dijous, 19 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL


ESPAVILAT-ADA
Li ho diem a aquella persona que es mostra mol desperta d’enteniment, o té un caràcter molt viu. Especialment si son crios.   - És un noi molt espavilat: tot ho entén de seguida.


Aquest comportament ha donat peu a unes quantes expressions:
   • Està més espavilat que un setmesí.
   • Ser més espavilat que les pessetes.
   • Ser més espavilat que un fill de pares vells.
   • Ser [algú] més espavilat que un teuladí.
També ho diem d’aquella persona desaprensiva i aprofitosa.
   - Mira que espavilat!, sempre se les apanya per no fer res.
No podem oblidar l’acció d’ESPAVILAR de la que fem servir per exemple per a despertar algú.
   - Vinga espavila que ja es hora d’alçar-se, que faràs tard al treball.
O quan en dirigim a algú per animar-lo i avivar-li l'enteniment o l'enginy. O sigui espavilar-lo.
   - Ves-te’n de casa i espavila; sinó mai trobaràs feina.
També volem espavilar a algú castigant-lo per fer-li entrar en raó, per corregir-lo davant d’una acció que ha eixit perjudicat i cal que aprengui perquè no li torni a passar. A més a més ho fem en to d’amenaça per part del pare, la mare, el mestre-a i altres:
   - Ja t’espavilaré jo!
Molts hem rebut amenaces d’aquestes amb vistes de futur:
- Quan vagis a la mili ja t’espavilaran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada