diumenge, 20 de setembre del 2020

LA PARLA DE LA VAL

CREURE 
Aquesta paraula a banda de usar-la per considerar o acceptar (alguna cosa) com a certa. 
      - No En Marc creu en els ovnis. 
O considerar (a algú) com a veraç en allò que diu, com a digne de crèdit. 
      - Encara no m'ho han dit, però crec que he aprovat tots els exàmens. 
El que fa que forme part d’aquesta secció és pel significat d’obeir 
      - Has de creure els pares, els mestres. 
      - Aquest xiquet no creu 
En aquest cas, vol dir més coses que obeir, vol dir fer bondat, ser bon xiquet, portar-se bé. En fi, qui tingui criatures ja sap de què parle. 
I és que la majoria de les expressions en el sentit d'obeir van dirigides als menuts que pel que sembla, no creuen. O, millor dit, no obeeixen a l’adult a càrrec. 
      -- "Que no creu aquest xiquet?" L’has de fer creure. Creu-me o rebràs!". 
En canvi la forma del participi CREGUT, a més de referir-se a la persona obedient: 
      - És més cregut amb sa tia que amb son pare 
Té un altre significat molt diferent quan es diu del vanitós, excessivament segur de la seua superioritat, de la seua vàlua. 
      - És un cregut, es pensa que tots el miren sempre.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada