BLAVÓ
Esta paraula, típica de la nostra zona costanera, és un «fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l’acció de les aigües i del redolament ue formen les platges pedredoses.
En altres llocs l'anomenen cudol.
-- A la mar de Moncofa, l'escuma refrega els blavons
De tant en tant , allí on naixien ullals d’aigua dolça, es formaven llacunes litorals, albuferes o estanys, separades de la mar per un amuntegament de terra, arenes i blavons» (Ramón Saborit Arnau, «L’ecosistema de l’estany»)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada