MOCAR
En temps de constipats, en què els virus van d'orifici nasal a orifici nasal amb íntima confiança, potser és oportú recordar que en valencià l'operació d'expirar bruscament amb la intenció de traure els mocs pel nas no es diu «sonar-se», que és un calc del castellà, sinó «mocar-se».
Amb el mateix verb, tenim l'expressió:
· Deixar mocat, molt habitual en valencià, i desconeguda en altres àrees del domini lingüístic, que s'utilitza per a referir-se a algú que ha donat una resposta contundent, sense rèplica possible, a algú altre que pregunta o qüestiona alguna cosa, sovint amb un punt d'impertinència o altivesa.
· Quedar mocat, és com es queda la persona que ha rebut aquest retret contundent.
I, havent trencat el gel en un tema tan delicat, podem mencionar també la locució:
· Mocar-se en la mànega, que s'usa per a indicar que algú, de tan pobre com és, ha de fer servir la mànega per a torcar-se els humors nasals; figuradament també s'usa per a referir-se a algú que és molt curtet, i per això s'ho creu tot amb feliç candidesa.
Però si el seu enteniment no hi arriba per a res, aleshores fem servir l’expressió:
· No saber ni mocar-se, es diu d’aquell que no sap res.
I ja es sap que per torcar-se els mocs cal usar el mocador. I ja ho diu el refrany:
· A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
Un bon consell, ja siga per a mocar-se, ja per a cobrir-se el cap o torcar-se la suor.
I cal que cadascú empre el seu propi mocador; sinó se’l pot tractar de bodí:
· Ficar el nas en mocador d’un altre es diu d’aquell que exerceix la seua curiositat en coses que no li importen, en els assumptes dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada