diumenge, 25 d’octubre de 2020

LA PARLA DE LA VALL

DULA.
Aquesta paraula no és exclusiva de La Vall; però l’anomene pel fet que forma part de la toponímia dels nostres carrers. 
La dula és el ramat format per caps de bestiar propietat de diversos veïns portat a la pastura, sota la vigilància d'un home llogat que s'anomena duler 
La dula va ser una institució molt significativa en molts pobles de la nostra geografia fins als anys cinquanta del passat segle. 
Al matí el duler recollia el bestiar dels veïns, generalment de llet, per menar-lo als pasturatges i tornar-lo al capvespre. 
Gairebé totes les famílies del poble tenien una o més cabres, per poder tenir a casa llet cada dia. Entre una i tres eren les cabres que s'havien a cada casa. 
Perquè poguessin sortir al camp a pasturar, s'organitzava aquest treball per mitjà de "La Dula". Donant-li una zona de pasturatge molt propera al poble. Es buscava i contractava un pastor perquè fes aquest treball, se li pagava una quantitat mensual per cada cabra, i tenia l'obligació de treure-les tots els dies per la devesa del poble. Els propietaris havien de portar els animals cada matí a un punt de trobada. i li pagaven els diners estipulat mensualment per cada animal. 
La tornada, al final de la tarda, el bestiar arribava al poble, i les cabres, es recollien o marxaven soles cadascuna a casa seva. Fins al dia següent. 
De vegades, els animals parien a la muntanya i els dulers sabien com ajudar-los perquè no es perdessin les cries. Després, prenien entre els seus braços o espatlles a xais i cabrits, portant-los a les cases dels seus amos, a qui els lliurava 
A La Vall d'Uixó existeix el carrer de la Dula en referència al lloc on es produïa l'entrega i recollida del bestiar. Es la travessia que va des de la plaça dels Desemparats, racó carrer Benizahat, fins al carrer Garcia Esbrí (carrer Nou)




Cap comentari:

Publica un comentari