dilluns, 28 d’octubre de 2019

EL REBOST DE LA VALL-EL CAFÈ DE PIPA (Programa 1_4ª Temporada 2019 -20)

EL CAFÈ DE PIPA
El rebost de La Vall
PROGRAMA 1_4ª Temporada
(28/10/2019)

Avuí he retornat a la Cadena Ser de La Vall d'Uixó per reprendre la secció del Rebost de La Vall dins de la programació del Cafè de Pîpa, que he degut de deixar aparcada per un contratemps de salut.
Ho he fet ja en la nova temporada, la 4ª, Les seccions constaran d'una miscel·lània de temes i que abordarem durant els diferents programes amb presencia mensual en horari de dilluns a partir de les 15:20h.
En el programa d'avui hem parlat al voltat de la festivitat de Tots Sants.
TOTS SANTS
Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:
EL REFRANYER
Aquesta setmana entrem en novembre hi ho fem amb la celebració de Tots Sants. Fem un repàs a algunes dites:
Fred, foscor, castanyes, panellets i bolets: tot el que ens explica el refranyer sobre la festivitat de Tots Sants
L’arribada del mes de novembre marca un punt d’inflexió en el calendari: s’escurça el dia i arriba el fred. Antigament, en les societats ramaderes i agràries, aquesta data marcava el final del cicle. Per això Tots Sants és una festa tan assenyalada. I la millor prova de tot ens la proporciona el refranyer, un recull de saviesa popular que ens parla de les feines del camp, de l’arribada de la foscor i del fred i també ens anomena un bon reguitzell de productes típics d’aquesta època.

Tot i que cada vegada hi ha més poca gent que es dediqui a l’agricultura, la nostra societat és una societat llauradora que durant mil·lennis s’ha dedicat al conreu del camp, a la ramaderia i a la pesca. Per això en el refranyer són tan abundants les dites que es refereixen a aquestes feines, un coneixement oral que es transmet de generació en generació a través de dites i refranys.

Així podem saber que pels pastors, el mes de novembre és el moment de baixar els ramats de les muntanyes i és quan se’ls acaba la feina:
      · De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys.
I amb els ramats a casa, és l’època de filar:
      · Qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l’any sospira.
Al camp és el moment de llaurar i sembrar
   · Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
   · Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar
Però de fer poca cosa més:
   · Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
És hora de recollir-se i proveir-se per a passar l’hivern, una època poc productiva en les feines del camp.
Pels caçadors també s’acaba la temporada perquè amb l’arribada del fred i la foscor, els animals hivernen:
   · Per Tots Sants, caçador, plega els rams.
Un altre tema central és l’escurçament de les hores de sol i l’allargament de la nit. Els celtes, els precursors de la festa actual de Tots Sants, dividien l’any en dues etapes: la de claror i la de foscor i, precisament, a principi de novembre començava aquesta darrera.
Fins al solstici d’hivern, el 21 de desembre, el dia s’escurçarà cada vegada més. La cristianització va saber lligar molt bé aquest període a partir de dues festes:
   · De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l’any.
I també:
   · El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà.
I l’arribada del fred:
   · De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar.
És un dels refranys més coneguts del calendari, que es completa amb un bon reguitzell de variants que conviden a abrigar-se bé:
   · Per Tots Sants abrics i guants o
   · Per Tots Sants, capes i guants [o mocadors grans]

Això vol dir que, almenys antigament, el fred començava a fer-se més intens el mes de novembre:
   · Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí (11-11) és al camí, per Santa Caterina (25/11) és dintre la cuina.
També hi ha moltes dites que marquen l’entrada de l’hivern entre Tots Sants i Nadal: 
   · De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
   · Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat
   · De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s’hi val.

Temps ha, un dels senyals inequívocs que havia arribat el fred era que els insectes, sobretot mosques i mosquits, es morien:
   · Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades.
Però actualment això és difícil d’aplicar perquè amb la climatització de la majoria d’edificis hi ha mosques tot l’any.

Però Tots Sants també és època de moltes menges típiques. Les més conegudes són les castanyes i els panellets, tal com diu la popular cançoneta:
   · Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l’any bombons.
També hi ha
   · Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.
Perquè l’arribada de la tardor porta un bon reguitzell de fruites del bosc com ara castanyes, caragols, glans i, sobretot, bolets:
    · Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs.
i també
   · Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs.
PER TOTS SANTS, MONSTRES VALENCIANS
A la casa on hi haurà xiquets i xiquetes, a hores d'ara de mes segur que ja s'haurà adonat que tot just falten tres dies per a la nit de Halloween. La tarda de dijous hi haurà aldarull als carrers i places del nostre poble. Així ocorre tots els 31 d'octubre i, enguany, encara més. De tots és conegut la implantació a la nostra societat del Halloween. Doncs davant de la proximitat d’aquesta celebració forana, i com a contrapartida a la seva invasió, vull aprofitar per divulgar entre els xiquets i xiquetes l'imaginari tradicional dels monstres valencians entorn de la festivitat de la vespra de Tots els Sants. Per tant, sabent el difícil que és guanyar la batalla a Halloween, al menys el que si podem fer és que els nostres personatges imaginaris puguen conviure amb les importacions ianquis.
Doncs és un moment idoni per a parlar i donar a conèixer alguns monstres, de la gran quantitat que deambulen pel País Valencià, alguns són molt genèrics i altres molt locals. A La Vall d’Uixó tampoc ens hem lliurat d’ells.
Des de fa uns anys s’han iniciat iniciatives en aquest sentit com el que organitza la Biblioteca i Departament de Didàctica del Museu Valencià d'Etnologia, amb el programa “Espanta la por” amb els monstres valencians protagonistes de moltes rondalles i llegendes valencianes per a parlar de la por, de la nostra por. Aquesta campanya també ha arribat a la nostra biblioteca i està a la bast de tota la ciutadania i forma part de la programació d’algunes escoles de la Vall. O en el cas de Benicarló, amb el programa “de por” faran un recorregut pels carrers del poble rememorant els Bandolers binicarlandos del segle XVI i XVII.
Al nostre poble han programat que els pirates del Carib tafanegen per les grutes de Sant Josep. La Vall d’Uixó també té els seus propis figures mitològiques que de la mà de Josep Font i Nel·lo Navarro estan recuperant mitjançant la publicació de les llegendes del nostre poble i que després nomenarem.
Repassem doncs els nostres espantacriatures que han estat els que ens han generar la por de menuts i que les nostres majors han emprat per fer-nos obeir:

Genèrics:
HOME DEL SAC.- Camina pels carrers amb un sac al coll. Si veu un xiquet sol pel carrer, el clava dins del sac i se l’emporta. Només apareix si els pares, avis o algun adult els invoca quan no es porten bé: Que vinga l’home del sac! Porta't Bé, o vindrà l'home del sac i es t'emportarà.
HOME DE LA CAPA t a l’home del sac, actuava de nit amb l’oscuritat.
EL COCO Monstre pelut en cara i peus que es passejava pels carrers furtant xiquets de les seves cases per a la posterior digestió.
Era el que recorria la nostra mare arrullant-nos per aconseguir amb una cançó de bressol per tal de fer-nos dormir.
ELS DONYETS.- Passegen per la casa amagats. Són esperits d’avantpassats, les ànimes dels difunts familiars que es mantenen a prop dels vius i vetllen pels seus descendents.
EL BUTONI.- Ningú l’ha vist, potser entre els arbres. S’emporta els infants que ploren i no s’adormen. També, els que no s’acaben el dinar o el berenar. Entra a les cases pel forat del pany o el badall de la porta.
LES BRUIXES.-
Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts.
Les bruixes eren dones que conservaven la saviesa antiga per a poder posar remei a malalties físiques i espirituals. Per tindre aquests poders intrínsecs es vinculava la seua saviesa al dimoni. Però hi ha bruixes bones i dolentes en la tradició popular valenciana.
Les bruixes bones acostumen a ser velletes amables i aparentment desemparades. Les bruixes malvades tenen aparença més sofisticada, com de reina o dona de gran bellesa.
La bruixa Curruixa o Pirula és de les més conegudes. Es tracta d’una bruixa, lletja i malcarada, amb nas ganxut, berrugues, desdentada i rialla macabra. S’utilitzava pels adults per a espantar els xiquets, amb l’amenaça de convertir-se en el dinar o el sopar.
BUBOTA.- Fantasma de llençol que ronda pels carrers i cementeris per espantar els vius. Tenen l’aparença de persones incorpòries i semitransparents cobertes totalment per grans llençols blancs que els tapen el cap i els braços.
GAMBOSINS.- Criatures voladores pràcticament imperceptibles, que xiulen a les nits de vent i ataquen els xiquets incauts que ronden per on no deuen.
EL MORO MUSA, Utilitzem l’expressió “Que ve el Moro Musa” “Ni que vinga el Moro Musa”
Ocult en la penombra de coves, vells magatzems i cases abandonades, el Moro Musa atrapava als xiquets que es colaven en llocs prohibits. Si el xiquet intuïa la seua presencia en la foscor el podia conjurar ajuntant els punys ben tancats amb els dits polzes molt junts i dient: “Vés-te’n moro Mussa o moriràs com una puça”.
Esta basat en la llegenda del rei de la València musulmana. Rahman Mussa ibn Nussayr, conegut popularment com el moro Musa o Mussa, que va dirigir la conquesta de la Península Ibèrica en el 711. Després de la conquesta cristiana, es va quedar per aquestes terres amb ànim de venjar-se.
Locals:
Però al nostre poble tenim la nostra pròpia versió editada en el llibre “Vora el riu d'Uixó”, de Josep V. Font i Nel·lo Navarro i continuada en la segona publicació “Els fils de la memòria”.
La llegenda del moro Mussa narra una increïble història protagonitzada per un ésser malvat i repulsiu que acompanyat de la seua serp i el seu gat negre, i després raptar a un bella donzella, s'acabarà enfrontant, transformat en un ésser fantàstic amb cap de drac i cua de serp, al cavaller cristià Jaume Ferrisa.
Dins d’aquest llibres podem trobar tota una sèrie de llegendes i que dins de la campanya d’animació lectora aniran arribant a totes les escoles. Algunes de les llegendes són referides a éssers fantàstics o mostres com:
L’AGÜELA MARETA a molts ens la han presentat com a una bruixa malvada, amb la qual els pares amenaçaven als xiquets quan no es portaven bé.
Tot el contrari de com ens mostra la seva llegenda, una història d'amor ambientada en l'època de la Reconquesta, entre una jove musulmana, Meisuma, i un jove cavaller cristià, Ferran. i que algun altre dia, si us sembla bé la podria contar.
CAPNEVAT És una serp de cabellera blanca. Entrava dins les cases on hi havia xiquets de bolquers i adormia a la mare amb el seu xiulet i la seua mirada, apartava el xiquet i es posava a mammar.
EL GEGANT PEGABRAMS Després de les menjades pantagruèliques, buscava un lloc estratègic i llençava uns grans brams que arrasava en tot allò que abastava. Va ser superat per Milhomes, un pastor, que amb ingeni, va aconseguir llençar-lo fora de la Vall.
ESGALLABRAÇOS Vivia en les muntanyes i de tant en tant baixava al poble i es dedicava a fer maleses. Era utilitzat per fer por als xiquets.
Com veieu hi ha molt per a elegir i utilitzar com a disfressa i faria el mateix efecte que el Halloween ianqui; però estaríem fent us de la nostra tradició.

LA PARLA DE LA VALL
MERDER.
Una paraula vallera groera que junt a altres, sempre tenim a la boca.
I és que els valencians tenim fama de malparlats i nosaltres fem honor a això. I potser és una fama justa. Potser tenim una mentalitat que ens fa rebutjar els eufemismes o altres recursos retòrics que emmascaren el que volem dir. Potser és degut a un passat rústic del qual no ens hem després, ja que un "merder" és un femer (en valencià recorrem molt a l'escatologia. Abans de constructors, érem agricultors i, és clar, el fem ens tira molt ...).
Segurament, són moltes les raons que fan que usem paraules grosseres.
Siga per la raó que siga, el cas és que, efectivament, és constatable que usem profusament la paraula merder per a referir-nos:
1- A una situació on regna el desordre i la confusió.
   -- "En temps de rebaixes, aquella botiga és un merder".
També la fem servir per referir-nos a:
2.- Un desastre, un lloc ple de merda o de brutícia.
   - “Després de la festa el carrer és un merder”.
I fins i tot quan fem:
3.- Un embolic tan gran que té molt difícil solució.
   - “Xe quin merder ha deixat l'alcalde”.
Però tot açò ho resum en una expressió:
* MAL MERDER!.- És la descripció d'una situació plena de confusió i embolic que no se sap bé com acabarà. Una mica, per què no dir-ho, en el que s'han convertit la situació política espanyola i agreujada per la situació que es viu a Catalunya.

divendres, 4 d’octubre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

GARGANXÓ
Aquesta paraula es una de tantes paraules que popularment ens referim a les parts del cos. 
En aquest cas quan diem garganxó ens estem referint a la gola, o sigui a la part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. I específicament de la part que es troba la nou del coll.
- M’han agafat del garganxó i de poc m’ofega.

LA PARLA DE LA VALL

GÀNGUIL
Una paraula més en la que es dirigia la meva avia quan m’havia estirat i em veia més prim, amb les cames llargues. 
- Quin gànguil que estàs fet!
I s’establia una sèrie de comparances com:
Cames de gànguil, o 
Més prim que un gànguil, o 
Alt com un gànguil.
Llarg i prim com un gànguil.
Estar com un gànguil
Però també fèiem servir aquesta paraula per indicar que una persona tenia valor, no s'acovardia ni s'avergonyia fàcilment dient-li:
Tenir gànguils.
O si no feia res i alhora molestava li diem:
Fer el gànguil.

LA PARLA DE LA VALL

GAMBAL
Una paraula molt escoltada a la meva avia i que em deia al tornar a casa després d’haver estat pel carrer una gran estona i arribar prou tard.
- Vine cap ací gambal, açò són hores d’arribar a casa.
Així estareu farts d’escoltar l’expressió:
Ser un gambal, per a indicar que algú no està mai a casa.
I és que gambal és el sinònim de cama; extremitat inferior o posterior de persona o d'animal, considerada especialment en relació amb la seva capacitat per a caminar o córrer.
Però també la fem servir en un altre sentit quan volem dir que una persona té poca capacitat intel·lectual. I ho fem amb l’expressió:
Ser un curt de gambals (Curt de comprensió i d’enteniment)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GAVELL
Ens referim a dos significats:
1.- Feix. Amb dues situacions:
Braçat. Feix de coses (llenya, herba, espigues, etc.) que es pot portar amb el braç.
Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a esser cremat i servir de femada al camp.
2.- Munt. Conjunt, reunió de coses, de persones, generalment poc ordenada.
Del gavell es deriva la GAVELLADA com:
1.- Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba.
Hi ha una expressió que diem quan dues persones fan bona parella:
Fer bona gavella 
2.-  Gran quantitat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GATERA/GATONERA.- Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats.
Antigament, les gateres eren tan simples com un forat fet a la porta o la paret de cases o pallers per permetre l'entrada lliure als gats. Gràcies a elles, els gats contribuïen a mantenir allunyats als rosegadors de les reserves de blat i blat de moro allà guardades. Tot i que aquesta necessitat ha desaparegut, algunes cases antigues i pallers encara les conserven.
Trobem l’expressió:
Deixar-se els pèls en la gatera (Passar per un perill imminent)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GARBÓ.- Feix de sarments o de branques primes de qualsevol planta, destinat a fer foc, a alimentar el bestiar, etc.
«Garbó és un diminutiu de garba; és un feix de matèries vegetals que no es pot doblegar —llenya, branques, canyes, etc.—, mentre que garba és un plec de matèries doblegades —herba, palla, etc.
Arreplega la llenya i fes-ne un garbó.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

4 octubre SANT FRANCESC D’ASSÍS
La cordonada de Sant Francesc, cap any no pot faltar, o per terra o per mar.
Després de la ressaca dels temporals, trombes d'aigua i tornados del passat setembre, els refranys d'aquesta setmana ens parlen de fenòmens que es repeteixen cada any amb sorprenent puntualitat. El comportament habitual de la cordonada és de pluges i un accentuat descens de la temperatura. En octubre i amb l’arribada de la tardor es quan en aquestes contornades venen els temporals de pluja i no pas a primers de setembre com ha ocorregut enguany i que sembla no es produirà davant l’onada de calor estival que continuem tenint.
Diu la llegenda que parla de La cordonada de Sant Francesc, que el sant es desempallegava del diable quan el venia a malmetre, fuetejant a l'aire amb el cordó que duia lligat a la cintura. Al fer aquest gest el cel s'organitzava en una enorme tempesta amb llamps i trons que feien fugir el dimoni.
Doncs bé, de forma gairebé sistemàtica, en aquestes dates, se senten les tronades, siguin a terra o al mar: 
La cordonada de Sant Francesc la temen els pescadors i els mariners. 
I és que les tempestes poden alterar molt la situació marítima 
Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror; uns anys sí, i uns altres, no.
I els pescadors ho tenen ben present:
Per la cordonada, barca aturada. 
En els últims anys, curiosament, la «cordonada» ha fallat en nombroses ocasions i s'ha hagut d'esperar fins i tot fins al mes de novembre. Les fortes pluges d'aquest temps han quedat registrades i són ben presents entre mariners i pescadors.
Podeu llegir mes refranys de Sant Francesc d’Assís en aquest enllaç:
http://elrefranyer.com/cerca?text=%204%20OCTUBRE
de la meva web: elrefranyer.com

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

3 octubre: SANT GRAU ABAT
Per Sant Grau, el tord cau. 
Es època de cacera. I un any més la polèmica de la caça del tord en parany està servida.
D’any en any, el tord es caça en parany.
I d’aquesta forma tan traïdora d’agafar els tors que cauen enganyats pel reclam ens ve l’expressió:
Caure en el parany (Deixar-se enganyar o seduir)

REFRANYER OCTUBRE

CADA DIA UN REFRANY
Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol 
Això és el que s’ha dit sempre; perquè a la tardor, ja abelleix més el sol escalfador que l’ombra refredadora. Però sembla que tenim un refrany més que amb motiu del canvi climàtic deurà d’anar al racó de la saviesa popular, quedar-se en l’enyorança d’un gran desig i dormir al bagul de les lamentacions.

dimarts, 1 d’octubre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

GALTA
L’utilitzem per assenyalar dues parts del nostre cos. La primer que mirem és la que es refereix a la part de la cara que s'estén a cada costat des dels ulls fins a la barba. 
- Li va fer les galtes roges. 
- Té les galtes molt plenes.
Vegem algunes expressions:
Estar begut de galtes (Prim)
Estar de bona galta (Estar en bona disposició per a fer alguna cosa. De bon humor)
Fotre les galtes roges [a algú] (Avergonyir-lo molt)
Galta de pa de ral [o de pa tou , o de pa torrat , o de ferro , o de formatge] (Galta molt plena)
No et fies de la galta que de nit s’afaita (Les activitats que es fan nocturnament són sospitoses d’il•legalitat o de dissimulació per alguna raó inconfessable)
Tenir una rosa a cada galta (Tenir cara rosada)
Tindre galta d'àngel bufador (Ésser caragrós. Cara molt plena)
L’altra galta és la del cul. Natja. Cada una de les dues porcions carnoses, simètriques, situades en la part posterior del cos entre les cuixes i el costellam.
- Quan camina se li mouen les galtes del cul
Vegem algunes expressions:
Amb una ma a la galta (Fer una cosa sense esforç)
Galta del cul (Anca)
I ara, què li falta?: Un pedaç a cada galta (Es refereix a persones molt exigents)
I de l’acció de rebre una bufetada a la galta tenim la GALTADA
- Quan la va voler besar, ella li va soltar una galtada…!
Que també se li diu quan rep un menyspreu o desaire. 
- La destitució va ser una galtada que no s'esperava.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GARBELL.- Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. El material de què és fet, varia segons els usos als quals es destina i segons les comarques: els garbells més usuals són els de triar cereals i els que empren els paletes per a triar les pedretes i la terregada o guix mòlt. El fons dels garbells sol esser de pell, d'espart o de joncs, i modernament de tela metàl·lica.
Vegem algunes expressions:
Deixar com un garbell (Deixar ple de forats)
Semblar un garbell [o Estar fet un garbell] (Estar molt foradat)
Fer del cel garbell (Donar entenent una cosa per altra)
Haver de treure a prendre el sol anb un garbell (Es diu d'una persona envellida o molt tímida)
Pescar el sol amb el garbell o 
Poar amb garbell (Treballar en va, fer coses inútils) 
Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès (Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa)

Tenim l’acció de GARBELLAR per a triar o netejar, gen. llegums, amb un garbell.
A no ser que fem un treball inútil i aleshores el que fem és: 
Garbellar aigua.
Garbellar aigua avui en dia té un protagonisme principal entre la classe política alhora de voler fer pactes de govern amb reunions en que les discussions s´allarguen de manera innecessària derivant en una perduda de temps i a la fi no arribar al pacte.
I si barreja mentides amb veritats diem que: 
Cal garbellar el que diu.
- Garbelleu tot el que us expliqui perquè diu una mentida darrere l’altra.

REFRANYER OCTUBRE

CADA DIA UN REFRANY
En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen  [esgarrapar-se = arrapar-se, barallar-se] 
Octubre és un mes de transició entre la calor de l’estiu i el fred de l’hivern; és la porta de la primavera d’hivern. 
Sembla que la calor i el fred lluiten, l'estiu es vol quedar una mica més de temps, i l'hivern, imposar-se com més aviat millor.
Un any més la lluita sembla que cau del costat de l’estiu i la seva resistència, cada vegada és més forta. Estem patint una calor de mes d’agost

dilluns, 30 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

GALL.- És de la manera en que nosaltres diem a cada una de les parts separades per membranes de què consten certs fruits, com la taronja, en compte de galló, que és la forma normativa valenciana.
També solem usar el diminutiu gallet.
- Dóna’m un gall (o gallet) de taronja
Ja que hem tret la paraula gallet i sense res a veure amb aquest significat vull recordar l’expressió molt nostra de:
Beure a gallet.- Beure engolint un raig prim de líquid sense tocar amb els llavis el recipient que el conté, generalment una botija o un porró.
Aquesta expressió bé perquè el gallet és el broc xicotet d'una botija o d'un porró per on ix el líquid formant un raig prim.
Beure al gall, en botija o barral és cosa que hui poc se dona, encara que els joves beuen a bondó, es dir, més que el guaret.
I a més a més també coneixem per gallet l’úvula, gargamelló (campaneta) de la gola i que casualment passa l’aigua en beure a gallet, el mateix que vibra si cridem molt fins llençar un gall en l’opera a l’intentar canviar de registre.
Així diem expressions com:
Saltar el gallet [a algú] (Esforçar-se molt cridant)
Aixecar el gallet (Cridar massa en una discussió)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GANXET
1.- Agulla arquejada formant dues puntes, que les dones empren per subjectar-se els cabells.
- Arrima’m eixe ganxet per subjectar-me la grenya que em cau a la car.
2. Tija de metall, d'os, de fusta, etc., amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i de malla.
- He anat a la merceria a comprar-me uns ganxets per iniciar la lavor del punt de ganxo.
3.- Labor de punt i malla feta amb el ganxet.
- Mireu quin mantell de ganxet he acabat.
I per tant tenim l’acció de fer ganxet quan amb l’ajut dels ganxet i un cabdell de fil elaborem diferents teixits per a casa.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
Acabat el setembre, les perdius són fetes.
Ha finalitzat el cicle reproductiu i les cries han arribat a l’edat adulta.
El cicle reproductiu de la perdiu (roja) s’inicia a l’hivern amb l’aparellament. Les parelles de perdius solen formar-se durant el mes de febrer i així es mantenen durant tota l'època de reproducció.
Durant els mesos d'abril i maig tindrà lloc la posada que pot constar de vuit a setze ous. Abans s'hauran construït un o diversos nius a l'abric de qualsevol matoll o petit abric del terreny, sempre a terra. La incubació, que dura 23 dies, la realitzen tant la femella com el mascle.
Els perdigons, només néixer, ja segueixen a la mare que els portarà a la recerca de llagosta xinxes i petits insectes, mes tard podran consumir grans, especialment de blat i brots d'herba tendres.
La llocada romandrà junta fins a la tardor en què pot disgregar i agrupar-se en bàndols en què sovint poden comptabilitzar diverses dotzenes d'individus.

diumenge, 29 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

FRONTERA
En llegir aquesta paraula de seguida ja se n’aneu a passar a França; però no, no vull que se n’aneu tan lluny.
Si vos pregunte:
Vosaltres pinteu la façana, la fatxada, el frontis o la frontera de la casa?
De segur que ja ho caigut.
Doncs els vallers i valleres teníem i alguns continuem tenint el costum de dir:
FRONTERA.- A la paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general.
- Hem pintat la frontera de la casa.
En la meua família no s’ha dit mai d’altra manera.
A més a més les recordareu majoritàriament pintades de blanc, a l’igual que els corrals. 
Adés, quan s'acostaven les festes patronals, hi havia una caterva de pintors/es que pintaven o repintaven parets i fronteres des de terra fins a la canal que rasava la teulada. Per dalt només estava la terrassa i teulada, per a on veies passejar-se algún que altre gat, una rata o uns xaraus buscant avespes per a poder menjar.
Molta calç s'emprava per a lluir-la neta al pas de la processó. Se tenien les portes obertes de par en par a fi de que la Verge i els sants veren cóm de bonica estava la frontera, la casa i el corral.

LA PARLA DE LA VALL

FOTRE
Avui una paraula amb molts significats i que els vallers i valleres la fem servir per indicar moltes situacions, accions i estat d’Ànim. Em refereix a la paraula FOTRE.
Així fotem o ens foten quan:
1.- Peguem, o rebem un colp, una espenta, etc.
- Li han fotut una punyada. 
- S'ha fotut un colp en el genoll.
Està l’expressió:
Fotre una hòstia (Donar una galtada, un cop)
2.- Prendre, furtar, estafar. 
- Quan m'han donat el canvi, m'han fotut quatre euros.
I si furtar és fàcil diem l’expressió:
Ser (tan fàcil) com fotre un caramel a un xiquet 
3.- Fartar-se de menjar o beure en quantitat. 
- S'ha fotut un quilo de xulles. 
- S'han fotut tot el vi.
4.- Causar molèsties, importunar. 
- Els xiquets estos sempre estan fotent amb la piloteta.
I si es tracta de fotre bé, tenim aquestes expressions sinònimes:
Fer la ma 
Donar pel sac
Donar per dalt i per baix
5.- Causar (a algú) un greu dany, deixar-lo en una mala situació, fer malbé. 
- Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fotut.
Estar fotut i arrimat [o cara] al marge (Ho diuen del qui ha estat totalment derrotat o ha tingut un fracàs complet)
Fotre's del mort i de qui el vetlla (No tenir escrúpols)
6.- No fer res. Malfeiner
- No has fotut res del que havies de fer.
7.- Aguantar-se, suportar un fet o una situació que molesta o desagrada. 
- Si no t'agrada el dinar, et fots i te'l menges.
Haver-n'hi per fotre (o llençar, o tirar) el barret al foc (Dit per a expressar que se sent una forta contrarietat)
Fer-se fotre (Suportar una contrarietat, una experiència desagradable, dolenta, etc.)
Ara si que m'has fotut (Expressió d'enuig amb alguna cosa inesperada)
No et fot! (Expressió usada per a manifestar contrarietat, desacord, etc.)
8.- Riure's, burlar-se. 
- Se'n fot fins i tot de sa mare.
9.- Mostrar desinterés, desinteressar-se d'alguna cosa. 
- Se'n fot de la faena i dels amics.
10.- Copular, fer l'acte sexual (amb algú).
- Li va fotre una bona pardalà.
Tenim algunes expressions que diuen:
Fotre mà (Tocar-lo amb desig carnal)
Fotre un coet (Tindre relacions sexuals)
Fotre-li un clau (Tindre relacions sexuals, un home amb una dona)
11.- Caure algú.
- Ha ensopegat i s’ha fotut una bona tonya.
I d’expressions diem:
Fotre una aterrissada (Fer una caiguda quedant estirat de cara a terra)
Fotre's de lloros (Caure o topar de cara, de morros).
Fotre's un pinyo (Caure d'una manera violenta topant-se)
12.- Partir, anar-se'n, fugir.
- Fotre [o fúmer] el camp (Partir, anar-se'n, fugir)
13.- Posar, col•locar, aplicar, ficar.
- Fotre's fins al cul (Haver pres drogues o haver begut en excés)
14.- Iniciar una acció.
- Fotre foc (Incendiar)
15.- Llançar, tirar bruscament.
- Fotre la pilota a la teulada.
- Fotre a mar [o a la bassa] (Llançar)
16.- Malalt o cansat.
- Estic fotut, des de l’operació que no trobe hora bona.
Solem l’expressió:
Estar fotut (Estar malalt, no trobar-se bé, estar fet malbé)
17.- Callar.
Fot-te’t la llengua al cul! (Calla!)
Ho vist com si que dona la parauleta!

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GALLEDA
Recipient de forma troncocònica invertida i a vegades cilíndrica, de metall, de fusta ferrada o de test, amb una ansa, que serveix per a poar, transportar o guardar aigua. 
A La Vall d’Uixó el coneguem més com a poal.
Diem les expressions:
Ficar el peu a la galleda (T'han descobert alguna que has fet malament)
Ficar-se de peus a la galleda [o poal] (Dir un gros disbarat, fer quelcom del tot inoportú)
No adormir-se el guix a la galleda, [a algú] (Esser aquest molt deixondit, no passar-li per alt les coses que li cal atendre)
Tirar-li una galleda d'aigua freda (Deixar algú amb les il·lusions frustrades)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

FLABIOL/TAMBORÍ
Flabiol.- Instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de llargada entre 12 i 35 cm., tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol esser emprat principalment pels pastors i per acompanyar certes festes de poble.
El flabiol normalment es toca junt al:
Tamborí.- Instrument d'entre 10 i 12 centímetres de diàmetre. Normalment és de fusta, però també n'hi ha de metàl•lics. Mitjançant unes brides se subjecta la pell i es tiba fins a donar-li el so que desitgem. S'utilitza amb una petita baqueta d'uns 25 centímetres de llargada.
El flabiolaire és l'encarregat de tocar també el tamborí, agafant la baqueta amb la mà dreta i el flabiol amb la mà esquerra.
El flabiol i el tamborí són el duet instrumental per excel·lència de la música tradicional valenciana: un sol instrumentista tocant la melodia amb una mà i portant el ritme amb l’altra ha estat essencial per a acompanyar els elements festius i fer ballar des del segle XIII fins al segle XXI, i malgrat tot ha sabut mantenir-se en actiu en gran quantitat de camps ( música popular, cobla, música antiga, clàssica, rock, experimentant amb jazz, latin.. ) sense perdre la seva essència d’instrument de carrer.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

29 setembre: SANT MIQUEL
Del setembre a la tardor torna el calor 
Aquesta dita anuncia l’anomenat estiuet de Sant Miquel, conegut també com l'estiuet del codony, perquè és cap a finals de setembre quan madura aquest fruit. Durant uns pocs dies la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre, coincidint amb la celebració de Sant Miquel. 
Avui tenim uns dels sants amb més refranys. Doncs bé, el dia gran del príncep dels arcàngels és molt important a nivell meteorològic. D'entrada trobem un refrany que ens diu que en aquestes dates es produeixen precipitacions 
Pluja per Sant Miquel, tres dies endavant, tres dies endarrere, mai no es queda al cel. 
A més se'ns presenta el dia com una mena de salvació en cas de sequera:
Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda.

La tardor és una estació normalment plujosa. Aquest normalment significa que ara toca que plogui, que la pluja és imprescindible per al desenvolupament dels cicles naturals. En format adagi tenim: 
Els camps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel. 
Finalment, si la solució als problemes d'aigua no arriba a finals de setembre passa que:
Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra el dol.
L'altre fenomen destacat és el vent. El del nord és un clàssic per a aquest dia: 
Quan hi ha Tramuntana per Sant Miquel, s'emporta l'aigua del cel. 
Això té efectes desastrosos per a l'agricultura i ocasiona patiments a més d'un: Tramuntana per Sant Miquel, pagesos, guaiteu al cel. 
Per acabar-ho d'adobar hi ha una dita que pronostica més sequedat en cas de vent: 
Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè.

Ho deixo en aquesta ressenya meteorològica. 
Podeu llegir-ne la resta en aquest enllaç:
http://elrefranyer.com/cerca?text=%2029%20SETEMBRE de la meva web: elrefranyer.com