dilluns, 31 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

CALIPÀNDRIA
     - Menuda calipàndria que he arreplegat per culpa de l’aire condicionat.
Ho diem quan tenim un constipat molt fort. També es diu galipàndria.
És sinònima de catarro, constipat, empitrament, grip, refredat.
L’accepció calipàndria la fem servir quan el refredat no ens el llevem de damunt i es converteix en una malaltia persistent i mala de curar.
La calipàndria de menuts la covàvem quedant-nos al llit, ara ens prenem un antigripal i a treballar.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BALDA
1. Peça de fusta, de ferro, etc., que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i servEix per a fixar una porta, una finestra, etc.
2. Anella de trucar a la porta.
3. Cada una de les corretges de ferro que subjecten la tremuja de campana.



diumenge, 30 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

CALBOT/CALBIÇOT
Bovament traiem un altre colp. En aquest cas el calbot o calbiçot que ens agrada més dir als vallers i valleres, és el colp pegat amb la mà oberta en la part superior i posterior del cap.
Forma part d’algunes expressions:
     • De calbot  (Involuntàriament, a conseqüència d'una altra acció).
            - Ho ha aconseguit de calbot.
     • De calbot (Poc important, poc valuós).
     • Ser de pa i calbot (Ésser de molt poca importància)
I en el joc de la pilota valenciana està el colp:
De calbot, dit de l'acció de connectar un colp potent de bot de braç replegant el braç en espiral.
     - Li pega de calbot millor que ningú.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BAGA
1. Anella metàl·lica proveïda d'una espiga, roscada o no, que permet fixar-la, especialment a la fusta.
2. Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una lleba, per a articular dos peces mòbils d'un mecanisme.
3. Nuc o llaçada en què un dels caps de la corda, del cordó, etc., no es fa passar del tot i forma com un ull o una anella per on pot passar una altra corda, un altre cordó, etc., on pot ser subjectat un gafet, un ganxo, etc., que servix d'adorn, etc.
     • No fer ni un nus ni una baga (No fer ni una cosa ni l'altra. Estar indecís)



dissabte, 29 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

CAGANIU
Paraula que diem per referir-nos a la grandària, en aquest cas a la més menuda. 
Té el seu origen en el pardalet més xicotet d'una niuada. 
     - Passejant m’he trobat un caganiu que ha caigut del niu
D’aquí ho diem del fill més menut d’una parella
     - És un malcriat, perquè és el caganiu de casa!
 I per a generalitzar de l’animal o persona molt menuda, esquifida, raquítica o sense experiència.
     - On vas en eixe caganiu de gos!
     - Deixa'l en pau; és encara un caganiu.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BACÍ-INA
1. Plat de metall amb un entrant semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba.
     - Bací de barber: Llibrell de barber.
2. Orinal, llibrelleta.
     • Enviar [algú] a fregar el bací (Despatxar-lo de mala manera)
     • Ser com bací i cadena (Ser dues coses molt unides, que sempre van juntes)
3. Plat fondo o altre recipient per recollir diners en acapta.
    • Escopir al baci (Pagar resignadament; treure diners a contra-cor o per una cosa en què no es feia comptes d'haver de pagar)
   • Escopir sang en bací d'or (Ser desgraciat encara que es posseeixin totes les comoditats)
4. Concavitat damunt de la qual raja l'aigua d'una font.
5. Instrument de música popular, que consistia en una espècie de plat de metall que sonava per percussió.
Diem també d’una persona:
    • Ser un baciner (Exercir, algú, la seua curiositat en coses que no li importen, en els assumptes dels altres)

divendres, 28 d’agost del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ASSAGADOR
Camí obert per a servir al pas del bestiar o per traginar les collites.


LA PARLA DE LA VALL

BROFEGADA
     • He anat a demanar-li permís i m'ha respost una brofegada
Doncs el que li acaba de dir en compte d’una contestació  ha estat una grosseria o renec, Li ha solat una animalada. En definitiva li ha parlat malament.
Aleshores a eixa persona grossera i malparlada se li coneix com un BRÒFEC/BRÒFEGA
Aquesta terminologia te a veure en el significat original d’aquesta paraula que indica allò que està sec, que no té humitat. 
     • Fer un sol que bofega (Fer tanta calor que alça la pell)
I ja es sap les coses seques estan aspres. I les persones aspres en el tracte són això, bròfecs. 

LA PARLA DE LA VALL

BRUSENT 
De segur que més d’una vegada haureu vist fer bunyols i en el seu procés d’elaboració haureu escoltar dir que:
     - En una paella en oli brusent els anirem fregint per les dues cares fins que estiguen ben rosats. 
Ens està dient que alhora de fregir-los, l’oli de la paella deu d’estar molt calent, ardent.





EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

AVARCA
Calçat rústic que gastaven els llauradors, elaborat principalment en cuir cru, que cobreix solament la planta dels peus, i s'assegura amb cordes o corretges sobre l'empenya i el turmell. Es denominen així altres calçats tradicionals, sempre lligats al món rural, confeccionats amb altres materials com fusta, o més recentment amb cautxú procedent de pneumàtics usats, plàstics i altres materials. Es caracteritzen per ser calçats pràctics, adaptats al medi, fabricats de manera autosuficient mitjançant optimització de recursos i pensats per al treball diari.

dimecres, 26 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BRAGUES
Branques fines del taronger que pengen fins tocar terra i que, segurament, necessitaran forquetes per evitar que la taronja toque el terra.
Anar a posar forquetes també es deia anar a "alçar les bragues".
Abans havies d'agupir-te entre elles per passar dins de l'arbre i refer algun cèrcol i cavalló. Algunes rames seques i dures t'assenyalen l'esquena suada i fins i tot et deixen una ratlla roja que romandrà fins més enllà de l’endemà.
L’art de falcar o encanyar.
Més que un costum, l’acte d’encanyar  o falcar un bancal de tarongers, es tracta d’una pràctica agrícola molt destra que degut a les circumstàncies que envolten el camp valencià actualment ha passat a un segon pla, arraconada pels costos econòmics i laborals que comporta per al llaurador. Bàsicament, consisteix a col•locar canyes en les bragues de l’arbre a fi que les taronges no toquen terra ni agafen humitat, evitant alhora que es podrisquen o que les branques més carregades de fruita es partisquen com a conseqüència del pes. La tradició, o més aviat la saviesa popular, diu que les canyes que s’utilitzen a tal efecte s’han de collir en una època determinada, concretament en la lluna minvant de gener, en el seu punt òptim, sempre amb l’objectiu que no es tinyen i duren el màxim temps possible una vegada estan col·locades en l’arbre. Avui, tanmateix, ja en són pocs els qui fan aquesta tasca, metòdica com qualsevol altra, ja que el més habitual és comprar els garbons de canyes ja preparats a la cooperativa de torn o, fet i fet, optar per la solució més simple i, per descomptat, més barata, això és, la poda, o dit d’una altra manera, la poda industrial.

LA PARLA DE LA VALL

BOTÓ
     • Mireu quin botó té el xiquet!
Segur que ho he escoltat i dit més d’una vegada quan ho vist a un xiquet irritat, disgustat, acalorat, que es manifesta en la cara o en les paraules i va acompanyat de plors.
Però si ho diem en plural, BOTONS,  aleshores és un eufemisme de collons.
     • Deixeu-me tranquil botons!



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ARROVA
Unitat de pes equivalent a la quarta part d'un quintar, i que en les poblacions valencianes equival a 12'78 kg. 
- Quantes arroves de taronges has collit enguany?


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ARROP
1. Almívar obtingut concentrant el most no fermentat, ric en sucres.
     • Dolç com un arrop 
     • Més dolç que l'arrop 
     • Ser dolç com l'arrop
2. Confitura elaborada amb el most concentrat.
     • Arrop i talladetes: Arrop amb tallades menudes de carabassa o unes altres fruites.



dilluns, 24 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BOTINFLAT -ADA 
Que té la cara o una part del cos unflada excessivament, deformada per la unflor. 
     • Tenia els peus botinflats de tant d’estar de peu.
En sentit literal, vol dir "inflat com un bot" o bóta ( recipient de cuiro que conté vi o altres líquids)
Les formes convexes del contorn de la cara feien pensar en una bóta de vi.
I d'una evocació purament geomètrica del perfil del rostre passà a designar les persones arrogants com a BOTIFLERS. En una societat pobra, en què alimentar-se abundantment era senyal de riquesa, els galtuts botiflers devien mostrar vanitosament la satisfacció de ser rics. O així era interpretat almenys per les persones que passaven gana. El salt semàntic subsegüent fou traslladar l'adjectiu «botifler» als partidaris del pretendent Felip d'Anjou, de la dinastia dels Borbó, durant la Guerra de Successió. Era una manera despectiva d'anomenar-los pels seus adversaris. I així és com ha perviscut fins a l'actualitat, però ampliant-ne l'abast semàntic per a designar, en el vocabulari reviscolat dels nacionalistes, a tots aquells que consideren enemics del seu país.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

APEDAÇAR
Adobar roba cosint-hi pedaços per tapar els esqueixos.
     • El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)
     • Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou (Les coses s’han de ponderar per la seua efectivitat i no per la seua aparença)
     • Més val apedaçat que foradat [o Val més anar apedaçat que foradat] (Ens indica que convé més posar remei a una cosa poc espatllada que deixar el mal tal com està i esperar que sigui pitjor)
     • Qui apedaça son temps passa (Vol dir que en certes ocasions basta deixar passar el temps, sense fer obra positiva, perquè les coses donin resultat)

diumenge, 23 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BOTILLÓS-OSA
Cal fer servir aquesta paraula en compte de tartamut per referir-nos a aquella persona que parla dificultosament, pronunciant les paraules de manera incompleta.
També tenim un altre sinònim que diem, FARFALLÓS.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

APARADOR
1. Espècie d'armari per tenir-hi vaixella.
2. Lleixa de fusta on posen els plats verticalment perquè s'escorrin, després d'escurar-los.
3. Finestra i armari amb vidres que hi ha a les botigues de vendre, per tenir-hi exposades les coses que hi ha per vendre.



dissabte, 22 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BODÍ-INA
Origen.-És una paraula genuïna del poble de La Vall d’Uixó 
Bodí ve d'un borrianenc que va vindre a la Vall de cognom "bodí", com a que era molt fisgueta es deia "pareixes bodí" referint-se a la persona i després ja ha passat a dir-se "eres un bodí". 
Des d'aleshores, a la Vall d’Uixó no hi han curiosos, ni indiscrets, ni tafaners, ni xafarders, tampoc manifassers. En el nostre poble la intimitat o la indiscreció que se sap d'una persona s'explica i s'escampa a través d'una persona bodina. El bodí-ina ho vol saber tot, es fica per tot arreu sense demanar permís, té una curiositat irrefrenable.
A més d'aquest adjectiu d'ús quotidià, en tenim el corresponent verb: BODINEJAR, és a dir, tenir curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

APAGACIRIS 
(avui també es coneix com APAGALLUMS, pel fet que ara la il·luminació és elèctrica, tot i que es mantenen els ciris)
Dos són els significats que té aquesta paraula:
1. Sagristà. Persona que s'encarrega d'una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l'endreçament d'una església, entre les que es troba la d’apagar els llums.
2. Peça cònica de metall, buida i proveït d'un mànec que serveix per apagar candeles o ciris.



divendres, 21 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BOCINADA
Una vegada més traiem a aquesta secció una nova paraula referida al cop donat amb la mà a algú, en aquest cas a la boca.
I és que bocinada és una paraula deriva de de BOCÍ (Porció d'aliment que cap a la boca, d'una vegada).
Igual ho dit o escoltat l'expressions:
     • Menjar en quatre bocinades [una cosa] (Menjar-se-la de pressa).
     • Parar-se-li a un el bocí en el barandat de la gola (Ofegar-se en el menjar)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ALMUD/ARMUD
Mesura de grans, de capacitat variable segons les comarques.
     • Mig almud i quatre onces (Es deia en to de burla quan algú deia entonces)
   • Posar-se ple de mig almuds (Que no s'ha acabat d'omplir; per tant referit a una persona que només s'ha menjat mig almud i que segurament no deu de ser molt)
     • Set almuds no fan barcella (Ho diuen d'una cosa que ret poc)

dijous, 20 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BLAVÓ
Esta paraula, típica de la nostra zona costanera, és un «fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l’acció de les aigües i del redolament ue formen les platges pedredoses.
En altres llocs l'anomenen cudol.
     -- A la mar de Moncofa, l'escuma refrega els blavons
De tant en tant , allí on naixien ullals d’aigua dolça, es formaven llacunes litorals, albuferes o estanys, separades de la mar per un amuntegament de terra, arenes i blavons» (Ramón Saborit Arnau, «L’ecosistema de l’estany»)




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ALJUB
Dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra, revestit per dintre de marès o pedres i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l'aigua de pluja que corre per en terra
     • Parèixer un tap d'aljub (Tenir un aspecte poc gentil, fer poca planta)

dimecres, 19 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BLAÜRA

Molts li direu moradura. Tots dos venen del color que pren la taca blavosa o moradenca de la pell o dels òrgans interns que resulta de l'extravasació de la sang en el teixit subcutani com a conseqüència d'un colp o d'una contusió.
     - Va rebre tal pessic al braç que li va eixir una blaüra.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ALITRANCA
Peça de cuiro que passa per damunt de les anques de les cavalleries enganxades.


dimarts, 18 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BLAMOR
Tal vegada molts no sapigueu el seu significat; perquè esteu més acostumats a utilitzar BASCA. 
La blamor, com a sinònim de basca, és eixa calor intensa, insuportable, i que al País Valencià patim quan bufa el vent de ponent. 
- Xica, vaig a tirar-me a l'aigua ja, no aguante esta blamor ni baix de l'ombra
Però la blamor arriba més enllà de la calor de l’oratge. Diem també, en general, que fa blamor quan notem una calor especialment molesta, que ens sol arribar d’una manera intermitent, amb colps d’aire. Per exemple, la blamor que emana de l’asfalt amb el sol d’estiu o la de les brases d’una llar.
La calor, com a sensació que patim tots, la determina una combinació de temperatura, humitat i circulació de l’aire, i això fa que puguem parlar d’altres menes de calor.
La mencionada BASCA.
“Quina basca (o «bascorra») que fa!”
Ho dient aquests dies per a queixar-nos de la calor tan sufocant que fa, que ens fa suar a xorros.
La CALDA, que és també l’acció de posar roent un ferro, és una ardència de la terra i l’ambient causada pel sol. 
- Posa l'aire condicionat, que hui fa una calda que no es pot aguantar
La CALINA/CALIMA/CALITJA, Calor opressiva.
- No isques de casa ara, fa una calina que no es pot aguantar
La XAFOGOR, Calor sufocant que dificulta la respiració. Té un vincle etimològic amb ofegar i és la calor típica de dia encalmat en què no passa un bri d’aire. 
- Quin xafogor que fa hui!

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


ALGORFA
Cambra o falsa en el pis més amunter de les cases.


dilluns, 17 d’agost del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BESCOLLADA
Una vegada més parlem d’un nou cop, en aquest cas el que se li pega a algú al bescoll amb el palmell de la mà.
Cal dir que el BESCOLL es la part posterior del coll on s'ajunta l'esquena amb el cap d’una persona o animal.