LA PARLA DE LA VALL

ESCOLTET

Acció de dir una cosa a l'orella, en veu molt baixa.

   - Saps de que m’he assabentat? Que la veïna beu.

De vegades acabem dient;

   - Però no ho digues a ningú.

I al moment ho sap tot el veïnat.

Solem dir una expressió quan fem escoltets davant de la gent:

   · Escoltets en reunió, son de mala educació o falta d’educació (Vol dir que és de mala educació xiuxiuejar a l’orella, que la gent al teu voltant se n’adona i pensen que tens alguna cosa a amagar, que estàs parlant malament d’ells)

També quan volem reprendre a algú (sobretot xiquets) d’alguna malifeta, males paraules o mal comportament, li diem.

   - "Vine i et faré un ESCOLTET"

Fins i tot està el joc de l’escoltet.

Els xiquets/es seien en un rogle. Un deia una frase a cau d'orella al qui tenia al costat. Aquest segon xiquet/a la passava de la mateixa manera al següent. Els altres jugadors feien això mateix, fins que la frase arribava a l'últim. Aleshores aquest últim deia la frase en veu alta i es veia com s'havien transformat les paraules inicials a mesura que passaven pels jugadors/es.