DAIXÒ I DALLÒ
En la nostra parla espontània és molt freqüent fer servir els mots daixò i dallò, paraules col·loquials o pròpies de la parla popular.
- Daixò… què m’estaves dient?
- Oblidat dallò que vam parlar
Quan utilitzem les paraules daixò i dallò ens referim a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada —és a dir, no en trobem el nom adequat— o bé com un eufemisme. S'usen com a pronoms, com a substantius (comuns i propis), com a adjectius, com a adverbis i com a verbs, segons la categoria gramatical del mot o mots que aquestes paraules indeterminades substitueixen.
M'imagine que els homes i dones que van començar a comunicar-se per la boca, com que no havien posat nom a les coses ni al pròxim, devien valer-se de molts dallonses i daixonses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada