LA PARLA DE LA VALL

SEM-A/SEMAR/SEMAT-ADA

Aquestes paraules tenen un origen comú. Es refereixen a quan alguna cosa o persona ha perdut la seva característica inicial.

Així doncs diem SEM:

Quan una fruita ha perdut el suc vital, la substància nutritiva. 

     - Taronges semes. 

     - Melons sems.

I en el cas de nosaltres quan una part del cos o tota la persona ha perdut la vitalitat. 

     - Mà sema. 

     - Cama sema.

Com a conseqüència tenim l’acció de SEMAR

Quan deixem que una planta o fruita perda el suc vital, la força, la frescor o la substància nutritiva. 

     - La planta s'ha semat.

I en el nostre cos quan es perd la força vital (a un membre del cos o a una persona). 

     - Aquell accident li semà la cama.

I per últim tenim el qualificatiu de SEMAT-ADA per assignar la qualitat de sem

Però a més a més ho diem:

D’aquella persona avorrida, que no té sentit de l'humor. 

     - Els teus amics són uns semats: és impossible fer-los riure.