TECLÓS-OSA
Una paraula que la fem servir en moltes ocasions i per a situacions molt diverses, totes elles amb un significat comú, el de una persona molt delicada.
Així el teclós –osa és el:
Hipocondríac. Aquell que està carregat de romanços i manies, massa pendent de la seua salut.
- Ja voràs com jo no m’escape d’aquest maleït coronavirus.
Però també és un teclós-osa el minuciós, el que és massa remirat. A més a més és mol difícil d’acontentar, de maniàtic que és. Damunt sempre està posant pegues o dificultats complicant els assumptes.
I alhora de tractar amb ell és massa delicat fins el punt que sinó vas amb compte, fàcilment es pot ofendre amb una xicoteta causa o pretext.
I no diguem del teclós-osa alhora del menjar. Tenim al que no li agrada quasi res, res troba del seu gust. Quan no li falta una cosa li falta una altra. En definitiva, estem davant d’un mal menjador.
A la vista de lo dit, doncs sí senyors, tots som teclosos, tots alguna vegada ens sentim recelosos per si agarrem alguna malaltia, som inconformistes i pensem que les cosos les haurien d’haver fet d’una altra manera, i ens ofenem per exemple en qüestions d'honor i família, política, religió ...
La paraula teclós-osa ve de tecla. Palanqueta sobre la qual recolza el dit per a accionar el mecanisme que permet la producció del so desitjat en el piano, l'orgue, l'acordió o altre instrument musical.
I en sentit figurat de la persona alifacada i malalta.
- La meua cosina té moltes tecles: sempre està malalta.
O que presenta dificultat i complicacions.
D’aqui l’expressions
• No saber quina tecla tocar (No tindre concepte clar de la qüestió)
• Tenir moltes tecles (Tenir molts d'aspectes diferents, moltes dificultats)
• Tindre mes tecles que un orgue (Tindre tecles, problemes...)
• Tocar moltes tecles (Posar tots els mitjans o ocupar-se en tota mena de coses)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada