TABAL/TABALET/TABALOT
Es clar que tots sabeu que és un instrument de percussió constituït per una o més membranes vibratòries esteses en una o més obertures d'una caixa de ressonància de fusta, d'obra o de metall, que pot tindre diverses formes.
A més a més la nostra tradició de poble musical, on toca totes les variants de la música, no podia faltar dins de les nostres tradicions la parella formada pel TABALET i la DOLÇAINA. Parella que ens remunta a la figura del Tio Sabata, acompanyat a la caixa, pel seu nebot, Manolito.
També trobem un malnom identificatiu en aquest sentit com al Tio Tabalet, Bautista Roig Segarra (ex-combatent de la guerra de Cuba. Pot estar relacionat amb l'activitat musical o possible referència a una persona molt xerraire o pesada).
El tabalet és un tabal xicotet que se sona en les festes populars i sol acompanyar la dolçaina.
Però en aquesta sessió ho traiem per l’us de la paraula en sentit figurat; però que manté el sentit de la paraula arrel.
Tots sabem la murga que pot donar un instrument quan el seu so es fa persistent i si és de percussió encara més. Fruit d’aquesta molèstia tenim al cridaner o xerraire sorollós.
I haureu escoltat expressions com:
Posar el cap com un tabal (Crear mal de cap a força de parlar)
Treure [algú] a so de tabal (Expulsar-lo sorollosament, a crits)
També la usem en l’augmentatiu TABALOT, sinònim de tararot, per dir que una persona destrellatada, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa que actua precipitadament i amb poc de coneixement.
• És un tabalot que tot ho fa al revés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada