19 agost: SANT MAGÍ
El refranyer popular no és precisament pietós amb la seva diada.
* "Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi."
* "Sagnia per Sant Magí, no la vull jo per a mi."
* "Purga per Sant Magí, porta a mala fi."
* "Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi."
Queda ben clar: l'aigua fa granotes, la sagnia fa hemorràgies, la migdiada fa venir mal de cap i la purga ... diarrea.
Però, superades les males astrugàncies, no hi ha dubte que la diada de Sant Magí pot resultar perfecta en moltes altres coses, com l'arribada de l'aigua. A mitjan agost, quasi tots els anys sol produir-se un aiguat dens i de poca duració. Però no sembla que aquest any sigui així, almenys en els nostres indrets.
* Calçada cap a sant Magí, la pluja ja és aquí [calçada = nuvolada fosca que indica pluja].* L'aigua de Sant Magí ni cou ni mou.
* Llampecs a Sant Magí, pluja al matí.
* Núvols per Sant Magí, la pluja és pel camí
* Si llampega el vespres a Sant magí plou abans del matí.
Però per contra tenim:
* Tronades per Sant Magí, per les bèsties mala fi.
* Vent de Sant Magí que no fa ploure ni aclarir.
I sobretot el refranyer ens recorda que és el moment de començar la collita de les avellanes i de les ametlles:
* Per Sant Magí l’avellana has de collir.* Per Sant Magí l’ametlla has de collir.
Doncs els qui en tinguin que en cullin.
I per acabar no hi ha diada sense festa i bona taula:
* Per Sant Magí, bona festa i bon bocí
