LA PARLA DE LA VALL

ESCAMAR.

Els vallers i valleres quan utilitzem la paraula escamar ho fem en dos sentits:

   * Primer, «escamar algú», que és esbroncar, renyar, donar una reprensió aspra... o com també se sol dir, pegar un estufit.Generalment aquesta renya comporta donar-li una lliçó després de fer alguna cosa no adient i que cal corregir-la perquè no torni a ocórrer i quedi escarmentada.

   - “Sa mare l'escamava perquè sempre arribava tard”.

Com a conseqüència la persona o animal se’n va escamada, o sigui, escarmentada, no deixant-la ben parada.

   - “S'ha anat ben escamat”.

   * En segon sentit dir que algú «s’escama» (amb el pronom reflexiu), significa que algú s’escandalitza. Així, una cosa t’escama quan et sorprèn desagradablement, et molesta, t’indigna, et deixa astorat.

 -“ Al veïnat ja ningú s’escama perquè digues eixes barbaritats (=s’escandalitza)”.

Algunes expressions sobre l’escarment acompanyades o no de càstig en diem:

   · Donar [o clavar] una lliçó.

   · Donar una maneta.

   · Picar-li els dits.

   · Deixar escaldat.

   · Deixar arreglat.

   · Deixar retratat.

   · Clavar crits.

   · Traure-li la puça de l’orella.

   · Fer a miques.

   · Fer xixines.

   · Sabràs dos i dos quants fan.

   · Si t’agarre, no tindràs fred.

   · Menjar-se'l viu.

   · Cantar-li les veritats.

   · Cridar l’atenció.

   · Estirar les orelles.

   · Tocar-li el crostó.

   · Picar la cresta.

   · Tocar-li l’esquena.

   · Cantar-li les quaranta.