ESPAVILAT-ADA
Li ho diem a aquella persona que es mostra mol desperta d’enteniment, o té un caràcter molt viu. Especialment si son crios. - És un noi molt espavilat: tot ho entén de seguida.
Aquest comportament ha donat peu a unes quantes expressions:
• Està més espavilat que un setmesí.
• Ser més espavilat que les pessetes.
• Ser més espavilat que un fill de pares vells.
• Ser [algú] més espavilat que un teuladí.
També ho diem d’aquella persona desaprensiva i aprofitosa.
- Mira que espavilat!, sempre se les apanya per no fer res.
No podem oblidar l’acció d’ESPAVILAR de la que fem servir per exemple per a despertar algú.
- Vinga espavila que ja es hora d’alçar-se, que faràs tard al treball.
O quan en dirigim a algú per animar-lo i avivar-li l'enteniment o l'enginy. O sigui espavilar-lo.
- Ves-te’n de casa i espavila; sinó mai trobaràs feina.
També volem espavilar a algú castigant-lo per fer-li entrar en raó, per corregir-lo davant d’una acció que ha eixit perjudicat i cal que aprengui perquè no li torni a passar. A més a més ho fem en to d’amenaça per part del pare, la mare, el mestre-a i altres:
- Ja t’espavilaré jo!
Molts hem rebut amenaces d’aquestes amb vistes de futur:
- Quan vagis a la mili ja t’espavilaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada