divendres, 4 d’octubre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

GARGANXÓ
Aquesta paraula es una de tantes paraules que popularment ens referim a les parts del cos. 
En aquest cas quan diem garganxó ens estem referint a la gola, o sigui a la part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. I específicament de la part que es troba la nou del coll.
- M’han agafat del garganxó i de poc m’ofega.

LA PARLA DE LA VALL

GÀNGUIL
Una paraula més en la que es dirigia la meva avia quan m’havia estirat i em veia més prim, amb les cames llargues. 
- Quin gànguil que estàs fet!
I s’establia una sèrie de comparances com:
Cames de gànguil, o 
Més prim que un gànguil, o 
Alt com un gànguil.
Llarg i prim com un gànguil.
Estar com un gànguil
Però també fèiem servir aquesta paraula per indicar que una persona tenia valor, no s'acovardia ni s'avergonyia fàcilment dient-li:
Tenir gànguils.
O si no feia res i alhora molestava li diem:
Fer el gànguil.

LA PARLA DE LA VALL

GAMBAL
Una paraula molt escoltada a la meva avia i que em deia al tornar a casa després d’haver estat pel carrer una gran estona i arribar prou tard.
- Vine cap ací gambal, açò són hores d’arribar a casa.
Així estareu farts d’escoltar l’expressió:
Ser un gambal, per a indicar que algú no està mai a casa.
I és que gambal és el sinònim de cama; extremitat inferior o posterior de persona o d'animal, considerada especialment en relació amb la seva capacitat per a caminar o córrer.
Però també la fem servir en un altre sentit quan volem dir que una persona té poca capacitat intel·lectual. I ho fem amb l’expressió:
Ser un curt de gambals (Curt de comprensió i d’enteniment)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GAVELL
Ens referim a dos significats:
1.- Feix. Amb dues situacions:
Braçat. Feix de coses (llenya, herba, espigues, etc.) que es pot portar amb el braç.
Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a esser cremat i servir de femada al camp.
2.- Munt. Conjunt, reunió de coses, de persones, generalment poc ordenada.
Del gavell es deriva la GAVELLADA com:
1.- Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba.
Hi ha una expressió que diem quan dues persones fan bona parella:
Fer bona gavella 
2.-  Gran quantitat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GATERA/GATONERA.- Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats.
Antigament, les gateres eren tan simples com un forat fet a la porta o la paret de cases o pallers per permetre l'entrada lliure als gats. Gràcies a elles, els gats contribuïen a mantenir allunyats als rosegadors de les reserves de blat i blat de moro allà guardades. Tot i que aquesta necessitat ha desaparegut, algunes cases antigues i pallers encara les conserven.
Trobem l’expressió:
Deixar-se els pèls en la gatera (Passar per un perill imminent)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GARBÓ.- Feix de sarments o de branques primes de qualsevol planta, destinat a fer foc, a alimentar el bestiar, etc.
«Garbó és un diminutiu de garba; és un feix de matèries vegetals que no es pot doblegar —llenya, branques, canyes, etc.—, mentre que garba és un plec de matèries doblegades —herba, palla, etc.
Arreplega la llenya i fes-ne un garbó.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

4 octubre SANT FRANCESC D’ASSÍS
La cordonada de Sant Francesc, cap any no pot faltar, o per terra o per mar.
Després de la ressaca dels temporals, trombes d'aigua i tornados del passat setembre, els refranys d'aquesta setmana ens parlen de fenòmens que es repeteixen cada any amb sorprenent puntualitat. El comportament habitual de la cordonada és de pluges i un accentuat descens de la temperatura. En octubre i amb l’arribada de la tardor es quan en aquestes contornades venen els temporals de pluja i no pas a primers de setembre com ha ocorregut enguany i que sembla no es produirà davant l’onada de calor estival que continuem tenint.
Diu la llegenda que parla de La cordonada de Sant Francesc, que el sant es desempallegava del diable quan el venia a malmetre, fuetejant a l'aire amb el cordó que duia lligat a la cintura. Al fer aquest gest el cel s'organitzava en una enorme tempesta amb llamps i trons que feien fugir el dimoni.
Doncs bé, de forma gairebé sistemàtica, en aquestes dates, se senten les tronades, siguin a terra o al mar: 
La cordonada de Sant Francesc la temen els pescadors i els mariners. 
I és que les tempestes poden alterar molt la situació marítima 
Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror; uns anys sí, i uns altres, no.
I els pescadors ho tenen ben present:
Per la cordonada, barca aturada. 
En els últims anys, curiosament, la «cordonada» ha fallat en nombroses ocasions i s'ha hagut d'esperar fins i tot fins al mes de novembre. Les fortes pluges d'aquest temps han quedat registrades i són ben presents entre mariners i pescadors.
Podeu llegir mes refranys de Sant Francesc d’Assís en aquest enllaç:
http://elrefranyer.com/cerca?text=%204%20OCTUBRE
de la meva web: elrefranyer.com

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

3 octubre: SANT GRAU ABAT
Per Sant Grau, el tord cau. 
Es època de cacera. I un any més la polèmica de la caça del tord en parany està servida.
D’any en any, el tord es caça en parany.
I d’aquesta forma tan traïdora d’agafar els tors que cauen enganyats pel reclam ens ve l’expressió:
Caure en el parany (Deixar-se enganyar o seduir)

REFRANYER OCTUBRE

CADA DIA UN REFRANY
Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol 
Això és el que s’ha dit sempre; perquè a la tardor, ja abelleix més el sol escalfador que l’ombra refredadora. Però sembla que tenim un refrany més que amb motiu del canvi climàtic deurà d’anar al racó de la saviesa popular, quedar-se en l’enyorança d’un gran desig i dormir al bagul de les lamentacions.

dimarts, 1 d’octubre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

GALTA
L’utilitzem per assenyalar dues parts del nostre cos. La primer que mirem és la que es refereix a la part de la cara que s'estén a cada costat des dels ulls fins a la barba. 
- Li va fer les galtes roges. 
- Té les galtes molt plenes.
Vegem algunes expressions:
Estar begut de galtes (Prim)
Estar de bona galta (Estar en bona disposició per a fer alguna cosa. De bon humor)
Fotre les galtes roges [a algú] (Avergonyir-lo molt)
Galta de pa de ral [o de pa tou , o de pa torrat , o de ferro , o de formatge] (Galta molt plena)
No et fies de la galta que de nit s’afaita (Les activitats que es fan nocturnament són sospitoses d’il•legalitat o de dissimulació per alguna raó inconfessable)
Tenir una rosa a cada galta (Tenir cara rosada)
Tindre galta d'àngel bufador (Ésser caragrós. Cara molt plena)
L’altra galta és la del cul. Natja. Cada una de les dues porcions carnoses, simètriques, situades en la part posterior del cos entre les cuixes i el costellam.
- Quan camina se li mouen les galtes del cul
Vegem algunes expressions:
Amb una ma a la galta (Fer una cosa sense esforç)
Galta del cul (Anca)
I ara, què li falta?: Un pedaç a cada galta (Es refereix a persones molt exigents)
I de l’acció de rebre una bufetada a la galta tenim la GALTADA
- Quan la va voler besar, ella li va soltar una galtada…!
Que també se li diu quan rep un menyspreu o desaire. 
- La destitució va ser una galtada que no s'esperava.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GARBELL.- Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. El material de què és fet, varia segons els usos als quals es destina i segons les comarques: els garbells més usuals són els de triar cereals i els que empren els paletes per a triar les pedretes i la terregada o guix mòlt. El fons dels garbells sol esser de pell, d'espart o de joncs, i modernament de tela metàl·lica.
Vegem algunes expressions:
Deixar com un garbell (Deixar ple de forats)
Semblar un garbell [o Estar fet un garbell] (Estar molt foradat)
Fer del cel garbell (Donar entenent una cosa per altra)
Haver de treure a prendre el sol anb un garbell (Es diu d'una persona envellida o molt tímida)
Pescar el sol amb el garbell o 
Poar amb garbell (Treballar en va, fer coses inútils) 
Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès (Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa)

Tenim l’acció de GARBELLAR per a triar o netejar, gen. llegums, amb un garbell.
A no ser que fem un treball inútil i aleshores el que fem és: 
Garbellar aigua.
Garbellar aigua avui en dia té un protagonisme principal entre la classe política alhora de voler fer pactes de govern amb reunions en que les discussions s´allarguen de manera innecessària derivant en una perduda de temps i a la fi no arribar al pacte.
I si barreja mentides amb veritats diem que: 
Cal garbellar el que diu.
- Garbelleu tot el que us expliqui perquè diu una mentida darrere l’altra.

REFRANYER OCTUBRE

CADA DIA UN REFRANY
En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen  [esgarrapar-se = arrapar-se, barallar-se] 
Octubre és un mes de transició entre la calor de l’estiu i el fred de l’hivern; és la porta de la primavera d’hivern. 
Sembla que la calor i el fred lluiten, l'estiu es vol quedar una mica més de temps, i l'hivern, imposar-se com més aviat millor.
Un any més la lluita sembla que cau del costat de l’estiu i la seva resistència, cada vegada és més forta. Estem patint una calor de mes d’agost

dilluns, 30 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

GALL.- És de la manera en que nosaltres diem a cada una de les parts separades per membranes de què consten certs fruits, com la taronja, en compte de galló, que és la forma normativa valenciana.
També solem usar el diminutiu gallet.
- Dóna’m un gall (o gallet) de taronja
Ja que hem tret la paraula gallet i sense res a veure amb aquest significat vull recordar l’expressió molt nostra de:
Beure a gallet.- Beure engolint un raig prim de líquid sense tocar amb els llavis el recipient que el conté, generalment una botija o un porró.
Aquesta expressió bé perquè el gallet és el broc xicotet d'una botija o d'un porró per on ix el líquid formant un raig prim.
Beure al gall, en botija o barral és cosa que hui poc se dona, encara que els joves beuen a bondó, es dir, més que el guaret.
I a més a més també coneixem per gallet l’úvula, gargamelló (campaneta) de la gola i que casualment passa l’aigua en beure a gallet, el mateix que vibra si cridem molt fins llençar un gall en l’opera a l’intentar canviar de registre.
Així diem expressions com:
Saltar el gallet [a algú] (Esforçar-se molt cridant)
Aixecar el gallet (Cridar massa en una discussió)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GANXET
1.- Agulla arquejada formant dues puntes, que les dones empren per subjectar-se els cabells.
- Arrima’m eixe ganxet per subjectar-me la grenya que em cau a la car.
2. Tija de metall, d'os, de fusta, etc., amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i de malla.
- He anat a la merceria a comprar-me uns ganxets per iniciar la lavor del punt de ganxo.
3.- Labor de punt i malla feta amb el ganxet.
- Mireu quin mantell de ganxet he acabat.
I per tant tenim l’acció de fer ganxet quan amb l’ajut dels ganxet i un cabdell de fil elaborem diferents teixits per a casa.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
Acabat el setembre, les perdius són fetes.
Ha finalitzat el cicle reproductiu i les cries han arribat a l’edat adulta.
El cicle reproductiu de la perdiu (roja) s’inicia a l’hivern amb l’aparellament. Les parelles de perdius solen formar-se durant el mes de febrer i així es mantenen durant tota l'època de reproducció.
Durant els mesos d'abril i maig tindrà lloc la posada que pot constar de vuit a setze ous. Abans s'hauran construït un o diversos nius a l'abric de qualsevol matoll o petit abric del terreny, sempre a terra. La incubació, que dura 23 dies, la realitzen tant la femella com el mascle.
Els perdigons, només néixer, ja segueixen a la mare que els portarà a la recerca de llagosta xinxes i petits insectes, mes tard podran consumir grans, especialment de blat i brots d'herba tendres.
La llocada romandrà junta fins a la tardor en què pot disgregar i agrupar-se en bàndols en què sovint poden comptabilitzar diverses dotzenes d'individus.

diumenge, 29 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

FRONTERA
En llegir aquesta paraula de seguida ja se n’aneu a passar a França; però no, no vull que se n’aneu tan lluny.
Si vos pregunte:
Vosaltres pinteu la façana, la fatxada, el frontis o la frontera de la casa?
De segur que ja ho caigut.
Doncs els vallers i valleres teníem i alguns continuem tenint el costum de dir:
FRONTERA.- A la paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general.
- Hem pintat la frontera de la casa.
En la meua família no s’ha dit mai d’altra manera.
A més a més les recordareu majoritàriament pintades de blanc, a l’igual que els corrals. 
Adés, quan s'acostaven les festes patronals, hi havia una caterva de pintors/es que pintaven o repintaven parets i fronteres des de terra fins a la canal que rasava la teulada. Per dalt només estava la terrassa i teulada, per a on veies passejar-se algún que altre gat, una rata o uns xaraus buscant avespes per a poder menjar.
Molta calç s'emprava per a lluir-la neta al pas de la processó. Se tenien les portes obertes de par en par a fi de que la Verge i els sants veren cóm de bonica estava la frontera, la casa i el corral.

LA PARLA DE LA VALL

FOTRE
Avui una paraula amb molts significats i que els vallers i valleres la fem servir per indicar moltes situacions, accions i estat d’Ànim. Em refereix a la paraula FOTRE.
Així fotem o ens foten quan:
1.- Peguem, o rebem un colp, una espenta, etc.
- Li han fotut una punyada. 
- S'ha fotut un colp en el genoll.
Està l’expressió:
Fotre una hòstia (Donar una galtada, un cop)
2.- Prendre, furtar, estafar. 
- Quan m'han donat el canvi, m'han fotut quatre euros.
I si furtar és fàcil diem l’expressió:
Ser (tan fàcil) com fotre un caramel a un xiquet 
3.- Fartar-se de menjar o beure en quantitat. 
- S'ha fotut un quilo de xulles. 
- S'han fotut tot el vi.
4.- Causar molèsties, importunar. 
- Els xiquets estos sempre estan fotent amb la piloteta.
I si es tracta de fotre bé, tenim aquestes expressions sinònimes:
Fer la ma 
Donar pel sac
Donar per dalt i per baix
5.- Causar (a algú) un greu dany, deixar-lo en una mala situació, fer malbé. 
- Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fotut.
Estar fotut i arrimat [o cara] al marge (Ho diuen del qui ha estat totalment derrotat o ha tingut un fracàs complet)
Fotre's del mort i de qui el vetlla (No tenir escrúpols)
6.- No fer res. Malfeiner
- No has fotut res del que havies de fer.
7.- Aguantar-se, suportar un fet o una situació que molesta o desagrada. 
- Si no t'agrada el dinar, et fots i te'l menges.
Haver-n'hi per fotre (o llençar, o tirar) el barret al foc (Dit per a expressar que se sent una forta contrarietat)
Fer-se fotre (Suportar una contrarietat, una experiència desagradable, dolenta, etc.)
Ara si que m'has fotut (Expressió d'enuig amb alguna cosa inesperada)
No et fot! (Expressió usada per a manifestar contrarietat, desacord, etc.)
8.- Riure's, burlar-se. 
- Se'n fot fins i tot de sa mare.
9.- Mostrar desinterés, desinteressar-se d'alguna cosa. 
- Se'n fot de la faena i dels amics.
10.- Copular, fer l'acte sexual (amb algú).
- Li va fotre una bona pardalà.
Tenim algunes expressions que diuen:
Fotre mà (Tocar-lo amb desig carnal)
Fotre un coet (Tindre relacions sexuals)
Fotre-li un clau (Tindre relacions sexuals, un home amb una dona)
11.- Caure algú.
- Ha ensopegat i s’ha fotut una bona tonya.
I d’expressions diem:
Fotre una aterrissada (Fer una caiguda quedant estirat de cara a terra)
Fotre's de lloros (Caure o topar de cara, de morros).
Fotre's un pinyo (Caure d'una manera violenta topant-se)
12.- Partir, anar-se'n, fugir.
- Fotre [o fúmer] el camp (Partir, anar-se'n, fugir)
13.- Posar, col•locar, aplicar, ficar.
- Fotre's fins al cul (Haver pres drogues o haver begut en excés)
14.- Iniciar una acció.
- Fotre foc (Incendiar)
15.- Llançar, tirar bruscament.
- Fotre la pilota a la teulada.
- Fotre a mar [o a la bassa] (Llançar)
16.- Malalt o cansat.
- Estic fotut, des de l’operació que no trobe hora bona.
Solem l’expressió:
Estar fotut (Estar malalt, no trobar-se bé, estar fet malbé)
17.- Callar.
Fot-te’t la llengua al cul! (Calla!)
Ho vist com si que dona la parauleta!

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GALLEDA
Recipient de forma troncocònica invertida i a vegades cilíndrica, de metall, de fusta ferrada o de test, amb una ansa, que serveix per a poar, transportar o guardar aigua. 
A La Vall d’Uixó el coneguem més com a poal.
Diem les expressions:
Ficar el peu a la galleda (T'han descobert alguna que has fet malament)
Ficar-se de peus a la galleda [o poal] (Dir un gros disbarat, fer quelcom del tot inoportú)
No adormir-se el guix a la galleda, [a algú] (Esser aquest molt deixondit, no passar-li per alt les coses que li cal atendre)
Tirar-li una galleda d'aigua freda (Deixar algú amb les il·lusions frustrades)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

FLABIOL/TAMBORÍ
Flabiol.- Instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de llargada entre 12 i 35 cm., tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol esser emprat principalment pels pastors i per acompanyar certes festes de poble.
El flabiol normalment es toca junt al:
Tamborí.- Instrument d'entre 10 i 12 centímetres de diàmetre. Normalment és de fusta, però també n'hi ha de metàl•lics. Mitjançant unes brides se subjecta la pell i es tiba fins a donar-li el so que desitgem. S'utilitza amb una petita baqueta d'uns 25 centímetres de llargada.
El flabiolaire és l'encarregat de tocar també el tamborí, agafant la baqueta amb la mà dreta i el flabiol amb la mà esquerra.
El flabiol i el tamborí són el duet instrumental per excel·lència de la música tradicional valenciana: un sol instrumentista tocant la melodia amb una mà i portant el ritme amb l’altra ha estat essencial per a acompanyar els elements festius i fer ballar des del segle XIII fins al segle XXI, i malgrat tot ha sabut mantenir-se en actiu en gran quantitat de camps ( música popular, cobla, música antiga, clàssica, rock, experimentant amb jazz, latin.. ) sense perdre la seva essència d’instrument de carrer.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

29 setembre: SANT MIQUEL
Del setembre a la tardor torna el calor 
Aquesta dita anuncia l’anomenat estiuet de Sant Miquel, conegut també com l'estiuet del codony, perquè és cap a finals de setembre quan madura aquest fruit. Durant uns pocs dies la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre, coincidint amb la celebració de Sant Miquel. 
Avui tenim uns dels sants amb més refranys. Doncs bé, el dia gran del príncep dels arcàngels és molt important a nivell meteorològic. D'entrada trobem un refrany que ens diu que en aquestes dates es produeixen precipitacions 
Pluja per Sant Miquel, tres dies endavant, tres dies endarrere, mai no es queda al cel. 
A més se'ns presenta el dia com una mena de salvació en cas de sequera:
Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda.

La tardor és una estació normalment plujosa. Aquest normalment significa que ara toca que plogui, que la pluja és imprescindible per al desenvolupament dels cicles naturals. En format adagi tenim: 
Els camps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel. 
Finalment, si la solució als problemes d'aigua no arriba a finals de setembre passa que:
Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra el dol.
L'altre fenomen destacat és el vent. El del nord és un clàssic per a aquest dia: 
Quan hi ha Tramuntana per Sant Miquel, s'emporta l'aigua del cel. 
Això té efectes desastrosos per a l'agricultura i ocasiona patiments a més d'un: Tramuntana per Sant Miquel, pagesos, guaiteu al cel. 
Per acabar-ho d'adobar hi ha una dita que pronostica més sequedat en cas de vent: 
Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè.

Ho deixo en aquesta ressenya meteorològica. 
Podeu llegir-ne la resta en aquest enllaç:
http://elrefranyer.com/cerca?text=%2029%20SETEMBRE de la meva web: elrefranyer.com

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
Setembre assaonat, bolet al prat; setembre de secada, bolet a l'ombrada 
Comença la temporada de bolets. Els fongs en general solen brotar al setembre, i els rovellons i molts altres fongs comestibles, a l’octubre.
La climatologia influirà molt. De moment, el més important, s’ha donat, la pluja. Ara les condicions de l’oratge ha de fer la resta. De moment en rodals molts concrets s’estan fent.
EIXIU AL BOSC I QUE TINGUEU SORT!

divendres, 27 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

FLOREJAR
Em referiré a l’acció de triar la flor, la part millor d'alguna cosa. 
Però al nostre poble, per extensió s´aplica a collir triant la fruita més vistosa i/o primerenca, especialment en la collita de melons. En la primera collida d´esta fruita es floreja, és a dir es cullen els primers i més bons.
I hi ha la figura del:
FLOREJADOR-ORA
Com la persona que avalua i tria els melons que estan bons per a collir.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

FITA
1.- Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.
- Senyal situat als límits d'una finca per deslindar amb el veí.
- Senyal situat a la vora d'una carretera o d'una línia fèrria indicador de la distància des de l'origen.
- Senyal consistent en un munt de pedres amb què de tant en tant s'indica la direcció d'un camí.
2.- Moment o fet important. 
- Aquell descobriment constitueix una fita en la nostra història.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
Pel setembre el dia duu espardenyes
O la variant que diu:
A la Tardor, el dia porta espardenyes
Tots dos venen a significar el mateix, ja que la tardor entra en setembre i ve a dir-nos una vegada més que, a la tardor, els dies s’acurten molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí.
També diuen que és l’època dels treballs al camp, ja que encara fa bon estar de dia i és el moment idoni per a plantar a l’hort. Tot i això recordant que es tracta d’un mes de clima suau, en què es pot anar vestit frescament durant el dia.
L'espardenya és una peça de calçat, amb sola de fibra d'espart, cànem o jute, amb la puntera i taló de roba gruixuda, amb l'empenya feta o bé amb vetes o bé també amb roba gruixuda i quasi sempre amb dues vetes que la subjecten al turmell. Tradicionalment ha estat el calçat de la gent del camp. Així es sol dir allò de:
Gent d'espardenya i camalet (Llauradors)
No és l’única expressió, l’espardenya forma part de moltes expressions i dites que repassarem:
A toc d'espardenya (Ho diem quan una cosa la tenim molt prop)
Allà on Jesucrist va perdre l'espardenya [o Allà on Sant Pere va perdre l'espardenya] [ o A on Deu pergué el barret o les espardenyes] (Molt lluny) 
Al mateix preu, donen les espardenyes més llargues (Expressió usada per a indicar preferències entre dos o més possibilitats roïnes, desagradables, etc., una de les quals ha d'ocórrer forçosament)
Amagar les espardenyes
Anar amb una sabata i una espardenya ( Anar de qualsevol manera, descuidat)
Anar en el tren de cànem (Anar calçat amb espardenyes)
Com més espardenyes, més n'espenyes (Es diu quan un vol tapar una malifeta i quant més s'esforça per tapar-la més culpable apareix)
Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata (Es diu per al•lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis)
Fer còrrer l'espardenya (Pegar)
Lligar-se bé les espardenyes (Agarrar coratge)
Més beneit que una espardenya (Molt curt d'enteniment)
Més cremat que una espardenya (Molt irritat, encès d'ira)
No tocar les espardenyes en terra [o a terra] (Ballar amb molta agilitat)
Portar les espardenyes ben cordades (Fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin)
Portar un esclop i una espardenya (Anar amb peces de vestit molt bones i altres de molt dolentes)
Portar [o dur] merda a la sabata [o l'espardenya] (Tindre mala sort)
Quan vegis trencada una espardenya, no estarà millor la parella

dijous, 26 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

FLIT/FLITAR/FLITADOR

Que, mateu els mosquits, mosques i altres insectes amb l’insecticida. Es clar si aneu a comprar, això és el que trobareu.
Però abans els vallers i valleres no usàvem l’insecticida tal com l’anomenen ara; teníem el:
FLIT.- Insecticida que s'aplica per polvorització constituït per oli de crisantem diluït en petroli. I per extensió es diu de qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.
Realment, FLIT és el nom d'una marca d'insecticida inventat pel químic Dr. Franklin C. Nelson i llançat en 1923 i principalment usat per matar mosques i mosquits, va ser un oli mineral basat i fabricat per la Standard Oil Company de New Jersey.
Però es va acabar dient flit, per a designar qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.
El seu efecte era potent i la seua olor aromàtica era coneguda i no era desagradable. El coneixíem del petroli de cremar que tants anys vam usar en els nostres quinqués per a enllumenar-nos, i per això, ningú el temia. El principi actiu contra els insectes s'anomenava "piretrina", i no era una altra cosa que un oli de crisantem, font natural de potents insecticides. Per això, era un insecticida molt poderós i poc perjudicial per a les persones i animals domèstics, i el seu ús es va estendre ràpidament.
Per tal de llençar el flit, calia fer l’acció de:
FLITAR.- Tirar o escampar flit.
- Vam flitar el dormitori perquè hi havíem vist mosquits.
I per a fer aquesta acció calia fer us d’un:
FLITADOR.- Aparell per escampar el flit.
Estic pensat com li aniria al mosquit tigre si tornara el flit. Pots ser acabaríem amb ell.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


FINESTRÓ
Batent, generalment de fusta, que serveix per a tapar la part vidrada de la porta d'un balcó, d'una finestra, etc., i privar, així, el pas de la llum.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER


26 de setembre: SANT CEBRIÀ I SANTA JUSTINA (màrtirs).

      • Per sant Cebrià i santa Justina, penja el gresol a la cuina.
      • Sant Cebrià el gresol encén, i pateix el fadrí i l'aprenent.
      • Per sant Cebrià, un pas de marra.
Són tres refranys que indiquen l’escurçada del dia. Durant el més de setembre i amb l’arribada de la tardor es fa més prompte de nit. Per tant els treballs dels tallers devien encendre els llums per acabar la jornada de treball.

dimecres, 25 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL


FLUIX-A
Aquesta paraula té molts significats com veurem a continuació; però vull començar amb el que es referia la meva avia quan ens dirigia a mi, generalment després d’una malifeta o de no fer-li cas al que em deia. Aquest significat no es troba en cap diccionari català.
      - Mira que eres fluix. Vine cap ací enseguida!
Els altres significats els podeu mirar en aquest enllaç:
http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=fluix

Vegem unes expressions que solem emprar amb la paraula fluix:
      • Anar fluix d'armilla (No tindre prou diners)
      • Anar fluix de bieles (No trobar-se gaire bé)
      • Anar fluix de molles (Es diu de qui no controla prou bé els esfínters)
      • Anar fluix de molls (Que deixa escapar sovint ventositats o que xerra massa.
     • Anar fluix de ventre [o Tindre el ventre fluix] (Evacuar amb molta freqüència. Tenir diarrea)
      • Cap fluix (Persona sense seny)
    • Caure de fluix (Cedir o declarar per distracció una cosa que un altre demana amb astúcia)
      • Creure de fluix (Creure fàcilment, sense fonament)
      • De fluix (Sense reflexió, amb lleugeresa)
      • Estar més fluix que una canya (Estar molt fluix)
      • Fluix com una estopa (Fluixot, mancat de vigor)
      • Ser fluix de baldelló (Tenir incontinència urinària. Parlar fora mesura)
      • Ser fluix de boca (Bocamoll. Que tot ho xerra)
      • Ser fluix de llengua (Bocamoll. Indiscret)
      • Ser fluix de molles (Dit d'algú que contesta descaradament)
      • Ser fluix de morro (Ser massa xerraire, indiscret)
      • Ser fluix de pestell (Tenir propensió a orinar)
      • Ser fluix de rem (Tindre poca força o energia)
      • Ser més fluix que un tocacampanes (Molt fluix)
      • Tindre un caragol fluix (No tindre enteniment complit)
      • Anar per la corda fluixa (Estar trist)
   • Ballar [o trobar-se] en la corda fluixa (Trobar-se en una situació vacil•lant, compromesa, etc.)
      • Fluixet fluixet (En veu fluixa, baixa)

LA PARLA DE LA VALL


FINESTRER-ERA
Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra.
Diguem que és un sinònim de la nostra paraula autòctona, BODINEJAR; però fent-ho de darrere de la finestra.
Hi ha unes dites amb les seues variants que relacionen a la finestrera (sol ser més dona que home) amb la pèrdua de temps, ja que el temps que es perd distraient-se és temps que no es dedica al treball :
      • Dona correntera i finestrera, poc filanera.
      • Dona finestrera, malfaenera.
      • Dona finestrera, o puta o xafardera.
     • De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal.
      • Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles
I aquesta més contundent:
      • Vinya a vora de camí i dona finestrera tenen mala fi [finestrera = xarraire] (La fruita ben visible i a l’abast de la mà va desapareixent, i la dona poc recatada o desocupada pot despertat l’amor o el desig dels qui la veuen més que el marit).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

FILABERQUÍ.
Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


FÈNYER
1. Acabar de treballar la pasta damunt una post, donant-li la forma de pa o de coca.
En aquest sentit tenim algunes expressions:
      • Aplegar i fènyer (Expressa que quan arribem a un lloc determinat. immediatament aconseguim de manera satisfactòria tot allò que ens havíem proposat).
        • Pastar i fènyer [algú] (Dominar-lo completament).
      • Qui pasta i feny, tot li aconteny (Significa que el qui maneja una cosa és el qui està exposat a tots els accidents que puguin ocórrer envers d'aquella cosa ).
2. Fingir, simular. Figurar una cosa així com no és en realitat.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
      • Pel setembre collir ametlles.
      • A Sant Mateu, verema arreu (21 setembre)
Setembre: toca veremar i collir les ametlles

A finals de setembre,
donant un tomb per les eres,…
Veuràs tornar cistelles i cubells de la verema,
amb la il.lusió dels amics i la família sencera.
Collir ametlles llarguetes i marcones,
encara que no n’hi hagi moltes.
I on hagi una mica d’aigua o una bassa,
força melons i carabasses.