MANERES DE DIR DE LA VALL D'UIXÓ

REFRANYS DE LA VALL D’UIXÓ
A "La Vall" mengen ceba i caguen all.
A "La Vall" toca't el pardal.
Benifairó baix la creu, La Vall en una costera, Fondeguilla en un barranc, Faura baix la garrofera
En Artana són sariers; en la Vall espardenyers; en Eslida, taponers, i en Tales, dolçainers
En la Vall són de carall
En la Vall, el que té un burret, va a cavall: i el qui en té i el ven, ell s’enten
En Onda la claven fonda, en Betxí fins al florí, en Tales fins a les gales, en La Vall pel tall, en Vila-real fins al final, i a Borriana, per on ens dona la gana. (Açò és el que es diu als pobles de la Plana)
Fondeguilla, en un barranc; La Vall en una costera; més val un tros de La Vall, que Fondeguilla sensera
Fondeguilla, en un barranc; La Vall, en una costera; Xilxes, baix el Cami Reial; Moncofa, la granotera
Per saber festegar ningú com els de la Vall, que es posen capa i sombrero i es muden de dalt a baix

MANERES DE DIR DEL MEU POBLE (La Vall d’Uixó)


A

A bon sant t'encomanes (Quan algú espera ajuda d’algú que no li la donarà)
A bona hora! (Massa tard, en moment inadequat)
A cada u lo d'ell, i a robar lo que se puga (Norma de conducta que es dóna humorísticament, per al·lusió a la gent que té pocs escrúpols d'apropiar-se les coses d'altri)
A cap preu (De cap manera)
A carn dura, dent aguda [o dentadura] ( Quan més difícils són les situacions hi ha que esforçar-se. No donar-se per vençut)
A carretades (En una gran abundància)
A cavall donat [o regalat] no li mires el dentat [o pèl] (Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes)
A empentes i rodolons ( Fas les coses corrent i de pressa sense posar-hi interès)
A espentes i redolons (Amb moltes dificultats)
A falta de pa bones són coques [{de dacsa] ( Quan falta alguna cosa, es valora el que el pot substituir)
A la marxeta (Poc a poc)
A la taula i al llit al primer crit (Vol dir que convé anar-hi tot seguit en cridar-nos a menjar o a dormir)
A la tercera va la vençuda [o la bona] (La constància i la perseverança acaben per veure's recompensades)
A mal temps bona cara ( Hi ha que saber portar els problemes de la vida)
A mitges ni en la dona (No s'ha de tindre res a mitges en ningú)
A on va la corda va el poal (Es diu quan dos van sempre junts)
A paraules de neci, orelles sordes ( No hi ha que fer cas del qui parla sense raó)
A prendre pel cul! (Expressió amb què s'envia, rebutja, algú, li desitja mal, etc.)
A qui no te feina, el dimoni li'n dona o li’n mana (Es diu de l’ociós que fa coses rares o roïns)
A [ cada ] dos per tres (Sovint, amb freqüència)
Abaixar el cap (Cedir a la voluntat o al parer d'un altre, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat)
Abocar tot el cabàs (Arriscar-se fins a l'extrem. Excedir-se)
Acabar com Camot (Acabar malament, eixir malparat)
Acabar com el rosari de l'aurora (Acabar malament, amb baralles, amb ruïnes, amb fracàs, etc.)
Acabar en aigua de figues (Acabar una cosa en no-res o en un resultat insignificant)
Afluixar [o amollar] la mosca (Pagar diners sense ganes de fer-ho)
Agafar el rave per les fulles (Agafar o entendre una cosa pel cantó maliciós)
Agafar el son [o la sonada] (Començar a dormir)
Agafar el bou per les banyes (Afrontar els problemes de cop)
Agafar la porta (Anar-se'n)
Agarrar el portant (Anar-se'n)
Agarrar mala volta (Tindre una malaltia greu)
Agarrar un boto (Disgustar-se molt)
Agarrar una porra (Plorar molt)
Agarrar [algú] en pilotes (Agarrar-lo d'improvís)
Agarrar-se [o pujar] a una paret llisa (Ser molt llest, saber-se desfer de grans dificultats)
Agranar per damunt damunt (Agranar superficialment, sense replegar tota la pols
Aguantar el colp (Suportar les contrarietats)
Aguantar la paret (Esperar-se al carrer, especialment com a festejador)
Aixina aixana (Mig mig)
Això és mel [o mel i sucre]! (Es diu d'una cosa molt bona)
Això és més llarg que una processó (Ser una cosa molt llarga)
Això li ho contes al moro Mussa (Això conta-ho a qualsevol que et vulgui creure)
Això no es paga en diners (Es diu de coses, favors o treballs que son realment d'agrair)
Això no se sap mai (Per a indicar la incertesa d'un fet)
Això no va ni de cara a l’aire (No funciona)
Això són excuses de mal pagador (Pretextos sense fonament)
Això són faves comptades (Dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte)
Això són figues d’un altre paner (Això no té res a veure amb el que dèiem)
Al meu entendre (Segons la meua comprensió o manera de vore)
Al pa, pa i al vi, vi (Expressió usada per a donar a entendre que s'han dit les coses clarament, sense embuts)
Al so que toquen, balla (Acomodar-se a les circumstàncies)
Alabat sia Déu (Es diu en entrar a una casa)
Alçar-se amb el peu dret (Encertar en les activitats del dia)
Alçar-se en el peu esquerre (Es diu quan es te mala sort)
Alçar-se un amb la castanya torta (Aixecar-se amb mal humor)
Allà quan Deu te vol (Una volta al cap de les mil, a les tantes, quan menys ho esperes)
Allà vas, cabàs! (Es diu de les accions fetes impetuosament, irreflexivament, i que no poden ser parades una vegada s'han iniciat)
Amb tota l'ànima (Amb tota l'energia)
Amb un pam de llengua fora (Amb grans mostres de cansament per un esforç violent)
Amb una mà davant i una altra darrere (Pobre, sense res)
Anar a bacs (Riure intensament)
Anar a estirar les cames (Eixir a caminar, a passejar)
Anar a jornal (Treballar per un sou diari determinat)
Anar a l’esme (Anar sense veure-hi o sense fixar l'atenció)
Anar a tota paleta [o pastilla] (Que va a gran velocitat)
Anar al clot [o a fer malves] (Morir-se)
Anar al gra (Atendre a la part substancial d'un assumpte, prescindint de les coses secundàries)
Anar amb el cap ben alt (Anar amb dignitat, sense haver-se d'avergonyir del comportament propi)
Anar amb el cap davall de l'ala (Trobar-se sense força, sense ànim)
Anar amb peus de plom (Procedir cautament, reflexionant el que es fa. Fer una cosa amb molt de tacte )
Anar calent d'orelles (Estar embriac)
Anar com cagalló per sèquia (Sentir-se desgraciat o fastidiat, no poder fer res per canviar una situació penosa, etc)
Anar com Déu mana (Degudament)
Anar com Déu vol (Anar, alguna cosa, de qualsevol manera, sense esment de ningú)
Anar com l’anell al dit ( Just i exacte per al que hom necessitava)
Anar com un rellotge (Estar o funcionar molt bé; es diu referint-se a la salut, a una màquina, a una organització)
Anar com una fona (Anar molt ràpid)
Anar contra corrent (Anar contra l'opinió o els costums predominants)
Anar contra vent i marea (Tirar avant obstinadament, a pesar de tots els obstacles)
Anar d'Herodes a Pilat (Fer gestions infructuoses i llargues)
Anar darrere (d'algú) com un gos (Expressió usada per a indicar que una persona en segueix amb insistència una altra servilment, interessadament,    afectivament, etc.)
Anar de mal en pitjor (Empitjorar, perdre-hi)
Anar de porta en porta (Recórrer moltes cases demanant, oferint, etc.)
Anar de vint-i-un botó (Anar molt ben vestit, amb indumentària de festa)
Anar fent (Subsistir sense massa progressos)
Anar fet un gitano (Anar brut i deixat)
Anar pel bon [oi mal] camí (Comportar-se correctament o no)
Anar per damunt com l'oli (Tindre vanitat
Anar per llana i eixir esquilat (Intentar enganyar els altres o lucrar-se damunt ells, però resultar enganyat)
Anar per parts (Puntualitzar)
Anar per terra (Fracassar, no arribar a realitzar-se)
Anar sobre rodes (Produir-se fàcilment, favorablement)
Anar tirant (Subsistir sense perdre, però sense progressar o progressant molt poc)
Anar tot en dansa ( Tot en desordre)
Anar tot en orri(s) [a mal borràs o de mal borràs] (Anar o ser, una cosa, mal aconduïda, desordenada. Fracassar)
Anar xafant ous (Anar a poc a poc)
Anar [ o enviar] a escampar la boira ( Anar-se'n d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o tret per algú a qui hom fa nosa)
Anar [o estar] fet un desastre (Anar mal vestit, amb molt poca cura, d'una manera miserable)
Anar [vestit] que ni pintat [o com a pintat, o pintat] (Anar exactament a mida, ajustant-se perfectament al cos, a la moda, etc.)
Anar-se'n a fer la mà (Despatxar-lo, desfer-se'n amb males maneres)
Anar-se'n a pastar fang (Perdre's totalment)
Anar-se'n el sant al cel (Quedar-se un sense saber el que volia dir)
Anar-se'n la mà (Excedir-se de fer quelcom)
Anar-se'n [o tornar-se'n , etc.] amb les mans buides [o netes ] (No haver obtingut res del que es pretenia)
Anar-se'n [o tornar-se'n , etc.] amb les mans plenes (Haver obtingut molt)
Apegar-se la cadira al cul (Passar (algú) el temps seient, sense fer res)
Aposta (Intencionadament)
Aprendre la lliçó (Escarmentar-se. Estar advertit per un altre)
Apretar de comptes (Constrènyer qualcú a explicar la seva conducta, a demostrar raonadament ço que sosté, o en general a fer-li dir o fer coses que     no vol o no pot fer)
Apretar les clavilles [a algú] (Constrènyer-lo a demostrar ço que sosté o a declarar-se vençut )
Aprofitar les caigudes (Aprofitar les ocasions)
Ara caic i allà m'alce (Caminant dificultosament i amb freqüents ensopegades)
Armar-se o carregar-se de paciència (Procurar tenir-ne molta)
Arrancada de burro o rossi i parada de macho o burro (Quan u comença una cosa en força i ho deixa prompte)
Arribar a misses dites ( Arribar molt tard, quan la cosa per que s’anava ja s’ha acabat)
Arribar a tres quarts de quinze (Arribar tard)
Arribar [o acudir , etc.] com un clau. Ser un clau. (Arribar puntualment)
Arruixa que plou! (Es diu quan algú no fa cas d'una cosa que li manen fer)
Assemblar-se com un ou a una castanya (Diferenciar-se molt)
Au, ahí vos ho quedeu (Es diu quan u se'n va)



B

Ballar al so que toquen (Acceptar les imposicions, lleis, regles...)
Ballar amb la més lletja (Perseguir la mala sort a algú)
Ballar-li els nanos a algú (Fer-li afalacs i festes per a agradar-li)
Beure més que una esponja (Beure molt)
Bocamoll -a (Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra)
Bon dia! [o bon dia i bona hora!] (Fórmula de salutació usada durant tot el dia, especialment al matí)
Bon dia, si no plou, i si plou la deixarem caure (Salutació quan no interessa que ploga)
Bona l'hem feta! (Expressió d'haver obrat desencertadament)
Bona nit cresol que la llum s'apaga (Quan una cosa s'acaba, com els ciris, l'oli del cresol. En apagar o anar-se'n la llum)
Bona vista vejam, figues en agost! (Quan tardes molt en veure algú)
Bones paraules (Excuses)
Borinot !!! (Home de poca formalitat)
Bufar en caldo gelat (Ser pretensiós)
Bufar-se (Emborratxar-se)
Bullir [a algú] la sang [o les venes] (Sentir-se endut per una passió, sobretot d'ira o d'amor)
Busca qui t'ha pegat (Es diu quan el culpable ha fugit i no es pot trobar)
Buscar cinc peus al gat (Complicar innecessàriament les coses)
Buscar la volta [a algú] (Fer-se-li trobadís, procurar topar amb ell, sortir-li al davant en les seves empreses, intencions, etc.)
Buscar les cosquerelles (Provocar)
Buscar les puces [a algú] (Importunar-lo, fer que s'enfade)
Buscar una agulla en un paller (Voler aconseguir una cosa molt difícil, perdre el temps)

C

Caçar al vol (Manera d'assabentar-se d'alguna cosa)
Cada casa és un món (Significa que cada casa té les seves particularitats)
Cada u a la d'ell, com en Mascarell (Cada u va a allò que li interessa)
Cafè, copa, puro i xica d'a duro (Es diu com a exemple de bona vida)
Cagamandúrries (Persona de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera)
Cagar ascles [o ascletes] (Estar algú molt irritat)
Cagar dins del mateix comú ( Avindre's fins en les coses més íntimes)
Cagar el basto (Prendre una basa al qui intenta fer-les totes; impedir algú de complir els seus intents)
Cagar-les totes juntes (Rebre un càstig per algun dany infringit anteriorment)
Cagar-se a les calces (Desistir, per tot, de fer una cosa arriscada)
Cagar-se damunt (Tindre molta por)
Cagar-se de por (Tindre molta por)
Cagar-se en garres (Acovardir-se, sentir por)
Cagar-se en la mare que va parir [algú] (Expressió per a insultar greument algú)
Cagar-se en [algú o alguna cosa] (Maleir-lo, fer-ne menyspreu insolentment)
Caiga qui caiga (Sense contemplacions ni respecte)
Calfar-se de boca (Dir coses desgavellades)
Callar i fer la seua (Obrar calladament, vencent els obstacles i seguint la pròpia voluntat)
Callar-se la boca (Guardar silenci)
Cames, ajudeu-me! (Corrent)
Cantar les veritats a algú [o cantar les quaranta a algú] (Retreure-li les malifetes)
Canviar l'aigua al canari (Orinar)
Cap de suro [o cap buit , o cap d'ase , o de carabassa ] (Neci, ignorant)
Cara de fogassa (Cara ampla i rodona)
Cara de pocs amics (Tindre un aspecte desagradable, de persona difícil de tractar)
Cara de vinagre (Cara de mal humor)
Carregar [o endossar] el mort [les culpes o els neulers] a algú (Fer-lo objecte de les burles dels altres, o carregar-li la responsabilitat de coses en què no ha pres part)
Carregar-s'ho tot al llom (Responsabilitzar-se en excés de totes les coses)
Carreró sense eixida (Assumpte o problema molt difícils de resoldre)
Catarroja descoberta (Davant d'una cosa que algú creu descobrir i era ben coneguda)
Caure del foc a les brases (Fer-se escàpol d'un perill o d'una desgràcia i caure en un altre de tan dolent o pitjor)
Caure del niu (Ser molt crèdul, molt ingenu)
Caure dels núvols [o del cel ] (Vindre, una cosa, sense esperar-la)
Caure el pèl [a algú] (Ser inculpat d'alguna cosa i pagar les culpes)
Caure l'ànima als peus (Desil·lusionar-se)
Caure malament [una cosa de menjar] (Fer mal profit, perjudicar el cos)
Caure malament [una peça d'indumentària] (Venir mal adaptada al cos)
Caure malament o caure avall, o caure tort, o caure agre (Ésser desagradable, donar disgust, incomode i malavinent)
Caure pel seu propi pes (Ser, una cosa, evident)
Caure tot bé [a algú] (Ser-li tot indiferent)
Caure una aigua de Maria Santíssima (Ploure molt)
Caure [alguna cosa)] garres avall (Molestar)
Caure quatre gotes (Ploure escassament i breu)
Caure-li a u el món damunt (Sobrevindre a una persona una gran adversitat)
Caure-li a un la cara de vergonya (Passar molta vergonya)
Caure-li la bava [a algú] (Sentir una gran complaença veient o sentint alguna cosa. Estar plé de satisfacció)
Caure-li un bon paquet (Pegar-li una bona rinya)
Cavar-se la pròpia fossa (Fer allò que ens portarà a la ruïna)
Cent i la mare (Molt, molts, molta gent)
Cobrar del tros (Agarrar-se la paga un mateix)
Cobrir d'or (Fer ric)
Cobrir-se de glòria (Quedar, algú, molt malament, desprestigiar-se)
Cobrir-se de merda (Fracassar quedant en ridícul)
Coent com un all (Molt coent)
Coixejar del mateix peu [dos persones o més] (Tindre el mateix o els mateixos defectes)
Collir figues (Actuar una persona de manera diferent de com és habitual o com s'espera d'ella)
Com ara plouen carabasses (Quan s’amolla una mentida)
Com convinga, que vinga (Es diu per manifestar indiferència envers d'una cosa, que tant ens importa que succeeixi d'una manera com d'una altra)
Com de la nit al dia (Expressió comparativa usada per a indicar que dos persones o dos coses difereixen molt l'una de l'altra)
Com Déu mana (Degudament)
Com dos i dos fan [o són ] quatre (De manera segura, indubtable, contundent)
Com hi ha Déu (Locució per a afirmar enèrgicament la certesa d’allò que hom diu)
Com hi ha món! (Exclamació per reforçar una afirmació, una orde, una amenaça, etc., o per demostrar sorpresa, decepció, etc.)
Com més alt, [o gran] més animal (Expressió que s'aplica a una persona que té alçada física, però poca intel·ligència)
Com pa i mel (De manera adequada)
Com qui no vol la cosa (Fingint falta d’interès)
Com si es parlara a la paret (No escoltar)
Com si res (Sense tindre en compte el que ha passat o el que s'ha dit)
Com t´encantes... (Quedar-se immòbil contemplant una cosa. Distret)
Com un cascavell (Alegre)
Com una casa (Molt gran o molt important)
Com una fletxa (Molt ràpidament)
Com una malva (Suau de caràcter)
Com una plata (Molt net)
Com una puça (Es diu d'una cosa molt petita)
Com va l'orgue? (Es diu per preguntar a algú com està, com li van les coses)
Començar la casa per la teulada (Començar una cosa al revés, voler prescindir del que és bàsic, del que és primer, en fer una cosa)
Comptar els passos [a algú] (Vigilar-lo)
Comptar les bigues (Distreure’s en una conversa)
Comptar les hores [o els dies ] (Trobar el temps llarg)
Comptar per arroves (Exagerar els comptes)
Compte redó (Compte sense fraccions)
Condir més que l'arròs caldós (Créixer o durar molt)
Conéixer el joc [a algú] (Saber-ne les intencions)
Conèixer el terreny (Saber o controlar la situació)
Conèixer món (Haver viatjat molt)
Conéixer [algú] de nom (Haver-ne sentit parlar, però no haver-lo vist encara mai)
Conèixer [o descriure ] [una cosa] amb tots els pèls i senyals (Conèixer-la [o descriure-la] amb tots els detalls)
Consultar amb el coixí [alguna cosa] (Ajornar una decisió per a l'endemà)
Conta-ho a la mare (Es diu referint-se al qui conta coses que creiem falses)
Contar fil per agulla [una cosa] o punt per agulla (Amb tots els detalls)
Contar misèries (Recitar les pròpies desgràcies reals o fingides, per moure els altres a compassió)
Contes de vella (Histories fantàstiques, romanços antics, antigues creences)
Cornut i pagar el beure (A més a més de ser la víctima, et toca carregar amb les culpes)
Còrrer el rumor (Passar la noticia)
Córrer més que una llebre, o Ser més lleuger que una llebre (Anar molt lleuger, córrer molt veloçment)
Costar Déu i ajuda (Costar molta pena o treball, esser molt difícil)
Costar més l’espart que l’escurada (Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa)
Costar un ronyó [o un ull de la cara] (Ser molt car)
Covar un constipat (Fer llit per curar-se de la grip)
Créixer com la mala herba (Créixer, propagar-se, molt o molt de pressa alguna cosa desagradable, perjudicial, etc.)
Creure's el sursum corda (Que ningú el pot piular quan parla)
Curar-se en salut (Prevenir-se contra un perill o un risc quan encara és remot)

D

D'allò més bé (Anar molt bé)
D'avuí en molts anys (Felicitació)
D'un pet cent clavills (Fer grans escarafalls o donar gran importància a una cosa insignificant)
D'un temps a esta banda (D'un quant temps ençà)
De banda a banda (De l'un costat a l'altre)
De bat a bat (Portes i finestres obertes totalment)
De bé a bé (Bonament)
D'antuvi o de primer antuvi (De primer moment, abans de tota altra cosa)
De bon tros (Amb una gran diferència)
De bona gana (A gust)
De calbot (Dit de l'acció sobrevinguda, sense voluntat, a conseqüència d'una altra acció)
De cap a peus (Totalment, del principi al final)
De cara a la galería (Significa tal i com un es mostra cap a l'exterior, la forma en que té de comportar-se davant dels demés)
De collons (Molt bo, que està molt bé)
De cop i repent (En un moment, de sobte)
De fa quatre dies (Recent)
De fit a fit (Fixament, amb la vista fixa)
De fora vindrà qui de casa ens traurà (Es diu referint-se als qui suplanten els posseïdors o habitadors legítims)
De forment ni un gra (Que no hi ha consistència o quelcom darrere d'una cosa)
De grans sopars les tombes en són plenes (Qui vol viure molt, ha de sopar poc)
De l'alçada d'un campanar (Fer moltes malifetes i extravagàncies)
De l'arbre caigut, tots fan llenya (No existeix solidaritat amb l'infortuni)
De la festa, la vespra (Es en la vespra d'una festa quan es pot celebrar ja que l’endemà no s'ha de treballar)
De la nit al mati (En poc de temps)
De l’any de Mariacastanya (Molt antic)
De mala mort (Miserable, insignificant)
De més verdes en maduren! (Expressió amb què s'indica la possibilitat d'una cosa que pareix que no puga ser)
De mica en mica s'ompli la pica (Gradualment)
De moment (Expressió usada per a indicar que alguna cosa passa en el moment que es parla i la possibilitat que més avant deixe d'ocórrer. També s'aplica a una necessitat, una tasca, etc., urgent, inajornable)
De nyigui-nyogui (Que està feta de qualsevol manera, que és feble)
De pa i porta (Àpat o menjada en la qual cadascú es porta el seu menjar)
De paraula (Oralment)

E

Eixe primer es trenca que es doblega (Ser molt tossut)
Eixir a algú la Mare de Déu (Esdevenir-li una gran sort, un bon èxit)
Eixir al pas (Desmentir, rebatre)
Eixir amb els peus per davant (Ser dut a enterrar)
Eixir amb les mans al cap (Haver tret mal resultat)
Eixir amb les mans netes (No haver obtingut cap benefici il·legal)
Eixir brodat (Fer admirablement alguna cosa)
Eixir carabassa (Ser, un meló, aigualit i insípid)
Eixir de comptes [o estar fora de comptes] (Passar, una dona embarassada, del dia calculat per al deslliurament)
Eixir de l’ou (No tenir experiència)
Eixir de to [o estar fora de to] (Cantar sense afinació. Perdre la contenció)
Eixir del cor (Ser, una cosa, feta amb sinceritat)
Eixir del fang i ficar-se en el tarquim (Eixir d'una situació dolenta per a incórrer en una de pitjor)
Eixir del pas (Superar una dificultat)
Eixir el tir per la culata (Eixir una cosa al revés de com volíem, obtindre els efectes contraris dels que preteníem)
Eixir els comptes (Quadrar els comptes)
Eixir fum del cap [a algú] (Estar atabalat)
Eixir perdent (Perdre en algun assumpte, haver escollit una mala solució)
Eixir-li cara la broma [o la jugada] (Eixir perjudicat d'una acció)
Eixir-se [algú] amb la seua (Aconseguir algú allò que es proposava)
Eixir-se'n de mare [algú] (Exaltar-se molt, exasperar-se, irritar-se)
El conte de la vella (Expressió que s'utilitza per a fer referència a allò que no té fi)
El conte de mai no acabar (Expressió que s'utilitza per a fer referència a allò que no té fi)
El dimoni, sap mes per vell que per dimoni (La gent major sap per experiència)
El gat escaldat amb l'aigua fresca [o tèbia] té prou [o en fuig] (Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus)
El més pintat (El més llest o experimentat)
El millor de cada casa (La gent més vil)
El món és un mocador (Expressió usada com a comentari al fet d'haver-se trobat persones conegudes en un lloc on no podien esperar-ho)
El món no va ser fet en un dia (Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament)
El mort diu al degollat: ¿Qui t’ha fet eix forat?. (Es diu al•ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té)
El no ja el tens (Es diu per a animar a demanar una cosa)
El paper es molt sofrit (Es diu quan s'escriuen barbaritats, mentires coses poc encertades)
El passat, passat (Expressió per a llevar importància a les coses passades)
El que no passa en cent anys passa en un dia (Literal)
El que va davant, va davant (Es diu quan no es deixa una cosa per a desprès)
El qui més té, més vol (Significa que els homes no estan mai assaciats de riqueses)
El qui té boca, s'equivoca (Tot el món comet errors)
Els collons del Monró (Expressió que indica negació)
Els diners i els collons són per a les ocasions (No cal despilfarrar ni ser massa atrevit posant-se en perill
Els diners se'n van com l'aigua (Els diners es gasten ràpidament)
Els draps bruts se renten en casa (Els problemes es resolen sense fer-los públics)
Em dueu per "la calle la Amargura" !!! (Situació angoixosa prolongada)
Embolicar el credo (Complicar les coses)
Empinar la botella (Beure massa, embriagar-se)
Emportar-se la palma (Destacar en alguna activitat en competència amb altres)
En acabant (Després)
En boca tancada no entren mosques (Aconsella callar)
En bones mans (A càrrec d'una persona competent, interessada, etc.)
En conte de donar llum, dona fum (No dona una cosa el resultat previst, sinó tot el contrari)
En cos i ànima (Totalment, completament)
En diners torrons (Si tens diners tot es pot comprar)
En el temps de dir una avemaria (En un espai de temps molt curt)
En honor a la veritat (Respectant la veritat)
En marxa (Caminant)
En nom de Déu (Es diu en començar una feina)
En pels i senyals (En tot detall)
En porreta o en porra (Nuet)
En punt d'onze (Molt ben vestit, en la millor roba i ben net)
En quatre paraules (En poques paraules)
En ser negre, botifarra (Quan es confonen coses que no tenen res a veure)
En som una caterba [o cent i la mare, o un fum] (Hi haver molta gent)
En tal dia com hui (En un dia d'un any passat d'igual data que el present)
En tot cas (Passe el que passe)
En un obrir i tancar d'ulls (En un breu espai de temps)
En un pensament (En un instant brevíssim)
En un tres i no res (En un moment, en un instant o en poc d'esforç)
En una correguda (En poc de temps, anant de pressa)
Encendre [o posar] foc (Provocar o causar discòrdies, desavinences, rancor, etc.)
Encomanar-se a bon sant (Posar-se en mans o sota la direcció o confiança d’una persona potenta)
Enganxat en agulletes (Estar algo incert, poc segur)
Enganyar (algú) el sol de migdia (Expressió que s'usa per a indicar que algú aparença alguna qualitat d'una manera tan creïble que no es pot descobrir la veritat)
Engolir la saliva (Suportar en silenci, sense protestar, una ofensa, una extorsió, etc.)
Engolir-se-les com a punys (Aguantar penes, insults o veritats o tambe creure's mentires)
Enrotllar-se com una persiana (Parlar molt per a no dir res, o dir alguna cosa)
Ensenyar les cartes (Comportar-se lleialment. Revelar les pròpies intencions)
Ensenyar les dents (Plantar-li cara a algú)
Ensenyar les ungles (Mostrar-se agressiu)
Entesos! (Expressió de conformitat)
Entrar a peu pla (Entrar en un lloc fàcilment sense impediments o obstacles)
Entrar a sac [o a saco] (Barrejar una casa o població)
Entrar en joc (Intervindre)
Entrar en matèria (Abordar, després d'un preàmbul, la matèria de la qual algú es proposa de tractar)
Entrar pels ulls (Captar l'atenció per mitjans visuals)
Entrar per l'ull dret (Ser agradable)
Entrar una cosa per una orella i eixir per l'altra (No retindre-la, no fer-ne gens de cas)
Entrar [en un lloc] amb bon [o mal] peu (Començar de manera encertada [o desencertada])
Entre col i col, lletuga (Es diu quan una cosa es diferent a les altres i generalment pitjor)
Entre dos clarors (Quan el sol ja és post i comença a fosquejar)
Entre pitos i flautes (Per qualsevol causa)
Entrompar-se (Emborratxar-se)
Enviar [algú] a fer punyetes (Traure-se'l de davant de mala manera)
Enviar [algú] a pastar fang (Expulsar [algú] de mala manera, amb paraules despectives o violentes)
Enviar [algú] a la porra (Enviar-lo a mal viatge, treure-se'l del davant de mala manera)
Enviar-ho tot a rodar (Desentendre's d'una cosa, no voler-ne saber res)
Eres un albercoc (Persona poc espavilada)
És clar com l'aigua (Que és molt evident, que és segur)
És del que no hi ha (Insòlit, extraordinari)
És més recte que un ciri (Ser molt rígid)
És pitjor el remei que la malaltia (Aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l'empitjora)
És un beneit (Curt d'enteniment, ximple, babau)
És un home dret i fet (Completament format i desenrotllat)
Escagarrinar-se (Tindre por)
Escagarrussar-se (Acovardir-se)
Escalfar el cap (Incitar algú en un o altre sentit)
Escalfar-se la boca (Dir despropòsits)
Escapar-se de les mans [una cosa, un fet, una situació, etc.] (Quedar-se sense una cosa o perdre'n el control quan ja es creia haver-ho aconseguit. Perdre una oportunitat)
Esclafir a riure [o plorar] (Posar-se a riure o a plorar d'una manera sorollosa)
Escoltades en reunió, son de mala educació o falta d’educació (Literal)
Escurar les butxaques [d'algú] (Fer-li gastar tots els diners que porta)
Esmunyir-se com una anguila (Defugir una obligació, un compromís)
Esperar amb candeletes (Que ho espera amb impaciència)
Esperit de contradicció (Home que contradiu a tot)
Espolsar-se les puces de damunt (Procurar alliberar-se de les feines, molèsties o preocupacions)
Ésser [algú] car de veure (No deixar-se veure sinó de tard en tard)
Ésser més vell que el cagar [o pixar] ajupit o emponnat (Ésser una cosa molt antiga o molt coneguda)
Ésser un llepaculs (Ésser servil per pròpia voluntat)
Estar [algú] ben caigut (Estar ben considerat, ser apreciat, en un lloc, en la feina, etc.)
Estar [algú] més net que sant Paulí (No tindre diners)
Estar (o anar) trompa ( Estar borratxo, algú)
Estar a la mort (Estar en perill de mort, a punt de morir)
Estar a tir (Esta a l'abast)
Estar a tot i a totes (Estar disposat a tot)
Estar a veure’ls vindre (Estar esperant a veure que passa)
Estar al cas (Atendre)
Estar al mig com el dijous (Molestar, fastidiar)
Estar al ras (Estar en l'exterior)
Estar amb els braços plegats (No fer res)
Estar amb l'ai al cor (Que tem que pugui passar alguna cosa)
Estar amb l'aigua al coll (Trobar-se en gran dificultats econòmiques)
Estar amb les mans a les butxaques (Estar inactiu)
Estar blanc com la paret [o la cera] ( Estar extremadament pàl·lid)
Estar calent d'orella (Estar molt enutjat)
Estar calent [algú] (Estar ofès per algun assumpte)
Estar calent [algú] (Tindre desig sexual)
Estar calent [algú] (Tindre febre)
Estar carregat de raó (Pensar o obrar amb plena conformitat amb el que és veritat, amb el que és just, justificat)
Estar com a formigues (En gran nombre)
Estar com a figues en cofí (Estar molt estrets, atapeïts)
Estar com el gat i el gos (Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu)
Estar [o viure] com un rei (Estar molt bé, amb gran comoditat, amb abundància de benestar)
Estar com una bassa d’oli (Estar quiet, tranquil)
Estar com una gàbia (Estar boig)
Estar com una vaca (Gros)
Estar content com unes pasqües (Sentir una gran alegria, estar molt content)
Estar curat d'espants (No retgirar-se fàcilment)
Estar d'humor (Tindre bon ànim)
Estar de bon [o mal] humor (Estar en bona o mala disposició anímica)
Estar de bona [o mala] lluna: (Estar de bon o mal humor)
Estar de conya [ una cosa] (Que està molt bo o molt bé)
Estar de conya [algú] (Estar de broma, no seriosament)
Estar de gorja (Estar alegre, disposat a divertir-se)
Estar de mala hòstia (Tindre mal geni i mala intenció)
Estar de mala llet (Estar molt irritat)
Estar de mala veta (Estar de mal humor, no tenir ganes de dir res)
Estar de punta (Estar renyit amb algú)
Estar de sort (Ser afortunat)
Estar deixat de la mà de Déu (Obrar sense seny, desordenadament, sense probabilitats de fer res de profit. Ser molt desgraciat)
Estar descentrat (Estar fora de l'estat normal de l'enteniment)
Estar dins la falda de sa mare, o No haver eixit de ses faldes de sa mare (Haver corregut poc món, tenir poca experiència)
Estar d’un més amunt que la coroneta (Estar-ne fart)
Estar en la glòria (Trobar-se, algú, molt bé en cert lloc, en certa situació, etc.)
Estar en el plat i les tallades (Estar en tot, en diversos temes, converses... alhora. Ser curiós i indiscret)
Estar en el llimb (Estar sense notícies, mancat d'informació, sense poder actuar ni resoldre res)
Estar en la primera sonada (Dormir profundament)
Estar en pilotes (Despullat)
Estar en regla (Com és degut)
Estar en un punt dolç (Estar en el millor moment)
Estar en voga [alguna cosa] (Gaudir de l'acceptació general)
Estar encantat de la vida (Ser feliç)
Estar fet [algú] un bon dàtil (Ser una persona picardiosa)
Estar fet a prova de bomba (Estar molt fort o sòlidament construït)
Estar fet foc i flama (Estar molt furiòs)
Estar fet tot un artista (Ser una persona molt hàbil)
Estar fet un eccehomo (Estar molt llastimat)
Estar fet una coca (Estar molt malalt o esgotat)
Estar fet una merda (Estar baldat)
Estar fet [algú] una olla (Pensar, obrar, etc., absurdament)
Estar ficat en molts fregats (Estar ficat en molts assumptes, qüestions o problemes)
Estar fins a les pilotes [o els collons] [d'algú o d'alguna cosa] (Estar-ne fart)
Estar fotut (Estar malalt, no trobar-se bé, estar fet malbé)
Estar la cosa agra (Estar malament una situació, relació...)
Estar mes a soles que la una (Estar molt a soles)
Estar mes allà que ací (Estar mes mort que viu)
Estar mes ample que llarg (Estar molt gros o tranquil, sense problemes)
Estar més marejat que un allioli (Estar molt marejat)
Estar mig embastat (Estar a mig fer)
Estar mig mort [o més mort que viu] (Estar molt afectat i sense vitalitat per cansament, por, fam, etc.)
Estar mort de [braços, cames, peus] (Estar molt cansat)
Estar penjat d’un fil (Tindre poca estabilitat, poca seguretat
Estar si cau no cau (Estar a punt d'ocórrer. Estar, una cosa, a punt de desprendre's)
Estar que brama (Estar molt enutjat o estar una cosa molt calenta)
Estar que peta (Estar molt gros)
Estar renyit [amb algú] (Haver-hi renyit)
Estar sec com un abaejo (Estar molt sec)
Estar sonat (Estar boig)
Estar tallats pel mateix patró (Ser molt pareguts)
Estar torrat (Decaigut)
Estar un entre l’espasa i la paret (Trobar-se en una situació difícil de la qual no es pot eixir)
Estar un groc com la cera [o un mort] (Estar extraordinàriament pàl·lid)
Estar un lligat de mans i peus (No poder negar-se a fer el que li diuen)
Estar una cosa més verda que una lletuga [o ceba] (Faltar-li molt encara per a arribar al fi proposat, per a dur a terme qualsevol cosa)
Estar una cama damunt l'altra (No fer res)
Estar [algú] com el burro Victòria, sense pena ni glòria (Estar embadalit)
Estar [algú] com un bou (Estar sa i fort)
Estar [algú] fet un bou (Estar furiós, exasperat, rabiós)
Estar [algú] fet una figa (Trobar-se molt cansat)
Estar [algú] per a poques empentes (Estar dèbil, tindre poca salut)
Estar [d'alguna cosa] fins al monyo (Estar-ne fart)
Estic fet/a un misto (Que erra molt)
Estirar les cames (Passejar)

F

Fa un sol que bada teules (Calfar molt el sol)
Fallar com una escopeta de fira (Actuar de manera contrària o diferent de com s'espera o es considera correcta)
Faltar a algú un bull (Mancat d’enteniment)
Faltar a la veritat (Dir quelcom que no concorda amb la realitat)
Faltar un pèl (Faltar-hi molt poc a una cosa o per a arribar a una cosa)
Faltar-li un rego a algú (No estar be del cap)
Fam de gos (Molta fam)
Fas les coses a empentes i rodolons (Fas les coses amb dificultats, penosament)
Fer [algú] les seues necessitats (Defecar o orinar)
Fer l'ullet (Fer senyal a algú cloent un ull)
Fer [o produir] bon efecte  [o mal] efecte (Causar bona o mala impressió)
Fer acte de presència (Presentar-se, mostrar-se, un moment en un lloc)
Fer anar [o tractar] com una granera (Malmenar, tractar sense miraments)
Fer anar dret (Obligar a comportar-se bé)
Fer anar [algú] com una pilota (Fer-lo anar d'un lloc a l'altre)
Fer ballar (Dominar)
Fer boca (Desvetllar l'apetit)
Fer bona [o mala ] cara (Tindre bon [o mal] aspecte. Rebre bé [o malament])
Fer bondat (Creure, Obeir)
Fer bromes (Fer accions amb la finalitat de burlar-se d'algú)
Fer calendari [d'algú] (Fer-ne cabal)
Fer callar (algú) (En una discussió, deixar-lo sense arguments, convèncer-lo)
Fer camí (Caminar)
Fer cantonades (Esperar-se en el carrer, especialment com a festejador)
Fer cap (Anar o arribar)
Fer cara (Oposar-se, enfrontar-se)
Fer cara de gos (Estar enfadat)
Fer cara de pocs amics (Estar molt enfadat)
Fer cara estirada [o llarga]) (Tindre un aspecte apesarat, decebut, greument contrariat)
Fer carasses (Estrafer l'expressió de la cara)
Fer carrera (Avançar, prosperar)
Fer cas de (Considerar algú o alguna cosa important, digne de posar-hi atenció)
Fer casa (Guanyar diners i estalviar-los)
Fer castells en l'aire (Tenir il·lusions, projectes sense fonament)
Fer caure de cul (Donar una gran sorpresa)
Fer cisa (Agafar d'amagat una part d'una quantitat de diners)
Fer com aquell (Disimular)
Fer com fan no es pecat (Literal)
Fer com qui no ho veu (Fer els ulls grossos)
Fer com si tal cosa (No donar importància)
Fer combregar amb rodes de molí (Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants)
Fer creu i ratlla ( No voler-ne saber res més, d’una cosa)
Fer curt (Resultar errat per defecte un càlcul, una previsió)
Fer d'un ou un bou (Exagerar)
Fer de "tripas corason" (És esforçar-se per disimular la por, el cansanci o la tristesa, per a seguir actuant amb naturalitat)
Fer de cos (Defecar)
Fer dentetes [o dentera] (Que li fa enveja menjant)
Fer dissabte (Netejar a fons)
Fer divendres (Fer dejuni)
Fer dos cares (Tractar d'acontentar alhora les parts contràries)
Fer el babau (Fer el tonto)
Fer el borinot (Remugar en veu baixa. Comportar-se destrellatadament)
Fer el burro (Estúpid, que obra irracionalmen)
Fer [o posar] el cap com un bombo (Inflar-li a u el cap, marejar-lo en romanços)
Fer el colom (Vomitar)
Fer el compte de la vella (Fer comptes rudimentaris)
Fer el doble joc (Fer el joc alhora a contraris)
Fer el fava (Persona aturada, que sembla com encantada)
Fer el gos (No treballar, no fer res)
Fer el joc [a algú] (Anar-li a favor indirectament, facilitar-li la consecució dels seus propòsits)
Fer el llit [a algú] (Preparar el terreny perquè una altra persona isca beneficiada)
Fer el manta (Gandulejar)
Fer el mec (Fer-se veure)
Fer el mico (Fer un paper ridícul o coses grotesques)
Fer el ninot (Quedar en situació poc airosa)
Fer el paperot: (Fer comèdia, fingir una cosa per obtenir un profit)
Fer el pi (Posar-se de mans en terra i cames enlaire)
Fer el porc (Obrar de manera indecent)
Fer el ridícul (Quedar en situació poc airosa)
Fer el ronsa (Deixar la feina per més endavant. Fer una cosa de mala gana)
Fer el seu agost (Guanyar molt, en un negoci)
Fer el seu camí (Anar, algú, al fi que es proposa sense distraure's per res)
Fer el seu paper (Complir algú la funció que li han comanada, sobretot si conté quelcom de ficció, d'engany)
Fer el sord (No voler atendre)
Fer el valent (Voler exterioritzar valor)
Fer falta Déu i ajuda (Necessitar molta ajuda per a fer una cosa)
Fer feina com un negre (Treballar molt i fatigosament)
Fer figa (Defallir)
Fer fira [o firar-se] (Comprar alguna cosa)
Fer forat [en un menjar] (Menjar-ne molt)
Fer fugina (Fer campana, no anar a classe)
Fer ganes de plorar (Resultar llastimós quant a qualitat)
Fer goig (Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, la seva bellesa, etc.)
Fer gràcia (Ser una cosa curiosa i simpàtica, atractiva)
Fer l'enze (Fer-se el llonguis. Fer-se el despistat)
Fer l'estira-i-arronsa (És una manera de negociar un preu buscant-ne una rebaixa. És a dir, regatejar)
Fer l'impossible [o els impossibles] (Posar tots els mitjans per a aconseguir un resultat)
Fer l'orni (Fer el desentès
Fer l'orso (Fer bovades o moviments per a cridar l’atenció)
Fer la boca aigua (Pensant en una vianda o parlant-ne, imaginar-se que ja s'assaboreix)
Fer la bugada (Literal)
Fer la col (Fet la guitza, sorprendre amb un resultat contrari al que s'esperava o es desitjava)
Fer la guitza (Amoïnar o perjudicar sistemàticament)
Fer la ma (Molestar, fotre, fer la punyeta)
Fer la mona (Fer gest ridícul o grotesc amb la cara, i especialment amb la boca)
Fer [o donar] la murga (Preocupar, inquietar)
Fer la pilota (Adular)
Fer la punyeta [a algú] (Fastiguejar-lo, molestar-lo, impedir-li fer allò que volia)
Fer la rateta (Projectar la llum del sol amb un espill/mirall)
Fer la rosca [a algú] (Fer-li la bona, procurar tenir-lo content per obtenir-ne beneficis)
Fer la vida impossible (Turmentar)
Fer la visita del metge (Estar poc de temps)
Fer la vista grossa (Fer com si no se n’haguera adonat)
Fer les paus (Recuperar el que s’ha perdut; tornar a un el mal que hom ha rebut)
Fer les seues faenes (Evacuar l'intestí)
Fer llàstima (Donar pena)
Fer lliga (Fer bona amistat)
Fer l’agost (En un negoci, guanyar-hi molt)
Fer [o donar] mala espina (Fer recelar, sospitar, fer pressentir alguna cosa roïna o desagradable)
Fer mala hora (Fer mal oratge)
Fer mala [o bona] cara (Rebre de mal o ben grat)
Fer manetes (Donar-se les mans amorosament. Acariciar-se. Besar la mà)
Fer marxa arrere (No mantindre, algú, les seues pretensions o intencions, bé renunciant-hi bé rectificant-les, moderant-les)
Fer memòria (Recordar)
Fer menció de (Fet de parlar breument d'una persona o una cosa, de citar-la)
Fer més mal que pedra (o pedregada ) seca (Ser danyós)
Fer mes por que una tronada [o pedregada] (Fer molta por)
Fer molt poca gràcia, o No fer gens de gràcia (No tenir gens de cosa agradable, ser repulsiu, molest)
Fer morros de pam (Estar enfadat i demostrar-ho amb l'expressió de la cara)
Fer mut i a la gàbia (Callar)
Fer orelles de pam (Escoltar amb atenció)
Fer Pasqua abans de Rams (Esperar un infant abans de casar-se, uns promesos)
Fer pixar de risa (Fer riure molt)
Fer pols [una cosa] (Trencar-la, destruir-la)
Fer porra [Un caçador] (No matar cap animal quan surt a caçar)
Fer posar els cabells de punta (Horroritzar)
Fer profit [el menjar] (Assentar-se bé)
Fer rebombori (Fer molt de soroll)
Fer eixir els colors a la cara (Fer avergonyir)
Fer temps (Entretindre's en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d'obrar més intensament, etc.)
Fer tremolar (Fer por, esser una cosa enorme, excessiva, de gran magnitud)
Fer ull viu (Espavilar-se)
Fer un forat per tapar-ne un altre (Fer un mal per reparar-ne un altre)
Fer un pas arrere [o endarrere] (Recular)
Fer un pensament (Decidir-se a moure's)
Fer un riu (Pitxar)
Fer un sol que bada les pedres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor)
Fer un tomb el cor (Fer un batec o moviment de sobressalt)
Fer una becadeta (Dormir un poc)
Fer una cosa amb els cinc sentits (Fer-la amb gran esment, amb la més gran atenció)
Fer una cosa per baix cama (Fer alguna cosa molt fàcil)
Fer una mala passada (Fer una mala jugada, una mala partida
Fer una sonadeta (Dormir un poc)
Fer una ullada (Mirada ràpida)
Fer valdre la seua opinió (Respectar la seua paraula)
Fer veure (Demostrar)
Fer veure (Fingir)
Fer veure allò que és negre blanc (Fer veure el que no és)
Fer vida de canonge (Fer vida tranquil·la, regulada.)
Fer vida de marquès (Viure opulentament)
Fer vidriola (Estalviar)
Fer xixines (Destrozar)
Fer [algú] una de les seues (Fer una malifeta o acció irregular)
Fer [o anar] de cos (Cagar)
Fer [o pegar] cabotades (Fer o pegar becaines)
Fer [o portar, o dur] la contra (Anar contra l'opinió d'algú, contra la consecució del que vol o desitja)
Fer [o tocar] la barbeta (Afalagar)
Fer [una cosa] amb els peus (Fer-la malament, com si no hi haguera intervingut el cap, el cervell)
Fer [una cosa] pudor de socarrim (Fer sospitar que no és com cal; fer mala espina)
Fer-la bona (Fer-la grossa, fer una barbaritat)
Fer-la grossa [o fer-ne de grosses] (Fer alguna cosa inconvenient)
Fer-lo sufocar (Fer tornar vermella la cara d'algú per efecte de la calor o de la vergonya)
Fer-ne una com un cabàs (Fer una acció fora de propòsit i reprensible
Fer-se el llonguis (Fer-se, algú, el despistat, com si no se n'adonara quan el criden)
Fer-se a la idea (Acostumar-se)
Fer-se d'or (Fer molts diners)
Fer-se desitjar (Fer-se esperar)
Fer-se el monyo (Pentinar-se)
Fer-se la boca aigua (Delir-se)
Fer-se-li de nit (a algú) (Enfadar-se moltíssim)
Fer-se’n creus (Estranyar-se davant una cosa insòlita, extraordinària)
Fet a consciència (Bé, sense frau)
Fet pols (Cruixit)
Fet una carraca (Molt vell, ple d'alifacs o tecles)
Fet una llàstima (D'aspecte deplorable
Feta la llei, feta la trampa (Vol dir que sempre es troba una manera o altra de burlar les prescripcions legal
Fi com una seda (Sense trobar cap obstacle)
Fica't els dits en el cul! (Expressió utilitzada per a reptar algú que toca allò que no ha de tocar)
Fica-t'ho [o fique-s'ho, o fiqueu-vos-ho, o que s'ho fique, o que s'ho fiquen ] al cul! (Expressió amb què es manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre)
Ficar la cullerada (Immiscir-se en una qüestió, en una conversació, etc.)
Ficar el nas (Tafanejar)
Ficar-se allà on no el demanen (Posar-se en coses que no li importen)
Ficar-se en camisa d'onze vares (Ficar-se en problemes)
Ficar-se en la vida d'altri (Immiscir-se en la vida d'algú)
Ficar-se la llengua a la butxaca [o al cul] (Callar)
Fil per randa (Amb tots els detalls)
Filar prim (Buscar fins l’últim sentit a una cosa)
Fins a [un] cert punt (En certa manera, no ben bé)
Fins aci hem arribat! (Ho diu el qui està cansat de tenir contemplacions a un altre i vol començar a fer-li contrari)
Fora de to (Inadequat. Desafinat)
Fregar [una cosa] pels morros (Oferir-la amb insistència o de manera que és difícil defugir d'acceptar-la)
Fregar-se les mans (Sentir satisfacció per una cosa que està a punt d'ocórrer i de la qual s'espera traure profit)
Fregint i menjant (Gastar tot el que es guanya)
Frenar la llengua (Evitar parlar massa)
Fresc com una rosa (D'aspecte sa, juvenil)
Fugir com el dimoni de la creu (Fugir d'una cosa en por)
Fugir com un conill (Expressa la gran rapidesa amb què es fuig)
Fugir com una centella (Fugir ràpidament, veloçment)
Fugir del foc i (o per) caure a les brases (Alliberar-se d'un perill o d'una situació difícil per a caure en una altra de pitjor)
Fumar mes que un carreter (Fumar molt)

G

Garbellar aigua (Fer un treball inútil)
Gastar saliba (Parlar molt)
Gastar saliva debades (Parlar inútilment)
Gelar-se [a algú] la sang a les venes (Romandre aterrit, colpit d’espant. Horroritzar-se)
Geni i figura fins la sepultura (No és fàcil canviar de caràcter)
Gent de bé (Gent honrada)
Girar (o donar ) l'esquena (a algú) (Negar-li el favor, l'ajuda, etc., abandonar-lo en moments difícils)
Girar cua (Girar-se i marxar en direcció contrària)
Girar en redó (Girar fent mitja volta)
Girar full (Passar a una altra qüestió)
Girar-se com una calça (Canviar radicalment d'actitud)
Girar-se contra [algú] (Plantar-li cara. Posar-se sobtadament contra seu)
Girar-se la truita (Canviar-se de dalt a baix l'estat de les coses)
Gos que lladra, no mossega (Significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles)
Gota a gota s'ompli la bóta (Quan algú està enfadant-se i està a punt de rebentar)
Gràcies a Déu (A la fi!, ja era hora!)
Guanyar el cor de [algú] (Captivar-li la simpatia, l'afecte)
Guanyar menys que un mestre d'escola (Estar molt mal pagat)
Guanyar punts (Adquirir mèrits)
Guanyar un tros de pa (Guanyar allò que basta per a viure)
Guanyar-li la ma a algú (Avançar-se a algú i aconseguir el que dos o mes pretenien)
Guanyar-se (algú) el pa amb la suor del seu front (Guanyar-se la vida treballant amb esforç)
Guanyar-se el cel [o la glòria del cel ] (Patir amb resignació les penes, els treballs, etc.)
Guanyar-se la vida (Guanyar per a viure)

H

Ha anat a canviar l’aigua de les olives [o al canari] (Anar al lavabo)
Ha fet un gall (Cantar i desafinar)
Ha passat un àngel (Passar per alt, esser oblidat o suprimit)
Han volgut fer entrar el clau per la cabota (Han fet servir un procediment equivocat)
Has fet un paper d'estrassa (Has fet el ridícul)
Haver d'omplir moltes boques (Haver de mantenir molta gent)
Haver passat a la història [alguna cosa] (Haver deixat d'ocórrer o de ser usual)
Haver perdut la llengua (No dir res)
Haver roba estesa (Es diu quan algú pot escoltar lo que es diu, generalment xiquets)
Haver sentit tocar campanes i no saber on (Saber vagament, imperfectament, tergiversada, la veritat d'un fet)
Haver vist la mort de prop (Escapar a un greu perill)
Haver xafat merda (Tindre mala sort)
Haver-hi gat amagat (Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult)
Haver-hi moros en la costa (Haver-hi testimonis que no convenen)
Haver-hi un fum [de persones, de coses] (Haver-n'hi una gran multitud, una quantitat grandíssima)
Haver-ho vist prou (Haver caigut, una cosa, en poder de qui no ens la tornarà)
Haver-n'hi per a donar i vendre (Abundar)
Haver-n'hi prou (Ser suficient)
Haver-ne per al mes valent (Es diu davant d'una cosa molt grossa, greu, gran, important...)
Haver-ne vistes de tots els colors (De tota classe, per a tots els gusts, de les més variades característiques)
Haver-se guanyat el jornal (Tindre'l merescut)
Hi ha de tot a la vinya del Senyor (Expressió per referir-se al món)
Hi ha moltes maneres de matar puces (Vol dir que les coses es poden fer de diferents maneres i donar el mateix resultat)
Hi ha que de tot treu tallada (Treure profit de tot)
Hi ha que fer-se l’ànim (Infondre valor per tal de superar una situació)
Hi ha que naix amb bona estrella, ni ha que naix estrellat (Manera d’expressar les diferents sorts en la vida)
Hi ha que sols creu en allò que veu (Ser un desconfiat)
Hi ha qui va a la mar i no troba aigua (Es diu de gent que te molt mala sort o quan no es troba una cosa)
Hi ha tanta diferència com del cel a la terra (Ésser dues coses molt diferents)
Hi ha temps per a parlar, i temps per a callar (Vol dir que cada cosa vol el seu temps apropiat)
Hi ha [o ser]quatre gats (Nombre molt insignificant de persones)
Hi han deixat la vergonya (Es diu quan s'han menjat tot el contingut d'un plat o cassola fora una petita part)
Hi posaria les mans al foc (Es diu per manifestar la certesa absoluta que es té d'una cosa)
Home de paraules (Tindre poca paraula)
Home de pèl en pit (Home de molt de coratge i energia)
Home o dona d'edat, o de molta edat (Persona que ha viscut molts anys)
Home previngut val per dos (Porta gran avantatge la persona que pren recaptes)
Hostes vingueren que de casa ens tragueren (Comentari que es fa quan els autòctons o els amos legítims d’un lloc en són foragitats per gent adventícia i que hi té menys drets)

I

I lo que te rondare morena (Es diu quan encara s'ha de repetir una cosa molt o queda
molt per fer)
I santes pasqües (Expressió que dóna una cosa per acabada)
I tota la pesca (I tota la resta; etcètera)
I un colló [o un colló de mico] ( Expressió que indica negació o incredulitat)
Importar un rave [alguna cosa a algú] (No importar gens)
Ipso facto (Al moment, de seguida)
Ixca lo que ixca (Indica la decisió de fer una cosa tant si va bé com no)


J

Ja començem! (Es diu en to de tristesa quan les coses comencen a no anar bé)
Ja era hora! (Expressió que indica que alguna cosa ha tardat a produir-se)
Ja està tot el peix venut (Ja s'ha fet lo que s'havia de fer o s'ha aplegat tard, s'ha acabat)
Ja farà cap (Ja apareixerà, ja donarà senyal de vida)
Ja hi estem anant (Expressió que invita a mamprendre alguna acció immediatament)
Ja l'hem cagada llaurador (Ja ho hem fet mal, ja s'ha estropellat, ja s'ha llançat a perdre...)
Ja n'hi ha prou! (Expressió que dóna per acabada una discussió o situació)
Ja no hi quedaran ni els ossos (Per a referir-se a algú que s'ha mort fa molt de temps)
Ja pots xiular, si l’ase no vol beure (Per molt que manem o recomanem de fer quelcom, no serem escoltats si el qui ho ha de fer no en té intenció)
Ja s'aclariran, si volen (Ho diu un per indicar que es desentén d'algun assumpte, deixant-lo per als qui hi estan compromesos)
Ja t'has casat, ja l'has cagat (Contra el matrimoni)
Ja veurem, que diuen els cecs (Indica desconfiança davant de promeses incertes)
Jo sóc músic (Indica que u no vol saber res d'una qüestió, problema, conflicte...)
Joc brut (Actuació poc correcta)
Jugar amb el foc (Posar-se imprudentment en perill)
Jugar brut (Fer engany en el joc
Jugar-s'hi el coll (Assegurar plenament)
Jugar-s'hi la pell (Posar-se en perill extrem)
Jugar-se el tot pel tot (Actuar decididament en una situació definitiva o irreversible)
Jugar-se l'última carta [o tot a una carta] (Usar l'últim mitjà que queda per a obtenir alguna cosa)
Jugar-se la camisa (Arriscar-ho tot)

L

L'aigua fa la vista clara (Es diu quan u demana aigua en conte d'una altra cosa)
L'amo del ball (El qui comanda i fa sa voluntat damunt els altres)
L'home del sac (Personatge imaginari que es menciona per a fer por als xiquets amenaçant-los que se'ls endurà dins del seu sac)
L'home proposa i Déu disposa (Expressió amb què es comenta la frustració d'un pla)
L'últim cagalló de la tira (El menys important)
L'última gota fa vessar el got (Que si estàs molt enfadat, per una petita cosa t'acabes d'enfadar )
La bugada de Nadal s'eixuga en el fumeral (Se sol dir perquè sol ploure en Nadal)
La gallina de dalt, sempre caga a la de baix (Els rics i els amos sempre foten als pobres i als treballadors)
La gent gran (Les persones d'edat)
La gent se plou (Acudir molta gent)
La llengua no té ossos i en trenca de ben grossos (Significa que la murmuració pot fer molt de mal)
La mare que et va parir! [o qui el va parir! etc.] (Exclamació per expressar indignació contra algú)
La pedra fora [o eixida] de la mà, no se sap on va (Significa que el qui llança pedres o altres projectils no pot estar segur si farà mal o no)
La processo es llarga i el ciri curt (Aconsella administrar be les coses per a que duren)
La processó va per dins (Es diu de qui experimenta, sense manifestar-ho, un estat de torbació de l'ànim, especialment de por)
La sang no arriba al riu (Frase que es diu referint-se a una baralla o incident que pareix molt greu però que probablement no portarà conseqüències tràgiques)
La vergonya se'l menja (Es diu de qui te molta vergonya)
La veritat sempre sura (La veritat sempre ix, sempre acaba triomfant)
La vida [o l'ofici] del bon burgués: beure, menjar i no fer res (Viure sense treballar)
Les cames li fan figa (Estar cansat i fer mal les cames)
Les coses d’aquest món són com són (Vol dir que les coses del món són inconstants i mudables)
Les faves, donades o furtades (Es diu perquè son molt cares i tot es escorça)
Les males noticies corren més que les bones (Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat)
Les parets tenen orelles (Algú, poder escoltar darrere la paret)
Les penes no maten, però envelleixen (Significa que els sofriments fan decaure el cos i l'esperit)
Li ha caigut la llonganissa a la cendra (Quan algú s'ha endut una desil·lusió)
Llàgrimes de cocodril (Plors falsos, fingits)
Llançar les campanes al vol (Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d'alegria, de satisfacció, etc.)
Llançar [o afefir] més llenya al foc (Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió)
Llaurar dret [o tort] (Portar-se, obrar, bé o malament)
Llei de l'embut, per mi l'ample per tu l'estret (Quan debem aplicar un mateix criteri aquest sol ser desproporcional en funció des nostres interesos)
Llepar el cul a algú (Mostrar-s’hi baixament servil. Adular)
Llepar-se’n els bigots [o els dits, o els morros] (Trobar-hi molt de gust)
Llevar (o prendre ) (una cosa) dels dits (Ser, algú, desposseït d'una cosa o d'allò que ja estava a punt d'aconseguir, en circumstàncies inversemblants, per ingenuïtat, distracció, etc.)
Llevar-li a un la paraula de la boca (Avançar-se a dir un el que anava a dir l’altre)
Llevar-se les puces de damunt (Inhibir-se de responsabilitat)
Lligar caps (Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes)
Lligar els gossos en llonganisses (Ser molt rics i tindre una vida fàcil)
Lligar-se bé les espardenyes (Agarrar coratge)
Llis i ras (Sense embuts)
Lluent com una espasa (Molt net i lluent)
L’arròs fa el ventre gros (Vol dir que l’arròs fa poc de greix o alimenta poc)
L’ase [o el burro] sempre va davant (Es diu per ridiculitzar aquells qui s’anomenen primer a ells que als altres)
L’ocasió fa el lladre (Vol dir que molts delinqueixen per la força de les circumstàncies més aviat que per mal caràcter)
L´has cagat, manigüela ! (Fer malbé involuntàriament, per falta d'habilitat; una cosa)

M

M'ho dius o m'ho contes? (Es diu quan una cosa ja es coneix o se sap i et la conten)
Mai de la vida (Mai)
Mai no és tard quan arriba [o quan Déu arriba] (Es diu per replicar a algú que ha dit que ja és tard)
Mal de molts, conhort de boigs [o de tots] ( Hi ha que tractar de superar-se individualment, i no conformar-se amb el que a altres també els succeeix)
Mal per mal (Expressió usada per a indicar preferències entre dos o més possibilitats roïnes, desagradables, etc., una de les quals ha d'ocórrer forçosament)
Mala llengua (Propensió a la maldiença)
Mamar i plorar (Allò que fan els qui accepten beneficis però queixant-se que no siguin més grossos del que són)
Mamar-se [o xuplar-se] el dit (Ser excessivament ingenu)
Manegueta! (Persona inclinada a ficar-se en els assumptes d'un altre per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per figurar, etc.)
Manifasser (Manejar arbitràriament assumptes aliens, especialment d'una col·lectivitat)
Mare meua! (Expressió usada per a manifestar sorpresa, enuig, etc.)
Massa me'n dones (Es diu desconfiant de promeses, afalacs, obsequis....)
Matar d’un tir dos pardals ( Resoldre dos problemes amb la mateixa acció)
Matar les hores (Passar el temps sense fer res de bo; perdre el temps)
Matar [o trencar] el cuc [o el cuquet] (Menjar o beure una miqueta en dejú o fora de les menjades habituals per a fer passar la gana)
Materialment impossible (Impossible de fer)
Me cague en dena (dena per Deu)
Me cague en l'ou [o en l'olla , etc.] (Exclamacions de contrarietat)
Me la bufa o me la venta i no me la constipa (Em dona exactament igual, no m'importa)
Menjar a mos rodó (Menjar en gana i grans mossos)
Menjar cervellets de canari (Ser molt melindros a l'hora de menjar)
Menjar com un llop (Menjar àvidament, tindre molta gana)
Menjar com un porc (Menjar excessivament o de manera indecorosa)
Menjar en el mateix plat (Ser molt amics)
Menjar més amb els ulls que amb la boca (Fruir més per l'aspecte i la pulcritud d'un menjar que pel gust)
Menjar més que la gangrena (Menjar molt)
Menjar mes que una revolta de riu (Menjar molt)
Menjar [una cosa] amb la vista (Tenir-ne gran desig)
Menjar-s'ho tot (Imposar-se)
Menjar-s'ho tot en un dia (No tindre contenció)
Menjar-se (una cosa o una persona) amb els ulls (Mirar una cosa o una persona molt fixament, àvidament, amb una gran atenció o desig)
Menjar-se les paraules (No pronunciar clarament)
Menjar-se les ungles de ràbia (Torbament de l'ànim irritat, violentament enutjat)
Menjar-se viu [algú] (Renyir-hi fortament)
Mentrimentres (Durant el temps en que es produeix un fet concret o té lloc alguna cosa)
Més agarrat que un xotis (Molt gasiu o avar)
Més bonica que un sol (Molt bella)
Més brillant que un espill (Molt lluent)
Més curt que una mànega de jupetí (Curtíssim)
Més del compte (En excés)
Mes es pergué en Almansa o en la guerra (Es diu quan es perd alguna cosa per a consolar)
Mes estira un pel de figa que una maroma de barco  (Al·ludeix a la força de l'apetit sexual)
Més fa el que vol que el que pot (La voluntat fa més que el poder)
Més fàcil que beure’s un ou d’un xuplit (Ser extremadament fàcil)
Més fets i menys cançons (Es diu al qui parla molt i obra poc)
Més fresc que una rosa (Molt fresc)
Més moll [o més tou] que una figa (Molt moll)
Més moral que l'Alcoià (Mantenir l’energia. No caure en el desànim)
Més negre que un corb (Molt obscur)
Més net que una patena (Molt net)
Més prompte que canta un gall (Amb gran rapidesa, en molt poc temps)
Més roí que la fam (Ser molt roí)
Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora (Significa que tots hem de morir)
Més val això que una punyada a l'ull o una patada a la figa (Mes val alguna cosa que res)
Més val curar-se en salut (Aconsella previndre els mals, problemes, malalties...)
Més val el dimoni per vell que per dimoni (L'experiència és important)
Mes val fer-ho que manar-ho (Costa menys fer una cosa i ix millor que manar-la)
Més val poc i bo que molt i roí (Literal)
Més val poc que res ( No hi ha que menysprear les coses encara que siguin xicotetes)
Més val que en sobre que no que en falte (Es diu per recomanar que no es consumeixi o despengui tot, a fi d'aprofitar allò que quedi)
Més val ser cap de sardina que cua de peix [pagell, lluç o rap] (Vol dir que convé més comandar damunt poca gent que ser comandat d'un personatge important)
Més val tort que cego (Es diu per excusar algú dels defectes que li atribueixen, considerant que en podria tenir de més grossos)
Més val traça que força (Saber fer les coses és més important que la força bruta)
Més vell que l'anar a peu (Antiquíssim)
Més vell que cadar ajupit  (Molt antic)
Més vell que Matusalem (Es diu d’una persona o cosa molt vella
Més verd que un codony (Molt verd)
Mes veuen quatre ulls que dos (Quan dos persones busquen, revisen o inspeccionen una cosa)
Mesurar a tots amb la mateixa vara (Ser just. Tractar a tots per igual)
Mira de bon ull (Acollir amb simpatia)
Mirar al plat i a les tallades (Tenir esment a dues coses al mateix temps)
Mirar contra el govern (Mirar guerxo)
Mirar darrere de la porta (Preveure els resultats)
Mirar de cap a peus (Analitzar detalladament)
Mirar de dalt a baix [algú] (Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu)
Mirar de quin costat ve el vent (Observar el curs dels esdeveniments, per conformar-hi la conducta)
Mirar de reüll (Amb recel o amb antipatia)
Mirar de reüll com els bous (Mirar amb traicció)
Mirar [o filar] molt prim (Ésser escrupulós i primmirat en els detalls)
Mirar [o veure] a un amb bons ulls (Estar ben predisposat vers ell, estar-hi a favor)
Mitges tintes (Paraules o accions no gens precises, dictades per una cautela excessiva)
Modèstia a part (Expressió usada per a atenuar el possible efecte desagradable de lloar-se a si mateix, vanar-se d'alguna cosa, etc.)
Moll de boca [o de llengua] (Bocamoll. Que tot ho xarra)
Molt bonico! (Desaprovació)
Molt soroll i poques nous ( S’aplica al qui parla molt i obra poc)
Moltes candeletes fan un ciri gros (Indica que a força de xicotets esforços o aportacions s'arriba a obtenir qualque cosa considerable)
Morir com a rates (Morir en gran nombre; haver-hi gran mortaldat)
Morir com un gos (Morir oblidat de tot el món, sense la companyia de ningú)
Morir [o caure] com mosques (Morir en gran quantitat, especialment en un combat)
Mort de gana (Persona que no té per a viure)
Mort per mort (Sense altra alternativa)
Mossegar-se els llavis [o la llengua] (Retenir-se per no dir allò que es pensa)
Mossegar-se els punys (Tenir fam)
Moure els fils (Tenir influència per a dirigir un afer, una empresa, etc.)
Moure [o armar] un sagramental (Causar un daltabaix)
Mullar-se el cul [en un assumpte] (Posar-s'hi a fons, comprometre-s'hi)
Munyir la vaca (Traure tot el profit possible d'algú o d'alguna cosa)
Mut i a la gàbia (Calla i segueix)

N

Necessitar [algú una cosa] com el pa que es menja (Tindre'n molta necessitat)
Nedar en l'abundància (Estar dins una gran abundància d'alguna cosa, esp. de riqueses)
Nedar i guardar la roba (Obrar en un afer amb habilitat per beneficiar-se del profit que pugui donar sense arriscar-se ni comprometre-hi res)
Nedar sense carabasses (Ésser molt deixondit, no necessitar ajuda ni consell d'altri)
Negar (a algú) el pa i la sal (Negar l'amistat)
Negar el bon dia (No voler saludar)
Negre com: el carbó, el quitrà, el fum, la nit, la mort, la gola de llop, el pecat... (Expressions intensives, sovint hiperbòliques, per a designar una cosa de color molt obscur)
Ni a tirs (De cap manera)
Ni aixina ni aixana (Ni una cosa ni l'altra)
Ni blanc ni negre, sinó tot el contrari (No veure'l gens)
Ni de bon tros (De cap manera)
Ni de conya ( Ni de broma. De cap de les maneres)
Ni de lluny (Sense cap probabilitat)
Ni fa ni fum (No tindre cap importància)
Ni gota [de] (Gens)
Ni la mare que el va parir (Absolutament ningú)
Ni manat a fer d’encàrrec (Adoni, ideal, com anell al dit)
Ni més ni menys (Exactament, precisament)
Ni miqueta ni gens (No gens, gens en absolut)
Ni per pensament (Indica que la cosa de què es parla és molt lluny de ser realitat)
Ni per saber morir (De cap manera)
Ni una brisa d'aire (Gens d'aire en absolut)
Ningú naix ensenyat (Es diu per excusar algú quan s'equivoca o no acaba de fer les coses bé per insuficiència d'aprenentatge)
Ningú no és profeta a sa casa [o en la seva terra] (Significa que generalment les persones que valen no solen veure reconeguts els seus mèrits entre els seus compatriotes)
Ningú sembra per a no collir (Ningú fa res per res)
No alçar ni pols ni remolí (Passar desapercebut, sense escarotar, discretament)
No alçar un pam de terra (Ser, algú, molt baixet)
No anar amb embuts (Parlar am claretat i dient les veritats)
No anar descalç (Tindre diners o possessions)
No anar pel camí dret (Comportar-se malament)
No anar-se'n de buit (Rebre un escarment)
No arribar als talons [o garrons]  (No poder-se-li comparar)
No arribar la sang al riu (No ser una baralla o disputa tan violenta com en un principi es preveia)
No arribar [a algú] a la sola de les sabates (Ser-li molt inferior)
No badar boca (No parlar, ésser molt callat)
No cabre al cap (No poder comprendre que puga passar. Estranyar-se)
No cabre el cor en el pit (Estar intensament emocionat)
No cabre ni una agulla [en algun lloc] (Estar totalment ple)
No cabre [algú] a la pell (Estar orgullós d'alguna cosa, ple de satisfacció)
No caure en el plat (Es diu quan s'està a taula i ve visita, indicant que pot passar avant)
No caure en sac foradat (No ser desatesa una cosa, no deixar de ser tinguda en compte)
No caure-li a u la casa damunt (No parar en casa)
No costar ni un bufit (Costar molt poc)
No criar teranyines (No estar aturat mai, esser molt actiu)
No deixar ni a sol ni a ombra (Seguir sempre algú)
No deixar parar [algú] un instant (Ocupar-lo contínuament)
No deixar rastre ni senyal (No deixar cap mostra del que s'ha fet)
No deixar tocar [algú] de peus a terra (Tractar-lo amb molta sol·licitud, contemplar-lo excessivament)
No deure un diner a ningú (Estar en sòlida posició econòmica, no tenir deutes)
No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta (Significa que no cal esser massa optimistes ni donar per segures aquelles coses que són problemàtiques)
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré (No pots dir que no faràs una cosa, amb el temps poden canviar les coses)
No dir ni piu [ o No dir ni xut, ni oste ni moste]  (No dir res absolutament)
No dóna ni de la merda que caga (Es diu d'un que és molt avar)
No eixir els comptes [o eixir els comptes torts, o fallar els comptes, o no trobar-hi el compte] (Eixir malament un compte, donar un mal resultat inesperat)
No en parlem més (Expressió per a ponderar una cosa que diem, afirmem)
No en pesca ni una (No entén res)
No és or tot el que llu (Cal no fiar-se de les aparences)
No es paga amb diners [o amb tot l'or del món, etc.] (Tindre molt de valor)
No es pot anar a missa i  repicar les campanes [o anar a la processó] (Significa que no es poden fer al mateix temps dues coses incompatibles)
No escalfar cadira (Fer visites ràpides)
No escapar-se ni un fil (Assabentar-se de tot allò que es diu en una conversa)
No estar el forn per a rosques (No estar ben disposat algú per a sostenir bromes, converses, molèsties)
No estar per a hòsties (Estar de mal humor)
No estar per orgues (No estar d’humor, no anar de bromes o de coses insubstancials; desentendre’s d’una cosa)
No estar un catòlic del tot (No trobar-se bé)
No et fot! (Expressió usada per a manifestar contrarietat, desacord, etc.)
No faltar-hi una coma (Ser una cosa perfecta, no mancar-hi res)
No faltaria més! (Es diu exclamativament per indicar rebutjament d'una suposició)
No fer fred ni calor (Ser-li indiferent)
No fer profit (No gaudir d'allò que fem, escoltem, llegim, mengem, etc; perquè hi ha quelcom que ens preocupa, que ens distrau l'atenció)
No fer-li un favor a sa mare (No ajudar mai a ningú en res)
No fer-ne cap de dreta (No fer res bé, res així com cal)
No fiar-se de la seua ombra (Ser molt desconfiat)
No ficar-se en raons (No admetre conversació, no voler parlar amb algú d'alguna cosa)
No ficar-se res en la butxaca (No traure cap profit d'una cosa)
No fóra cas [que] (Expressió que indica el temor d'alguna cosa que podria succeir)
No guanyar l'aigua que es beu (No fer la feina que cal, esser malfeiner o molt aturat)
No guanyar per a [alguna cosa] (Expressió per a indicar que una persona ha de comprar-ne massa sovint, la sofrix amb gran freqüència, etc.)
No haver eixit de l'ou (Tindre poca edat, poca experiència)
No haver inventat la pólvora (No ser massa intel·ligent)
No haver menester padrins (Elogiar-se un mateix, no esperar els elogis d'altri)
No haver menjat calent (Haver passat gana)
No haver trencat mai cap plat  (Ser innocent, ingenu)
No haver-hi Déu que l'entenga [o que ho entenga] (Ser, algú o alguna cosa, molt difícil d'entendre)
No haver-hi ni una mosca (No haver-hi ningú)
No haver-hi remei [o no tindre remei ] (No haver-hi solució o subterfugi possible)
No hi ha més cera que la que crema (Dit per significar que, d'una cosa, no se'n té sinó allò que es veu)
No llevar ni una coma (No llevar res d'un escrit o d'un parlament, expressar-lo tal com estava concebut)
No menjar per no cagar (Ser molt avar)
No mirar a la cara (Tindre aversió, quimera a algú)
No moure ni un dit [o peu] per (No fer res per ajudar algú que està en una situació difícil)
No nomenar la corda en casa del penjat, ni l’aigua en casa de l’ofegat (Significa que cal esser discrets i no parlar de certes coses davant gent que se'n pot disgustar)
No obrir la boca [o el llavis] (No dir res)
No parar-se en palletes (No tindre contemplacions a l'hora de fer o dir alguna cosa)
No parlar per no ofendre (Ser, algú, molt tímid)
No passar el temps (per a algú) (No parèixer que envellisca)
No passar res per alt (Assabentar-se de tot els que es diu en una conversa)
No pegar un brot (Ser peresós)
No pegar-ne ni una en el clau (No encertar cap vegada)
No perdre d'ull [o vista] [algú] (Vigilar-lo estretament. Espiar. Estar alerta)
No pintar fava (No tindre res a vore, no pintar-hi res)
No pintar res (No significar-hi res, no importar-hi)
No pintar un res en casa (No significar-hi res en casa. No admetre’t cap opinió)
No piular (No dir res, callar)
No plou mai al gust de tots (Les coses no es fan mai al gust de tots)
No poder anar ni amb rodes  [o simplement no poder anar] (Ser inadmissible)
No poder dir fava (Quedar sense forces, sense alé)
No poder dir «pruna» (No poder dir res)
No poder parar (No estar mai quiet)
No poder piular (No tindre dret a parlar o no tindre avinentesa de fer-ho)
No poder treure el cap al carrer (Ésser molt perseguit de creditors o malmirat de la gent en general)
No poder veure [algú] (Tindre-li aversió)
No poder vore ni en pintura [algú o alguna cosa] (Tindre-li molta aversió)
No posar els peus en un lloc (No anar-hi mai)
No posar més llenya al foc (No augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió)
No prendre candela a un enterro (Intervenir en un assumpte sense ser-hi demanat)
No quedar una gota de sang a les venes (Expressió que indica l'espant o el terror d'una persona)
No quedar-ne d'una cosa ni per a llavor (Acabar del tot una cosa, no quedar ni mostra)
No rascar pilota (No encertar-la)
No res de l'altre món (No res estrany, no res extraordinari)
No s'hi val (Expressió usada per a indicar que no és lícit, just, etc., de fer alguna)
No saber (algú) quants dits té en la mà (Ser molt ignorant, molt curt d'enteniment)
No saber a quina carta quedar-se (Estar indecís)
No saber a quina porta tocar (No saber a qui demanar ajuda)
No saber de la missa la meitat (No estar ben informat d'una cosa, no saber-ho tot d'una qüestió)
No saber de què va (alguna cosa) (Ignorar)
No saber de quina pasta és [algú] (No saber quin és el seu caràcter)
No saber fer la o en un canut [o ni la a] (Ser analfabet)
No saber fregir un ou (Ser molt ignorant en matèria culinària)
No saber ni mocar-se [ni pruna, ni senyar-se, ni xufa] (No saber res)
No saber on fer cap (Estar desorientat)
No saber on tenen la mà dreta, [o quina és la mà dreta] (Estar desorientats, esser molt ignorants)
No saber què es demana (No saber un el que diu o el que vol, estar torbat d'enteniment)
No sap caminar i vol còrrer (Es diu d'un qui no sap fer les coses fàcils i vol fer les difícils)
No sentir-se ni una mosca (Haver un gran silenci, generalment per no haver ningú)
No ser d'aquest món (Estar distret o allunyat de les coses temporals, de les preocupacions socials)
No ser de fusta (No esser insensible)
No ser la panacea (No ser el remei o solució general per a qualsevol mal o situació difícil)
No ser ni carn ni peix (No tenir [algú] un caràcter ben determinat)
No ser sant de la devoció [d’algú] (No caure bé una persona)
No socarrar-se l'arròs [a algú] (No haver-hi presa; esser una persona calmosa, que no es precipita mai
No té esme (No té forces)
No tenir amo (Estar abandonat, sense esment del qui se n'hauria de cuidar)
No tenir ànima (Tenir molt pervertit el sentit moral)
No tenir consciència (No tenir escrúpols, obrar malament per mal instint)
No tenir dos dits de front (No tenir gaire coneixement)
No tenir res de bobo (No tenir res d’innocent)
No tenir trellat [o trellat ni forrellat] (Tenir poc coneixement. No tindre sentit)
No tenir un cèntim (No tenir gens de diners, ser molt pobre)
No tenir un pèl de... (No ser gens ...)
No tindre ni  cap ni peus (Ser, una cosa, un desficaci, no tindre orde ni concert)
No tindre [algú] ni panxa ni budell (Estar molt prim)
No tindre altre remei (No tindre altra possibilitat d'obrar o d'eixir bé)
No tindre cor (Ser dur de sentiments, poc o gens sensible a l'amor i a la pietat)
No tindre entranyes (No tindre sentiments, compassió)
No tindre humor (Estar desanimat, trist)
No tindre llengua [o haver perdut la llengua , o haver-se engolit la llengua , etc.] (Expressions usades quan queda callat algú, especialment un xiquet, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa)
No tindre més que ossos (Estar molt prim)
No tindre ni per a caure's mort (Ser molt pobre)
No tindre ni un clau (Ser extremament pobre)
No tindre ni un xavo (Ser molt pobre, no dur diners damunt)
No tindre nom [alguna cosa] (Ser tan indignant, que no es troba cap nom adequat per a designar-la com es mereix)
No tindre ofici ni benefici (No tindre treball ni viure de rendes)
No tindre pèls a la llengua (No ser tímid en el parlar; tenir per costum dir les coses clares i sense temor)
No tindre pensament bo (Ser una persona [i sobretot un infant] de males iniciatives, que només pensa i fa coses dolentes)
No tindre prou mans per a fer [una cosa] (No donar l’abast a fer-la)
No tindre res a vore [una cosa amb una altra] (No tindre relació entre elles)
No tindre res al cap (Ser un neci, un ignorant)
No tindre sal ni oli (No tindre sentit)
No tindre sang en les venes (Ser excessivament tranquil, no indignar-se per res)
No tindre seguida (No dur enlloc)
No tindre seny (No tindre capacitat)
No tindre temps ni d'anar a pixar (Estar molt afeinat)
No tindre [un] tres dits d’enteniment (Perdre la raó)
No tindre veu ni vot (No tindre-hi cap paper, haver de callar)
No tindre-les totes (No tindre plena confiança en alguna persona o cosa)
No tocar de peus a terra (Oblidar les limitacions imposades per la realitat)
No traure trellat (No arribar a cap conclusió, no aclarir res)
No treure l'ull (Espiar)
No trobar aigua en la mar (Angoixar-se fàcilment, ofegar-se en un got d'aigua)
No valdre ni per a tacs d'escopeta (No valer per a res)
No valdre ni un cèntim (Valdre molt poc)
No valdre un comí (No valdre res, ésser dolent)
No valdre la pena (No compensar l'esforç)
No vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo mort (No donar una cosa per segura abans d’hora)
No veure tres dalt d'un burro (No veure gens)
No veure un bou a tres passes (Veure-hi molt poc)
No veure's cap carta [o cap carta bona] (Tindre mal joc)
No veure-hi més enllà del nas (Ésser curt de gambals, o sia, curt de comprensió i d’enteniment)
No viure [algú] (No tindre un moment de repòs, desviure's, per algú o alguna cosa)
No voler una cosa ni confitada (No voler una cosa de cap manera)
No vore el moment de [fer alguna cosa] (Desitjar-ne l'execució prompta)
No xafar-li ningú la ratlla (Saber defendre el seu terreny)
Només [o massa] caldria! (Ho diuen per expressar conformitat absoluta amb el que un altre diu)
Només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona (Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita)
Nostre Senyor t'ho pagarà (Donar les gràcies)
Nou de trinca (Flamant, acabat d'estrenar)

O

O ara o mai (En este moment)
O juguem tots o es trenca la baralla (Aconsella que tots participen en una qüestió)
Obrir (algú) la boca [o els llavis] (Parlar)
Obrir el cap (Ferir en el cap)
Obrir el cor (Manifestar els secrets o les intimitats pròpies a algú)
Obrir els ulls [a algú] (Fer-li veure la veritat)
Obrir uns ulls com a llanternes (Obrir molt els ulls d'admiració)
Obrir-se camí (Vèncer les dificultats per a arribar a un fi)
Ofegar-se en un got d'aigua (Que per un problema molt petit se'n preocupa molt)
Omplir [o unflar] el cap (Contar-li moltes coses)
Omplir el cap de pardalets (a algú) (Inculcar-li idees de poca consistència)
Omplir la panxa [o el sac] (Atipar-se, omplir-se la panxa)
Omplir-se les butxaques (Enriquir-se)
On menys se pensa, salta la llebre (De vegades, quan menys se pensa, ocorren les coses)
On vas a parar! (Exclamació per a indicar que algú exagera, en fa un gra massa, etc.)


P

Pagar algú amb la mateixa moneda (Tractar-lo de la mateixa manera que ens ha tractat o ens tracta a nosaltres)
Pagar el pato (Carregar en la culpa)
Pagar ganes i tot (Pagar més del que és just)
Pagar la festa [ o els plats trencats] (Pagar les conseqüències d’una acció en què han intervingut d’altres)
Pam a pam (Lentament, dificultosament, vencent una resistència)
Para el carro! (Expressió amb què s'interromp algú que parla massa o inconvenientment)
Parar els peus [a algú] (Oposar-se a l'actitud o l'actuació d'algú)
Parar-se-li a u el mos (Ofegar-se en el menjar que es para en l’esòfag)
Paraula és paraula (Dit per a expressar la confirmació d'un acord)
Pardal que vola a la cassola (Es diu indicant que no s'ha de deixar passar les ocasions)
Pareix que hagis menjat llengua (Expressió usada per a indicar que algú xarra molt)
Pareix que no haja trencat mai cap plat (Expressió que s'aplica a la persona que, per l'aparença, es diria que és incapaç de fer cap malifeta)
Paréixer un tord (Menjador d'olives)
Paréixer una ànima en pena (Tindre un aspecte trist, abatut)
Parèixer una bota (Estar gros)
Parèixer [algú] que li hagin donat corda (Parlar molt)
Parlant la gent s'entén (Proverbi amb què es convida a discutir, a raonar una qüestió)
Parlar amb el nas (Emetre la veu amb ressò nasal)
Parlar amb la paret (Parlar amb algú que no presta atenció)
Parlar clar i ras (Parlar clar)
Parlar com un llibre obert (Parlar molt clar)
Parlar en plata (Parlar clar, sense embuts ni eufemismes)
Parlar entre dents (Parlar de manera que no s'entén el que es diu)
Parlar foc i flama [d'algú] (Parlar-ne molt malament)
Parlar franc (Parlar amb franquesa, sense dissimul o reserva)
Parlar més que una cotorra (Parlar molt)
Parlar pels colzes (Parlar molt)
Parlar pels descosits (Que parla amb excés)
Parlar per no callar [o parlar per parlar] (Parlar de coses sense importància)
Parle jo o passa un carro! (No prestar atenció quan algú està parlant)
Partir peres (Desavenir-se, separar-se els que anaven units i concordes)
Partir-se el pa i la sal (Fer demostracions de gran i duradora amistat)
Passa a passa (A poc a poc però sense aturar-se)
Passar (o córrer ) la veu (Fer saber a algú, sobretot de paraula, allò que ens han fet saber de la mateixa manera)
Passar a millor vida (Morir)
Passar de llarg (Passar sense parar-se)
Passar de moda (Deixar de ser moda)
Passar de rosca (Extralimitar-se)
Passar d’estranquis (Il·legalment)
Passar el braç per la mànega [a algú] (Enganyar-lo)
Passar el plat (Fer un acapte o col·lecta)
Passar el rosari (Resar el rosari. Assistir a una reunió on cada u conta les seves penes)
Passar la mà per la paret (No aconseguir res)
Passar la nit en blanc [o en vetlla] (Passar tota la nit sense dormir)
Passar­ les crues i les madures (Passar les situacions, favorables o adverses)
Passar les de Cain (Passar-ho malament, patir molt)
Passar les hores mortes (Temps perdut)
Passar pel cap (Acudir al pensament)
Passar per damunt (No respectar un impediment, una norma, etc.)
Passar per moltes mans (Estar una cosa sotmesa a la intervenció de moltes persones)
Passar [o passar-se'n] de la ratlla (Excedir-se, exagerar desorbitadament)
Passar-s'ho pipa (Diveretir-se molt)
Passar-se la saó (Deixar de ser fèrtil una dona o passar el temps de poder fer alguna cosa)
Passar-se pel cul [o els collons] [una cosa] (Menysprear-la absolutament, no fer-ne cas de manera molt ostensible)
Passar-se una cosa per baix cama (No fer cas d'una cosa, ignorar una cosa, una orde...)
Passar-se-li'n l'arròs [a algú] (Dit quan algú no s'ha casat o no té parella, i ja va fent-se gran)
Passe el que passe (En qualsevol circumstància. Inevitablement)
Pegar [o fer] un mos (Fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar)
Pegar a fugir (Eixir corrents)
Pegar bastonades de cego (Dir una cosa que no es sap, sense meditar-la)
Pegar en el viu (Pegar en el mig o centre d'una cosa, generalment en la part interna)
Pegar en pedra (Es diu quan es topeta en algú que es manté ferm en les seves idees)
Pegar la cabotada (Donar la conformitat d'un tracte comercial)
Pegar mes voltes que un dolçainer (Caminar molt buscat algun acosa i no trobar-ho)
Pegar un calbot [o calbiçot] (Donar un cop amb la ma en la part superior i posterior del cap)
Pegar una volta (Fer una passejada)
Pegar [o clavar] canya (Esbroncar)
Pegar [o fer] quatre passes (Passejar un poc)
Pegar-li la porta als nassos (Despatxar algú violentament, amb poca educació)
Pegar-se amb el cap per les parets (Tindre gran desesperació o còlera, que el trau fora de si)
Pegar-se com les llepaces (Es diu de les coses o persones que s'ha peguen com esta planta a la roba)
Pendre cartes [en una qüestió o assumpte] (Posar-s'hi, començar a intervenir hi)
Penjar els hàbits (Abandonar la vida religiosa)
Pensar amb els peus (Equivocar-se per falta de reflexió)
Pensar en la mona de Pasqua (Estar pensant en una altra cosa diferent a la que es tracta)
Pensat i fet (De sobte o també meditat i executat)
Per a aquest viatge no necessitàvem alforges (Per a aconseguir aquest resultat no valia la pena d’esforçar-se tant)
Per a més inri (Indica que una cosa empitjora una situació que ja és roïna)
Per a mostra un boto (Es diu quan es presenta una mostra d'alguna cosa, generalment una mostra molt bona)
Per a qui es i com li diuen... (Es diu volent dir que el destinatari d'una cosa no es mereix mes)
Per a tu el pollastre (Per a tu va la cosa: tu en rebràs les conseqüències)
Per acabar-ho d'arreglar (Per arredonir-ho)
Per ací m’entra, i per ací m’ix (No fer cas)
Per amor a l'art (D'una manera desinteressada)
Per bigots (Per amor propi)
Per carambola (De retop, indirectament)
Per cobrir [o omplir] l'expedient (Fer-la per pura fórmula, sense prendre-la)
Per damunt de tot (Sobrepassant tota altra cosa)
Per Déu! [o per l'amor de Déu!] (Exclamació de protesta o d'oposició a una cosa que un altre diu o fa)
Per instants (Ràpidament)
Per moments (Ràpidament, amb un progrés ininterromput de l'acció verbal)
Per Nadal cada ovella al seu corral (Per les festes de Nadal tot el món procura d'estar amb la família)
Per quatre cèntims [o xavos] (Per pocs diners)
Per regla general (Quasi sempre, segons sol ser o ocórrer)
Per res del món (Es nega rotundament alguna cosa)
Per sí o per no (Com a previsió. o Per un motiu o altre)
Per si un cas (Si tal cosa es produïa, si ho creieu convenient)
Per totes [les] bandes (En tots els llocs)
Per un igual (Semblants o semblantment)
Per un tres i no res (Per pocs diners o per un motiu sense importància)
Per un tros de pa (Per poc de guany)
Per una m'entra i per l'altra m'ix (Vol dir que no es fa cas del que els altres diuen)
Per venjança (Per satisfer un ressentiment)
Perdre [o cobrar] el coneixement (Desmaiar-se o tornar en si)
Perdre el cap (Perdre l'enteniment, torbar-se mentalment)
Perdre el color (Empal·lidir)
Perdre el compte [d'una cosa] (Arribar a no saber-ne la quantitat, les vegades que ha ocorregut una cosa)
Perdre el costum (Deixar de fer allò que es feia habitualment)
Perdre el cul [per algú o per alguna cosa] (Tindre-hi molt d’interès)
Perdre el fil (No saber on està o on s'ha quedat en el seguiment d'una conversa o treball)
Perdre el món de vista (Expressió usada per a indicar el desbordament, la desorientació, etc., que ha sofrit algú a causa de determinades circumstàncies)
Perdre el nord [o l’oremus] (Perdre l’orientació, deixar de veure clar el que cal fer)
Perdre el rumb (Extraviar-se)
Perdre el son (Desvetlar-se. Preocupar-se)
Perdre el temps (Desaprofitar-lo, no fer allò que caldria o es podria fer)
Perdre el tren (Perdre una ocasió favorable)
Perdre els esperits (Desmaiar-se, perdre la força vital)
Perdre els estreps (Perdre la paciència o el control de si mateix)
Perdre els nervis [o el control] ( Perdre el domini de si mateix)
Perdre l'enteniment [o la raó, la xaveta]  (Tornar boig)
Perdre les carns (Aflaquir-se)
Perdre temps (Retardar-se)
Perdre's de vista (Desaparèixer)
Perdut per perdut (Intentant una última solució)
Pete qui pete (Caiga qui caiga, passe el que passe)
Picar sola [algú] (Anar-se'n de casa)
Pixar alt (Tindre moltes pretensions)
Pixar fora de test (Dir una cosa fora de to)
Pixar pel mateix forat (Ser dos persones carn i ungla)
Pixar-se a la sabata (Ser molt vell, repapiejar)
Pixar-se de riure (Riure molt)
Plantar cara (Enfrontar-se, oposar resistència)
Plantar cara al sol de mig dia (Plantar-li cara a qui sia)
Plata que caga la rata (Plata falsa)
Plegar el ram (Desistir en un intent, abandonar una activitat, una ocupació, etc.)
Plorar a llàgrima viva [o com una magdalena] (Plorar molt)
Ploure sobre mullat [o banyat] (Amuntegar-se les desgràcies, els contratemps...)
Pobre [o plat] com una rata, o Més pobre que una rata (Es diu d'una persona molt pobra)
Poc a poc, menys és res (Vol dir que cal aconhortar-se quan una cosa és escassa, pensant que encara ho podria esser més o no existir en absolut)
Poder-se comptar amb els dits [de la mà] (Ser molt pocs, haver-hi un nombre molt reduït de persones o de coses)
Pondre's el sol a mitdia (Estar de mala sort)
Pondre-li totes (Que totes les coses li van bé)
Portar [algú] venut (Portar-lo enganyat)
Portar (algú) bé els anys (No aparentar ser tan vell com realment és)
Portar (algú) la veu cantant [en un lloc o en un assumpte] (Ser el que parla pels altres del grup o hi té la iniciativa)
Portar (o tindre ) entre mans [un assumpte] (Ocupar-se'n)
Portar [un xiquet] el pa davall de l'aixella (Comportar, el naixement d'un xiquet, l'existència dels mitjans que li calen per a viure)
Portar a col·lació (Eixir a parlar d'una cosa, adduir-la)
Portar de cap [una cosa] (Tindre intenció de fer-la. Maquinar, barrinar)
Portar el timó [o la batuta] (Governar. Dirigir)
Portar els comptes (Anotar les quantitats que cal pagar o cobrar)
Portar les calces [o els pantalons] (La dona, dominar el marit)
Portar una vida de gos (Viure molt malament, en molt males condicions)
Portar [o dur] a terme [una cosa] (Donar-hi cap, acabar-la)
Portar [o dur] merda a la sabata [o l'espardenya] (Tindre mala sort)
Posar a parir [algú)] (Criticar-lo durament)
Posar al dia (Actualitzar un assumpte o compte)
Posar al punt (Disposar, preparar, una cosa perquè compleixi la seva funció)
Posar bastons a les rodes (Entorpir una acció)
Posar de manifest (Mostrar clarament, fer palés)
Posar de volta i mitja (Parlar molt mal d’algú)
Posar el cap com un tabal (Crear mal de cap a força de parlar)
Posar el crit al cel (Protestar amb grans crits, exclamar-se enèrgicament o amb indignació)
Posar el cul com una tomaca (Pegar una pallissa)
Posar el dit en la llaga (Encertar)
Posar els collons damunt de la taula (Defendre el terreny propi)
Posar els punts sobre les is (Dir clarament les coses, puntualitzar-les)
Posar en dansa (Posar enmig d'un conflicte)
Posar en marxa (Fer funcionar. Començar)
Posar la mà al foc (Expressió usada en sentit de probabilitat per a manifestar la certesa, la garantia, la seguretat, etc., que es té d'alguna cosa)
Posar la mel a la boca (Despertar en algú les ganes d’una cosa i no permetre que en frueixi)
Posar les coses al seu lloc (Puntualitzar)
Posar les peres a quatre [a algú] (Fer-lo entrar per les vies de la legalitat o de l'obediència, castigant-lo o amenaçant-lo)
Posar l’argolla al coll [a algú] (Pressionar-lo molt)
Posar mà a l'obra [o mans a l'obra] (Mamprendre un treball, una activitat, etc.)
Posar mal allà on no n'hi ha (Voler mal on no n'hi ha)
Posar mal [entre dos persones o més] (Ser causa de discòrdia entre elles)
Posar per cas (Suposar)
Posar punt final (Fer creu i ratlla)
Posar sobre la taula (Suscitar una qüestió, etc., que s'ha de resoldre, de considerar)
Posar tota la carn a la graella (Jugar tots els recursos en una empresa o en un intent)
Posar un dit en el cel (Es diu quan a algú li ix una cosa molt be)
Posar un pedaç (Solucionar provisionalment)
Posar [o estar] a punt de caramel [una cosa] (En el seu punt dolç, en la situació millor)
Posar [o tindre] al corrent (Assabentar-se del que passa)
Posar-se a la faena (Mamprendre decididament alguna cosa)
Posar-se a to (Refer-se [de salut i de situació econòmica])
Posar-se al davant de (Prendre la direcció d'un assumpte
Posar-se bo (posar bo) (Curar-se d'una malaltia, Retornar la salut)
Posar-se de panxa al sol (Inhibir-se d'una tasca)
Posar-se els pèls de punta [a algú] (Venir-li sobtadament un gran espant)
Posar-se en contra (Mantindre una actitud contrària)
Posar-se les botes (Atipar-se de menjar)
Posar-se un punt a la boca, o Punt en boca (Callar per prudència o per temor)
Posaria la mà al foc i no em cremaria (Expressió usada per a indicar que s'està segur d'una cosa)
Predicar amb l'exemple (Induir a fer una cosa obrant de la mateixa manera que es vol que els altres obren)
Predicar en un desert (Esforçar-se inútilment a convèncer algú d’una cosa justa o raonable
Prendre el pèl [a algú] (Burlar-se'n, enganyar-lo, estafar-lo)
Prendre exemple (Observar allò que fa un altre, per a imitar-lo)
Prendre part [en una cosa] (Concórrer a la seua execució o associar-s'hi)
Prendre un costum (Adquirir un hàbit)
Prendre una cosa del revés (Prendre-la malament, interpretant-la erradament)
Prendre una cosa per altra (Equivocar-se, confondre)
Prendre [o estar] a la fresca (Estar a lloc on la temperatura és d'una frescor agradable)
Preparar el terreny (Prendre precaucions abans d'obrar)
Prim com un paper de fumar (Es diu d'una cosa molt prima)
Pujar a cavall [d'algú] (Dominar-lo, fer-lo cedir fàcilment)
Pujar al cap [una beguda alcohòlica] (Fer sentir els seus efectes)
Pujar els colors a la cara (Ruboritzar-se)
Pujar els fums al cap (Tenir molta vanitat)
Pujar la sang al cap [a algú] (Vindre-li un accés passional)
Pujar-se'n a la figuereta (Alterar-se molt i enutjar-se cridant i renegant)
Pujar-se’n als núvols (Exaltar-se molt, prendre una gran excitació, sobretot de ràbia)
Punt culminant (Dalt de tot)
Punt d'honor (Allò en què es considera que consistix l'honor d'una persona)
Punt de vista (Manera de jutjar alguna cosa)
Punt flac (Aspecte en què algú és més vulnerable)
Punt mort (En un assumpte, situació en què no s'avança ni es recula)
Punt per punt (Atenint-se exactament a allò que s'expressa)

Q

Quan el mal ve d'Almansa a tots “alcança” (Fa referència a un fet històric amb què malauradament els catalans vam perdre la batalla d'Almansa contra l'exèrcit de Felip V a la guerra de Successió)
Quan tu vas, jo torne (Es diu presumint de tenir més vivor o llestesa que un altre)
Que en gloria estiga! (Fórmula de respecte amb què s'acompanya el nom d'una persona difunta)
Que fem? Fem foc o fugim? (Es diu davant d'una indecisió)
Que fem?. De la palla fem (Es diu davant d'esta pregunta tediosa)
Què li fa el rabo per a córrer? (Què té a veure una cosa amb l'altra?)
Que mes prengueres! (Que mes volgueres. Això voldries)
Que si són verdes, que si són madures (Es diu per a referir-se a qui discutix llargament)
Que sigui el que Déu vulgui (Expressió amb què hom confia a la voluntat de Déu el resultat d'una cosa empresa o que ha decidit de fer)
Que t'ha paregut canut [o morrut]? (Expressió que s'usa per a matisar algun fet que resulta insòlit o sorprenent)
Que vinga Deu i ho veja (Davant d'un fet extraordinari)
Quedar (algú) ben servit (Quedar satisfet en allò que li calia, que demanava)
Quedar a la lluna de València (Frustrar-se un desig o una esperança. No entendre alguna cosa)
Quedar com un drap brut [o com un porc] (Quedar, algú, malament, fer un mal paper)
Quedar d'una peça (Quedar sorprès)
Quedar en blanc (Quedar-se sense res, o no entendre res)
Quedar en quadre (Quedar un grup reduït fins al mínim quant al nombre dels seus)
Quedar escurat (Arruïnar-se)
Quedar gelat (Quedar estupefacte per una impressió forta, especialment de por o de sorpresa)
Quedar sense paraula (No poder dir res. Quedar molt sorprés)
Quedar xasquejats (Quedar amb un pam de nas)
Quedar [algú] amb un pam de nas (Quedar en una situació poc airosa, difícil o compromesa)
Quedar-li a un poques tallades de pèl (Estar a finals de la vida)
Quedar-se al mig del carrer (Arruïnar-se)
Quedar-se amb el monyo fet (Romandre preparat i disposat per a una cosa que no pot realitzar-se)
Quedar-se com un poll [o més gelat que un poll] (Tindre molt de fred)
Quedar-se com una canya (Estar prim)
Quedar-se en el moc penjant (Quedar-se sense lo que es desitjava o necessitava)
Quedar-se en pilotes (Arruïnar-se)
Quedar-se mocat (Quedar-se impressionat davant d'una cosa)
Quedar-se parat (Quedar-se fortament sorprés, quedar de pedra)
Quedar-se per a llavor (Irònicament es diu quan no es guarda una cosa)
Quedar-se per a vestir sants (Restar soltera, o solter)
Quedar-se [algú] amb les castanyes a la mà (Arruïnar-se)
Qui està a les dures, deu estar a les madures (Estar dispost a afrontar totes les situacions, favorables o adverses)
Qui està pres vol eixir (Es diu de les ventositats o flatulències)
Qui guisa dolç, guisa per a molts i qui guisa salat, guisa per al gat (Es diu perquè la sal sempre es pot afegir desprès segons cada gust)
Qui l'entorta, se l'emporta (Si trenques alguna cosa l'has de comprar)
Qui molt abraça poc estreny (No es poden fer més coses al mateix temps de les que es poden assumir)
Qui no pot segar, espigola (Expressió usada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir)
Qui no s'arrisca, no pisca (Vol dir que per obtenir coses bones o importants s'han de posar sovint mitjans costosos, cal arriscar-se)
Qui no té cap o memòria, cames (Qui no se'n recorda de les coses a de fer molts viatges)
Qui no té feina, el gat pentina (Quan algú està desocupat i fastiguejat, fa qualsevol cosa sols per entretenir-se)
Qui no vulga pols que no vaja a l'era (Es diu per prevenir i avisar que, si no es volen problemes ni raons, el millor és no buscar-se'ls i allunyar-se de les ocasions de caure-hi)
Qui oli mesura, els dits se n'unta (Al·ludeix a qui ha pres part en un negoci brut)
Qui paga descansa i qui cobra, mes [o s'alegra] (Literal)
Qui paga, mana (Literal)
Qui posarà el cascavell al gat (Es diu referint-se a una acció perillosa que probablement ningú gosarà a fer)
Qui res te, en poc es contenta (Literal)
Qui riu primer plora darrer (Vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament)
Qui se mengi la molla que rosegui l'os o pinyol (Qui gaudix d'una cosa que carreguí en les conseqüències)
Qui sembra cull (Qui treballa o fa bondat recull els seus fruits)
Qui sembra vents, cull tempestats ( Els mals exemples i idees, tenen males conseqüències)
Qui te fam ensomia en rollos (Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja)
Qui tinga vicis que se'ls pague (Que cada u es pague els seus vicis i no demane a ningú)
Qui trenca els vidres, els paga [o qui trenca, paga] (Qui fa un dany, l'ha de reparar)
Qui va amb un coix al cap d'un any és coix i mig (Qui freqüenta amistats vicioses se n'encomana els vicis)
Qui vinga darrere, que arree (Es diu quan no es té en conte els altres)
Qui vulga peix que es mulle el cul (Comprometre's, arriscar-se)
Quiet com una bassa d'oli (Molt quiet, se sol dir de la mar quan fa ponent)
Quin Menfotisme ! (Actitud d'indiferència respecte a alguna cosa que hauria d'interessar o de preocupar)
Quina llàstima! [o simplement llàstima!] (Expressió amb què es lamenta alguna cosa)
Quina llet! (Quina sort!)
Quina mosca [l'ha o t'ha, picat? ] (Expressió amb què es mostra estranyesa davant d'un accés d'ira, una rauxa, etc.)
Quina rasca que hi fa (Fa molt de fred)
Quins collons! (Expressió per a indicar que algú ha sigut molt valent)

R
Rascar-se la butxaca (Pagar, fer una despesa)
Rascar-se la panxa (Estar ociós)
Remordir la consciència (Estar intranquil·la per la convicció d'haver obrat malament)
Remoure cel i terra (Fer tots els esforços imaginables per a obtenir una cosa)
Rentar la cara [a algú] (Adular-lo)
Rentar-se'n les mans (Declarar-se'n no responsable)
Repartir hòsties (Repartir galtades, cops)
Reprendre el fil (Recuperar un assumpte, un discurs)
Retirar la paraula (Desfer un compromís. Rectificar una actitud, retirar una ofensa)
Retirar-se el cos [a una dona] (Venir-li la menopàusia)
Riure [o tindre gana] una sabata (Estar feta malbé amb la sola desclavada de davant)
Roda-soques (Persona que sempre va rodant, que hom veu sempre anant i venint)
Rodar com una nòria de fira (Anar a una banda i a una altra sense aturar gaire temps enlloc)
Rodar el colomer (Intentar tindre relacions en algú, com fa el colom en la coloma)
Rodar més o pegar més voltes que un duro [o euro] fals [o una sénia] (Rodar molt com la moneda falsa que tots se la lleven de damunt)
Rompre el gel (Fer que cessi una situació de tibantor, de reserva, de recel o de retraïment)
Rompre la marxa (Començar a caminar
Rompre's el cap (Esforçar-se mentalment)
Rosegar els ossos (Tenir la pitjor part)


S

S'atrapa més prompte un mentider que un coixo (Es descobrix fàcilment la persona que per vici no diu la veritat)
S'ha "emperrat" (Obstinar-se, entossudir-se)
S'ha acabat el que es donava! (S'ha acabat una qüestió)
S'ha menjat el formatge del Retor (Es diu d'un infant a qui manquen dents)
S'ha pixat en el llit (Expressió per a indicar que algú s'ha alçat molt de matí)
Sa i estalvi (Estar bé)
Saber (alguna cosa) de bona tinta (Saber-la per bon conducte)
Saber (cada u) on li cou (Reconèixer-se els defectes)
Saber de ciència certa (Saber amb tota seguretat)
Saber de comptes (Saber comptar, d'aritmètica)
Saber de lletra (Saber llegir)
Saber de quin mal pateix [o de quin peu coixeja] (Conèixer les peculiaritats o els defectes d'algú o d'alguna cosa)
Saber de quin mal s'ha de morir (Conèixer anticipadament el resultat d'un assumpte)
Saber la lliçó (Estar ben ensinistrat)
Saber més lleis que un advocat (Saber molt de qüestions de Dret)
Saber viure (Saber adaptar-se als usos socials)
Saber [algú] on té la mà dreta (Estar ben assabentat o ben orientat en la qüestió que tracta. Tenir criteri. Obrar correctament)
Saber-la llarga [o molt llarga] (Ser llest, eixerit)
Saber-ne un tros, [o un fum] (Saber-ne molt)
Saber-se cordar les sabates (Saber-se governar, sense ajuda)
Salut i força al canut (Salut i diners, ja que el canut es el moneder tradicional valencià, avui s’interpreta com salut i potencia sexual)
Salvar la pell [o la vida](Escapar d'un perill de mort)
Sant Blai gloriós ! (Es diu quan algú tus en anar-se li'n el menjar per l'altre forat o el vedat)
Se li’n fot la música i els tocadors (No importar gens [a algú] alguna cosa)
Sec com un abadejo (Molt sec)
Segons l'ase, l'albarda (Disposar les coses segons la finalitat o la categoria d'aquell per a qui es fan)
Seguir el corrent (Complaure)
Seguir el seu curs (Desenrotllar-se normalment una cosa, anar com de costum)
Seguir els passos [d'algú] (Imitar-lo en les seues accions, anar fent el que ell fa)
Seguir l'exemple [de] (Imitar)
Semblar en el pixar (No semblar-se gens una persona a una altra)
Semblar un ou sense sal (Ésser un ximple, curt d'enteniment)
Semblar una granera (Estar mancat de tota gràcia en el gest o en el vestir)
Semblar una olla de grills (Haver gran xivarri, confusió, enrenou)
Sempre li toca ballar en la mes lletja (Sempre li toca lo que es pitjor)
Sempre plou quan no hi ha escola (Es diu quan les coses succeeixen en un moment que no interessa)
Sense anar més lluny (Com a exemple suficient. Limitant-se al present)
Sense contemplacions (Sense consideracions)
Sense cor (De mals sentiments)
Sense entranyes (Sense compassió)
Sense esma (Sense forces)
Sense faena (Desocupat)
Sense més sal ni més oli (Sense motiu raonable)
Sense mesura (Amb excés, sense moderació)
Sense moure soroll (Silenciosament, discretament)
Sense ofici ni benefici (Sense mitjans de guanyar-se la vida)
Sense reserves (Incondicionalment, obertament)
Sense saber que dir (Estar molt equivocat o obcecat)
Sense solta ni volta (No tenir cap ni peus, no esser gens raonable)
Sense substància (Sense raó, sense fonament, oportunitat o utilitat)
Sense to ni so (Sense motiu raonable)
Sentir els quarts i les hores no (Fer el sord, sentir només allò que li convé)
Senyar-se amb la mà dreta (Tindre bon encert)
Ser (algú) bo com el pa [o més bo que el pa , o un tros de pa ] (Ser d'una gran bondat)
Ser (algú) de dos coronetes (Ser molt roí)
Ser (algú) dur d'orella (No sentir bé)
Ser (algú) més burro que Tacó (Ser molt estúpid, d'intel·ligència molt obtusa)
Ser (algú) un ou sense sal (Tindre poca gràcia, poca substància)
Ser (una cosa) el pa nostre de cada dia (Ocórrer una cosa quotidianament o molt sovint)
Ser [algú] qui talla l'abadejo (Ser algú qui mana o controla la situació)
Ser ben vist (Ser tingut en bon concepte)
Ser bo per a tirar al carrer (No ser bo per a res)
Ser carn i ungla (Ser molt amics, tenir gran intimitat, anar sempre junts)
Ser cervellet de canari (Ser exquisit o molt car)
Ser clar com l'aigua [o més clar que l'aigua ] (Ser evident)
Ser com cal (Ser formal i assenyat)
Ser com de casa (Ser com de la família)
Ser com dos gotes d'aigua (Assemblar-se moltíssim dos o més persones)
Ser com un cos sense ànima (Ser més de l'altre món que d'aquest)
Ser com un garrofí (Ser mol menut)
Ser cul de mal seient (Es diu quan una persona no para massa temps en un lloc)
Ser cul i merda [dos persones] (Ser carn i ungla. Avednir-se molt)
Ser de l'any de la picor (Ser molt antic)
Ser de lo que no n'hi ha (Ser mala persona)
Ser de mala llet (Ser de mala índole)
Ser de mala raça (Ser un maleducat)
Ser de mira'm i no em toques (Expressió que s'aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemeca, etc., per no res que li facin)
Ser de puny tancat [o estret] (Ser avar)
Ser de recapte (Ser de bona posició econòmica)
Ser de soca i arrel (Ser autèntic, genuí, oriünd)
Ser de traga i engul (Ser fàcil de menjar)
Ser del morro tort (Tindre mal geni)
Ser del temps de Maria Cristina [o Maria Castanya] (Ser molt antic)
Ser dur de cap [closca o mollera (Ser poc intel·ligent)
Ser dur de pelar (Ser difícil de convèncer)
Ser el braç dret [d'algú] (Ser el seu principal col•laborador, el que li dóna l'ajuda més eficaç)
Ser el quid de la qüestió (Ser el punt essencial d’una qüestió)
Ser el rei de la casa (Es refereix a fill contemplat)
Ser el tot (Ser allò de què no es pot prescindir)
Ser faves contades (Estar una cosa molt clara, generalment parlant de contes)
Ser figues d'altre paner (Ser una cosa molt diferent [d'allò que s'ha dit abans])
Ser fluix de llengua (Bocamoll. Indiscret)
Ser fort com un roure (Ser molt fort, tindre una gran resistència)
Ser fum de canyes (Ser una cosa sense importància encara que algú pugi pensar lo contrari)
Ser gat vell (Tindre experiència)
Ser home de paraula (Ser complidor)
Ser incapaç de fer mal a una mosca (Una persona de molt bon cor)
Ser l'aleta del cor [d’algú] (Ser la persona que u mes vol)
Ser l'hòstia (Ser el súmmum, d'allò que no hi ha)
Ser l'ombra d'algú (Seguir-lo a totes bandes)
Ser l'ovella negra (Ser una persona roïna)
Ser l'última gota que fa desbordar [o vessar] el gerro [el got o la copa] (Ser el nou fet que fa que no es puga suportar més una cosa)
Ser l'última paraula del credo (Ser el menys important)
Ser l'un per l'altre ( Avindre's)
Ser la bufa i la gamba (No fer res)
Ser la cançó de l'enfadós (Ser una cosa que es repeteix amb molta insistència fins a irritar les persones que l'escolten)
Ser la cansalada de pollastre (Es diu davant d'una cosa o fet extraordinari o inesperat)
Ser la corda i el poal (Anar junts i d'acord)
Ser la costella (Ser la dona)
Ser la nina dels ulls (Ser la persona estimada)
Ser la pera [o repera] (Ser molt divertit, sorprenent, desconcertant, en alguns aspectes)
Ser llarg de dits [o tindre els dits llargs ] (Tindre, algú, costum de posar la mà sobre allò que no està bé de tocar o de prendre el que no és seu)
Ser mal vist (Ser tingut en mal concepte)
Ser mamelleta de monja (El menjar era exquisit)
Ser mare, marota i marassa (Mare excessivament bona, condescendent amb els fills)
Ser més bo que el pa blanet (Benigne, apacible de caràcter)
Ser més bord que el pa de panís (Ser molt bord algú)
Ser mes burro que un adoqui (Ser molt torpe)
Ser més curt que una cua de conill (Molt curt)
Ser mes descarat que el cul d'una mona (Ser molt descarat)
Ser més fals que Mahoma, o que Judes (Ser molt hipòcrita i malvolent)
Ser mes fi que un coral (Ser molt fi)
Ser més llarg que un dia sense pa (Ser, una cosa, molt llarga)
Ser més lleig que un pecat [mortal] (Ser molt lleig)
Ser mes pesat que el plom (Ser molt pesat)
Ser més tossut que una mula (Ser molt obstinat)
Ser més vell que el cul de morter (Ser antic)
Ser misèria i companyia (Estar molt pobre)
Ser [o estar] mes serio que un cocot (Ser o estar molt serio)
Ser pitjor el remei que la malaltia (Aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l'empitjora)
Ser plat de segona taula (Ser tingut com de segona categoria)
Ser posseït del diable (Estar endimoniat)
Ser prim com un fideu, o Semblar un fideu (Ser molt prim)
Ser tot cor (Ser molt sensible o caritatiu)
Ser tot orelles (Escoltar amb interès)
Ser tot un cas [o un cas com un cabàs ] (Ser una cosa un cas)
Ser tractat [o tindre] com un gos (Tractar algú molt malament, sense consideració)
Ser un bajoca (Ser bonàs, catxotes)
Ser un cap de suro (Ser de poca intel·ligència)
Ser un cap quadrat ( Tindre una mentalitat excessivament rígida, poc adaptable a les circumstàncies)
Ser un cas de consciència (Acció la legitimitat de la qual és dubtosa)
Ser un catxotxes (Es diu de la persona que actua o parla amb lentitud, ronsejant)
Ser un coet (Ser, algú, molt viu, revoltós, especialment un xiquet)
Ser un cul d'olla (Ser brut)
Ser un enfadós –osa (Que molesta o que causa enuig)
Ser un fava (Ser d'escassa intel·ligència)
Ser un gambal (No estar mai a casa)
Ser un neula (Ser un beneitot, mancat de discreció, talent, importància, esperit)
Ser un ningú [o un no ningú] (Ser una persona de cap valor)
Ser un os (Ser dur, difícil)
Ser un os dur de rosegar (Ser, una qüestió, difícil, desagradable, etc.)
Ser un palpó (Fer les coses massa lentament, que tarda molt en fer les coses, que no se les trau dels dits. També es diu de que ho toca tot en les mans)
Ser un perdut (Persona que té o fa mala vida, generalment en quan a la seva conducta moral)
Ser un poca-traça (No saber fer les coses)
Ser un punxa (Pena intensa i persistent)
Ser un rellotge de repetició (Tenir costum de repetir sovint allò que ja ha dit o que ha sentit dir a altres)
Ser un sac d'ossos (Ser prim)
Ser un soca (Persona curta d'enteniment)
Ser un sompo o anant fent-se el sompo (Es diu de la persona lenta i indiferent a reaccionar, poc atenta i advertida, i que fa poc cas del que li diuen)
Ser un tros d'animal [o d'ase] (Dit d'una persona molt estúpida)
Ser un tros de carn batejada (No tindre enteniment o caràcter)
Ser un tros de pa (Ser molt bona persona)
Ser un volantiner (Ser persona de mala vida, que li agrada molt la festa)
Ser un zero a l'esquerra (No comptar per a res)
Ser un/a tap de bassa (Persona molt xicoteta)
Ser una bellíssima persona (Ser ple de bones qualitats morals)
Ser una caguerada de bou (Que alguna cosa no val molt, que no és atractiva)
Ser una canya (Ser molt bo)
Ser una closca d'ou (Espai menut)
Ser una figa molla (No tindre energia ni caràcter)
Ser una formigueta (Ser una persona treballadora i estalviadora)
Ser una gata maula (Es diu de la persona que sap dissimular les seves intencions. Hipòcrita)
Ser una màquina (Tindre, una persona, una resistència física molt gran, una gran capacitat de treball)
Ser una merda [o una merda seca] (Un no ningú, un pobre home)
Ser xocant (Fer gràcia, agradar)
Ser [algú o alguna cosa] la tinya [o roí com la tinya , o més roín que la tinya] (Ser molt roí, portar greu perjudici)
Ser [algú o alguna cosa] més vell que la tinya (Ser molt vell)
Ser [alguna cosa] de collons de mico (Ser excepcional, meravellosa)
Ser [alguna cosa] la fi del món [per a algú] (Resultar-li molt perjudicial, fer-se'n un problema insuperable, etc.)
Ser [algú] de bona pasta (Ser de bon geni, pacífic, de bon natural)
Ser [algú] de plat (Ser molt menjador)
Ser [algú] de por (Ser molt entremaliat, indòcil)
Ser [algú] el burro de la feina (Ser la persona sobre la qual recauen les pitjors feines, les més pesades)
Ser [algú] el sac dels colps [o de les porrades ] (Ser aquell a qui sempre toca rebre, de qui tot el món abusa)
Ser [algú] més animal que una haca (Ser brusc, poc considerat)
Ser [algú] un colador (Beure en excés)
Ser [algú] un suro (Ser molt burro)
Si anem a mirar (Si volem ser justs)
Si arriba a ser un bou, ens topa (Expresió usada per indicar quan algú té davant el que busca i no el veu)
Si em punxen no em trauen sang (Es diu quan hem quedat fortament impressionats o sorpresos)
Si en vols mes, para el cabàs (Es diu volent indicar que u s'ha quedat satisfet en lo que ha dit o fet a un altre)
Si és negre, botifarra (Es diu referint-se a una cosa que pot sortir malament, i que se'n traurà el profit que es puga segons el resultat que doni)
Si fa no fa (Aproximadament)
Si fora gallina, no posaria cap d'ou en la panera (No para mai en casa)
Si li'n doneu el dit, se n'agarra el braç [o la mà ] (Expressió per a indicar que algú tendix a abusar de la llibertat que li donen)
Si no en tens prou para el cabàs (Ho diuen després d'enumerar una sèrie de fets, per indicar que encara se'n podrien retreure més)
Si no vols caldo, dos tasses (Es diu quan no es desitjava una cosa i en tenim mes del conte)
Si plou la deixarem caure (Indica conformitat en lo que es inevitable, com la pluja)
Si tens set, pixa i beu al galet (Si tens set aguanta't)
Socarrar-se l'arròs (Haver-hi urgència, esser necessari anar de pressa)
Somiar despert (Imaginar-se coses que no poden ésser, donar com a cert o realitzable el que no és o és de quasi impossible realització, discórrer fantàsticament)
Somiar impossibles (Fantasiejar)
Sord com una campana, o com una pedra, o com una tàpia, o com un terròs, o com un suro, o com una soca... (Expressions per a indicar una persona o cosa molt sorda)
Suar la gota negra [o grossa, o sang, o tinta] (Fatigar-se molt en un esforç extrem)
S’han tirat els plats pel cap (Discutir)

T

T'ha tocat o t'ha fet aire? (Es diu quan a u li peguen un cop)
Tal com cau (Sense mirament. Sense retocar)
Tal com ix (De manera natural)
Tal dia farà l’any (Expressió usada per indicar la indiferència amb què veiem una cosa)
Tal faràs, tal trobaràs (Significa que les males accions solen arribar a ser castigades)
Tal volta (Potser)
Tan cert com ara plouen figues (No és veritat)
Tancar (una cosa) amb pany i clau [o amb pany i forrellat] (Guardar un secret amb la màxima discreció)
Tancar els ulls (Assistir a algú en els darrers moments de la seva vida)
Tancar els ulls (No voler saber o veure quelcom. Tolerar)
Tancar la boca (Impedir a algú parlar)
Tancar la porta en els nassos [o clavar la porta pels nassos ] [d'algú] (Tancar-la quan anava a entrar. Despatxar algú de mala manera)
Tancar-se el temps (Ennuvolar-se amenaçant pluja)
Tancar-se en banda (No voler cedir gens en un assumpte, fer-se fort en una posició pròpia)
Tancar-se-li [a algú] totes les portes (Negar-se-li tota ajuda)
Tant li és blanc com negre (Es diu d'algú a qui una cosa és del tot indiferent)
Tant li fa (És igual, indiferent, el mateix; expressió que contraresta una objecció)
Tant se me'n dóna (M'és indiferent, no m'importa)
Tant se val (És igual, el mateix, indiferent)
Tant te vull que te trac un ull (Es diu per aquelles persones que, per afavorir massa algú, el perjudiquen)
Tapar-se les orelles (No voler fer cas)
Tarambana! (Actua sens e saber el que fa)
Te les pintaràs, [o T'ho hauràs de pintar a la paret] (Es diu per denegar a algú allò que demana)
Temptar Déu (Fer coses perilloses, arriscades, ser imprudent)
Tindre (una cosa) en la butxaca (Tindre-la feta, acabada, haver-la aconseguida)
Tindre [o agafar] fums (Vanitat, presumpció, altivesa)
Tindre [o dur] les de guanyar (Tindre probabilitats d'èxit en un assumpte
Tindre [o fer ] cara de pomes agres (Tindre l'aspecte de no trobar-se bé, d'estar enfadat)
Tindre a la punta de la llengua (No poder dir una cosa sabuda perquè no es recorda, o no és oportú)
Tindre a molta honra [alguna cosa] (Considerar-la com un motiu d'orgull tot i que algú altre la censure o puga censurar-la)
Tindre a qui semblar (Tindre qualitats o defectes que ja tenien els pares o avantpassats)
Tindre al [o dins del] puny (Poder dominar algú)
Tindre barra (Tindre la cara dura)
Tindré bon budell (Ser molt menjador)
Tindre bon paladar (Ser saborós)
Tindre bon ull (Encertar)
Tindre bona [o mala] premsa [algú] (Tindre bona o mala fama, prestigi)
Tindre bona esquena (Ser capaç de suportar-ho tot sense amoïnar-s'hi)
Tindre bones [o males] entranyes (Tindre bons [o mals] sentiments)
Tindre bones anelles [o bons padrins] (Tindre protectors poderosos)
Tindre bones mans (Tindre molta habilitat)
Tindre bons pulmons (Tindre una veu forta, tindre capacitat de cridar molt)
Tindre boqueta de mel [o de pinyó] (Ésser molt amable i agradós de paraules, tenir gran suavitat de tracte)
Tindre carta blanca (Estar autoritzat per a obrar amb tota llibertat)
Tindre classe (Distingit)
Tindre collons (Tindre coratge, gosadia, barra, etc.)
Tindre corda (Estar, algú, en disposició de prosseguir fent alguna cosa)
Tindre corretja (Tindre paciencia. Saber-se dominar)
Tindre dies (Estar algú un dia d'una manera i un altre d'una altra)
Tindre dos cares (Ser hipòcrita)
Tindre dos dits de front (Tindre seny)
Tindre el cap als peus (No pensar assenyadament)
Tindre el cap buit (No tindre coneixement)
Tindre el cap dur (Tindre dificultats per aprendre)
Tindre el cap ple de fum [pardals, grills] (Tenir idees poc consistents. Ser molt fantasiós)
Tindre el cul pelat [de fer una cosa] (Haver-la feta molt moltes vegades, tindre-hi molta pràctica)
Tindre el geni curt (No aguantar massa els atacs o els inconvenients)
Tindre el menjar en la boca (Estar ple)
Tindre el paladar fi (Ser delicat pel menjar. Ser exigent en tot)
Tindre el pit carregat (Estar constipat dels pulmons o dels bronquis)
Tindre el sant de cara (Estar de sort)
Tindre els collons ben posats (Ser de molt de caràcter)
Tindre els dies comptats (Quedar, a algú, un nombre limitat de dies a viure)
Tindre els ronyons ben coberts (Tindre diners)
Tindre en el pot (Assegurar-ho)
Tindre en la punta dels dits (Estar a punt d'obtenir alguna cosa)
Tindre entre mans (Ocupar-se de quelcom)
Tindre estómac (Suportar bé les coses més desagradables)
Tindre idea (Saber vagament, recordar)
Tindre la butxaca foradada (Ser malgastador, excedir-se en les despeses)
Tindre la butxaca plena (Tindre mols diners)
Tindre la consciència tranquila (Tindre la convicció íntima d'haver obrat bé)
Tindre la figa gran [o com un cabàs] (No immutar-se per res)
Tindre la llengua llarga (Parlar indiscretament)
Tindre la mà blana (Ser indulgent)
Tindre la mà foradada [o les mans foradades] (Ser malgastador)
Tindre la mà llarga (Tindre tendència a pegar)
Tindre la pell fina (Ser molt susceptible)
Tindre la sang calenta (Tindre un temperament ardent)
Tindre l'ànima en els peus (Estar desenat, molt dèbil)
Tindre les hores comptades (Estar pròxim a la mort o a la desaparició)
Tindre les primeres orelles (Ser molt jove)
Tindre l'esquena ampla (Es diu de la persona indiferent que res li afecta)
Tindre llengua de destral (Calumniar)
Tindre mà esquerra (Saber fer les coses amb diplomàcia)
Tindre mala bava (Tindre malignitat)
Tindre mala idea [o mala llet] (Tindre males intencions)
Tindre mala pata (Tindre mala sort, tot l'ix mal. Ser un "gafe")
Tindre males arrancades (Tindre mal geni, ser de mal tractar)
Tindre males puces (Tindre poca paciència, ser fàcilment irritable)
Tindre més anys que Carracuca (Tindre molta edat)
Tindre més cares que un sac de perres (No tindre gens de vergonya)
Tindre més corda que un rellotge (Tindre molta facilitat de paraula o moltes ganes de parlar)
Tindre mes fam que Garró (Tindre molta fam)
Tindre mes merda que el pal d'un galliner (Estar molt brut)
Tindre més paciència que Job (Ser molt pacient)
Tindre més paciència que un mestre d'escola, o més paciència que un sant (Ser molt pacient)
Tindre mes raó que un sant (Tindre molta raó)
Tindre més sort que els penjats (Ser afortunat)
Tindre mes tecles que un orgue (Tindre tecles, problemes...)
Tindre molta cara (Tindre poca vergonya. Ser molt atrevit)
Tindre molta veta (Tindre moltes coses a contar)
Tindre moltes tecles (Tindre molts d'aspectes diferents, moltes dificultats)
Tindre ous (Ser molt valent, molt atrevit)
Tindre paraula (Complir els compromisos)
Tindre poca substància (Expressió que s'utilitza per a designar una persona lleugera i de poc de trellat)
Tindre sang d'orxata [o d'aigua] (No tindre vigor, ser molt passiu)
Tindre sempre alguna puta que confessar (Tindre sempre alguna cosa que fer)
Tindre terra a l'Havana (Bravejar de riquesa dubtosa o només suposada)
Tindre traça (Saber fer les coses)
Tindre un aire (Tindre una semblança)
Tindre un os en l'esquena (Ser un gandul)
Tindre un son pesat (Son profund, del qual és difícil de despertar)
Tindre una bena als [o davant dels] ulls (No saber veure el que és patent)
Tindre-li malícia (Tindre-li mala voluntat)
Tirar cada u pel seu cantó [o costat] (Desavindre's, renyir)
Tirar de veta (Anar gastant, sense portar un control)
Tirar el lleu (Ofegar-se o rebentar de córrer o fer algun treball)
Tirar en cara (Reprotxar)
Tirar en fona (Quan algú ataca verbalment o diu grans veritats)
Tirar en pólvora de rei (Gastar molt en coses bones i cares)
Tirar la casa per la finestra (Fer una despesa domestica extraordinària)
Tirar la pedra i amagar la mà [o el braç] (Causar un dany i tenir molta cura d’amagar-ho)
Tirar llenya al foc (Excitar les passions)
Tirar pedres al seu terrat [o teulada] (Actuar en perjudici propi)
Tirar-se a la dula (Donar-se a la vida de malfaener i llibertina)
Tirar-se la manta al coll (En un afer determinat, inhibir-se de tot, desentendre-se’n, despreocupar-se’n)
Tocar els collons [o els ous, o les pilotes] (Molestar)
Tocar mare (Arribar al lloc on se salven els participants en el joc de conillets a amagar i altres jocs de moviment)
Tocat del perol (Que no està bo del cap, que està una mica trastocat, que és un poc boig)
Torna-li la trompa al xic (Es diu quan una cosa es repeteix varies voltes)
Tornar la pilota (Donar una resposta escaient a una impertinència, etc.)
Tot Déu (Tot el món)
Tot el sant dia (Incessantment)
Tot li és igual (Tant li fa una cosa com l'altra)
Tota pedra fa paret (Es diu per indicar que qualsevol cosa, per petita que sigui, pot ser útil per ajudar a aconseguir un fi determinat)
Totes li ponen (Que està de sort i tot li va bé)
Traure [algú] les castanyes del foc (Resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc)
Traure els drapets al sol (Descobrir els seus defectes, malifetes, etc.)
Traure faves [o favetes] de l'olla (Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.)
Traure foc per la boca (Manifestar una gran indignació, irritació)
Traure suc de les pedres (Treure profit de les coses més poc profitoses)
Treballar per al diable [o el dimoni] (Treballar sense gens de profit o sense saber per a què)
Trencar-se el cap (Preocupar-se)
Trobar de menys (Trobar a faltar)

U

Un dia si l'altre també (Contínuament, sempre)
Un dia sí un dia no [o dia sí dia no , o un dia sí i un altre no] (Cada dos dies)
Una cosa per demés (Excessivament)
Una ma renta l'altra i les dos la cara (La col·laboració entre persones es fructífera)
Una veritat com el puny [o com una casa, o com un temple] (Una proposició absolutament vera, indubtable)
Unflar els morros [a algú] (Pegar-li en la cara)
Uns neixen amb estrella i altres neixen estrellats ( El destí de les persones és divers)
Uns tenen la fama i altres carden la llana (Vol dir que uns tenen l’anomenada bona o dolenta, i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències)


V

Va com va (Depèn)
Val a dir (Expressió amb la qual s'introduïx una observació al que acaba de ser dit)
Val més pardal en mà que cent volant (S’aplica a falses promeses i projectes irrealitzables)
Val més tindre que desitjar (Indica que és preferible acceptar allò de què es pot disposar actualment que deixar-ho per esperar coses més valuoses però no tan segures)
Vall de llàgrimes (Expressió usada per a indicar que la vida terrenal de l'home està plena de sofriments)
Veges tu si la cansalada és de pollastre! (Expressió que s'usa per a matisar algun fet que resulta insòlit o sorprenent
Vendre duros a quatre pessetes (Negociar perdent-hi)
Ves a contar ho a ta tia (Ho diu el qui no creu allò que un altre li conta)
Ves tu a saber [o anar a saber] (Expressió de dubte)
Ves-te'n a la quinta punyeta (Molt lluny)
Ves-te'n a pastar fang (Que t'ha tret fora de mala manera)
Veure les orelles al llop (Trobar-se en perill)
Veure-les venir (Penetrar les seves intencions)
Vindre al cas (Tindre relació)
Vindre el moro Mussa (Expressió per a esglaiar als xiquets quant no es porten bé)
Vinga ja (Quan no es creu alguna cosa)
Visca la Pepa (Expressió usada per referir-se a tota situació de desgavell, despreocupació o excessiva llicencia)
Viu com una centella [o més viu que una centella] (Que té una vivor extraordinària)
Viure a cos de rei (Amb tota complaença)
Viure a la quinta punyeta (Viure molt lluny)
Viure al dia (Gastar tot el que es guanya sense estalviar res)
Viure de baldraga ( Viure a despeses d'altri)
Viure de renda (No treballar)
Viure sense pena ni glòria (Indiferent, mediocre)
Voler fer entrar el clau per la cabota (Entossudir-se en un procediment ineficaç)
Voler-s'ho menjar tot (Tindre molta ambició)


X

Xafar la cara (Apallisar)
Xerrar més que una cotorra, [o xerrar pels colzes]  (Xerrar molt, parlar amb massa insistència)
Xino-xano (Es diu d’una acció feta lentament [aplicat sobretot al caminar])
Xiular les orelles [a algú] (Arribar-li notícia del que diuen d'ell en absència seua)

1 comentari: