dimecres, 18 de març de 2020

LA PARLA DE LA VALL

REBORDONIT –IDA
La paraula “rebordonit” traspua connotacions negatives. Sona a “bord”, és a dir, a persona de filiació dubtosa, a arbre que no fa fruit o a aquell que apareix salvatge sense cultiu.
Així doncs, ho diem quan ens referim a una persona per indicar que ha perdut la bondat o la candidesa. 
     - Eixe xiquet és un rebordonit, no sé com podeu amb ell.
I quan ens referim a algun arbre o planta perquè s'ha tornat bord o que li falta la creixença o el desenrotllament normal. 
     - Planta rebordonida.
En definitiva un “rebordonit” pot ser ja qui no té un creiximent normal, l’arbre al qual solament li creixen bordissos, ja un degenerat, algú “decaigut de la pròpia virtut”. 
La primera definició subratlla uns paràmetres generals que fan de norma.
La segona comporta la creença que tots naixem amb unes qualitats primigènies virtuoses que anem perdent a mesura que la vida mos canvia. Naixem bons i mos fem malbé dins de la societat. 
Perquè mirant al voltant, s’observen molts rebordonits de diverses espècies, però destaquen sobretot aquells que es dediquen al servei públic, dins de les estructures polítiques tant dictatorials com democràtiques. El polític rebordonit usa la posició de privilegi per utilitzar allò que és de tots en benefici propi. Fica, per exemple, la mà a la caixa dels fons que provenen dels impostos ciutadans, demana sobres de diners a particulars a canvi de favors econòmics o laborals, obté privilegis afegits al sou (que ells i la resta de partits han votat unànimement), se fica a la butxaca allò que havia d’anar a parar a unes beques, a un hospital, a una escola… En fi, o menja bitllets o se’ls gasta en un increïble tren de vida. 
Això els rebordonits democràtics, perquè els dictatorials tenen les presons i les fosses comunes plenes. Jo sovint em plantejo si aquestes persones sense compassió van ser alguna volta xiquets ingenus i despreocupats com tots.



Cap comentari:

Publica un comentari