divendres, 24 d’abril de 2020

LA PARLA DE LA VALL

TABA
No sé si vos haurà vingut al cap de seguida aquesta paraula com l’os de corder o de porc amb quatre cares que s'anomenen rei, botxí, panxa i forat d'aigüera que es tira a tall de dau en el joc de la taba.
També la fem servir per referir-nos a una xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. Generalment dient expressions com:
Agarrar [o prendre] la taba (Començar a parlar, prendre la paraula)
Donar la taba (Donar conversació llarga)
Estar de taba (Tenir ganes de xerrar o de bromejar)
Tenir taba (Sostenir conversa, enraonar molt)
que es tira a tall de dau en el joc de la taba


EL JOC DE LES TABES
Es juga amb l'astràgal de les potes de xai o be. Es llança la taba i en funció de com cau es segueixen uns passos determinats i els participants prenen un paper o un altre en el joc.
És un joc força violent i actualment seria difícil posar-lo en pràctica amb els nens i les nenes a l'escola. Tot i així es poden adaptar les regles als nous temps i fer que els càstigs mai siguin físics, substituint-los per proves motrius o penyores.
Posicions:
Rei: Cara més llisa i aplanada. Qui treu aquesta cara de l'os és la persona que mana en el joc.
Botxí: La cara oposada al rei. Serà l'encarregat de d'executar la pena imposada pel rei.
Panxa: Part més ampla i prominent. És una de les que més surt i implica un càstig.
Forat d'aigüera: En mig hi ha una cavitat. També rep el nom d'olla, infern i ull de cul. A l'igual que la panxa implica un càstig.
Forca: és una de les puntes. Permet canviar la distribució dels càrrecs. És molt difícil que la taba caigui en aquesta posició.
Papa o Nostre Senyor: és l'altra punta. També permet canviar els càrrecs. També és molt difícil que la taba caigui en aquesta posició.

Com es juga?
Els i les participants seuen en rogle.
El primer que fan és llançar l'osset per determinar qui serà el rei i qui el botxí.
Una vegada nomenats aquests dos càrrecs, els altres participants llancen per torns els daus.
Si cau en panxa o forat d'aigüera el llançador rebrà bastonades a l'esquena o a la mà per part del botxí, que rep ordres del rei. Quan el botxí ha de realitzar aquesta operació estableix el següent diàleg amb el rei:
-"Quantes en val aquesta olla (o aquesta panxa)?
-Tantes (número de bastonades) de (qualitat de les bastonades)
-Al moment seran donades.
Si les bastonades han de ser fluixes, se'ls dóna un qualificatiu agradable: de mes, de sucre, de color blau cel... En canvi si han de ser fortes, reben el qualificatiu més dur com pell de dimoni, de cara de gos...
Quan surt panxa el botxí, mentre executa la pena canta:
Panxa,panxota
Cua de granota
Quan surt forat d'aigüera canta:
Forat d'aigüera
Pegali al darrera
Forat d'aigó
Amb un bon bastó
Quan un jugador/a tiren rei o botxí, es lliuren de cap pena.
Si els jugadors/es treuen forques es converteixen en rei i botxí, destronant als anteriors que passen a jugar.
Si es treu papa, el jugador/a passa a ser rei i segueix el mateix botxí.

Cap comentari:

Publica un comentari