LA PARLA DE LA VALL

CARQUINYOL 

És una peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat. 

A La Vall d'Uixó es sol dir més rosegons.

I a banda de l’apreciat dolç, usem la paraula carquinyol per referir-nos a un home molt prim i delicat. 

      · Ésser un carquinyol (Estar molt dèbil per escassesa de menjar). 

I si el que fem és pegar una bescollada o cop al cap amb la mà, aleshores li hem soltat un carquinyol. 

       - Vagi carquinyol que li has soltat, li has marcat tota la cara.

En l'accepció de rosegó la fem servir per indicar que una persona parla molt i confusament, el que diem entre dents.

 

LA PARLA DE LA VALL

ROSEGÓ

En sentir parlar del rosegó de seguida ens ve al cap un tros de pa i així és; però cal fer dues diferencies alhora de referir-nos a d’ell:

Ho diem d’un tros de pa dur i sec. 

             - Vull fer una sopa amb els rosegons d'ahir.

Però també ho diem del tros de pa que es deixa sense menjar després d'haver-lo començat.

             - Acaba't aquest rosegó, no el deixis a taula.

I com que el pa és tan necessari i sobre tot en l’època de la fam, sentim dir allò de:

     • De quin pa fas rosegons¡ (No saps el valor d’això que menysprees)

Però com altres moltes paraules, tenim el significat figurat quan ho diem de una persona que parla molt i confusament. I així solem dir:

     • Fer rosegons (Desdenyar. Manifestar ostensiblement desaprovació o refús)

No devem deixar passar d’anomenar els típic dolços:

ELS ROSEGONS,  fets de pasta seca molt pareguts als carquinyolis. Tenen la forma d'una llesca de pasta dura trencada en trossos i amb miques d'ametlla dins.