dimecres, 6 de maig de 2020

LA PARLA DE LA VALL

TITA
Tites, tites, tites!
Així era com la meua avia, pot en mà, cridava les gallines del corral per a menjar. El gra sortia de les seues mans en diverses direccions i elles, embogides, es llançaven al seu voltant atropellant-se a la caça del preuat tresor.
I es que aquest era el crit de reclam de les gallines.
Degut a aquesta manera de cridar les gallines, els xiquets i xiquetes en el seu llenguatge infantil, usen la paraula TITA per referir-se a la gallina i altres bèsties menudes.
Però aquesta paraula s’usa específicament per referir-se a la femella del titot.
I també de manera carinyosa, entre els xiquets menuts, al referir-se al penis.
La trobem també en expressions com:
     • Fer ulls de tita (Tenir els ulls inflats a causa de la febre per un refredat, grip, malatia, etc)
     • Ja està la tita en lo sac (Ja s'ha aconseguit fer o acabar una cosa)
   • Ser un mitja tita (Dit d'una persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació etc.)

Cap comentari:

Publica un comentari