LA PARLA DE LA VALL

ROSEGÓ

En sentir parlar del rosegó de seguida ens ve al cap un tros de pa i així és; però cal fer dues diferencies alhora de referir-nos a d’ell:

Ho diem d’un tros de pa dur i sec. 

             - Vull fer una sopa amb els rosegons d'ahir.

Però també ho diem del tros de pa que es deixa sense menjar després d'haver-lo començat.

             - Acaba't aquest rosegó, no el deixis a taula.

I com que el pa és tan necessari i sobre tot en l’època de la fam, sentim dir allò de:

     • De quin pa fas rosegons¡ (No saps el valor d’això que menysprees)

Però com altres moltes paraules, tenim el significat figurat quan ho diem de una persona que parla molt i confusament. I així solem dir:

     • Fer rosegons (Desdenyar. Manifestar ostensiblement desaprovació o refús)

No devem deixar passar d’anomenar els típic dolços:

ELS ROSEGONS,  fets de pasta seca molt pareguts als carquinyolis. Tenen la forma d'una llesca de pasta dura trencada en trossos i amb miques d'ametlla dins.