dijous, 18 d’abril de 2019

LES NOSTRES TRADICIONS (DIJOUS SANT)

EL DIJOUS SANT ES TRAMET LA CURACIÓ DE LES MALALTIESEl Dijous Sant és una data important per al curanderisme popular en les nostres comarques. Durant aquest dia i segons la tradició, es poden transmetre algunes oracions amb la finalitat de curar les nostres malalties, que van de pares a fills.Presa o cop d’aire, hepatitis, mal d’ull, enfit, són algunes de les malalties que poden curar-se mitjançant aquestes pràctiques. Són generalment pràctiques basades en el rés d’oracions de caire religiós. I en definitiva tot depèn de la fe que pose el malalt en la seva curació i de la gracia que tinga la persona qui cura. Sabem de persones que, preocupades per l’estat físic o anímic del seu cavall, han buscat remei per mig d’una persona que sabera l’oració contra la presa d’ull. En aquest cas poca fe podia posar l’animal; tot depenia de la gràcia del curandero.Escoltem doncs d’algunes i els seus remeis:
Cops d’aire.-El cop d’aire és un dolor a les juntes dels ossos produït per una corrent d’aire fred.Generalment, el ritual es realitza sense persones al voltant, però el fet que hi hagi algú no serà un impediment en tots els casos, sempre que no interrompi el ritual. Per dur-lo a terme cal un plat de ceràmica, normalment blanc, que s’omple amb aigua de l’aixeta (el color blanc és important perquè ajuda a visibilitzar millor el diagnòstic), un setrill amb oli d’oliva i un ganivet.El procés que se segueix és el següent: la senyora practicant se senya tres vegades amb la mà dreta i després fa el senyal de la creu amb la mà sobre el plat, també tres vegades, repetint
«En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén».
Seguidament diu:
«En el nom de la Santíssima Trinitat, féu que el cop d’aire de [nom i dos cognoms de la persona que fa la petició] li marxi ben aviat.
Si és matí, valga’m Déu i Sant Martí [i llança la primera gota d’oli al plat que conté aigua];
si és al migdia, valga’m Déu i la Verge Maria [i llança la segona gota d’oli al plat];
i si és al vespre, valga’m Déu i Sant Silvestre [i llança la tercera gota d’oli al plat]».

Si hi ha cop d’aire —aquest és el factor determinant del diagnòstic—, normalment la primera gota es dispersa i no queda sencera. La llàntia d’oli s’obre, com si desaparegués o es dissolgués en l’aigua. Aquest fet diagnòstic succeeix menys sovint en la segona o, estranyament, tercera gota.
Llavors, s’agafa un ganivet i es van fent creus sobre el plat tallant l’aigua i les gotes, dient «en nom de la Santíssima Trinitat, féu que el cop d’aire de [nom i cognoms], li marxi ben aviat». Llavors es resa un parenostre, mentre es continuen fent les creus sobre el plat amb el ganivet fins que acaba el parenostre. Es llença l’aigua per l’aigüera i es resen dos parenostres més.Una, versió antiga, ja apareix en el Tirant lo Blanch! I coincideix en el principi però continua:
Airada si és pel matí,
valga’m Déu i sant Martí,
si és pel migdia,
valga’m Déu i la Verge Maria,
i si és pel vespre,
valga’m Déu i sant Silvestre.
Maligne, on vas?
A trencar-li els ossos a… (nom del malalt)
Puix no iràs pas
perquè et lligaré amb les cordes del gram
i t’enviaré a la muntanya de sant Julivert
a menjar herbes amargues.
TRENCAR L' ENFIT
L’enfit o empatx és una malaltia típica de la medicina popular valenciana que es caracteritza per pesadesa digestiva, restrenyiment, flatulència, acidesa i, en ocasions, malestar general i fins i tot nàusees, amb o sense vòmits. Com a factor desencadenant se sol assenyalar la ingesta alimentària excessiva o en estat d'ansietat. La malaltia es considera provocada per una detenció dels aliments en el tracte digestiu que convé trencar per restaurar el trànsit.
passar la llista o cinta
Aquest ritual (trencar l'empatx), conegut també com mesurar o passar la llista o cinta, la qual porta a terme una persona experta (habitualment dona) que mesura el nivell del enfit amb l'ajuda d'un mocador o cinta. Per realitzar el mesurament, el pacient subjecta un extrem del mocador gran o cinta a l'altura de l'estómac i la mesuradora, situada a l'extrem oposat, mesura 3 vegades la distància a colzes, alhora que es senya i resa una oració secreta en veu baixa. Aquesta oració només pot ser transmesa en dia sagrat, normalment dijous o Divendres Sant. Si en el primer mesurament la mà de la mesuradora arriba a una alçada superior a l'estómac, queda establert el diagnòstic. En aquest cas, es continuarà mesurant 3 vegades durant 3 dies consecutius fins a resoldre la dolència, el que passa quan el mesurament aconsegueix de nou el punt on el pacient sosté el mocador.
Les oracions són varies. En un principi abans d’aplicar el mocador o la cinta es deien mullant els dits en l’oli del cresol i se li pastava el ventre al pacient (era un massatge):
"la Virgen por el mundo andaba y con aceite de candil todo lo curaba"
Però açò ha caigut en desús. Les oracions es fan igual però ara es fa servir un mocador o cinta.
“Con las manos de Jesús y de María,
después de las dos, la mía.”

Con la túnica de Cristo y el manto de María
dame tus santas manos que yo te daré las mías»

Salve Maria
Salve Madre de Dios
Cuando llegue a tu aposento
Espérame en el Señor

D’hepatitis, coneguda popularment com l’aliacrà, té també un remei en la medicina popular pel mig del rés d’una oració:
Eixos ulls són els que t’han mirat
Tres són els que t’han de defensar
Pare, fill i Espirit Sant
El Nostre Senyor nasqué el dia de Nadal
I morí Divendres Sant
Un parenostre i una ave maría a Sant Gil
perquè aquest alacrà siga secat

Mal d’ull

El mal d’ull o presa d’ull es coneix des de temps remots en totes les cultures, es una malaltia produïda pel poder de la mirada d’algunes persones i que pretén perjudicar especialment a xiquets. Es manifesta per pal·lidesa, color terrós de la pell, fluixesa, aprimament, tristor i pèrdua d’apetit. És una malaltia no- mèdica i per tant no la poden curar els metges, precisa de remeis populars per a evitar-la i combatre-la, com ficar un llaç roig al carret dels xiquets o dir determinades oracions.
Abans de dir les oracions es fan la senyal de lacreu dient el nom del xiquet i preguen, per exemple:
Dos (els ulls) són els qui t’han fet mal,
tres els qui t’han de curar,
pare, fill i esperit sant.
La Mare de Déu és mare del nostre senyor,
la gloriosa santa Isabel, mare del gloriós sant Joan,
aixina com estes paraules són certes i veritat,
en el nom de la Santíssima Trinitat
i de la Verge Maria,
lleveu-li el mal i la malaltia
a… (nom del malalt)
Després es resen tres salves repetint el nom del xiquet. L’oració es repeteix tres vegades i nou si es Dijous o Divendres Sant. S’acaba fent la senyal de la Santa Creu.

diumenge, 14 d’abril de 2019

EXPRESSIONS DE LA SETMANA SANTA

La Setmana Santa comença:El Diumenge del Ram, en què se celebra l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem abans de sofrir la passió i la mort. D’aquí ens bé la dita de:· Dur [algú] amb rams i palmes (Tenir-li moltes atencions, tractar-lo amb extraordinari mirament, fent-li moltes festes)I ara, quan una parella espera una criatura abans de casar-se, se sol dir que· Han fet Pasqua abans del Ram; per analogia, també es diu d’aquelles coses que es fan en un ordre invers al que és natural.També es sol dir allò de:· El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans (Segons la tradició, el Diumenge de Rams és el dia ideal per estrenar una peça nova. Aquesta premissa, estableix que l'estrenar-la aquest dia, tindrem sort tot l'any).
Diumenge de Rams (El Poblet_1956)
I entrem en les dades senyaladesDesprés de l’últim sopar, que commemorem el Dijous Sant, l'apòstol Judes se’ls endugué a l’hort de Getsemaní, on, segons havia acordat, besà Jesús perquè el poguessin identificar. És el famós:· Bes de Judes amb què al·ludim a actes d’afecte enganyosos.Des d’aleshores el nom de Judes quedaria lligat a la traïció amb expressions com:· Ser més fals que Judes.· Ser un Judes· Ser més dolent que Judes· Ser fals o mentir com l'ànima de Judes
Imatge relacionada
Jesús, tot i saber el seu destí, estava realment aclaparat pel turment que l’esperava. Tan és així que, moments abans de ser lliurat als fariseus, va començar a sortir del seu cos una suor que era com de gotes de sang -d’aquí que, en fer un gran esforç:· Suem sang i aigua.
Un cop capturat, el natzarè va ser conduït davant els summes pontífexs d’Israel, primer davant Anàs i després davant Caifàs. Aquest últim li preguntà si, tal com proclamava, era el Fill de Déu i, en rebre una resposta afirmativa, es va:· Estripar les vestidures” com a mostra d’indignació -idèntic significat té avui aquesta expressió.
Resultat d'imatges de rasgarse las vestiduras
Llavors Caifàs va lliurar Jesús als seus enemics perquè en fessin el que els semblàs. Aquests decidiren portar-lo al governador romà Ponç Pilat, confiats que el condemnaria a mort.Pilat no va trobar tan greus els càrrecs que es presentaven contra aquell captiu, de manera que el féu remetre a Herodes Antipas, tetrarca de Galilea que era ocasionalment a Jerusalem. Després d’interrogar-lo, Herodes el va retornar a Pilat -d’aquest episodi tenim les expressions:· Anar d’Anàs a Caifàs o· Anar d’Herodes a Pilat, equivalents a “anar d’ací i allà”. O anar de mal a pitjor.

Per treure’s de sobre el problema, Pilat va aprofitar el costum que hi havia aleshores d’alliberar un pres. Així, deixà triar als jueus entre Jesús o un delinqüent anomenat Barrabàs -d’on tenim:
· Barrabassada per a una acció insensata.
· Ser la pell d'en Barrabàs: Ser una mala peça. Ser entremaliat, o dolent.
L’aïrada multitud es va decantar per aquest últim, tot demanant la crucifixió del natzarè. A continuació, el capitost romà féu flagel·lar Jesús i, amb una corona d’espines, el presentà de bell nou als seus súbdits exclamant en llatí:
· Ecce homo! (“heus aquí l’home!”).
La turba, però, va continuar proferint crits de mort. Avui, d’una persona d’aspecte llastimós diem:
· Sembla un eccehomo

Pilat no tingué més remei que acatar la decisió popular. Abans, però, havent-se rentat les mans en un cossi d’aigua, es dirigí per últim cop al tumult dient, segons sant Mateu: “Innocent sóc de la mort d’aquest just. Vosaltres veureu”. D’aquí naixeria l’expressió:
· Rentar-se’n les mans” per indicar que algú es desentén d’alguna cosa.
Resultat d'imatges de lavarse las manos como poncio pilatos
Aleshores Jesús fou portat fins al turó del Gòlgota, als afores de Jerusalem, també conegut com a Calvari -del llatí calvus, “calb” per la seva similitud amb l’aspecte d’un crani. Per burlar-se d’ell, els romans feren que arrossegàs al coll una creu amb la inscripció INRI, acrònim de Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum (“Jesús de Natzaret, rei dels jueus”) -avui l’expressió:
· Per a més inri equival a greuge. Indica que una cosa empitjora una situació que ja és roïna.
Aquest trajecte o viacrucis (“camí de la creu”) va ser molt dolorós, o dit d’una altra manera,
· Un autèntic calvari
· Passar pel carrer ( o camí) de l'Amargura patir molt i durant molt de temps.
Resultat d'imatges de sufrimiento
Un personatge en la vida de Jesús va ser Maria Magdalena que apareix en diversos passatges plorant: quan mor el seu germà Lasar, quan és executat Crist i en moltes altres ocasions en què es penedeix dels seus pecats, ja que cal recordar que va ser rescatada per Jesús de la prostitució. D’aquí l’expressió:
· Plorar com una Magdalena: plorar molt i amb sentiment
Resultat d'imatges de llorar como una magdalena caricatura
En un moment del seu recorregut es va obligar a un home que venia d’una granja, Simó de Cirena a portar la creu de Jesús i d’aquí ve:
· Ajudar a portar la creu (a algú) (Compartir les penes, els treballs, etc.)
Precisament la creu és la base de moltes expressions actuals:
· Donar creu (ser pesat)
· Portar la creu: patir
· Fer-se’n creus (no acabar-s’ho de creure),
· Fer una creu a algú” (rebutjar-lo) o
· Quina creu! (quina molèstia!).
· Crucificar algú (Fer patir, física o moralment, a una persona)
Imatge relacionada
Es tal el sofriment que va patir Jesucrist des de l'última sopar fins a la seva resurrecció i que inclouen, entre altres coses, tortures i caigudes, així com ser despullat de les seves robes que són varies les expressions que al·ludeixen a aquests sofriments:
· Estar fet un Crist
· Posar-se com un Crist
· Posar a algú com un Crist
Un cop clavat a la creu, Jesús va ser abandonat a la seva pròpia sort, és a dir:
· Va ser deixat de la mà de Déu.
I arribem a la resurrecció de Jesús. El dissabte Sant o de Gloria commemora el moment de la resurrecció del Messies i l’ascensió al cel.
Jesús, ja ressuscitat, va convidar a Tomàs, que no podia creure que fos veritat, a ficar la mà a la nafra que tenia al costat. Des d’aleshores tenim l’expressió:
· Posar el dit a la nafra: Suposa assenyalar o insistir sobre alguna cosa de manera que el dolor o la preocupació augmenten.
Però també és l’alegria que provocà entre els seus seguidors la seva resurrecció ja que suposava entre altres coses l’alçament de l’abstinència.

· Al toc de glòria cansalada a l'olla
Altres expressions són:
· Fer dissabte de gloria (L'expressió ve a dir la tradició de fer aquest dia neteja general de les cases com a fidel reflex de la neteja interior que suposava complir del precepte pasqual de "confessar i combregar per Pasqua Florida". Per tal d'aconseguir també la purificació de la casa i les quadres del bestiar i l'allunyament dels mals esperits, es realitzaven aspersions en diferents dependències amb l'aigua beneïda que es solia repartir a la vetlla pasqual.)
O les que utilitzem per relacionar-ho amb el cel:
· Déu el tingui a la gloria (Es diu piadosament en anomenar una persona difunta)
· Que en gloria estiga! (Fórmula de respecte amb què s'acompanya el nom d'una persona difunta).
No confondre amb l’expressió:
· Estar en la gloria (directament amb el lloc que s'utilitza en la religió per referir-se al cel / més enllà, on hi ha Déu o van a parar les ànimes) Ja que el seu verdader significat ve de La glòria, un sistema de calefacció utilitzat des de l'Edat Mitjana a Castella i ideat pels romans. Es tractava d'una caldera / llar que solia instal·lar-se en l'exterior de l'habitatge i el tir de la xemeneia no era vertical, sinó que passava horitzontalment per sota del fred sòl, fent que la superfície estigués calenta (un cop travessava totes les nits el fum sortia vertical i de manera convencional).
Quan en el fred hivern s'encenia la caldera i s'escalfava l'estada era alguna cosa realment complaent, de manera que el fet d'estar en aquell lloc va donar pas a l'expressió 'estar a la glòria' com a sinònim d'estar molt a gust i / o feliç en un lloc.
Resultat d'imatges de estar en la gloria

I amb la resurrecció ve l’arribada de la Pasqua que es reflecteix en expressions, totes de connotacions positives:
· Fer cara de Pasqua” (Revelar satisfacció) o
· Estar més content que una Pasqua. (Sentir una gran alegria, estar molt content)
· Anar mudat com unes pasqües (Molt ven vestit)
· Ser dolç com les coques de Pasqua.
Per contra diem:
· Pensar en la mona de Pasqua: 'Estar molt distret'
També es pot:
· Fer la pasqua a algú: Fastiguejar.
Però la part més pragmàtica del refranyer avisa que:
· ‘Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com un altre dia
i recorda que:
· Cada dia no és Pasqua en el sentit que no sempre ens afavoreix la sort o que no hem de pretendre fer cada dia grans negocis.
· Parlem d’ous, que ara ve Pasqua es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava
· Ocórrer de Pasqües a Rams: Ocórrer molt de tant en tant
· Tindre cara de Pasqua i fets de Divendres Sant: Ser hipòcrita
I si volem tancar un assumpte o I no en volem parlar més! Passem a un altre tema. Diem:
· I santes pasqües


Expressions al voltant de les manifestacions religioses que es realitzen duran la Setmana Santa.
Per últim parlarem d’altres expressions que tenen a veure en les diferents manifestacions religioses que cada any l’Església Catòlica realitza per commemorar la Passió de Jesús.
Durant els dies centrals d'aquest període litúrgic (del Dijous Sant fins al Diumenge de Resurrecció) abans es convocava als feligresos a acudir als sants oficis a través de les matraques, donat que no es podien tocar les campanes, la qual cosa es convertia en ensordidor, molest i repetitiu.
Era tal el soroll i resultava tan desagradable que la matraca es va convertir en sinònim d'alguna cosa molesta i emprenyament, encunyant l'expressió:
· Donar la matraca (per referir-se a aquelles persones pesades i insistents en alguna cosa i que acaba cansant-nos i fins i tot traient-nos de les nostres caselles).
Era tal el passó que portaven aquests instruments que no debades sentim l’expressió:
· Estar fet una matraca (Estar molt deteriorat físicament).
I per suposat hi havia que anar a confessar-se
A partir del Dimecres de Centra i durant la Quaresma, sobretot els diumenges o per Sant Josep, era obligat fer el compliment pasqual, precepte religiós que manava als fidels anar a combregar i confessar-se una vegada, com a mínim, durant l'any. S'aprofitava el temps de Quaresma per acomplir aquest precepte, sobretot els homes. D'això se'n deia:
· Anar a fer creu.
· Anar de carxofa a carxofa (confessar-se una sola vegada a l'any: per la Quaresma, que és el temps de les carxofes).
Una tradició són les processons i d’elles també hem heretat expressions com:
· Semblar una processó (Expressió que usa la imatge de les processons que es fan per Setmana Santa per designar un lloc molt concorregut, amb molta gent)
· La Processó va per dins (Moltes són les ocasions en què una processó no s'ha pogut realitzar pels carrers de la població per inclemències meteorològiques, cosa que comprenia i omplia de tristesa a tots els membres de la confraria. Per tal motiu aquesta processó es va acabar donant voltes per l'interior o claustre dels convents i temples religiosos on es guardaven les imatges. Aquest acte, que solia ser de gran pena per als processionaris que participaven en l'acte i que portaven tot l'any esperant l’arribada d'aquell dia, és el que va donar origen a l'expressió "La processó va per dins" amb la qual s'indica aquest que a pesar d'estar passant per un mal moment el dissimula i no exterioritza el dolor).
· Endavant les atxes (s’utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats).
· Tonto de capirot (El capirot és el cap en forma de cucurucho invertit que porten sobre la cap els natzarens. Abans de ser usat pels penitents que van passar a les processons de Setmana Santa, el capirot l’ usava la Santa Inquisició per col·locar-lo (a manera d'escarni públic) a la capçalera a tot aquell que acusava d'algun delicte, pecat o heretgia. Això va provocar que el populacho faci burla del rei, anomenant-lo entre altres coses 'tonto'.

dimecres, 9 de gener de 2019

EL REBOST DE LA VALL (Programa 3_3ª Temporada 2019

EL CAFÈ DE PIPA
El rebost de La Vall
PROGRAMA 3_3ª Temporada
(09/01/2019)
GENER I EL REFRANYER

Gener és el primer mes de l'any amb 31 dies.
Inexistent en l'antic calendari romà, que començava pel març fou afegit en el calendari lunisolar de Numa Pompila i el col·loca a l'inici de l'any. La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc. 
El seu nom deriva probablement de Janus (Januarius) divinitat a qui hom atribuïa dues cares, el mes de gener esguarda d'una banda a l'any nou i de l'altra cap a l'any finit.

Refranys
Començaré amb un molt aclaridor i evident.
· Si el gener no naixia, l'any no s'acabaria.
Climatologia:
· Mes de gener, mes geler:
· La setmana dels barbuts, diuen, és la més freda de l'any.
· Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
La saviesa popular ens diu que la setmana dels barbuts és la setmana més freda de l'any. El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d'aquesta setmana: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15, i sant Antoni Abat, el dia 17.
També se sol allargar fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.
Calendari agrícola i ramader
Camp i conreus:
El llaurador ha d'ocupar-se de preparar les terres en les que s'hagi de plantar alfals, remolatza, blat de moro o algun altre conreu de primavera. Els trossos que restin inactius hauran de quedar llaurats. És temps de fangada i femada.
· Per bona fangada, la del gener.
· Si vols un bon femer, fes-lo pel gener.
Horta
· Sembra l'all per sant Sebastià i rabiarà com un ca.
· Si vols cebes de diner, sembra-les pel creixent de la lluna de gener.
· Per sant Sebastià, els favons a assecar.
Arbredes
· Pel gener poda l'ametller.
· Després de gener, poda l'arbre fruiter.
Vinya
· Si gela per sant Sebastià, el vi del cep se'n va.
· Si per sant Vicenç (22 gener) fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot, si plou al matí, la meitat de vi, si plou a la tarda, collita esguerrada.
Avicultura
· Pel gener, cada gallina al seu lloquer.
· Per sant Antón(17 gener), la bona gallina pon.
Bosc:
· Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster.
· Si bona casa et vols fer, talla la fusta pel gener.
Ramaderia
Per aquest temps, la neu fa que els ramats hagin d'estar encorralats havent de menjar pinsos i aliments ensitjats.
· Ventades del gener maten l'ovella i el pastor també.
· Pel gener, tremolant neix el corder.
· Pel gener, formatges a fer.
Pesca
Al gener hi ha poca activitat al mar.
· Pel gener, les xarxes al joquiner.
Calendari de festes:
· El gener festes té per triar, els Reis, sant Antoni i sant Sebastià
17.- Sant Antoni Abat
· Sant Antoni del Porquet de gener és el disset
· Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter
· Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer
· Per Sant Antoni cargols amb allioli
20.- Sant Sebastià
· Per Sant Sebastià, s’allarga el dia un pas de milà
· Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va 
· Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, fa més fred que entre tot l'any fa

Hem anomenat a Sant Antoni i ja ho tenim a prop, per tant parlem d’aquesta celebració; però no ho faré per rememorar com es celebra ja que ja ho vàrem fer l’any passat i a més a més aquesta casa ja farà bon compte de la seva programació.
Avui ho tractaré des de una altra vessant.
LA FESTIVITAT DE SANT ANTONI
Els vallers tenim fama de que som els mes festers del món per la quantitat de festes que tenim al llarg de l’any.
Davant d’aquesta realitat vull fer la següent reflexió.
En aquest programa tractem sempre de donar a conèixer aquelles coses que són patrimoni del nostre poble.
Doncs bé, les festes formen part del patrimoni cultural, dins del que es coneix com a patrimoni etnològic, i per això integren béns de diversa mena que abasten des dels actes rituals fins a objectes concrets.
Però la festa comporta la participació de tots els agents socials d’un poble. I la casuística de La Vall és de moltes festes; però disseminades per barris i carrers que limiten la participació bàsicament als veïns i veïnes d’eixe entorn i són pocs els que hi participen de la resta de la localitat.
De totes les nostres festes i si excloem a les dues patronals la de Sant Antoni és l’única que estableix la connexió entre festa i patrimoni en el sentit que aconsegueix la participació de tots els veïns i veïnes del nostre poble.
La primera funció de la festa és la d'integració social, la de reafirmació de l'esperit comunitari per sobre de les evidents diferències i desigualtats socials. Sant Antoni Abat encarna i simbolitza al conjunt del poble: tots els vallers s'identifiquen al seu través.
I açò té una explicació ben clara, és una festa que té una tradició que es remunta a molts anys enrere. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives.
Com sant protector dels animals, Sant Antoni Abad ha estat venerat històricament pels llauradors i per tot aquell que tractava amb bestiar o el necessitava per al seu treball.
I La Vall com a poble eminentment agrícola y rural ha tingut en aquest Sant una gran devoció que any rere any s’ha preocupat per festejar la seva advocació i fins i tot construint una ermita a finals del S.XVII.
Des d’aleshores amb major o menor intensitat es manté fins els nostres dies.
De fet, al principi del procés modernitzador i urbanitzador la festa va experimentar un gran retrocés, i en La Vall va estar a punt de desaparèixer, però, gràcies a la iniciativa dels clavaris, ha recobrat una important vigència, però amb transformacions rellevants:
      * Així, si tradicionalment sant Antoni era el patró dels animals de tir i de labor en el camp, ara el patronatge s'ha traslladat també a les mascotes urbanes (gossos, gats, tortugues, ocells de tota mena, hàmsters), que les famílies porten a beneir. Però sense deixar de costat les cavalleries, ara majoritàriament de munta, gràcies a la col·laboració de la Societat de Carreters que a més a més ha introduït l’altre símbol lligat a Sant Antoni, el del foc, amb la tala d’un pi, el seu trasllat fins a la plaça de l’Assumpció i la posterior cremada.
      * Però l’acte més rellevant és la Romeria a l’ermita a l’endemà.
      *Un altre element destacable ha estat el trasllat de les dates de celebració (generalment als caps de setmana pròxims al dia de la celebració litúrgica) per adaptar-se als ritmes laborals de la societat moderna. Tot i que al carrer de l’Assumpció es mante la celebració el mateix dia 17.
Recordem aquella celebració de Sant Antoni al carrer l’Assumpció
Durant molts anys, les festes que avuí es celebren al mes de maig al carrer l’Assumpció i voltants, tenien lloc durant el mes de gener i al voltant del origen del sant, la d’enaltir els animals. Cada any eixien tres clavaris i es feia un cercavila encapçalats pels tres clavaris a cavall d’unes haques engalanades. El clavari major anava al mig portant el guió i els altres dos als dos costats portaven les cintes que eixien del guió. Tot el veïnat hi participava desfilant amb les seves cavalleries, carros i tota classe d’animals de companyia.
La constància d'aquesta festivitat la tenim en la imatge que es troba a la façana d'una casa del carrer l'Assumpció.
Quan va decaure, es continua mantenint la tradició per iniciativa d’alguns veïns al front dels qual estava Colom que s’encarregaven de fer la festa. Els veïns i veïnes s’abastien dels rotllos que per a l’ocasió elaboraven els molts forns que aleshores hi havia per la zona.
Aquest rotllos, segons m’han contat, en feien de dues maneres, uns de pasta de rosquilleta que són durs i els més tradicionals i altres de pa de llet que deien, més mollets. Tots els forns de la contornà, el Pelaet, La Morra, Paco el forn, Els de Tales, Granell... es coordinaven per veure qui feia cadascú.
El dia 17 tots acudien a la missa matinal que es celebrava a la Parròquia de l’Assumpció per a la benedicció dels presents. La gent en un principi portava els rotllos en paneres, cistelles. Aquestes cistelles s’amanien amb uns rotllos per als xiquets i xiquetes, rosegons de pa dur, panís, segó pels animals de casa.
A les 9:30, el tio Colom ja anunciava amb coets el moment per anar a missa. Com anècdota comentar, que amb el pas del temps i amb l’aparició de les bosses de plàstic, aquestes van anar substituint a les paneres i era tots un esclafit sonor quan s’acostava el moment de la benedicció i tots començaven a treure les bosses, la qual cosa a qui més li molestava i li cremava era a mossèn Toni, els que l’haveu conegut ja sabeu el caràcter que tenia. En acabar llençaven una gran traca. 
Avui en dia l’únic que queda d’allò és la celebració de la Santa Missa i la benedicció dels rotllos.
Anàlisi de la imatge de Sant Antoni
El primer que ens crida l’atenció és la figura del sant
Sant Antoni es representa com un ancià, ja que va viure 105 anys. Porta llarga barba (ja se sap la dita: "si surt amb barba, Sant Anton i si no, la Puríssima Concepció"), amb la vestimentaHàbit talar, fosc o negre, mantell i caputxó del mateix color.
Després observem el seus
Atributs:
      * Llibre obert: Símbol de Saviesa.
     * Bàcul abacial, de vegades substituït per un bastó acabat en forma de crossa o una Tau: Indica la seva condició d'abat, símbol de peregrinació.
      * Creu Tau: Sempre acompanyava Sant Antoni. Aquest emblema estava inspirat en els malalts del "Foc de Sant Antón", i simbolitzava la crossa d'un esguerrat.
      * Porc: Símbol del dimoni, en la seva iconografia representa el mal. Animal relacionat en l'Edat Mitjana amb l'impur, la brutícia, el pecat, la gola. Segons la llegenda, quan es trobava al desert, va ajudar a una javelina a curar els ulls dels seus jabatets cecs, i un cop curats, la javelina va romandre al seu costat protegint de les feristeles. El senglar és un animal que viu amagats en els boscos, reclòs com un ermità, d'aquí la utilització d'aquest animal per representar a l'ermità.
      * El foc: A manera de flama a terra o sobre el llibre. Ve a representar l'anomenat "Foc de Sant Antón". També coneguda com culebrilla o foc sagrat. Es tractava d'una malaltia produïda per la ingestió de cereals (PA DE SÈGOL) contaminats per un fong.
      * La campaneta: Pot aparèixer en diferents llocs, ja sigui en el bastó, penjada del coll del porc o a la mà. Generalment utilitzada per espantar els mals esperits, a la mà de Sant Antoni espantava els esperits que el temptaven.
Però la majoria de les vegades es representa habitualment amb el porc amb la campaneta lligada al coll. Aquesta campaneta fa referència als porquets que criava els antonians per a sosteniment dels seus hospitals.
A vegades el sant també porta una campana a la mà, com els demanadors que demanaven per als hospitals de Sant Antón.
       * El corb: Símbol de la solitud
En el taulellet que es troba a la façana de l’ermita de Sant Antoni de La Vall d'Uixó s’observa la següet iconografia:
Imatge: Sant Antoni amb la vestimenta de l’hàbit i mantell de color marró i el caputxó baixat apoyat amb la creu Tau on penja la campaneta i rodejat d’animals (pollastre, cavall, porc, vaca, gos i aus volant) en un paisatge de camp.
Tècnica: Rajola pla pintat (15 taulellets)
Inscripció: ERMITA DE SAN ANTONIO, RESTAURADA EL 17-1-72

Les tradicions
·        Benedicció dels animals
Un dels rituals més relacionats amb la festivitat és la benedicció dels animals, que té a veure amb alguns rituals precristians, ja que en les cultures arcaiques era el moment de la renovació de l'any, el més propici per a realitzar rituals de purificació de persones, animals i camps.

En les societats rurals, fins fa poques dècades, cavalls, ases i muls constituïen la força motriu que feia funcionar el món i els ramats garantien la subsistència de les famílies. Els rituals destinats a protegir-los de les malalties han estat sempre confiats a Sant Antoni Abat, patró dels porquets i per extensió, dels altres animals domèstics.

El dia de sant Antón, tots acudien a missa amb els seus bestiars, i al final de la funció religiosa, els animals eren beneïts.

·        Els rotllos
Té el seu origen en els panets d'ordi, sègol o blat que es coneixien com panets de Sant Antoni, i al nostre poble rotllos de Sant Antonia amb el fi de que aquests pans beneïts protegissin als que els ingerien.
FELIÇ DIA DE SANT ANTONI!
Per acabar una informació estadística de l'any 1960 sobre l'antiga ràdio de La Vall d'Uixó.