carrers [o dies] molls [banyats o mullats], calaixos eixuts (Quan plou, la gent es queda a casa i per això no van a comprar) 
      · Fer [a algú] la barba en eixut (Emparar-se d'allò que un altre pretén). 
      · No deixar pel eixut (Acabar en tot, furtar-ho o agarrar-ho tot, arrasar-ho tot). 
      · Plorar amb els ulls eixuts (Plors falsos, fingits).


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

 CLAU

La paraula clau està en us en significats com:
1. Barreta de ferro o d'altra matèria sòlida, de gruix i llargària variables, amb punta a un cap i cabota a l'altre, que, feta entrar a cops de martell, serveix per a mantenir unides dues peces, per a penjar-hi coses o per a fins ornamentals. 
      · "A un clau cremant s'agarra u quan s'està afonat" (En circumstàncies extremes qualsevol ajuda es bona)
      · "No fotre un clau" (No treballar).
      · "No pegar-ne ni una en el clau" (No encertar cap vegada)
      · "Ser un clau [o ser sec com un clau]" (Ser una persona extraordinàriament prima)
2. Peça de metall que, introduint-la en el forat d'un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. 
      · "A cada porta la seva clau"
      · "Deixar la clau en el pany" (Anar-se’n un llogater sense pagar la renda).
      · "Donar la clau de casa" (Ser major d'edat).
      · "Tancar (una cosa) amb pany i clau" o "amb pany i forrellat" (Guardar un secret amb la màxima discreció)
3. Instrument de metall que té una o més mordales aptes per a agafar fort una peça i fer-la rodar, sia per desencaragolar-la, sia per donar corda a un mecanisme de rellotgeria, etc. 
   
       · "Clau anglesa".
Però hi han d'altres que ja no tenen utilitat o s'usa poc:
4. El bocinet de ferro que va ficat a la part inferior de la baldufa, i damunt el qual aquesta balla. 
5. Cadascuna de les dents més punxegudes, situades entre els incisius i els queixals. 
6. Instrument que serveix per a facilitar o impedir el pas d'un fluid per un conducte. 
      · "Perdre la clau del cul" (Tenir diarrea)
7. Clau de ferro que serveix per a aguantar l’eixanguer del jou. 
8. Interruptor de la llum. 
9. Diners.
      · "No tindre ni un clau" o "
      · Sense un clau" (Ser extremament pobre)


















dimecres, 28 d’octubre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

EIXUGAR. 
Cal que fem us d’aquest mot en lloc de secar., en tot cas assecar. 
1.- Generalment significa assecar (una cosa mullada). Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa o hi està contingut. 
      -- "Eixugar-se les mans amb una tovallola" 
En aquest sentim hi ha una expressió en sentit figurat que diu: 
      -- Rentar [a qualcú] sa cara amb un pedaç eixut (Enganyar-lo fent-li veure que l'estimen o que li fan un favor mentre procuren perjudicar-lo) 
Però aquesta paraula té un ús molt ampli per a cada cas específic. Així la fem servir en altres situacions: 
2.- Assecar una cosa mullada passant-hi quelcom que s’emporti (la humitat). 
      -- Eixugar-se la suor, les llàgrimes, amb un mocador" 
Hi ha una expressió que diu: 
       -- Eixuga't, que sues! (Es diu a un que ha dit una cosa que tothom sap, que no calia dir-la perquè es donava per sabuda) 
3,. Llevar la pols, la brutor que cobreix un objecte, passant-hi un drap o altra cosa per netejar-lo. 
      -- ·Eixugar la pols d’un moble passant-hi un drap" 
4.- Perdre la humitat, especialment per evaporació. 
      -- ·El sol i el vent ha eixugat la roba estesa en un moment" 
Algunes expressions en diuen: 
      -- La bugada de Nadal s'eixuga en el fumeral (Se sol dir perquè sol fer mal temps en Nadal) 
      -- No eixugar mai per sol que faci (No saber fer res de profitós) 
5.- Buidar (un recipient) del líquid que conté. 
      -- "Eixugar un safareig, un pou, una bassa." 
Una expressió en aquest sentim és: 
      -- De gota en gota s'eixuga la bóta  (A gotes, de mica en mica) 
6.- Escórrer (o perdre) totalment la llet (una vaca, ovella, etc.). 
      -- "Després de l'última munyida la vaca s'ha quedat eixerida de llet" 
7.- Liquidar, pagar totalment, (un deute, etc.). 
Hi ha una expressió molt clara en aquest sentit: 
      - Eixugar la butxaca [a algú] (Deixar-lo sense diners) 
8.- Consumir completament. 
      -- "Eixugar l’edició d’un llibre"


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CLATELL 
Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap. 
      · Caure de clatell (Caure d'esquena). 
      · Clatell d'estelles (Llanut, fanàtic) 
      · Més m'estime ceba al cervell que no pas bleda al clatell (Vol dir que és preferible una dèria a una maldat). 
      · Planta-me-la al clatell! (Expressió d'incredulitat). 
      · Ser net de clatell (Ser molt espavilat). 
      · Tenir els ulls al clatell (No saber veure el que és patent) Tindre [o portar] llana al clatell (Ser fàcil d'enganyar, ser excessivament creient). 
      · Treure a qualcú les ruques del clatell (Deixondir-lo, fer-li cobrar vivor d'enteniment). 
Derivat del clatell tenim la CLATELLADA, com el cop al clatell.


dimarts, 27 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CLAPER
El claper és un munt de pedres que ha estat acaramullat amb la finalitat de retirar-les del terreny i així facilitar les tasques agrícoles. 
Els clapers poden ser irregulars, circulars, quadrangulars o turriformes. Poden estar aïllats enmig dels sementers o ser aprofitats com a partions. Poden ser petits fins a passar desapercebuts o enormes com a rústics ziggurats.


LA PARLA DE LA VALL

EIXERIT-IDA 
Viu, despert, espavilat, que sap manegar-se hàbilment. 
      - "Només té sis anys; però ja és molt eixerit" 
Hi han algunes expressions que fem servir per referir-nos a una persona eixerida. 
      · Eixerit com un gínjol, o més eixerit que un gínjol. 
      -- "L’Anna és eixerida com un gínjol, es nota que és una xiqueta feliç i il·lusionada" 
      · Eixerit com un pèsol o més eixerit que un pèsol. 
      -- "Avui he parlat amb ell i trobo que ja ha superat el tràngol, l’he trobat més eixerit que un gínjol" 
Tenim unes altres expressions sinònimes a aquestes: 
      · Trempat com un gínjol o més trempat que un gínjol. 
      · Trempat com un pèsol o més trempat que un pèsol 
      · Trempat com un orgue 
      · Més trempat que un all 
      -- "Des que li va tocar aquell premi està més trempat que un all" 
I també referint-se a una persona espavilada tenim les expressions següents: 
      · Anar davant del vent (Avantatjar, ésser molt llest, deixondit). 
      -- "Si pensen que l'enganyaran, s'equivoquen, perquè és un noi que va davant del vent i s'adonarà de la trampa" 
      · Pensar-se-les totes o 
      · Saber on jeu la llebre 
      · Saber on s'ajoca el diable 
      · Ser un peix que es porta l'oli 
      · Calçar molts punts 
       · Conèixer les mates que fan llentiscle 
(Discórrer amb llestesa i promptitud). 
      -- "Ja veuràs com trobarà una solució adequada; se les pensa totes" 
      · Ésser salat (Que té gràcia o agudesa). 
      -- "La Maria és salada per naturalesa; ja es nota, fins i tot quan camina" 
      · Ésser un bon escolà (Ésser viu, despert, deseixit). 
      -- "Ja ets un bon escolà!" 
      · Ésser un estornell o 
      · Tenir la vivor de l'estornell 
(Ésser una persona eixerida, molt desperta de potències) 
      -- "No se n'hi escapa ni una; es coneix molt bé totes les minúcies de la feina; és un estornell" 
      -- "En Joan té la vivor de l’estornell i ha trobat feina de seguida". 
      · Viu com una centella (Ésser eixerit, llest, tenir molta vivor) 
      -- "És viu com una centella; de seguida entén què li demanes" 
      · Més viu que les genetes o 
      · Més viu que la tinya 
      · Viu com un alarb 
      · Viu com la pólvora 
      · Més viu que l'arna 
      · Més viu que una mostela 
      · Ésser un argent viu 
(Es diu d'una persona molt viva, que no es deixa enganyar o que sap enganyar els altres). 
      -- "I en Joan, que és més viu que les genetes, ho va veure tot d'una" 
      · Net de clatell (Ser molt espavilat) 
      -- "I que n'era de net de clatell el seu senyor! 
      · Saber-la llarga
      · Calçar molts punts 
      · Saber què hi ha davall terra 
      · Ser un gat vell 
      · Saber-ne un niu 
(Discórrer amb certesa i promptitud; tenir molta experiència i astúcia). 
      -- "És un gat vell i la sap llarga"


dilluns, 26 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CERRO
Floca de cotó, llana, cànem o lli, ja pentinada i neta, a punt d'èsser filada amb la filosa.





LA PARLA DE LA VALL

EI¡ 
Mot que es fa servir per cridar l'atenció a algú, per saludar o en entrar en una botiga o en una casa particular, a fi que hom sàpiga que hi ha algú (es diu, però quan l'altra persona és davant i se li vol cridar l'atenció) 
1.-Per cridar l'atenció a algú: 
      -- Ei, on vas? 
      -- Ei, tu, calla 
2.- Com a salutació:   
      -- Ei, com va això? 
3.- Precedint una rectificació o una objecció: 
      -- Ei, em sembla a mi 
      -- Ei, no exageris 
      -- Ei, no va anar ben bé així 
4.- Com expressió de sorpresa: 
      -- Ei¡, que dona mes templà'.

diumenge, 25 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CEROL 
1. Matèria viscosa que s'aferra com el visc, composta de cera, pega i oli, que els sabaters empren per untar el fil de cosir per tal que sia fort i aguanti bé en el punt. 
La majoria de sabaters el compraven, però també n'hi havia que el sabien fer. 
Per fer el cerol, teníem rucs d'abelles, d'on obteníem la cera que mesclàvem amb pedra grega en proporció de dos per un, es bullia i es desfeia remenant-la, tot barrejat les estiraven fent-ne tires i quan eren ben treballats en feien pegots. 
2. Por excessiva. 
      · "El qui tinga cerol que es fique en una bota de sardines i que pongui allí la por"




LA PARLA DE LA VALL

DULA.
Aquesta paraula no és exclusiva de La Vall; però l’anomene pel fet que forma part de la toponímia dels nostres carrers. 
La dula és el ramat format per caps de bestiar propietat de diversos veïns portat a la pastura, sota la vigilància d'un home llogat que s'anomena duler 
La dula va ser una institució molt significativa en molts pobles de la nostra geografia fins als anys cinquanta del passat segle. 
Al matí el duler recollia el bestiar dels veïns, generalment de llet, per menar-lo als pasturatges i tornar-lo al capvespre. 
Gairebé totes les famílies del poble tenien una o més cabres, per poder tenir a casa llet cada dia. Entre una i tres eren les cabres que s'havien a cada casa. 
Perquè poguessin sortir al camp a pasturar, s'organitzava aquest treball per mitjà de "La Dula". Donant-li una zona de pasturatge molt propera al poble. Es buscava i contractava un pastor perquè fes aquest treball, se li pagava una quantitat mensual per cada cabra, i tenia l'obligació de treure-les tots els dies per la devesa del poble. Els propietaris havien de portar els animals cada matí a un punt de trobada. i li pagaven els diners estipulat mensualment per cada animal. 
La tornada, al final de la tarda, el bestiar arribava al poble, i les cabres, es recollien o marxaven soles cadascuna a casa seva. Fins al dia següent. 
De vegades, els animals parien a la muntanya i els dulers sabien com ajudar-los perquè no es perdessin les cries. Després, prenien entre els seus braços o espatlles a xais i cabrits, portant-los a les cases dels seus amos, a qui els lliurava 
A La Vall d'Uixó existeix el carrer de la Dula en referència al lloc on es produïa l'entrega i recollida del bestiar. Es la travessia que va des de la plaça dels Desemparats, racó carrer Benizahat, fins al carrer Garcia Esbrí (carrer Nou)




dissabte, 24 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CERCADITS 
Panadís sub-epidèrmic. Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits al voltant de les vores de les ungles.


LA PARLA DE LA VALL

DOCTRINA
Vos recordeu quan de menuts anàvem a la doctrina, que no pas al catecisme com diuen ara. 
I és que té la seva explicació, ja que la doctrina cristiana, o simplement doctrina és el conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als infants i neòfits; per antonomàsia: catequesi de Primera Comunió. 
I per poder aprendre si que existeix un llibret on es recullen les veritats de la religió cristiana, normalment en forma de preguntes i de respostes. que anomenem el catecisme.




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CEPET 
Avui penjo una paraula que no em dol l'oblit del seu us. 
Parany de filferro que es despara per l'acció d'una molla i serveix per a caçar ocells, conills i altres animals petits. 
Avui dia aquests sinistres estris formen part del passat i que jo recorde sempre se n’han fabricat ivenut públicament a les tendes, a pesar de ser una activitat cinegètica que de sempre ha estat prohibida. 
i venut públicament a les tendes, a pesar de ser una activitat cinegètica que de sempre ha estat prohibida. 
Qui de menut no ha parat un cepet. Jo reconec que ho vaig intentar; però prompte vaig veure que allò no era el que volia, la llàstima que em produïa veure un ocell enganxat, em va fer abandonar a les primeries. 
Però els cepets constituïren una pràctica generalitzada. Es paraven de dia, a prop dels pobles, calia tindre molt de compte de tindre’ls tots a vista, perquè en quan et descuidaves ja te’ls havien fotut. 
A la primera llum del matí, tots els ocells ixen famolencs a la recerca de menjar i es llavors quan se solen caçar les preses més estimades i grosses, merles, torts, gribes i cogullades. 
Amb els cepets també es caçaven les alimanyes danyívoles com rates, ratolins, talps,...i han per a tot tipus de pardals i tamanys, per a parar-los tapats amb terra, fent prèviament un escarbador, clot, clotet, cloxeta... 
I hi han cepets molt més grans per a caçar perdius, tòrtores, conills...i també per a caçar les perdius vives i mussols per a reclams, estos cepets són molts grans, d’uns 40 centímetres de radi, porten una malla de tela com el del filat i l’animal queda atrapat dins la bossa viu i assustat, però il·lés. 
REFRANYER: 
      · Caça amb cepets, i ningú te mirarà bé! 
      · Al pagés descuidat, les rates se li mengen lo sembrat! 
      · Amb cepets, caces lo menudet! 
      · Primer caçar, després menjar! 
      · Qui molt caça, perd la casa







LA PARLA DE LA VALL

DESSUCAR
El seu significat generalitzat és llevar el suc; però aplicat a les personem ho diem per referir-nos a: 
      -- Treure a una persona o cosa la seva part millor; desposseir-la d'allò que li dóna valor (riqueses, treball, etc.). 
Aprofitar-se de la capacitat, coneixement i eficàcia. En definitiva, explotar a una persona. 
      - "El banc m'està dessucant amb els interessos del préstec hipotecari".


dijous, 22 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CENTELLA
1. Traç lluminós en zig-zag o ramificat, de curtíssima durada, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l'aire; llampec. 
No confondre amb el: 
LLAMP/LLAMPEC. 
      -- Llamp és la descàrrega elèctrica, ja siga núvol-terra, núvol-núvol, dins del núvol,etc. 
      -- Llampec és la resplendor, la percepció lumínica. 
Tenim altres significat figurats quan es refereix a: 
2.- Velocitat. 
      -- Fugir com una centella. Molt ràpidament, a gran velocitat. 
3. D'una vivor extraordinària, molt espavilat. 
      -- Viu com una centella.





LA PARLA DE LA VALL

CATXO
Moltes vegades haureu escoltat: 
      · Caminar amb el cap catxo. 
Ho diem quan trobem algú que va ajupit, inclinat cap a terra, abaixat de la part superior, amb el cap mirant el terra, esclafat. 
Menys usual aquesta paraula s’empra per indicar que s’està quiet, sense moure's. 
      · Estar catxo. 
I també quan algú fa alguna emplastrada. fer-la bona, fer una cosa que no convenia o no es desitjava. 
      · Fer bon catxo.




dimecres, 21 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CATRE.
Llit lleuger per a una sola persona, compost ordinàriament per dues barres paral·leles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc., les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa i subjectes cada parell amb un caragol amb femella i contrafemella per a poder-se plegar. 
També tenim la forma menuda: 
CATRET. 
Us en recordeu de quan érem menuts, i anàvem a missa? Han segut molts anys veient a les nostres "gueles" i mares anant amb el missal, vel al cap i a la mà una cadira plegable que tots hem vist per les cases. Hem refereix al catret. 
El Catret.- És un seient plegable, que serveix especialment per seure les dones en l'església. L'assistència a missa ha estat des de sempre una de les activitats quotidianes de les dones.El catret o catre que utilitzaven les nostres àvies per assistir a missa, era una mena de banqueta de mida petita, plegable, generalment realitzat en fusta lleugera i dotat de cintes de pell. Aquest seient de fusta i tires de cuir plegable, tenia unes mesures aproximades de 32x42x29 cm. 
El seu ús sembla que es deu per la manca de mobiliari en algunes esglésies, per raons diverses va ocasionar, que algunes dones trobaren una solució pràctica, per romandre assegudes a la part de la missa que se'ls permetia. 
Es compta també, que algunes dones no desitjaven compartir els bancs comuns, per la por a agafar puces, les picades eren especialment molestes i per això utilitzaven aquestes cadires plegables per romandre a la distància que els semblava més adequada. 
S'esmenta en una cançó popular valenciana, àmpliament coneguda per tots: 
AMPARITO LA FILLA DEL MESTRE 
Amparito 
la filla del mestre 
diuen que festeja 
en un xic foraster. 
I els diumenges , 
quan va a missa d'onze, 
el novio darrere 
li porta el catret. 
I, com es tan xicoteta, 
meneja el culet. 

'Amparito' 
la filla del mestre 
abans festejava 
en un xic foraster. 
Els diumenges 
quan va a missa d'onze 
ningú va darrere 
portant-li el catret. 
I, com es tan xicoteta 
meneja el culet. 

'Amparito' 
la filla del mestre 
ja no se'n recorda 
d'aquell foraster. 
Els diumenges 
quan va a missa d'onze 
un xicot del poble 
li porta el catret. 
I, com es tan xicoteta, 
meneja el culet. 

Aquí teniu l'enllaç per escoltar-la: 

LA PARLA DE LA VALL

DESPUNTAR.
Hi ha diferents maneres d’indicar quan comença el dia amb la primera claror del sol; però tal vegada aquesta és la més peculiar. 
      -- "Despuntar el dia" 
Tenim altres maneres de referir-nos a l'alba: 
      · Despuntar l'aurora 
      · Alçar-se el dia
      · Apuntar el dia
      · Apuntar l'alba 
      · Fer-se de dia
      · Clarejar el dia
      · Eixir el sol
      · Fer-se clar. 
      · Esclarir-se el dia
      · Néixer el dia. 
      · Trencar l'alba. 
      · Rompre el dia
També despunta el que es mostra superior. Excel·lir sobre els demés. 
      -- "Despunta en matemàtiques". 
També hi han altres maneres de destacar: 
      · Anar fort. 
      · Anar per nota. 
      · Ser de primera línia
      · Ser primera figura
      · Ser un crac.




dimarts, 20 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CATIUSCA/KATIUSKA
Bota de goma o cautxú que arriba fins a mitja cama o fins al genoll, molt apropiada per a la pluja. 
No està desapareguda; però si en desús, no perque no tinga utilitat, ja que és ideal per la pluja; sinó per la reticència de la gent en posar-se-les, tal vegada per l'us del cotxe i per la seva incomoditat. 
Recorde de menut quan casa me les feien posar així que començava l’època de pluges per preservar el calçat, perquè només en teníem un parell de diari i, amb una mica de sort, un altre de mudar. Estava esperant a que plogués per poder calçar-se-les i trepitjar en les clotxes dels carrers. 
Era normal veure als aparadors de les sabateries unes botes de goma, de cautxú, altes i amples com les que les dones russes es calçaven amb el vestit típic. I és que l'origen del seu nom ve de l'obra musical que portava com a títol 'Katiuska, la dona russa' i la protagonista principal apareixia en escena proveïda d'unes botes altes de mitja canya, les quals recordaven a les utilitzades comunament en els dies de pluja. 
N’hi havia de blanques i negres. Les meves eren negres, brillants, semblaven de xarol, em comprimien els dits i els turmells- eren tan estretes!-eren una tortura. El peu m’hi suava molt. Però les adorava.




LA PARLA DE LA VALL

COLXO
Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. (Es diu a La Vall d’Uixó). 
Si cerquem el seu origen el que més s'asembla és un càntir de suro típic de l'artesania de Sagunt (Camp de Morvedre). En el segle XVIII era un recipient habitual per a l'aigua, construït amb un cilindre de suro, impermeabilitzat a l'interior i reforçat amb uns senzills cercles metàl·lics. 
Amb el temps, la part funcional d'aquests càntirs més primitius evolucionà cap a la construcció d'un objecte més decoratiu i preciós, usant llautó (en alguna ocasió també plata) i realitzant-hi un treball de filigrana. A la part central també s'hi afegí una placa on se situaren inscripcions de noms o dates. 
Fins fa relativament poc, el colxo (colxa en la seua versió vertical) era el regal del nuvi a la núvia, quasi sempre poc abans del casament. Anteriorment el regal es realitzava en el moment de la cerimònia nupcial, amb el nom dels contraents i la data de l'enllaç.






dilluns, 19 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CASTANYA
Es clar que tots sabem que la castanya és un fruit; però també ha estat molt usat i encara uns es poden escoltar més que altres quan diem: 
1. Cop violent. 
      -- "Quina castanya es va pegar en ensopegar". 
2. Contrarietat, engany. 
      -- "Quina castanya que m'han pegat!" 
3. Estar de mal humor, irritable 
      -- "Tindre (o alçar-se amb) la castanya torta" 
4. Borratxera. 
      -- "Menuda castanya que porta després de l'acomiadament de solter" 
5. Coit. 
      -- "Fotre una castanya" 
6. Anar molt ràpid 
     -- "A tota castanya" 
7.Diferenciar-se molt 
      -- "Assemblar-se com un ou a una castanya" 
8. Negar una cosa al qui la demanava 
      -- "Donar castanya" 
9.Tindre un canvi d’humor molt ràpid, enfadar-se sobtadament 
      -- "Girar-se la castanya [a algú]" 
10. No valdre res 
      -- "Ser una castanya" 
I en plural també sentim: 
11.- Testicles 
      -- "No em toques les castanyes!" 
12. Arruïnar-se 
      -- "Quedar-se [algú] amb les castanyes a la mà" 
13. Resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc 
      -- "Traure algú les castanyes del foc"


LA PARLA DE LA VALL

DESVANIT-IDA
Satisfet, content, orgullós. 
      -- "Estava tot desvanit amb els èxits de la seua filla". 
      -- "Mira-la, que devanida que va amb els seus nebots!"


divendres, 16 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CASSALLA
Aquesta beguda està en desús més per la costum generacional que per la seva popularitat que la manté en llocs de la C. Valenciana on és una de les begudes tradicionals. 
Tot i que aquest anisat va ser produït per primera vegada a la localitat "Cazalla de la Serra", població de la província de Sevilla, la cassalla està molt arrelada a les nostres festes, costums i tradicions. 
1. És una beguda alcohòlica que va des de els 40º als 45º derivada de la destil·lació de l'anís. És una maceració de fenoll i matafaluga. Se diferència de l'anís sec en que la cassalla porta matafaluga i l'anís sec no. Es podria dir que és anís semi-sec. La manera tradicional de beure-la es rebaixant-la en aigua, un quart del got en cassalla i lo que sobra en aigua, anomenant-se nuvolet o paloma. 
També un altra manera de beure-la, es barrejant-la en Mistela, beguda que es nomena "Barrejat", típic de les partidetes de dominó, de truc, o be en les vesprades que els iaios dels pobles se reuneixen senzillament per a xerrar.




LA PARLA DE LA VALL

DESPITRALAT 
Amb el pit descobert. 
      -- "Anava amb la camisa desbotonada, tot despitralat". 
U sol anar despitralat quan fa molta calor, com és el cas dels iaios valencians en estiu que, amb la vergonya perduda molts anys arrere, solen portar la camisa totalment desbotonada (i sovint mostren també una panxa tan redona que lleva protagonisme al pit). També van despitralats aquells jóvens fornits i bragats que, premuts per la calor que sempre s’aferrissa més amb el mascle, no tenen inconvenient a mostrar al món els seus pits herculis.


dijous, 15 d’octubre de 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CARRUTXA 
1. Corriola, politja. 
2. Caminadors, caixa de fusta amb quatre rodetes, dins la qual posen un infant menut perquè aprengui de caminar. 
3. Rodet enrevoltat de fil en moltes circumvolucions.