dilluns, 16 de març de 2020

LA PARLA DE LA VALL

LLETEROLA.- Carn molla i greixosa de color blanquinós adherida al fetge, al cor, al lleu i a altres vísceres dels mamífers.
Lleterola fina, repetien mares i àvies per anunciar-nos el menjar en dies comptats a taula, famós pel seu fòsfor. Els més menuts, tan poc donats en general a l'exploració de sabors, la repujàvem fins que en l'edat adulta la busquem amb delir. La lleterola de xai (també pot ser de vedell, cabrit ...) és un mos en veritat finíssim que retrotreu al gust de les costelles de xai de llet: llet, llet, lleterola.
Per cert, que també haureu escoltat que la lleterola és:
Planta herbàcia o arbustiva (Euphorbia sp), de fulles simples, flors unisexuals disposades en un ciati, fruits capsulars i llavors amb carúncula.
Aquest nom és originat en el fet que segreguen una saba que sembla llet. Però aneu espai que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.
Bolet del grup dels lactaris, que secreta un làtex blanc, sovint abundant. Aquest bolet es el que es sol confondre en el rovelló.

Cap comentari:

Publica un comentari