dilluns, 29 de maig del 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 48)

EL CAFÈ DE PIPA
(29/05/2017)

En el programa d'avui hem recuperat dos seccions que feia uns quants programes que no abordàvem:
      1.- RECORDS DE LA INFANTESA (Els santets o cromos)
      2.- ELS CARRERS (Carrer Convent)
Ho podeu escoltar en aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-29-maig-2017-audios-mp3_rf_18952780_1.html?var=web376&utm_expid=113438436-40.gUPDUg6WTJSAl0nGhGrIGA.1&utm_referrer=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2F
ELS CROMOS O SANTETS

En moltes ments avui adultes, el record de la lectura de còmics va unit al del col·leccionisme de cromos, els intercanvis al pati, l'escapada al quiosc per comprar sobres, la satisfacció de tenir un àlbum complet.
Els cromos, igual que ara, es venien en els quioscos dins d'un sobret, i a part es venia l'àlbum. Al principi els cromos eren la majoria didàctics, com eren les col·leccions de 20.000 Leguas de Viaje Submarino, La Isla del Tesoro, Quo Vadis, etc.
Ara ha derivat a qualsevol tema que puguem arribar a imaginar.
Actualment, qualsevol xaval té diners per comprar-se els cromos, o directament se'ls compren els propis pares, que afectuosament gasten els seus diners en veure el somriure dels seus fills, de com gaudeixen d'aquestes xicotets estampilles a color. Però antigament eren pocs els que tenien aquest privilegi, la majoria dels xiquets solien finalitzar-los, a força d'esforç i alguna que una altra paga extra dels avis.
El joc dels cromos es pot resumir en la il·lusió de col·leccionar les estampes d'un àlbum al complet. Afortunat era aquell en el qual queia a les seves mans els cromos més escassos, els menys repetits, els més difícils d'aconseguir, i per tant els que més valor tenien i més cobejats eren. Eren aquells que els fabricants decidien editar en menor quantitat, de manera que era més difícil fer-te amb ells, ja que gairebé sempre tots els xiquets tenien al final repetits els mateixos cromos.
Els seus temes eren variats, des del futbol, ​​sèries de televisió infantil, pel·lícules, exèrcits, soldats, invents de l'home, animals, races humanes, banderes de països, estrenes de pel·lícules; superherois, natura, cotxes, avions, i un sin fi de temes que atreien als xiquets. Fins i tot les cases comercials oferien cromos junt a la compra dels seus productes.
En aquella època, no existien els cromos autoadhesius, feiem servir l’engrut (farina + aigua) o agafaves el pegament Imedio, i no paraves fins que pegaves els cromos que havies aconseguit del dia.
La col·lecció de cromos va arribar a convertir-se en una moda, sobretot aquells que estaven relacionats amb el futbol.
L'aparició dels àlbums de cromos era com les temporades de futbol, ​​sàvies que començaven al setembre i finalitzaven l'any següent si la col·lecció havia tingut èxit.
Cada any, aproximadament un mes abans que comencés la lliga de futbol apareixien nous cromos, amb els jugadors de cada equip.
Lo tengo, lo tengo, no lo tengo (Era la l’expressió que sempre estava en la boca dels xiquets per fer l’intercanvi de cromos).
Una pràctica en tota col·lecció era l’intercanviï dels cromos. Es solien portar en un tac subjecte per una goma, i preguntaves a la resta de xiquets si també tenien cromos, si et canviaven alguns o si se'ls jugaven. L'única forma per aconseguir cromos per completar l'àlbum era comprant-los, canviant-los o apostant-los en els jocs.
En el meu cas, recordo com en eixir de l’escola ens ajuntàvem els amics del carrer i companys de classe, per canviar aquells cromos que teníem repetits. Alguns d'ells, els més difícils d'aconseguir (per la seva escassa presència en els sobres), arribaven a una elevada cotització, que en certs casos arribaven ni més ni menys de 40 cromos per tan sols un a canvi, per aconseguir aquest maleït cromo que et faltava per finalitzar l'àlbum dels teus somnis.
EL JOC DELS CROMOS
Eren molts els jocs als quals es podia jugar amb els cromos, molts han estat jugats per milions de xiquets en diferents llocs, altres inventats per aquells que eren més imaginatius, tenien una necessitat i buscaven una forma de solucionar-la. Eren molts també els que adaptaven altres jocs coneguts als cromos, qualsevol cosa que pogués entrar en la imaginació d'un xiquet era vàlida.
A continuació descriuré alguns dels jocs més típics.

La Pila. Aquí el coneixíem com la “palmada
Es posa un nombre comú de cromos en joc, cada jugador ha de posar el mateix nombre de cromos, llevat que hi hagi algun que sigui més valuós (difícil d'aconseguir) i valgui per més d'un. Aquests cromos s'apilen sobre el sòl deixant el dibuix cap avall.
El joc consisteix a colpejar la pila de cromos amb la mà buidada per intentar donar la volta al major nombre de cromos possible. Els jugadors aniran colpejant la pila en l'ordre preestablert, es pot sortejar qui comença. Aquell que aconsegueixi capgirar algun crom després colpejar la pila es porta aquest crom, o cromos si volteja més d'un.
També estava la variant de posar baix de tota la pila un marcat amb una mossa en un dels seus angles (anomenat "planché" i el que aconseguia girar aquest cromo es portava la resta.



I aprofundint una mica en el tema i rebuscant una mica en els meus records, comentar que ja des de la més tendra infància l'ésser humà desenvolupa tot tipus de picaresca per aconseguir els seus objectius; bé, aquí més que picaresca, parlarem de trucs o tècniques per plomar als teus contrincants i deixar-lo desplumat.


      Humitejar el palmell de la mà
La tècnica més universal i menys controvertida sembla ser aquesta, la de tirar l'alè al palmell de la mà segons abans de la picada de mans. Se suposa que algun que altre crom s'adhereix a causa de la humitat i si hi ha sort arrossega uns quants al pegar-se entre ells. Estic segur que això ho heu fet tots i totes, m'equivoco?

      Fer palanca amb el dit polze
Aquest truc fregava ja l 'il·lícit', perquè era considerat trampa. Però clar, havien de agafar-te. Els més hàbils aconseguíem despistar els contrincants i enganxar més que un copet una urpada amb arpa inclosa que aconseguia capgirar el munt complet.

      Encorbar els cromos
Tècnica tolerada per la majoria de jugadors, donava avantatge a la primera que jugava perquè si ho feia bé es podia portar tots d'un cop.

      Fer un munt inestable
La tendència habitual era col·locar els cromos de major a menor grandària, fent una mena de piràmide estable. Error. Per aconseguir donar la volta al major nombre de cromos possible, el munt havia de ser inestable, però compte, si posaves tots els més grans a dalt, també t'arriscaves
El Munto.
Cada jugador amb els seus cromos, des d'una altura determinada tirava el seu cromo perquè aquest caigués a terra, el següent feia el mateix, però havia d'intentar que el seu cromo caigués damunt de l'altre cromo que l'altre jugador havia deixat caure abans, si ho aconseguia guanyava el cromo, sinó es seguien tirant cromos.
Hi havia dues formes de jugar, o bé si el teu cromo muntava un altre et portaves aquest crom, o també es jugava, que aquell que muntés el cromo es portava tots els que estiguessin a terra
Tirar cromos a la paret. (Variant de l’anterior)
Aquest joc consistia en dibuixar una ratlla a la paret, aquesta havia d'estar a una alçada d'uns 30 cm de terra, i des d'ella s'anaven tirant els cromos a terra. Quan aconseguíem que el teu cromo caigués a sobre d'un altre el guanyàvem. Aquest joc requeria molta punteria si volíem portar-nos els millors cromos de tots. Si per contra el nostre cromo no queia sobre cap el següent jugador es disposava a provar sort i punteria.

 El Allunyar.
Aquest joc consistia a seure a la part alta d'unes escales, un cop allà agafàvem els nostres cromos, aquells que volíem jugar, i ens posàvem un damunt del genoll, llavors li feies un cop per intentar que el crom es fos el més lluny possible. Si eres el que aconseguia que els teus cromos volessin més lluny et portaves tots els cromos que s'havien jugat. No hi havia límit de jugadors, al contrario, a més xiquets juguessin molt millor.
Los Rompes
Aquest joc consistia a fer un cercle a terra. Cada jugador havia de col·locar un cromo dins el cercle. Començava un amb una pedra que fos ben llisa, un tacó de sabata, o un fendri, el que hi havia de tirar-la dins el cercle i intentar treure algun dels cromos. Els cromos que aconseguíem treure eren els que guanyàvem en el joc.
Per decidir qui començava a jugar es feia una ratlla, i a certa distància d'aquesta es tirava la pedra  o fendri per veure qui s'aproximava més a aquesta ratlla. El que més a prop quedava era el que començava a jugar.

REPÀS A LES DIFERENTS COL·LECCIONS DE CROMOS DE LA MEVA INFANTESA
Començarem pels que tots els xics hem col·leccionat, els de futbol:
Un primer pas era adquirir els cromos que venien en sobres i era tota una intriga el moment d’obrir-los per veure si apareixien aquells que no tenies i anar completant la col·lecció.
Escoltem un àudio de com viuen avui els xiquets aquest moment:
La col·lecció d’albúmens de futbol a Espanya va lligat al campionat de la lliga i concretament en la creació de la Lliga de Futbol Professional.
Així el primer àlbum editat fos en la temporada 1942-43 editat per Cisne.
· Diferents han estat els format dels seus albúmens. Unes temporades sols de la 1ª divisió, altres 1ª i 2ª divisió i altres amb les estrelles. ases i figures dels futbolistes o els equips complets. Sense oblidar-nos dels editats per marques comercials (Bollycao, Danone, Phoskitos, Bimbo, cervezas Damm):


 Cal mencionar també els àlbums que apareixen amb motiu de la Eurocopa i els Mundials:
Campionats d’Europa
· El 1964 es va celebrar la segona edició del Campionat d'Europa de Nacions (actual Eurocopa, amb la diferència que es celebrava per eliminatòries a doble partit, igual que l'anterior Copa d'Europa de clubs).
La final va ser disputada a Espanya, Madrid, Santiago Bernabéu, entre la selecció de la Unió Soviètica, campió de l'anterior edició, el 1960, i la Selecció Espanyola. Espanya va guanyar el partit per 2 gols (Pereda i Marcelino) a 1 (Khusainov). D'aquesta manera Espanya va aconseguir la seva primera Eurocopa.
ESPANYA: Iríbar; Rivilla, Olivella, Zoco, Calleja; Fusté, Suárez; Amancio, Pereda, Marcelino y Lapetra.
UNIÓN SOVIÈTICA: Yashin; Shustikov, Shesternev, Voronin, Mudrik; Anichkin, Korneiev; Chislenko, Ivanov, Ponedelnik y Khusainov.
ÀRBITRE: Arthur Holland (Inglaterra).

· El 1968 es va celebrar a Itàlia i els cromos dels seleccionats eren: Iríbar, Sanchis, Gallego, Zoco, Reija, Del Sol, Glaria, Luis Suarez, Amancio, Peiró, Gento, Olivella, Eladio, Adelardo, Fusté, Ufarte, Marcelino, Zaldua i Carlos Lapetra.
Àlbums del Mundial de futbol.
A l’igual que en l’Eurocopa, no hi havia àlbums específics sinó pàgines dedicades a les seleccions.
· Començaré per l’ant 1962 on l’editorial Fher edita l’album del mundial de Xile amb 298 cromos on incluia dues pàgines a la selecció espanyola amb els següents jugadors: Pesudo, Paquito, Mestre, Vergés, Puskas, Piquer, Adelardo, Tejada, Jones, Pachin, Vicente, Sadurni, Segarra, Gracia, Amancio, Reija y Zaldua.
· 1966, celebrat a Anglaterra, novament editat per l’editorial Fher amb 272 cromos. Els futbolistes eren: BETANCORT, SANCHIS, LAPETRA, UFARTE, PEIRO, ADELARDO, FUSTE, GLARIA, REIJA, ELADIO, RIVILLA, AMANCIO, IRIBAR, PIRRI, DEL SOL, GALLEGO, MARCELINO, ZOCO, GENTO, OLIVELLA, SUAREZ y REINA 

 Recordem algunes col·leccions. Hem centraré en la dècada dels 50, 60 i 70.
Anys 50
Títol: LOS DIEZ MANDAMIENTOS
Editorial. Bruguera
Any de publicació: 1959
Tema: Religió
Col·lecció: 210 cromos a color que reproduïen escenes de la pel·lícula “Los diez mandamientos”

 Títol: FAMOSAS ESTRELLAS DE LA PANTALLA
Editorial. Bruguera
Any de publicació: 1955
Tema: Cine
Col·lecció: 128 cromos d’actors i actrius de l’època.


Títol: MUJERCITAS
Editorial. Cliper
Any de publicació: 1952
Tema: Cine
Col·lecció: 167 cromos a color que reproduïen escenes de la pel·lícula “Mujercitas”


Títol: SISSI EMPERATRIZ
Editorial. Fher
Any de publicació: 1957
Tema: Cine
Col·lecció: Cromos que reproduïen escenes de la pel·lícula “Sissi Emperatriz”
Anys 1960 

Títol: VIDA Y COLOR
Editorial. Albumes Españoles S.A.
Any de publicació: 1965
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 380 cromos a color amb il·lustracions sobre les diferents especies d’animals i plantes que poblen la Terra. També les races humanes tenien un espai.
Títol: VIDA Y COLOR 2
Editorial. Albumes Españoles S.A.
Any de publicació: 1969
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 506 cromos que tracten del naixement de la vida a la terra (l'aparició de la vida, la prehistòria, els animals prehistòrics), les civilitzacions antigues (egipcis, sumeris, assiris, perses, hitites, fenicis, Israel, cretencs, grecs, etruscs, romans, ibers, celtes, bàrbars, musulmans), i de molts dels pobles i races sobre la terra: els maies, l'Índia, la Xina, el Japó, els maoris, els pigmeus, els zulus, els bressols, els berbers, els esquimals, els ainos, els indis de les praderies, els papús, els daiak, els araucans, etc.
Títol: LA NATURALEZA Y EL HOMBRE
Editorial. Maga
Any de publicació: 1967
Tema:
Col·lecció: 336 cromos a color
Títol: AMERICA Y SUS HABITANTES
Editorial. Maga
Any de publicació: 1968
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 252 cromos a color sobre la vida en America
Títol: ZOOLOGIA Y BOTANICA
Editorial. Maga
Any de publicació: 1969
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 288 cromos a color dividit en dues parts, una dedicada a la vida animal i l’altra a la vida vegetal.
Títol: BEN-HUREditorial. Buguera
Any de publicació: 1960
Tema: Cine
Col·lecció: 216 cromos a color que reproduïen escenes de la pel·lícula “Ben-hur” interpretada por Charlton Heston.

Títol: UN RAYO DE LUZ
Editorial. Fher
Any de publicació: 1960
Tema: Cine
Col·lecció: 144 cromos a color que representen diferents fotogrames de la pel·licula de Marisol “Un rayo de luz”, dirigida per Luis Lúcia.
Títol: EL LLANERO SOLITARIO
Editorial. Fher
Any de publicació: 1963
Tema: Televisió
Col·lecció: 118 cromos a color amb il·lustracions de la famosa sèrie de televisió
Títol: VIAJE AL FONDO DEL MAR
Editorial. Fher
Any de publicació: 1966
Tema: Televisió
Col·lecció: 125 cromos a color amb il·lustracions de la famosa sèrie de televisió.
Títol: FAMOSOS
Editorial. Buguera
Any de publicació: 1963
Tema: Radio i Televisió
Col·lecció: 210 cromos a color amb il·lustracions de famosos de la cançò, la radio i la televisió.  

ELS CARRERS DE LA VALL D’UIXÓ
Recuperem una secció que tenim oblidada des de fa uns quans programes i que avui ho vull fer com a conseqüència que la setmana passada, concretament el dimecres 24 va ser la Festivitat de Ntra. Sra. De la Divina Providència, que com tots sabreu és la que dona nom al Convent de les Germanes Clarisses.
Doncs bé, primer parlarem una mica del carrer del Convent i acabarem fent un repàs a la historia del Convent.
CARRER DEL CONVENT
Es tracta d'un xicotet carrer, situat al centre de la població. La seva longitud arriba als cent metres i la seva amplada arriba molt bé als deu metres, en alguns punts. Ofereix un lleuger pendent de baix a dalt.
La seva configuració va començar a delinear-se a finals del passat segle XIX.
La fundació del Convent de Religioses Clarisses de la Divina Providència promoguda pel Rvd. Don Manuel Domingo i Sol, concretament l'1 de febrer de 1894, construint el vast edifici que actualment constitueix el citat convent, va originar l'obertura d'aquest carrer que comença en la de Ramon Pallarés (on esta l’església de Lourdes) i finalitza a la del Xacó (abans d'Ibáñez Martín), seguint sempre una línia recta.
L'edifici del convent el forma un immens casalot que ocupa tota l'extensió de la via, a la seva esquerra. Antigament, en els seus principis, tenia una porta d'entrada que dóna al carrer Xacó, però un incendi la va destruir per complet, arruixant-la amb petroli i després li van pegar foc. Tant la porta com gran part de l’edifici es van cremar per complet. Gràcies a la intervenció del veïnat que es va agrupar per a sufocar les flames no va ser pitjor.
Actualment l'entrada al convent és per diverses portes totes situades al carrer del convent. L'edifici, a part de formar el seu costat dret en el carrer Xacó i Plaça del Circ, per l'esquerre s'estenia fins gairebé el final de la de Ruperto Chapí (avui Mestre Chapi) i l'esquena arriba a la de Blasco Ibáñez (abans Calvo Sotelo).


HISTÒRIA
Els fundadors del Monestir van ser la M. Providència de Sant Salvador del Monestir de Vinaròs i Mons. Manuel Domingo i Sol l’1 de febrer de l'any 1894, actualment Beat. L'any de la Fundació es va obrir el col·legi per xiquetes, condició imposada des de l'inici de l'Ordre de les Germanes Clarisses de la Divina Providència, fundada pro la R.M. Teresa Arguyol, any 1867.
Posteriorment les monges van obrir l'escola dominical a La Vall on impartien cultura general, tasques i formació religiosa a les xiquetes que no podien assistir a l'escola.
L'any 1966 acaben el seu apostolat docent per dedicar-se exclusivament a la contemplació.
L'Ordre Franciscana seglar existeix a la Vall des del s. XIX, les Germanes Clarisses comparteixen l'ideal franciscà amb els seus membres sentint-se Església en camí, una llar obert a l'amistat de tots.
El Convent va passar per diverses peripècies motivades per les variacions polítiques que va patir Espanya al llarg del segle XX.
Quan al maig de 1931, al mes just de ser proclamada la Segona República Espanyola, es van incendiar nombroses esglésies i convents del nostre País, es va témer en un principi que l'edifici conventual patís la mateixa sort, però afortunadament, a la vall va imperar el bon sentit i ningú es va atrevir a atemptar contra la integritat d'una edificació destinada a fins religiosos i pedagògics. Aquesta circumstància va fer que el Convent de les Religioses Clarisses de la Divina Providència sortís incòlume de tota profanació.
Durant la Guerra Civil es va expropiar el Convent i van haver de sortir les monges,es van refugiar en una casa particular i eren visitades i confortades per Mons. Recaredo Centelles, màrtir en aquesta guerra. El temple, naturalment, va ser tancat al culte i alguns dels seus departaments van ser habilitats per tancar a les personalitats dretanes del poble. Els detinguts en el Convent, el 2 d'octubre del mateix any, on van ser assassinats, excepte dos o tres que abans del seu trasllat van ser posats en llibertat, per les mateixes autoritats de la vall.
Quan en 1938, l'ofensiva nacional va arribar a les proximitats del poble, els seus habitants gairebé totalment el van evacuar. Llavors les forces vermelles estacionades a La Vall d’Uixó, van instal·lar un polvorí a l'interior del Convent. En realitzar l'aviació nacional continus bombardejos de la nostra ciutat, a la primera del mateix any, una de les bombes va aconseguir de ple l'edificació, que va quedar destruïda en la seva major part.
El Monestir es van instal·lar en una casa particular obrint de nou l'escola amb una matrícula de 30 xiques i 40 pàrvuls.
Al maig de 1948, van acabar les obres que, per descomptat, no van abastar la totalitat de l'immens edifici. El dia 24 de maig, es va efectuar la trasladació solemne del Santíssim Sagrament a la seva nova llar fent al seu torn l'entrada oficial les religioses, acte al qual van assistir totes les autoritats religioses, civils i militars de la ciutat. La nova imatge de la Mare de Déu instal·lada a l'altar, va ser beneïda solemnement sent padrins Na Carmen García de Castelló i En Leopoldo Peñarroja Centelles, llavors jutge Comarcal d'aquesta localitat.
Presbiteri
Reconstrucció del Convent de les Clarisses de la Divina Providència per Regiones Devastadas on s’habilitaren tres aules dotades del mobiliari i material necessari on donaven ensenyament a 80 xiquetes i 70 pàrvuls.
No obstant això aquesta inauguració no va deixar totalment satisfets als fidels de La Vall d'Uixó que tant estimaven el seu Convent i admiraven a les senzilles religioses que amb la seva bondat i el seu alt esperit cristià es van fer creditores a l'afecte i afecte del poble sencer.
Així, amb data posterior van continuar les obres per a assolir la completa reconstrucció del temple i amb la cooperació massiva de la població, les Religioses van procedir al seu aixecament.
Les obres van ser feliçment acabades al juny de 1961.
I el dia 11 del mateix mes i any va tenir lloc el bateig de les dues campanes que es van col·locar a la cadireta de l'edifici, que van prendre per noms el de "Maria Concepció" i "Maria Antònia", apadrinades per la senyoreta Conchín Abat Valls, filla de la primera autoritat local d’aleshores i Don Manuel Arnau Mangriñán, primer Tinent d'Alcalde de l’Excm. Ajuntament.
El 1983 s'inaugura l'exposició del Santíssim Sagrament a l'Església de les Monges per a l'adoració pública del poble.
El 1986 s'inaugura el centre vocacional de la Vall d'Uixó en aquest Monestir. A partir del 1989 arriben diverses Germanes de Mèxic a reforçar la comunitat.
Claustre

dilluns, 22 de maig del 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 47)

EL CAFÈ DE PIPA
(22/05/2017)
El programa d'avui, arrel de la festivitat de Sant Isidre Llaurador, ha versat en una primera part sobre la Caixa Rural La Vall-Sant Isidre, a continuació he fet un repàs del refranyer al voltant del llaurador, les seves tasques, la infraestructura i els elements de supor per desenvolupar les seves tasques agrícoles. Finalment he anomenat als vallers i valleres que se'ls identifica amb els malnoms de vinculació agrícola.
En aquest enllaç podeu escoltar el programa:
SANT ISIDRE LLAURADOR
Sant Isidre Llurador, sant que el coneixem com a ser el Patró de Madrid i dels llauradors i és per aquesta segon concepció pel que també al nostre poble agarra protagonisme dins de l’àmbit de la Caja Rural San Isidro, actualment Caja La Vall San Isidro.
Dita Caixa ahir mateix va finalitzar la seva celebració després d’una setmana en la que ha realitzat una sèrie d’actes dels que molts vallers i valleres vinculats a aquesta entitat participaren activament.
Però fem un breu repàs a la seva trajectòria.
Història
L'origen de La Caja Rural San Isidro es remunta a l'any 1904, quan es va constituir una societat denominada “Gremio de Labradores o Sindicato Agrícola de Vall de Uxó”, sota l'advocació de Sant Isidre, per iniciativa de Don Demetrio García, i Don Facundo Poma, Prevere Coadjutor de la Parròquia del Sant Àngel de la nostra localitat, amb el lema “Unos por otros y Dios por todos”.
La creació d'aquest Sindicat s'avança a la promulgació de la “Ley de Sindicatos Agrícolas de 1906”, per a que deu anys després, el 30 de juny de 1916, adquiria vida legal.
Segons els seus estatut el Soci és l'element central i prevalent i perfilen una entitat eminentment social i cristiana, subjecta a la llei d'Associacions de 1887, amb l'aprovació del Prelat de la diòcesi i la tutela del Consell Diocesà.
El crèdit a la cooperació és l'eix econòmic principal sobre el qual giren les entitats cooperatives, però sense oblidar les altres seccions del Sindicat, Caja de Socorros Mutuos, Jurado Mixto, Cooperativa de Consumo y Producción, y el Patronato de la Juventud Obrera.

El primer edifici estava situat al carrer Joaquín Costa.
Avui està situat a l’Avgda. Cor de Jesús i disposa d’una xarxa de sucursals repartides per diferents indrets del nostre poble.

En un principi la utilització del capital era per a complir fins agrícoles tenint un paper fonamental entre els llauradors que amb molt d’esforç personal transformaven les terres de secà en regadiu; però amb el temps ha anat ampliant per a l’adquisició, construcció i remodelació de vivendes i per a finançar a les xicotetes i mitjanes empreses industrials, comercials i de serveis.
En definitiva, la Caixa Rural, certament ha exercit un paper fonamental en el finançament agrari; però no ha estat aquesta l’única funció i no és la més important en l’actualitat. La Caixa ha contribuït a les transformacions del paisatge agrari, a l’expansió comercial, al desenvolupament industrial i a les millores urbanes. Resumint ha tingut una incidència notable en les transformacions socioeconòmiques de La Vall d’Uixó.
Però no sols ha contribuït a desenvolupar el teixit socioeconòmic de La Vall, també ha participat en la vida cultural i social del nostre poble.
Així que, en l’edifici de Joaquín Costa, oferia un Saló d’Actes del que recorde haver assistit moltes vegades a les representacions de Sarsueles, sainets i concerts per part de la Schola Cantorum.
També disposava d’una biblioteca, servei imprescindible en el foment de la cultura dels vallers i valleres i un bon recurs pels estudiants que la feien servir per estudiar i complementar les seves tasques acadèmiques.
Avui aquest servei segueix oferint-se en l’Actual Seu de Cor de Jesús.
Algunes de les iniciatives socials de la Caixa van ser la col·laboració en la creació en 1967 del local social de la Frater (Fraternidad Católica de Enfermos) en aquells moment en l’edifici contigu al de la Caixa, en Joaquín Costa i en col·laboració amb l’Ajuntament, en la creació en 1971 del “Hogar Sagrada Família
I continua estant present en la majoria de les activitats religioses, ONGs, socials, culturals, esportives i en la recuperació del patrimoni històric i artístic del nostre poble.

Am motiu d’aquesta festivitat del patró dels llauradors farem un repàs al refranyer del llaurador.
EL REFRANYER
Primer escoltarem uns molt específics del Sant
· Sant Isidre Llaurador s'emporta la pluja i porta el sol.
· El maig és dolent si Sant Isidre no punxa.
· Mentre orava Sant Isidre, llauraven els àngels.
· La civada, com l'espelta, per Sant Isidre es desperta [civada = ordi / espelta = blat primitiu, de gra menut] (En l’efemèride del patró dels agricultors despunten els primers brots cereals)      
· Per Sant Isidre, el blat deu ser igualat.  (Cada espiga té el seu propi ritme de creixement fins aquesta data)         
· Sant Isidre favater, roba faves qui no en té.
· Per Sant Isidre, el melonar ni nascut ni per sembrar.

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS DEL TREBALL DEL CAMP
 LA INFRAESTRUCTURA
Camp
Espai de terra plana destinat a cultiu de sembradura o d'arbres fruiters.
·           * Al camp vas, el que portes menjaràs (Recomana endur-se queviures per a passar el dia fora de casa)
·           * No vulguis el camp prop d'una riera, ni casa cantonera, ni dona balconera (Ho desaconsella perquè, en cas de vingudes d’aigua se l’emporta i per similitud, quan no per un carrer, per l’altre, sol haver-hi soroll i es descansa malament. Quant a la dona que es complau de distraure’s o xarrar, poca feina fa)
·           * Ser un camp perdut (No tindre remei)
Bancal
Tros de terra quadrilong, disposat per plantar llegums, vinyes, oliveres o altres arbres fruiters.
·           * Anar-se’n el pa dels bancals (Perdre’s la collita de blat)
·           * Donar més feina que un porc solt en un bancal acabat de regar (Ser molt difícil i molest)
Hort/Horta
Terreny regable, generalment de gran extensió, on es conren verdures, llegums i arbres fruiters.
·           * Baixar de l'hort (No estar al corrent del que passa. Distret)
·           * Caure en l'hort (Caure dins la trampa, esser enganyat)
·           * Els peus de l’hortolà no perjudiquen l’horta (Significa que l’amor mai perjudica res ni a ningú)
Secà
Terreny eixut, on no hi ha aigua superficial.
· De secà (Es diu especialment de gent que presumeix d'entesa o culta sense tenir acreditats els seus coneixements
· El secà vendre'l quan més goig fa (Per a obtenir el màxim benefici, les coses s’han de vendre quan més abellibles són als ulls dels possibles compradors)
Pou
Cavitat molt profunda feta per excavació a la terra fins a trobar aigua de vena.
· Al fons d'un pou (Molt amagat)
· Caure en pou (Es diu per a assegurar que la cosa que es conta es un secret o que no es fa cas d’allò que s'ha dit)
· Fer un pou (Estar dues o més persones parlant llarga estona a peu dret en un mateix lloc)
Sèquia
Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua des del pou, per a regar. Avui quasi en desús per la implantació del reg a degoteig.
· Anar com cagalló per sèquia (Sentir-se desgraciat o fastiguejat, no poder fer res per canviar una situació penosa, etc)
· Animal de sèquia (Brut, mal educat)
Bassa
Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra procedència.
·           * Aviar la bassa (Donar eixida a l'aigua)
·           * No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa
·           *Roig com un peix de bassa (Referit a la cara d'una persona, encès, fortament enrojolat, amb les galtes mot vermelles)

ACCIONS
Batollar
Batre els arbres per fer-ne caure la fruita, principalment les nous, garrofes, ametles, etc. 
· A Sant Mateu, verema i batolla arreu [batollar = batre a mà] (21 setembre) (És temps de collir el raïm i tirar els fruits secs a terra)
Cavar
Remoure la terra amb l'aixada, el càvec o altra eina similar.
· Cava fondo, escampa el fem i deixa córrer el temps (Vol dir que cal posar en les empreses tot l'esforç que es pugui i confiar en la sort o en les circumstàncies per a completar el bon resultat)
· Si vols saber que és suar, veste'n un dia a cavar (Més clar, aigua)
Collir
Arreplegar (els productes de la terra).
· A l’octubre, ametlles collides, i al novembre, olives marcides (Les ametles s’han de collir o plegar a finals del setembre, i entre el novembre i el desembre, les olives)
· Femada de burret i llaurada de xiquet, collita de pets (Els encàrrecs que es deleguen no solen donar bons resultats, sobretot quan es tracta de xiquets, perquè els falta experiència i força física)
Cultivar
Fer a la terra, a les plantes, les feines que pertoquen per a la producció dels fruits.
· Cada pardal fa el seu niu, i cada camp vol el seu cultiu (Cada tros de terra té la seua composició química pròpia, per tant, no tots els camps poden produir el mateix)
· El qui cultiva la terra no és bo per anar a la guerra
Empeltar
Inserir en una branca o soca d'un arbre una part d'un altre arbre proveït d'una o més gemes, de manera que s'estableixi entre ambdós una unió permanent amb objecte de produir una varietat o barreja de fruits.
· Els mesos per a l’empelt fer, febrer i març han de ser (Són la millor època)
· Estar empeltat de cirer (Tenir algun tret molt definidor)
Femar
Posar fems a la terra per fer-la més productiva.
· Açò és un femer (No val res)
· L'aigua és or i el bonyigo tresor [... per al llaurador]
· ¿Que fem?. De la palla fem (Es diu davant d'esta pregunta tediosa)
Rompre
Consistia en trencar la terra endurida, bé per haver-la deixada erma, bé per estar molt compactada. Aquesta acció es realitzava amb la rella que trencava la superfície del sòl en terrossos. El forcat es muntava sense orelleres que són una mena de planxes que pentinen la terra en solcs.
L’expressió del solc s’ha emprat molt per indicar les bones o roïns accions com:
·           * Anar pel solc (Anar pel bon camí)
·           * Entrar en solc (Començar a obrar bé)     
·          *  Girar el solc (Canviar de manera de parlar o d'obrar)
·           * No tirar-ne una en el solc (No encertar mai)    
·           * Portar pel solc (Fer que algú complisca amb exactitud allò que cal o que és manat  
·           * Sortir del solc o Treure un peu del solc (Deixar d'obrar bé)        
·           * Tornar a solc (Tornar a ben obrar)
·           * Tornar al solc [algú] (Tornar al bon camí, a obrar bé)        
·          *  Traure del solc (Fer perdre la contenció) 
·          *  Treure els peus de solc (Eixir de la raó)
Llaurar
Fer solcs a la terra amb la rella de l'arada o amb altre instrument apropiat per a remoure la terra i fer-la apta per a fructificar.
· En novembre, el llaurador que llaure i sembre (Recomana estovar la terra perquè aculla bé les pluges tardorals)
· Llaura bé i fort i menjaràs pa en abundor (Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels)
· Llaurar en arena (Fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc.)
· Llaurar fondo (Aplicar-se plenament, intensament, a un treball, una activitat, etc.)
Xarugar.
Passar la xaruga per a alçar la terra més profunda. Si no s’aireja la terra, no hi ha res nou que puga créixer.
La xaruga es feia servir per a preparar el camp en acabar la collita: voltar la terra, airejar-la, eliminar la brossa i fer guaret per a la sembra posterior.
Entaular
Consisteix en planejar la terra i colgar les llavors després de la sembra. Es realitzava amb una post de fusta sobre la que pujava el llaurador i que rebia el nom d'entauladora. Aquesta podia portar claus o ganivets per desfer els terrossos.
Mantornar 
Llaurar o cavar per segona vegada. Llaurada que es dóna a la terra a l'estiu.
Cavallonar.
Fer cavallons (Llom de terra més alt que separa o limita les eres en les hortes o que serveix per a deturar l'aigua o variar-ne la direcció en els regatges). 
· Cavalló tort, taleca dreta [taleca = sac tan ple que s’aguanta plantat] (L’esforç, encara que es faça amb dificultat, dóna bon fruit)
Podar/Tallar
Tallar i llevar les branques velles o sobreres d'un arbre.
· Bona podada, collita doblada
· En lluna nova, talla l'arbre que perd fulla; en la lluna vella, el de la fulla eterna (Quan no hi ha lluna, es retira la saba dels arbres de fulla perenne cap a les arrels i decau tota manifestació de la naturalesa. És el moment de podar)
· En març podar, si vols replegar (La poda sol fer-se en ple hivern, o bé abans de les primeres calors, per tal que l’arbre cobre vigoria en primavera)
· Esclarir els arbres (Podar-los, tallar-ne els brancons i brots sobrers)
· Netejar els arbres (Tallar les branques no productives d’un arbre)
Regar
Mullar d'aigua una terra per fer-la fèrtil i les plantes per fer-les créixer.
· Haver-hi saó (Tenir la terra prou humitat per poder-hi sembrar bé)
· No regues a l'estiu mentre el sol està viu, més si no la pots triar, a tota hora has de regar
· Qui rega al gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver
Sembrar/plantar
Sembrar: Escampar o dipositar la llavor d'una planta en la terra preparada per a rebre-la, perquè hi neixi aquella planta.
Plantar: Ficar en la terra un brot, esqueix, etc., perquè hi arreli, o una llavor, bulb, etc., perquè hi creixi.
   * Al setembre, tot el món sembre (En general, és l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques)
   * Amb saó o sense saó sembra dins la tardor (Convé sembrar abans del fred)
   * En minvant de lluna no sembris cosa ninguna
   * La sembra en febrer, collita sol fer (És el final del fred fort i la temporada prèvia a les pluges)

OFICIS (Del camp)
Llaurador
Persona dedicada als treballs agrícoles o que viu en el camp.
· El llaurador sempre erra, si aparta els ulls de la terra (Quan es desatenen les obligacions, aquestes s’acumulen i apareixen els problemes)
· Llaurador que molt beu tard pagarà allò que deu (Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres)
· No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort (Significa que fins i tot els més entesos cometen errors)
· Si el llaurador comptara, no sembrara (Significa que els productes del conreu moltes vegades no compensen el treball que s'hi posa)
Jornaler
Treballador que fa feina a jornal.
· A mig gener, lloga jornaler (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)
· El febrer ja és jornaler (Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu)
· Qui té jornalers i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu (Vol dir que els negocis han de ser vigilats pel mateix amo)
Collidor
Home o dona que es dedica a collir fruita.
· A pare collidor, fill escampador (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)
· Qui sembra mala llavor, no llogarà collidor (Ningú vol assumir les culpes d’un altre)
Hortolà
Qui conrea hort.
· El gos de l’hortolà, ni rosega l’os ni el deixa rosegar [o ni lladra ni deixa lladrar] (Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti)
· Els peus de l’hortolà no perjudiquen l’horta [o no fan malbé el sembrat] (Significa que l’amor mai perjudica res ni a ningú)

OFICIS (al voltant d’animals del camp)
Els animals que un llaurador tenia en la seua quadra depenien de diverses coses, però principalment del treball a què estigueren dedicats i de la inversió econòmica que es poguera realitzar a l'adquirir-los.
Per a això, es recorria sempre al tractant.
L'apel·latiu de tractant, el tenien els comerciants majoristes, aquells que es podien permetre la compra de tota una rècua acudint al seu lloc de cria, per a tindre-la en les seues quadres i anar revenent després.
El tracte es tancava amb una encaixada de mans que tenia més validesa que un contracte, no hi havia marxa enrere, els tractants es coneixien tots i si algun faltés a la seva paraula podia anar deixant l'ofici.
A continuació, existia la figura del "ramaler", considerat un tractant de segona fila, que acudia a casa del venedor, i d'allí portava l'animal "del ramal" a la quadra de casa del comprador, d'ací el nom, sense tindre les possibilitats del tractant a l'hora de comprar majors quantitats d'animals.
 Un altre tracte diferent era l'anomenat "de fira", que impossibilitava la devolució de l'animal després de la seua compra. Precisament, les fires van nàixer per a desembarassar-se dels animals complicats de vendre en els pobles xicotets, on tot el món coneixia els animals del veí.
 Un altre dels oficis de primera importància era el de "manescal" o veterinari, que tractava les malalties, assistia els parts complicats i ressenyava els animals, és a dir, descrivia, a petició dels seus amos, les característiques físiques i anatòmiques dels animals.
· Ase salvatge no necessita manescal        
· No m'ensenyes les dents, que no són manescal
· Qui més xiula, capador [capador = veterinari, manescal, merescal] (Normalment, el més exaltat d’un grup és el més covard a l’hora de la veritat)
Sovint, la visita del manescal a la quadra es feia acompanyat del propi ferrer.
Caldria descriure un poc la diferència entre el ferrer i el ferrador.
El ferrador únicament ferrava els animals i realitzava alguns treballs de retall en les peüngles.
El ferrer també retallava cues, aplicava foc en les ferides, i realitzava operacions en les potes, i alguns inclús capaven animals, encara que açò últim solia tindre un professional especialitzat, el capador.
· A cal ferrer ganivet de fusta (Qui té más facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella)     
· Estar com un ferrer sense carbó (Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important)   
· Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer] (Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix)       
· Haver d'anar a cal ferrer (S’usa irònicament per dir a algú que li cal posar remei a la sordera, real o fingida) 
 Un altre professional important era
L'esquilador. La majoria tenia el seu treball fort en l'esquilat de les ovelles, però el treball verdaderament compromès era amb els èquids. S'entenia que un bon esquilador devia ser capaç amb el seu treball de realçar les virtuts d'un animal i dissimular els seus defectes perquè no perguera valor, el que anomenaven "tallar i callar". Per exemple, als ases i als muls se'ls retallava el llom per "Tots Sants" per a facilitar el ràpid eixugat de la suor despresa del treball.
 Quan un animal estava molt vell o malalt, es cridava al
Peller perquè el sacrificara a canvi de quedar-se amb la pell, que una vegada convertida en cuiro es destinava a la confecció de "colleres" i "albardes".
 Després, hi havia tota una sèrie de professions al voltant del món dels animals, que eren d'especial importància en el dia a dia de l'economia del poble. Anaven dirigides a la fabricació de qualsevol classe de ferramentes, accessoris, eines i apers, utilitzats en el treball agrícola amb els animals.
Albarder: confeccionava albardes i colleres Les albardes eren utilitzades perquè la càrrega no danyara els animals, i consistia en un coixí ple de palla o borra que s'adaptava perfectament al llom. La collera feia el mateix paper sobre el coll de l'animal davant de les anques davanteres per al tir.
Corretger: Transformava la pell en corretjams, ramals, etc..
Cordeller: Fabricava cordes per a carros, i també xàvegues i xavegons que eren una espècie de xarxes trenades amb cordells, que se solien emprar per a transportar la palla i càrregues voluminoses.
Sarrier: Teixia les sàrries amb espart. Es col·locaven damunt de l'animal sobre l'albarda, per a portar la càrrega, formant un a cada costat de l'animal com uns departaments semblants a grans butxaques (cornelons). També eren els professionals que fabricaven grans estores d'espart per a protegir el mig de casa del pas dels animals cap al pessebre, També vestien els carros, confeccionant els forros del fons i dels costats amb el mateix material.
· Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d'Artana
Herbasser: Cultivava herba i alfals per a vendre despreses garbes d'herba fresca. Subministrava herba a les quadres sobretot en les poblacions grans i ciutats, perquè en els pobles eren els propis amos dels animals els que cultivaven i segaven l'herba.
Mestre d'aixa: dedicat a la construcció de carros, treballant tant la fusta com el ferro.
Aladrer: fabricava aladres o forcats, era ferrer i fuster de gran qualitat, com el Mestre d'aixa.

EINES, ESTRIS, MÀQUINES, APARELLS...
Aixada
Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall més o menys ample o bé en punta, i que té un ull per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrícoles (cavar, arrabassar, tallar, etc.)
· Més pesa la ploma que l'aixada (Significa que el treball intel·lectual és més fatigós que el manual
 Aladre/Arada/Forcat
Instrument compost essencialment d'una peça on va fixada la rella, i d'un espigó on va junyida la bístia o les bísties per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra abans de sembrar.
· L'aladre llarguerut i el llaurador forçut
· En gener, l'aladre penjat al galliner
· Per Tots Sants, sense trigar, treu l'arada a llaurar (La majoria de vegetals se sembren en aquesta època per tal que aprofiten les pluges hivernals)
Rella
Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs.
· Més cego que una rella (Es diu d'una persona molt curta de vista)
· Més picat que una rella (Molt enfadat, o molt embriagat)
· Més sord/a que una rella (Molt sord/a)
· S'engoliria una rella per la punta (Es diu d'una persona molt menjadora)
· Treure el fred de les relles (Fer creure)
La xaruga té molta similitud amb el forcat, ja que té els mateixos elements constitutius en general i la mateixa nomenclatura.
De la xaruga, el fuster només en feia la cameta de fusta d’anouer i els braços de fusta d’om.
La resta d’elements, per ser tots de ferro, era cosa dels ferrers.
L’entauladora de ganivet era una post de fusta de pi amb unes fulles de ferro curtes però prou profundes i de forma triangular. S’utilitzava per desfer les gleves quan es xarugava; així la terra quedava tova fina i plana.
L’entauladora d’aplanar era una simple post d’anouer sense cap altre additament que servia per a cobrir la llavor i aplanar la terra i mantindre millor la saó.
L’entauladora de tall tenia dotze fulles llargues i de poca profunditat per a trencar la crosta superficial de la terra quan s’assecava després del reg.
Les entauladores solien tindre entre 1,50 i 2,20 metres de llargària i 0,40 d’amplària, en funció de la força de l’animal. Per a funcionar, s’enganxaven a l’haca i es desplaçaven amb el llaurador dret damunt d’ells.
La draga, la birbadora i els ganxos generalment es feien servir per a treballar els horts quan estaven en saó.
La draga era una post amb cinc o sis fulles de ferro en forma de ve (V) amb un braç més llarg que l’altre i s’utilitzava per a remoure la terra a nivell superficial i arrancar la brossa.
La birbadora era una post amb tres o quatre braços cadascun dels quals subjecta una fulla semblant a la punta d’una fletxa o a la rella del forcat i feia la mateixa funció que la draga però a un nivell més profund.
Els ganxos era una eina formada per una peça de ferro on s’acoblaven sis ganxos, dos més llargs que els altres quatre i actuava a un nivell més profund que la birbadora.
Albarda
És l'arreo de les bèsties de càrrega compost principalment de dos grans coixinets que s'adapten als dos costats del llom, subjecta al ventre per una cingla deixant aquest en buit per tal que la càrrega no faça mal a l'animal.
· A burro vell, albarda nova (La falta de bellesa es dissimula amb elements decoratius)
· Conforme l'ase, l'albarda (Les coses han de ser adequades i proporcionades)
· Fer portar l'albarda [a algú] (Carregar-lo o abusar de la seva paciència)
· Mentre hi haurà burros es faran albardes (Els confiats i els crèduls que es deixen estafar o enganyar justifiquen l’existència d’estafadors i mentiders)
· Merèixer una albarda (Ser molt ignorant)
· Ser més curt que una albarda  (Ser molt curt, especialment d'enteniment)
Bast
Espècie de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia.
· A l'ase regalat, no li miris el bast (Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes)
· Mula que no vol sella, Déu li dóna albarda (Es diu referint-se a aquells que, per no voler patir cap incomoditat, han de sofrir-ne de més grosses que les que defugien)
· Quan el traginer serà mort se sabrà de qui és el bast (No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada)
Cabàs
Recipient d'espart o de llata de palma, de forma ovalada amb les voreres relativament baixes i amb dues anses, que serveix per tenir-hi gra, per traginar terra i per altres usos anàlegs.
· Abocar tot el cabàs (Arriscar-se fins a l'extrem. Excedir-se)
· Abocar-li el cabàs (Donar una reprimenda)
· Agafar el cabàs (Irritar-se)
· Allà vas, cabàs! (Es diu de les accions fetes impetuosament, irreflexivament, i que no poden ser parades una vegada s'han iniciat)
· Parar el cabàs (Posar el cabàs en disposició de que algú l'ompli)
· Si en vols mes, para el cabàs (Es diu volent indicar que u s'ha quedat satisfet en lo que ha dit o fet a un altre)
Carro
Vehicle format d'una postissada horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d'un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bísties que l'estirin, i serveix per al transport de persones i principalment de coses feixugues o voluminoses.
· Abocar el carro (Donar una reprimenda)
· Anar el carro pel pedregar (Anar malament un afer)
· Para el carro! (Expressió amb què s'interromp algú que parla massa o inconvenientment)
· Parar el carro (Parar els peus. Oposar-se a l'actitud o l'actuació d'algú)
· Parle jo o passa un carro! (No prestar atenció quan algú està parlant)
· Saber per on va el carro (Ésser hàbil a manejar els negocis)
· Treure el carro (Vèncer grans dificultats, arribar a sortir d'una situació difícil)
· Untar el carro (Donar gratificació per guanyar-se la voluntat de qualcú)
Corbella
Eina de fulla corbada, per a segar herba.
· Al juny, corbella al puny i la roba lluny (La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor)Més tort que una corbella (Molt tort, desviat de la forma o direcció normal)
· Pel juliol, la corbella al coll (És el temps de la sega de les espigues)
Destral
Instrument de tall format per una fulla ampla de ferro acerat, de forma aproximadament trapezial amb el tall més o menys corbat, i proveït d'un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
· Llengua de destral (Mala llengua)
· Un cop de destral no fa caure un roure (Vol dir que les coses importants demanen esforços constants i repetits)
· Valdre més el mànec que la destral (Se sol dir quan una empresa o acció supera en costos els beneficis)
Lligona
Aixada de ferro molt ample, gairebé quadrat, que té una dolla o canó de ferro
on encaixa el mànec.
· Arreplegar amb cabàs i lligona (Recollir un mort o un ferit molt fet malbé)
· Robar amb cabàs i lligona (Robar en gran quantitat )
Sac
Recipient de roba, generalment de classe inferior, fet doblegant-ne un tros rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat que forma la boca; serveix per a tenir coses sòlides.
· Anar-se'n un sac (Deixar escapar el gra, etc., per un forat)
· Buidar el sac (Fer de cos. També confessar-se)
· Caure com un sac de creïlles (Desplomar-se. Caure sense resistència)
· Estar en el sac (Estar perdut, atrapat, mort)
· L'avarícia trenca el sac (Significa que sovint l'excés de desig de guany resulta perjudicial al mateix avarut)
· No caure en sac foradat (No ser desatesa una cosa, no deixar de ser tinguda en compte
· Omplir el sac (Atipar-se, omplir-se la panxa)
· Tindre en el sac (Assegurar-ho)
· Voler sac i peres (Voler-ho tot)
Amb la utilització de les màquines agrícoles a motor, a les darreries dels anys 50 del segle passat, les condicions de treball dels llauradors milloraren substancialment.
Les eines antigues es deixaren d’utilitzar. La majoria acabaren per desaparèixer; algunes encara dormen en pallisses i en cases de camp, i altres s’exhibeixen en museus etnològics.

ELS ANIMALS
Ase/Burro
· A ase flac, tot són mosques [o ple de mosques] (Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres)
· Ser l'ase dels cops (Persona o cosa que provoca rialles de burla)
· Anar carregat com un burro (Anar molt carregat)
· Baixar [o caure] del burro (Abandonar una actitud, una opinió, etc., mantingudes tossudament)
· Estar [algú] com el burro de Victòria, sense pena ni glòria (Estar embadalit)
· Ningun "burro", debades, pega cabotades (Vol dir que ningú fa les coses per no res)
· Vendre la burra (Enganyar)
Cavall /Egua
· Arrancà de cavall, parà de burro [o ase] (Reflecteix aquelles actuacions desproporcionades, que comencen amb molta empenta i a poc a poc es van desinflant)
· Ser un cavall desfermat ( Fora de si, desmesurat)
· Portar el cavall a brida batuda (Anar molt depresa)
· Pujar a cavall [d'algú] (Dominar-lo, fer-lo cedir fàcilment)
· Ser cavall de bona barra (Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar)
· Anar a cavall de l'egua blanca (No tenir diners)
· Les eugues, pel juliol, baten de sol a sol
Haca
Cavall petit i vigorós.
· Del burro burrades, de l'haca potades
· Ets més pesat que una haca morta (Es molt molest, carregós, difícil de suportar)
· Fer l'haca (Ser brusc)
· Haca jove, carro vell: desfet el carro (El significat està relacionat amb la impetuositat de la joventut)
· Sense haca ni barraca (Sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa)
· Ser [algú] més animal que una haca (Ser brusc, poc considerat)
Matxo (mul somerí) 
Animal mamífer domèstic, fill d'un cavall i una somera o bé d'un ase i una egua, que s'utilitza com a animal de tir i de càrrega.
· Apretar els matxos [a algú] (Demanar a algú que vagi més enllà de les seves possibilitats)
· Estar més ric que un matxo (Tindre molts diners)
· Posar-se com un matxo (Enfadar-se fora mida)
· Ser [algú] de les potes del matxo (Tindre un caràcter dur, tossut)
· Ser més traïdor que un matxo (Tenir molt males intencions)
· Tenir més malícia que un matxo roig (Tenir molt males intencions)

MALNOMS D’OFICIS DEL CAMP
· Aca blanca (utilitzava un carro al que arrossegava una egua blanca)
· Aca, Pascual del
· Arrossero, L'  (conreava arròs, arribant  a comercialitzar-lo a Aragó, fins on pujava amb el carro per baixar carregat de patates, cebes, coentets i altres productes agrícoles de llarga durada)
· Barraquero, El/Barraquera, La (els avantpassats vicien en una barraca a mig camí entre La Vall d’Uixó i Moncofa i que feien de taverna per a viatgers i agricultors)
· Bastero (fabricava el "Bast" per posar la càrrega de l'animal (mascles i rucs). El seu nom deriva de bast, la muntura de les cavalleries per implicar càrregues de llenya, sacs per portar al molí etc.)
· Branquicas,  El tio  (era natural de Xóvar i portava llenya a la Vall. "ya te traeré branquicas!", deia, i d'aquesta manera se li va cridar)
· Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets)
· Carreter, El (feia o arreglava carros)
· Corretger, El/Corretgera, La; Corretgeres, Les (feien corretges)
· Esquilaor, Joaquin l'
· Ferrer, El Vicente Burguete  (era ferrer de professió)
· Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero)
· Figuero, El/Figuera, La (possible referència al productor de figues)
· Herbero, L’Herbero, Paco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral) 
· Hort, Pepe l' (era l'encarregat de tenir cura del famós hort d'Emper o "hort de Ramon Rabaza", antigament situat al nord de la població.
· Lligona, El tio (corredor de finques. Tenia jornalers i tots volia que portaren lligona)
· Llimera, La tia - El tio llimero  (possible productor de llimes)
· Mangranero, El tio (possible productor de "mangranes")
· Maset, Santet de
· Melons, El tio (possible productor de melons)
· Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca)
· Ricalbarrio, La (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques)
· Sariero, El (tenia indústria de sàrries [saries])/Sariera, La (la seva dona)
· Tafarrero, El tio (feia rabastes). Rabasta: Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta, que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la bístia)
· Uanos, Els (venien “guano”)