diumenge, 8 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL


ESGARGAMELLAR-SE
És el que molts coneixem com desganyitar-se.
Fatigar-se la gola cridant. Cridar excessivament. Fer-se malbé, la gola a força de cridar.
- M’he esgargamellat de cridar-te i no m’has respost.
Esgargamellar-se ve de gargamella, que és l’altra manera que tenim de referir-nos a la gola, exactament l'espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.
- Té un os entravessat a la gargamella.
També esgargamellem quan ens escanyem amb un gargall.
També solem dir algunes expressions quan cridem massa fort:
· Perdre el bel (Escanyar-se de tant de cridar).
- Estaven discutint i, de tant cridar, ha perdut el bel.
· Prendre el cel amb les dents (Irritar-se molt, fer grans crits d’indignació).
- Quan li van dir que ja havia fet tard, prenia el cel amb les dents; mai no l’havíem vist tan irritat.
· Posar-se com un gall de panses.
· Cridar com un boig. (Alçar la veu)
· Tenir trencat el tel de la llengua.
· Enfosquir-se-li la veu.
· A plens pulmons (Cridar molt i escandalosament)
· Aixecar el gallet (Cridar massa en una discussió)
· Alçar el Cristo (Cridar molt, amb indignació)
· Arrancar els ais (Cridar molt, escandalosament)
· Baladrejar (Cridar esvalotant)
· Baladrejar més que la mar de llevant (Cridar molt)
· Clavar crits (Cridar molt)
· Cridar com un descosit (Fer grans crits, sia plorant, sia per altra causa)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada