LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES D'INÚTIL

De una persona inútil i mentalment estúpida diem que és un trompellot, cudol, garrofa, soca, terròs,...

TROMPELLOT

La paraula trompellot antigament s’usava fent referència a una gran pedra, de forma troncocònica, és a dir, una espècie de grandíssima trompa, que servia de mola en les almàsseres per a xafar olives.

En algunes comarques, també s’ha utilitzat la paraula trompellot per a designar una peça cilíndrica de pedra per a desgranar les espigues dels cereals.

Però, amb la mecanització de les faenes agrícoles, estos usos de la paraula trompellot han quedat com a relíquies històriques que adornen museus. L’ús actual del vocable trompellot està associat sobretot a una persona bellugadissa, sense trellat, que parla molt sense saber realment el que diu; que pretén fer moltes coses, però que tot ho fa desgavelladament, sense orde ni concert.

Em venen al camp alguns trompellots famosos i sobre tot en el món de la política que aprofiten el mateix que els ninots i que com diuen en la Vall no “vull dir noms”.

- "Menut trompellot està fet"

Tenim una expressió que en diu:

 Ser un trompellot (Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res).

 De bona fusta ve el trompellot (Dit per a indicar que els fills hereten els defectes dels pares).

CUDOL

Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a aprendre coses noves. – “La pobra xiqueta és un cudol”.

Coneixem l’expressió:

 Ser [un] dur com un cudol.

SOCA

Que és obtús, molt inepte. 

- "Eres un soca, mira que deixar-te enganyar així!"

Escoltem les expressions:

 Ser un soca o

 Cap de soca

TERRÒS

Un terròs, en el seu sentit estricte, és un tros de terra compacta, o també de sal, sucre o qualsevol altra matèria granulada. Quan prenem un cafè en un bar, per exemple, el solem mesclar amb un o dos terrossets de sucre. 

Doncs bé, a banda del sentit estricte, en valencià tenim el sentit figurat, i és del de «terròs» (sovint pronunciat «tarròs») aplicat a una persona. 

Direm això d'una persona curta d’enteniment, que no sap parlar correctament, amb poques llums, una persona rústica, mancada d'instrucció i d'educació. 

També es diu d’una persona vella i decrèpita o d'una persona obtusa, espessa, sense vivor.