ENCANAR-SE
No poder alenar, algú, especialment una criatura, per excés de riure o de plorar.
- “No deixes plorar tant aquesta criatura, que s'encanarà”.
En faltar l’aire, la persona que s’encana pot arribar a ofegar-se.
- “La xiqueta ha agarrat una plorera tan gran que s’ha encanat i quasi s’ofega”.
- Encanar-se de riure (Riure molt; pixar-se de riure).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada