LA PARLA DE LA VALL

MOS 

Tots crec que sabeu el seu significat literal d’aquesta paraula i que la fem servir per indicar-la en diferents significat; però totes en referència a la boca. Així diem mos a: 

· Acció de mossegar 

· Lesió feta mossegant. 

· Porció de menjar que cap d'una vegada en la boca. 

- Es va menjar el pastís d'un mos. 

· Porció xicoteta d'una cosa comestible. 

      - Dona'm un mos del teu entrepà, per favor. 

· Porció d'una cosa que es lleva d'una altra mossegant-la. 

I en sentit figurat a la: 

      · Quantitat de diners que s'accepta com a suborn. 

Però en aquest apartat cal fer referència a aquelles expressions que usem amb la paraula mos en el dia a dia i la que crec més usual és: 

· A mos redó: Emprada dins de l’expressió: Menjar a mos redó. Menjar amb ímpetu, força i pegant mossos grans. Sense gastar plats, ganivets ni forquetes i amb bona gana. 

- Es menjava el pa a mos redó. 

El mos redó és la marca circular de les dents sobre la menja. Es contraposa a amb la punta de les dents, que denota desgana o desconfiança. 

Però no és l’única, diem altres com: 

· Amb el mos en la boca: Just en acabant de menjar. 

      - Vaig anar cap a la reunió amb el mos en la boca. 

· Menjar en un mos: Ràpidament. 

· Menjar un mos: Menjar poca cosa. 

      - Ha arribat tan cansat que ha menjat un mos i se n’ha anat a dormir de seguida. 

· amollar (o soltar) el mos: Pagar, donar diners sense ganes de fer-ho. 

· amollar (o soltar) el mos: Cedir, deixar d'insistir. 

· clavar mos (en un assumpte): Aprofitar l'ocasió de beneficiar-se'n. 

· menjar-se les mans a mossos: Tindre gran nerviosisme i inquietud. 

· no saber ni un mos (d'una cosa): Ignorar-la completament. 

· parar-se el mos (a algú): Ofegar-se amb el menjar que es para en l'esòfag. 

      - El xiquet en va donar un esglai en parar-se-li el mos en la gola. 

· pegar (o fer) un mos (o un mosset): Fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar. 

- Abans de dinar sempre passa pel bar a fer un mosset.