dimecres, 28 d’agost de 2019

LA PARLA DE LA VALL


ESCAMAR.
No és difícil veure que la parauleta ve d’«escama», que en valencià vol dir escàndol, esvalot, cridòria, mal exemple públic. Així,
   · «armar [o fer] escama» es això, armar xivarri o bronca, siga per fotre, protestar, etc.
Els vallers i valleres quan utilitzem la paraula escamar ho fem en dos sentits:
   * Primer, «escamar algú», que és esbroncar, renyar, donar una reprensió aspra... o com també se sol dir, pegar un estufit.Generalment aquesta renya comporta donar-li una lliçó després de fer alguna cosa no adient i que cal corregir-la perquè no torni a ocórrer i quedi escarmentada.
   - “Sa mare l'escamava perquè sempre arribava tard”.

Com a conseqüència la persona o animal se’n va escamada, o sigui, escarmentada, no deixant-la ben parada.
   - “S'ha anat ben escamat”.
   * En segon sentit dir que algú «s’escama» (amb el pronom reflexiu), significa que algú s’escandalitza. Així, una cosa t’escama quan et sorprèn desagradablement, et molesta, t’indigna, et deixa astorat.
 -“ Al veïnat ja ningú s’escama perquè digues eixes barbaritats (=s’escandalitza)”.
Algunes expressions sobre l’escarment acompanyades o no de càstig en diem:
   · Donar [o clavar] una lliçó.
   · Donar una maneta.
   · Picar-li els dits.
   · Deixar escaldat.
   · Deixar arreglat.
   · Deixar retratat.
   · Clavar crits.
   · Traure-li la puça de l’orella.
   · Fer a miques.
   · Fer xixines.
   · Sabràs dos i dos quants fan.
   · Si t’agarre, no tindràs fred.
   · Menjar-se'l viu.
   · Cantar-li les veritats.
   · Cridar l’atenció.
   · Estirar les orelles.
   · Tocar-li el crostó.
   · Picar la cresta.
   · Tocar-li l’esquena.
   · Cantar-li les quaranta.

Cap comentari:

Publica un comentari