dilluns, 26 de novembre del 2018

ELS CÒMICS DE LA MEVA INFANTESA

Els còmics
LES GRANS REVISTES INFANTILS I JUVENILS DE LA POSGERRA
1.940 / 1960
Els herois
  * En 1940 apareix ROBERTO ALCAZAR I PEDRIN, un còmic d’escassa qualitat que divulga les costums de l’Espanya de la postguerra; però que a la fi seria la col·lecció més llarga d’aventures publicada al país.
Roberto Alcázar és un periodista i intrèpid aventurer que viatja a l'Argentina en un transatlàntic, per cobrar una herència. Durant el trajecte descobreix un polissó: Pedrín, un jove xiquet al que adopta com a ajudant. Uns anys més tard, Roberto passa a treballar com a agent de la Interpol i les seves aventures adquireixen un caràcter cosmopolita en ser narrades des dels països més remots del món.
Pedrín és un jove de 12 anys, golfillo i mal educat que Roberto Alcázar descobreix de polissó en un vaixell amb destinació a l'Argentina. Des de llavors es converteix en el seu ajudant i company en totes les seves aventures. L'expressió preferida de Pedrín era: "Atia!".
·        En 1944 ix EL GUERRERO DEL ANTIFAZ, típic personatge de capa i espasa. És un personatge tràgic, víctima de maldats i enveges, sofrint en la seva carn les ferides dels combats i les penalitats, sentint en la seva ànima els menyspreus, l'amor impossible, el desterrament, havent de patir l'anonimat i l'odi tant de moros com de cristians.
Anna Maria, és el veritable amor del Guerrero i va representar a la clàssica heroïna, pura, religiosa, fràgil, submisa, convencional, però bella fins fora mida. Ana Maria és la representació de la dona fidel, de l'ideal cristià i tradicional.
Ali Khan, és el musulmà que rapta la mare del Guerrer, inculca en el Guerrer l'odi als cristians i fa que lluiti contra ells.
Zoraida, és la bella mora, favorita d'Alí Khan i enamorada del Guerrero. És una destra espadachina. És una dona emancipada, de caràcter, propietària de la seva persona i del seu destí, sabent el que vol i lluitant per això amb tota la seva ànima.
Fernando, imatge del fidel amic, fidel escuder. Company constant del Guerrero, va ser símbol d'amistat i lleialtat.
Don Luis, Comte de los Picos, és un Lanzarote, enamorat d'Ana Maria, però admirador i amic íntim del Guerrero, amb qui compartirà la major part de les seves aventures.
Els germans Kir, figuren entre els personatges més apreciats de la sèrie. Els tres embogeixen d'amor, després de la mort de la bella Aixa, ja que estaven enamorats d'ella.
La Mujer Pirata, va ser una dona de caràcter, valent, capitana de pirates, i molt bella. Enamorada del Guerrer, com totes, encara que oposada a ell.
El Pirata Negre, va ser un dels més atractius personatges de la sèrie. Enterament vestit de negre, és la personificació de l'anarquisme.
·        DIEGO VALOR en 1954 és el còmic de ciència ficció a l’espanyola. Diego Valor era un espanyol nascut a l'any 2000, heroi admirat per tota la humanitat, emprèn viatge a Venus. Entre els membres de la tripulació hi ha una dona, Beatriz Fontana, i tot i que, com era d'esperar, la seva relació amb el protagonista acaba en idil·li amorós

- "DIEGO VALOR" Va començar l'emissió del serial a Ràdio Madrid, a finals de 1953 dedicat a l'audiència infantil que va anar augmentant gradualment fins a convertir els seus personatges en veritables herois exemplars en la nostra infància.
·        En 1956 s’edita  EL CAPITAN TRUENO, aventurer defensor dels poblets oprimits i castigador de tirans. L’acompanyen el forçut Goliach (L'escuder fidel de Tro. És un golafre que no pot passar més d'una hora sense menjar. És conegut pels seus contrincants com el Trencanous, ja que si hi ha alguna cosa que li agradi més que un bon àpat és una bona bronca.), l’intrepid Crispín (Àgil i valent, és el més jove dels protagonistes i juga el paper de l'aprenent. És un xaval inquiet i un don juan en potència amb creixent protagonisme) i la seva companya Sigrid (Tot cavaller ha de tenir una dama. Sigrid és una dona de caràcter, destra amb l'espasa i capaç d'embarcar-se al costat dels seus companys en les més diverses aventures i en més d'una ocasió els ha salvat la vida a aquests, cosa que era inconcebible en els anys en què va néixer el Trueno.).
·        EL JABATO en 1958 segueix amb un personatge de les mateixes característiques que El Capitan Trueno. El Jabato és un camperol ibèric que, esclavitzat per Roma i convertit en gladiador, aconsegueix escapar i es dedica a recórrer el món com un justicier errant, acompanyat del seu amic Taurus. Taurus, és un iber com Jabato, és un tipus gegant i golafre, que ajudarà a combatre Jabato contra els emperadors romans. Fideo, un poeta grec que contínuament martiritza Taurus amb el seu estrofes de 400, 500, 600 o 1000 versos, amb les que narra les victòries dels seus amics. Sempre acompanyat de la seva estimada lira (de la qual ha intentat desfer Taurus més d'una vegada) lluita donant cops musicals als seus enemics. Claudia, una noia romana de bona família que havia abraçat el cristianisme. Claudia va trencar motlles, ja que mai es va casar amb Jabato, lluitava contra enemics (més d'una vegada ha salvat la vida dels seus companys), etc. Durant bastants aventures els nostres amics seran acompanyats per un nen anomenat Shing-Li i el seu tigre, o per un mico anomenat Bongo.
·        En 1948, Boixar crea HAZAÑAS BÉLICAS, que té com a fons la guerra.
Hazañas Bélicas és bàsicament una sèrie dedicada a la II Guerra Mundial, encara que molts dels seus episodis fan referència a esdeveniments contemporanis de la publicació, especialment a la guerra de Corea i al conflicte d'Indoxina, i fins i tot a la revolta d'Hongria i a la tensió en Orient Mitjà.
         
EL COMIC PER A XIQUES. 1940 /1970.
·        Destaca als inicis en 1941 la publicació de MIS CHICAS. -Incluía Seccions variades: Cinema, literatura, moral, Carta de la Tia Catalina (dedicada al contacte amb les lectores), a més de novel·les de Marisa Villardefrancos i historietes. -ideològicament, Les seccions didàctiques fugien de qualsevol al·lusió política, centrant-se en la pedagogia dels valors femenins tradicionals: Bellesa, caritat, cuina, maternitat.
·        Però la més popular va ser AZUCENA, 1946. Són narracions de contes i relats de fades, princeses, reines i mags, i historietes de tall romàntic..
·        Li segueix en 1949 FLORITA, la revista estrela entre els adolescents. Estava animada per l’esperit de la nova classe mitjana espanyola, que aspirava a progressar econòmica i socialmente. També representava el pas des del còmic de fades a les nova historieta romàntica. -va marcar un lleu avanç en el tractament de la dona, encara que seguia fidel al paper secundari de la dona del Franquisme.
·        Després van eixint altres com: MARILÓ (va ser una revista femenina publicada a València entre 1950 i 1959 per Editorial Valenciana. Estava en la linia de Florita però dedicat a les classes mitges-baixes), Lupita, 1950, Estrellita, 1950, Alicia 1955, Graciela, 1956, Sissi 1958, Marta, 1958, Lily 1959, Claro de Luna 1959, Mary Noticias 1960 i Lilián Azafata del aire 1960, Blanca, 1961
  
LES REVISTES D’AVENTURES.1938 / 1960
·        En 1938 es publica CHICOS. Es va plantejar de cara al lector amb una intenció popular, havent de ser per al xiquet el còmic, llibre, conseller i amic, d'acord amb la norma que Consuelo Gil (la seva directora).
·        En 1939 ix CUTO. Cuto és un xiquet espanyol, tot i que viu a San Francisco. Treballa com a periodista, el que el porta a enredar-se en nombroses intrigues policíaques o d'espionatge internacional. Les seves aventures transcorren en llocs exòtics, i amb prou feines, no hi ha en la seva sèrie una altra connexió amb Espanya que la nacionalitat del personatge.
·        En 1943,el còmic d’aquest estil que més eixit agafa,es el EL COYOTE. Revista d'historietes d'aventures, principalment de l'Oest, nascuda a la calor de l'èxit de les novel·les protagonitzades pel personatge emmascarat creat per José Mallorquí. Ocult darrere d'un antifaç, sota un barret charro i fent gala de la seva habilitat amb les pistoles, és una encarnació de la justícia.
·        en 1949, apareix EL CAMPEÓN, de temàtica esportiva.
LES GRANS REVISTES D’HUMOR 1940 / 1970.
En 1940 es torna a publicar el TBO, (va aparèixer l’any 1917 i va aconsegueix un exit important. TBO ha estat la que ha donat el malnom genèric de “teebeo” als còmics en general) 
Ho fa amb la aparició de personatges com:
·        La familia Ulises (Aquesta família, composta per don Ulisses Higueruelo, modèlic apoderat d'empresa, la capritxosa dona Sra Sinforosa i la seva mare, l'àvia Filomena, a més de la filla sempre casadora Lolín, que espera sempre un nuvi amb diners per fer un casament de conveniència amb Don Paco, un home solter que és molt més gran que ella. Els xiquets van ser tres al principi, després es van quedar en dos, el xiquet  Policarpito i la xiqueta Merceditas.)
·        Eustaqui  Morcillón i Babalí (representava les peripècies d'un explorador blanc i la seva guia de color, que es dedicaven a capturar animals salvatges amb els més variats mètodes.
·        Josechu el vasco (El seu protagonista, Josechu, mostra una iconografia arquetípica d'acord a la seva doble condició de forçut (avantbraços i coll enormes, mentó prominent)  i de basc (roba blanca, boina i faixa vermella) i sempre prest a ajudar els altres amb la seva fora sobrehumana).
·        Melitón Pérez (historietes d’un despistat)
·        Els grans invents del TBO. S'hi descrivien detalladament invents estrafolaris, de vegades summament complexos, amb una finalitat banal.
En 1941 ix POCHOLO
En 1942, LA RISA
En 1945 ix JAIMITO, seguidor del TBO- La colla de Jaimito i companyia, dedicada als jocs típics de la seva edat, es compon de:
El mateix Jaimito, capitost de la mateixa; Tejeringo, espigat i calb, Boleta, gros i golafre, i, en menor mesura, Rosquilleta, la xiqueta. Don Camorra, un adult de barba espessa, dotat d'un rapè que li atorga poders màgics, sempre està ideant plans per fer mal a la colla o arruïnar els seus jocs.
En 1947  PULGARCITO canvia de política i enceta un aire nou. Pulgarcito era el menut de 6 germans, que sempre al costat del seu gat Medianoche, corrien mil aventures per diferents llocs.
Amb personatges tan populars com:
·        Carpanta (Calmar la fam és l'únic objectiu de Carpanta en totes les seves historietes, i la seva obstinació resulta constantment frustrat. Carpanta és un home baixet, d'edat indefinida; a la cara destaquen el nas prominent i una barba que recorda una mica a la de Cantinflas).
·        El repórter Tribulete (La historieta tracta de forma satírica l'ambient a la redacció d'un diari imaginari. Tribulete és un personatge de petita alçada, de llarg serrell dibuixat amb uns simples traços, de rostre afable i somrient, i amb un llarg nas apuntada cap amunt).
·        Don Pio (El personatge encarna les misèries i les frustracions de la classe mitjana urbana de la postguerra espanyola. Totes les seves històries acaben frustrant cruelment les seves esperances de millorar. Don Pío és de curta alçada, calb, i porta un petit bigotet. Vesteix amb correcció. És característic el seu barret bombin. Donya Benita és una dona entrada en quilos, morena (rossa a partir dels anys 50). Altres personatges de la sèrie són: Luisito, nebot de Don Pío, i donya Vinagreta i donya Culebrina, veïnes de la parella, el cap de l'oficina on treballa D. Pío i els companys "tiralevitas" de l'oficina).
·        Carioco (és un boig amb residència habitual al manicomi, del que s'escapa freqüentment per córrer estrafolàries aventures. En la seva aparença física destaca sobretot la seva mata de pèl, amb una obstinada tendència a estarrufar. Sol vestir vestit i corbata).
 ·   Hermanas, Gilda, (Hermenegilda i Leovigilda representen la frustració i repressió sexual de postguerra, a més de constituir una crítica mordaç de les relacions familiares. La seva convivència és una contínua font de conflictes en què abunden les agressions físiques.
Hermenegilda i Leovigilda són oposades entre si, com demostra la seva pròpia caracterització física: Herme és morena, pleneta, amb els cabells recollits en un característic monyo; Leo és alta i prima, de cabells rossos. Totes dues són poc agraciades. Hermenegilda és innocent i ximpleta, i persegueix incansablement un marit, mentre que Leovigilda, més madura, escèptica i amb un caràcter agre, intenta frustrar sempre a la seva germana petita.
·        Zipi i Xape, (Aquest parell de bessons, que es distingeixen entre si per ser un moreno (Zape) i un altre ros (Zipi), es caracteritzaven principalment per les endimoniades entremaliadures en què incorrien a la menor ocasió. Un altre tret a destacar és que tots dos són molt fanàtics del futbol, esport que practiquen constantment, Zipi és del Reial Madrid i Zape del FC Barcelona. Junt a ells apareixen un munt de personatges de l’entorn de la família, l’escola, els seus enemics i altres).
·        Doña Urraca (Donya Urraca és una harpia, una bruixa arrencada dels contes de fades, traslladada als temps de la perllongada postguerra espanyola, dona d'edat incerta, el seu creador es va ocupar de fer-la realment repugnant: perennement vestida de negre fins als peus, mitges a ratlles , en el rostre destaca el seu llarg nas ganxut. Porta ulleres rodones i escassos cabells recollits en un monyo i un sempitern paraigua que mai utilitza per protegir-se de la pluja i sí com a arma ofensiva per estomacar a altres personatges. Es dedicava habitualment a irritar a la gent, a sembrar jull per activar els mals instints per abusar dels més febles, innocents o personatges despistats. El seu únic propòsit és fer el mal
·        Mortadelo i Filemon (Filemón és el cap d'una agència de detectius i té a Mortadelo com a empleat i únic ajudant. Filemón tenia nas aguilenc, vestia jaqueta i barret de pelfa i fumava en pipa i barret a quadres característic de la majoria de les il·lustracions d'Holmes. Mortadelo, per la seva banda, a més de les habituals ulleres i levita negres, portava barret fort i paraigües del mateix color. Sempre se'ls assignen les missions més perilloses, pel que intenten evadir-se de les formes més singulars, encara que sempre són atrapats per altres agents. Mortadelo sempre sol ficar la pota i per culpa seva Filemón es porta tots els cops).
·        El doctor Cataplasma (Els protagonistes de la sèrie són el doctor Cataplasma i la seva criada Panchita. El doctor Cataplasma és baixet, de cabell llarg i blanc, que sempre porta cobert amb una enorme barret de copa, amb un gran nas i una barba blanca que li arriba gairebé fins a terra. Panchita és una alta i gruixuda dona de raça negra, que es cobreix el cap amb un mocador i porta sovint davantal. El doctor Cataplasma, com és evident, es dedica a la medicina, però també a l'experimentació amb tot tipus de sucs. Sol tenir problemes econòmics, de manera que eludeix hàbilment les peticions d'augment de sou que constantment li fa Panchita. Panchita, encara que nominalment és la seva criada, és la que porta les regnes de la casa. Les historietes solen desenvolupar-se en l'àmbit domèstic.
Un personatge secundari de certa rellevància és la senyora Milionetis, acabalada dama de la qual Cataplasma espera rebre ajuda econòmica, per la que es plega a tots els seus capricis.
En 1948. NICOLÁS
En 1950, TRAMPOLÍN
En 1951, DDT
En 1953, YUMBO
En 1955, PUMBY (Valencià) Pumby és un gat negre amb musell blanc de grans ulls i orelles punxegudes. De vestimenta llueix un gran cascavell i pantalons curts, normalment vermells, que recorden al Mickey dels primers temps. Els seus companys d'aventures són Blanqueta, una gateta blanca, i el professor Chivete. Quan beu suc de taronja es converteix en Superpumby, amb grans poders.
En 1956, TIOVIVO I PASEO INFANTIL
En 1958, CAN CAN
En 1959, VEN Y VEN
En 1960, CAMPEÓN




Els supervivents
D’aquestos personatges alguns adquiriren gran importància i crearen còmic propis. El més significatiu es Mortadelo y Filemon del dibuixant Francisco Ibáñez; Zipi y Zape de José Escobar.

diumenge, 25 de novembre del 2018

TRADICIÓ MUSICAL DE LA VALL D'UIXÓ

LA MÚSICA DE BANDES A LA VALL D’UIXÓ
La Vall d’Uixó, poble de ciutadans treballadors, i alegres, amics de festes i diversions, té la seva  característica especial en la noble i gran afició per la bona música, qualitat aquesta que podríem dir, innata en tot valler i vallera. Quin és el poble apart d’aquest, en la que la majoria dels veïns saben tocar algun instrument? Qui sinó aquest té millor predisposició i oït per a la música i el cant. Quin poble pot vanagloriar-se com La Vall d’Uixó de tenir l'enginy i soltesa suficient per a sense grans estudis obrar les meravelles en aquest art que el nostre poble ha obrat.
Difícilment trobarem altre poble tan agraciat, com ho podem demostrar remuntant-nos a temps de finals del S. XIX per veure com milers de fills del nostre poble amb entusiasme i tenacitat han portat el nombre de La Vall d’Uixó a ser conegut i admirat per tota Espanya. Un exemple d’aquesta afició musical ho podem trobar a través de les bandes musicals, orquestres i cors que han existit i segueixen existint i dels que farem un repàs.
Com sabem de la seva història, antigament  La Vall d’Uixó estava constituïda per varis poblats que es van agrupar en dos feligresies des de l’any 1902 en que Clement VIII fundà les parròquies de l’Assumpció i del Sant Àngel. Ambdues estaven regides per un mateix Ajuntament, ubicat aleshores en la nomenada Plaza de La Fuente, avui plaça dels Xorros; però que no obstant cada parròquia posseïa  qualitat i característiques diferents, Diríem que tenien vida pròpia i independent. Per això alhora d’estudiar l’activitat musical des dels inicis ho farem per separat.

La informació que vaig a compartir amb tots els oients l’he replegat de les consultes a diferents fonts documentals com:
·        La Revista Escuela de Aprendices Segarra
·        Publicació “Àlbum de família cinquanta anys de la Schola Cantorum de La Vall d’Uixó”
·        Bibliografia de les tres entitats musicals de La Vall d’Uixó L’Union Musical Valldeuxense, Centre Instructiu d’Art i Cultura (La CIAC) i l’Ateneu Musical Schola Cantorum.


BANDES DE MÚSICA
Parròquia l’Assumpció
A mitjans del S. XIX, per l’any 1866, havia en la parròquia de l’Assumpció, dos bandes de música:
·        Una dirigida pel Sr. Vicente Salvador.
·        I l’altra dirigida pel Sr. Vicente Tomás Abad. Aquesta última banda i amb el fi d’unir els dos pobles en que estava dividit antigament, es modificà i per l’any 1890 reaparegué amb el nom de BANDA MUNICIPAL CENTRO VALLENSE o UNIÓN DEL CENTRO  al front de la qual estava el Sr. Abel Castelló Darós. Després el substituí Vicente Fenollosa Casanova a aquest el seguí  D. José Mª Adrián Porcar, organista de la parròquia de l’Assumpció
ü Aquesta banda participà en 1897 a la Primera Secció del Certamen de Castelló, obtenint el 2n. Premi.
ü I a l’any següent, el juliol de 1898, en la Tercera Secció del Certamen de València, obtenint el 1r. Accèssit.
·         i més tard pren la direcció D. Fulgencio Badal, pianista distingit, prenent aleshores la banda el nom de la LIRA VALLENSE o LIRA NOU CENTRE. El mestre Badal va dirigir la banda des de 1915 fins l’arribada de la II República (1931). Sota la seva direcció va guanyar dos premis:
o   Primer premi de la Segona Secció al Certamen de Castelló en juliol de 1926 (amb 35 músics). El segon premi fos per a l’Artística, també de La Vall.
o   Primer accèssit de la Segona Secció al Certamen de València a l’agost de 1928 (amb 40 músics)
o   A l’any següent, 1929,  la Lira tornà a participar al Certamen de València, en aquest cas va obtindre el Primer Accèssit (amb 40 músics); però dirigida per Alfredo Garcia Campos que deuria de substituir a última hora a Fulgencio Badal, ja que en la informació periodística prèvia al certamen anuncià com a director a Badal.
·        Molt prompte es desprèn de la Centro Vallense, una altra titulada FILARMONICA CENTRO VALLENSE, dirigida pel D. Joaquín Rambla Castelló (fill de la germana d’Abel Castelló Darós), perit agrònom i persona molt entusiasta de la música. Rambla fos el director des de l’inici,l’any 1891 fins a la seva mort, l’any 1942.  Sent director honorari de la mateixa el 12 de setembre de 1911, el mestre D. Francisco Peñarroja. Data aquesta en la que amb motiu de la seva exaltació al càrrec que desenvolupava de professor de Composició i Harmonia en el Conservatori de València, l’obsequià dita banda amb un cordialíssim homenatge que organitzà D. Eleuterio Pérez Solernou, gran amic de l’homenatjat i ànima de la Banda Filarmonica, on van participar totes les bandes del poble i es va estrenar l’himne a La Vall.  
Parròquia del Sant Àngel.
A la parròquia de l’Àngel també existia allà per l’any 1890 una banda:
·        L’Artística Musical organitzada i dirigida per D. José García. A qui el va succeir el seu fill José García.
PREMIS
o   En 1919 i 1922 obtingué el 2n. Premi de la 2ª secció en el certamen de Castelló. Dirigida per Manuel Garcia Segarra.
o   En 1925 dirigida per Vicente Salvador participà en la 2ª secció del certamen de València (amb 40 músics) sense premi.
o   En juliol de 1926 (amb 40 músics), dirigida per Vicente Salvador i obtenint el segon premi de la segona secció del certamen de Castelló, darrere de la Lira Nou Centre.
o   Aquest mateix any 1926 ho intentà novament al certamen de València participant en la 2ª Secció (amb 40 places) i obtenint el 1er. Accèssit. El seu director continuava sent Vicente Salvador.
o   Premi que repetí a l’agost de l’any següent en València.
o   Va tindre que esperar a l’any 1928 per obtindre un 1er. Premi, en aquest cas en la Primera Secció del certamen provincial de Castelló dirigida per Vicente Salvador. Desprès va anar a participar al certamen de València en la Primera Secció (amb 58 músics) i no va obtenir premi.
o   1929 repetí la participació al Certamen de Valencia (amb 55 places) i també sense premi. Situació que es torna a repetir l’any 1933, en aquest cas en la Segona Secció.
Aquesta banda donà origen l’any 1906 a una altra banda titulada del
·        Progreso dirigida per Vicente Ramón Castelló, Aquesta banda va tenir una efímera vida, doncs actuà durant uns quinze anys  i allà pel 1921 es va dissoldre.
o   En 1913 participà en el Certamen de Borriana (amb 38 músics) i aconseguint el quart premi.
o   En 1919 obtingué el 3er. Premi de la Segona Secció al certamen de Castelló.
L’Artística Musical, La Filarmonica Centro Vallense i la Lira Vallense perduraren fins a l’esclafit de la Guerra Civil, en que amb motiu de l’evacuació es van perdre moltíssims instruments que en acabar van ser difícils de recuperar.

Com vegem quasi sempre han hagut en La Vall d’Uixó  tres o quatre bandes de música reputades com a excel·lents, que han participat en nombrosos certàmens, sent la més llorejada La Filarmonica.  Repassarem la seva trajectòria de participació i guardons aconseguits:
o   El seu primer èxit començà l’any 1892, aconseguint el  Primer premi en Castelló i segon en València (amb 36 músics). Tots dos en Secció Única. Van acudir en instruments vells i sense saxofons. El Sr. Klein, crític musical de la “ Correspondència de València” i a propòsit de la seva actuació en el Certamen de València, escrigué: “La banda de Vall de Uxó, dotada de un instrumental incompleto (si no recuerdo mal, ni saxofones tiene) y bastante malo, hizo prodigios. Ejecutar la obra obligada (Poeta y Aldeano) y la obertura Banditeustreche de Suppé como ayer las ejecutó.  Lo que ha interpretado la banda de La Vall es cosa que no se comprende, sino se admite la constancia ilimitada, el entusiasmo encumbrado y el sentimiento artista tan natural en los valldeuxenses”.
o   En 1893 torna a participar en els dos Certàmens, obtenint el Primer Premi en Castelló; però quedant-se sense premi en el de València.
o   A l’any següent, el 1894, es va rescabalar del fracàs de l’any anterior i obtingué el 1er. Premi de la Secció Segona al Certamen de València.
o   En 1897, aconseguí el 1er. Premi de la Segona Secció del de Castelló.
o   En 1899, obtingué el 1er. Premi de la Tercera Secció del Certamen de Castelló.
o   En 1913 obtingué el Primer Premi en el Certamen de Borriana (Amb 40 músics). Premi que repetí l’any 1915.
o   En agost de 1914 participa al Certamen de València en la Primera Secció (amb 49 músics) tocant la peça obligada “El Carnaval Norvégien” de J.S. Svendsen. Se li va negar el premi perquè es va fer córrer el rumor de que en la Banda Filarmonica figuraven 15 músics aliens a l’entitat vallera.
o   A l’any següent, 1915, ho tornaren a intentar en València i en aquesta ocasió  acudiren en 55 músics, obtenint el 3er. Accèssit. De la Primera Secció. Premi que també repetí l’any següent, 1916.
o   El 1917, millora els anterior aconseguint el 3er. Premi  de la Primera Secció (amb 52 músics)
o   En canvi el 1918 sols va poder aconseguir un 2n. Accèssit.
o   El 1919 tornà a Castelló per obtindre un 4t. Premi de la Primera Secció. Resultat que millorà l’any 1922 en el que obtingué el 2n. Premi.
o   En 1923 participa en Tarragona en la Categoria Nacional en el que obtingué el 3er. Premi.
o   En 1925 tornà a València a la Primera Secció sense obtindre premi.
o   En 1926 aconseguí el 1er. Premi del Certamen de Castelló en la Primera Secció (amb 60 músics). També participà a València en la Primera Secció obtenint el 1er. Accèssit (amb 54 músics).
o   L’ any 1929 (amb 63 músics) també obtingué el Primer Premi en el Certamen celebrat a València  en la Primera Secció, davant de dues bandes de Cullera: Santa Cecilia i Ateneo Musical.
o   Ha recorregut fent concerts per molts pobles i ciutats com  Borriana, Tortosa, Castelló, València, Alacant, Elda, Novelda, Roquetes, Vinaroz, Massamagrell i inclòs en la pròpia Barcelona l’any 1929. Amb motiu de l’Exposició Internacional, en el que aconseguí el Primer Premi. Reberen 5.000 ptes en metàl·lic.
Executà primer l’Obertura de “Los Maestros Cantores”. A continuació interpretaren “Mendy Mendiyan” i “Les Danses Catalanes
o   Els anys 1930 i 1931 ho intenta en la Secció Especial del Certamen de València sense èxit ambdues ocasions.
Ha recorregut fent concerts per molts pobles i ciutats com  Borriana, Tortosa, Castelló, València, Alacant, Elda, Novelda, Roquetes, Vinaròs, Massamagrell i Barcelona

Desfetes les bandes musicals en 1937 i perduts la major part dels instruments, es va refer després d'un lapse de temps d’uns tres anys i amb components de les anteriors, una altra banda municipal:
·        La “Unión Musical de Educación y Descanso” (1941-1965). Dirigida pel Sr. Vicente Peirats i regida per una societat musical presidida pel Sr. José Borrás. Sense arribar a la categoria de les anteriors, actuà en el Certamen Provincial de Castelló l’any 1949, aconseguint el primer premi.
·        Posteriorment, els seus integrants s’incorporaren a la Banda Municipal de la Vall d’Uixó (1965-1972). 
·        El 17 de setembre de 1969 a partir de dos antigues bandes que es van dissoldre, la Unión Musical Vallduxense i la Municipal, passant molts dels seus membres a la nova banda i que el novembre de 1972 es constituí la “Banda Simfònica del Centre Instructiu d'Art i Cultura”.
Directors de la Banda Simfònica:
o   D. Vicente Peirats Montón - 1972-1973
o   D. Vicente Alonso Brull - 1973-1974
o   D. Jaime Rebollar Cueco - 1974-1993
o   D. José Vicente Ramón Segarra - 1994-2001
o   D. José Luis Civera Domínguez - 2002 - 2016
La "Banda Simfònica del CIAC" ha obtingut a llarg de la seua història nombroses distincions que acreditin el bon nivell de què gaudeixen. Han aconseguit diversos
o   1rs Premis a la 1ra Secció dels certàmens Provincials de Castelló,
o   el 1r Premi de la XII Certamen de la Comunitat Valenciana, (1990),
o   el 1r Premi al Certamen ciutat de Leganés (1995),
o   1r Premi al Certamen ciutat de Cullera (1998)
o   el 1r Premi al X Certamen Internacional de Bandes de Música vila d'Aranda celebrat a Aranda de Duero al 2009
o   1r Premi a la VI Certamen internacional Vila de Dosbarrios l'any 2013. a més a més, el MATEIX dia que participaven en aquest concurs l'obra "Pantocràtor" composada pel director de l'CIAC, José Luís Civera, guanyava també un certamen a Itàlia.
La "Banda del Centre Instructiu d'Art i Cultura de la Vall d'Uixó" està en possessió de la Medalla d'Or de la Diputació de Castelló. L'any 1994 la Generalitat Valenciana va atorgar la més alta Distinció per la tasca cultural, social i formativa que desenvolupa.



·        La Schola Cantorum va ser fundada el 19 de març de 1955.
o   En principi era un Cor masculí, integrat dins la parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció (participant durant els anys 1958 i 1959 al Certamen Regional de Valencia de Cors, obtenint el segon premi en les dos ocasions),
o   però no va tardar a aparèixer l’Orquestra per recolzar el cor
o   i immediatament després el Quadre Artístic, que es va especialitzar en la representació de sarsueles, sainets i, al Nadal, estampes bíbliques. 
Es distingeixen dos etapes:
ü La dirigida per D, Miguel Arnau fins la seva mort (1992). La primera sarsuela va ser La Alegria de la Huerta representades els dies 18 i 19 de març de 1956. A aquesta li seguiren una trentena com:
o   El cantar del arriero, El chalenco Blanco, Gigantes i cabezudos, Katiuska, La del soto del parral, La Dolorosa, La parranda, La Rosa del azafran, Los claveles, Los gavilanes, , Marina, Molinos de viento... Luisa Fernanda(l’última representació va ser el 30 d’abril de 1991 en el II Centenari de les Festes del Camanar)
ü Etapa actual recuperada l’any 1977 amb la sarsueles El chaleco blanco i La alegria de la huerta. A la que seguiren la recuperació d’algunes de l’etapa anterior i s’estrenaren de noves com:
o   Aires de mar y verbena, La chulapona, La corte del Faraon.

o   El 7 de maig de 1961 enceta una nova sessió, La Tuna
o   La banda. Va realitzar el seu primer concert el 24 de novembre de 1963 presentant-se com a Secció de vent.
Ha estat dirigida pels mestres següents:
o   Miguel Arnau (1955-1992),
o   Juan Andrés Abellán (1992),
o   Manuel Segarra (1992-1994),
o   Francesc Xavier Piquer (1994- 1995),
o   Llorenç Mendoza (1995-2000),
o   Víctor Alapont (2001-2004),
o   Lluís Sanjaime (2004-2014),
o   Pablo Marqués Mestre (2014-2016)
o   Actualment està en procés de selecció del nou director


Societat musical amb gran prestigi, guanyat durant els anys gràcies als alguns dels principals premis aconseguits:
§  Certamen Provincial de Castelló en la màxima secció. Aconseguint sempre primer premi i menció d’honor. Anys 1976, 1977, 1978, 1985, 1995, 2002, 2005, 2009, 2014)
§  Certamen de la Generalitat Valenciana (Primera Secció)
o   1985: primer premi
o   1995: tercer premi
o   2002: segon premi
o   2005: primer premi i menció d’honor
o   2009: primer premi i menció d’honor
o   2014: primer premi
§  Certamen Internacional de València
o   1965: primer premi de la Secció Segona i premi del Pasdoble per votació popular.
o   1966: primer premi de la Secció Primera.
o   1969: tercer premi de la Secció Especial.
o   1978: tercer premi de la Secció Especial.
o   1986: segon premi de la Secció Especial B
o   1997: primer premi de la Secció Primera
o   2004: primer premi de la Secció d’Honor
o   2006: tercer premi de la Secció d’Honor

§  Certamen Nacional de Campo de Criptana
o   1975: primer premi
o   1976: segon premi
o   1977: tercer premi
o   2006: primer premi
§  Certamen Nacional de Leganés
o   1995: tercer premi de la Secció Especial
§  Certamen Nacional de Bandes de Música de Múrcia.
o   1998: primer premi de la Secció Primera

·        La Unió Musical Vallduxense, més antiga que les dos anteriors, no està identificada amb el poble de Dalt o de Baix, de fet, formada en 1939 amb els músics que van pertànyer a les tres bandes existents a la Vall d'Uixó fins a 1936, sota la direcció de Leopoldo Palasí, gran músic i alumne avantatjat del mestre Francesc Vila.
L'any 1941, es va fer càrrec de la banda de la "Unió Musical Valldeuxense" Vicente Peirats Montón, enquadrant la mateixa en Educació i Descans.
A mitjans de l'any 1965, per mediació de les autoritats, va venir a fer-se càrrec com a director de la banda D. Salvador Seguí Pérez, formant escola oficial de solfeig i instruments.
A poc a poc la banda es va anar nodrint de joves valors fins arribar a les 55 places, constituint-se en banda municipal en 1966.
El 1972, després d'anul·lar la municipalitat de la mateixa, es va inscriure novament com a "Unió Musical Valldeuxense" d'Educació i Descans, aquest fet va venir acompanyat de l'escissió de part de la banda. Aquesta banda renovada va formar la seva Escola de Música a càrrec del mestre José Peñarroja Talamantes.
La banda de l'agrupació va continuar endavant sota la direcció de Vicente Peirats Montón, delegant al poc temps la direcció en Silvestre Esteve Roig.
El 1981, es va fer càrrec de la direcció de la banda Manuel Salvador Diago.
Des d'aquesta data la banda ha estat dirigida, entre d'altres:
o   D. Juan Andrés Abellán López
o   D. Francisco Cano Torres
o   i en l'actualitat el seu director és D. Àngel Martínez
L'any 2005 la banda es va traslladar al barri Carbonaire on va fundar l'Escola d'Educands d'aquest barri, en ella s'imparteix ensenyament musical tant a nivell de solfeig com instrumental.
Avui en dia l'escola compta amb prop de 80 alumnes i ha aconseguit integrar-se plenament al barri i formar musicalment als seus joves, preparant fins i tot per al seu accés al Conservatori Professional de Música.
GUARDONS I PREMIS
o   En 1941 obté el primer premi al Certamen de Castelló -secció primera-,
o   1983: Primer premi al Certamen Provincial secció tercera celebrat a Ribesalbes, patrocinat per l'Excma. Diputació de Castelló.
o   1984: Primer premi regional -secció tercera- celebrat a Santa Maria del Puig, València.
o   1988: Segon premi en el Certamen Provincial de la Diputació de Castelló -secció segona- celebrat a Benicarló.
o   1989: Segon premi en el Certamen Provincial -secció segona- celebrat al CEI de Xest (València).
o   1989: Primer premi al Certamen Provincial -secció segona- celebrat a Onda, Castelló.
o   Primer premi i menció d'honor en quarta secció al Certamen provincial de bandes de música celebrat a Castelló el 27 d'abril de 2013.
o   segon premi, al certamen de bandes de la Comunitat Valenciana celebrat a València el 20 octubre 2013 al Palau dels Arts Reina Sofia.


Fins aquí la trajectòria musical de les diferents bandes que formen la història musical de La vall

Però a més de la tradició bandística del nostre poble, la vida musical de La vall s’estén a altres camps, disposant d’un gran ventall d’agrupacions, entitats i aficionats. Les citarem.  

Altres entitats musicals
·        Joventuts Musicals
·        Orquestra Vivaldi
·        Rondalla Vallera
·        Banda de Tambors (Confraria Santa Faz)
·        Banda de Cornetas y Tambores
·        Grupo de Danzas "Arcude"
·        Coral Polifónica "Espadà"
·        Cors Parroquials
·        Aurorers
·        Un gran nombre de vocalistes lírics



·        A més a més de tots els grups musicals que han existit i continuen havent i que marquen la gran afició vallera per la música. Per anomenar alguns teníem a:
o   Adri y los Weels
o   Los Bob’s Tam’s
o   Los Cromptons
o   Los Diablos
o   Los Uxó
o   Los Kiobas
o   Joven Grupo
o   Los Libelulas
o   Los Mobracs
o   Resurrección
o   Satanas