dissabte, 29 d’octubre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 23)

EL CAFÈ DE PIPA  
24/10/2016

CONTINGUT DEL PROGRAMA:
1.- Oficis desapareguts. L'oller.
2.- Expressions relacionades amb l'ofici d'oller.
3.- Els malnoms profesionals. (1ª part)
Podeu escoltar-ho en aquest enllaç a partir del minut 7:18.:

OFICIS DESAPAREGUTS 
L’OFICI DEL OLLER 
Joaquín Aledón, el último ‘oller’ tradicional de la Vall 
Amb aquesta noticia, el periòdic “Mediterráneo” ens anunciava l’imminent desaparició de l’ofici d’oller al nostre poble. 
Joaquín Aledón Arnau és l'últim d'una àmplia saga d’ollers que, durant molts anys, han estat mestres en l'art de la terrisseria a la Vall d'Uixó. 
Avui en dia, tot just s'acosta algun particular al seu taller del carrer Espadà per comprar algun dels olles o perols, càntirs, tasses, cassoles, olles i cendrers realitzats per ell a mà amb paciència. Ni tan sols els ajuntaments, o festes que fins fa poc li requerien souvenirs i cassoles, compren les seves peces. 
Els darrers any ha estat a la fira d'oficis artesanals del barri del Roser, dins de les festes en honor a la Mare de Déu. Feia acte de presència per reivindicar un art que, tot i que ja oblidat, ha estat la seva raó de ser i la seva major passió durant tota la vida. 
Malauradament podem incorporar l’ofici d’oller a la llarga llista dels oficis desapareguts en el nostre poble i aquest em sap greu; perquè forma part de la nostra identitat. Ha estat un treball après de pares a fills. 
Farem un xicotet repàs a aquesta tradició terrissera. Per a la qual cosa parlaré de la informació publicada en el següent treball: 
LA CERAMICA DE LA VALL D´UIXÓ de Angeles Alcaide en el que dedica un apartat a la TRADICION CERAMICA DE LA VALL D´UIXÓ: “ELS OLLERS” 

dilluns, 17 d’octubre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 22)

EL CAFÈ DE PIPA
17/10/2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA
1.- La premsa de La Vall d'Uixó. Un recorregut per les diferents publicacions editades al nostre poble des de finals del segle XIX fins avui. 
2. Els malnoms d'aspecte físic i de caràcter. (continuació, última entrega)
3. Expressions de les relacions de parella.- Les relacions amoroses.

LA PREMSA DEL NOSTRE POBLE
Capçalera d'algunes publicacions de la premsa local

dilluns, 3 d’octubre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 21)

EL CAFÈ DE PIPA
03/10/2016
II CENTENARI DE LA TRANSLACIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT
En el programa d’avui i amb motiu de la celebració de les Festes Patronals de la Sagrada Família i el Santíssim Crist, vull dedicar-lo a recordar els actes que tingueren lloc l’octubre de 1947 amb motiu de la celebració del segon centenari de la finalització de la construcció de l’Església del Sant Àngel (8 d’octubre de 1747) celebrant-lo amb el trasllat del Santíssim des de l’antiga Església -Capella de la Mare de Déu del Roser, situada en el barri de l’Alcúdia, un dels poblats històrics de l’antiga Vall d’Uixó, fins a la Parròquia del Sant Àngel.

FEM UN POC D’HISTÒRIA
Com he dit, el centenari commemorava la finalització de la construcció de l’església, del Sant Àngel, per tant vol dir que aquesta es va realitzar en diferents fases.
Em remuntaré a l’any 1609, quan la butlla de Clemente VII va disposar que els poblats de Benizahat Zeneta i Benigasló se separessin de l'antiga parròquia de l’Àngel, creant-se en Benizahat una església (la de l’Assumpció) i que la parròquia antiga seguís en el lloc de Benigafull, i que tingui per annexos els poblats de l'Alcudia, i de Zeneja, i que els habitants dels citats tres llocs acudeixin a sentir els divins oficis a l'església de Benigafull, que allí ha de edificar-se. S'ordena edificar en Benigafull "un temple còmode i capaç segons forma i lloc ja assignats; i casa apropiada per habitació del rector en el referit lloc ". La parròquia seguirà en Benigafull però l'església serà nova i separada d’aquesta.
Construcció de la nova església de l'Àngel 1634-1644
L'1 de gener de 1634 el Bisbe de Tortosa D. Justino Antolinez realitza la demarcació del solar per a la nova construcció. Es va encarregar el projecte a l'arquitecte Tomàs Lleonart i al seu col·laborador Tomás Pans. L’any 1646 ja es realitzaren els primer oficis religiosos. 
Segona fase s’abordà entre 1654 – 1719.
L’ampliació definitiva es realitzà de 1739-1747. L'església ampliada s'obria al culte el dia 8 octubre 1747 sent capellà mossèn Josep Pastor, es van celebrar durant 3 dies solemnes festes costejades el 1r dia pel Senyor de la Vila, el 2n per l'Ajuntament i el 3r per la Parròquia. El centre de la festa el constituïa el trasllat del Santíssim de la Capella Ducal (Ermita del Roser) a la Capella del Sagrari de la nova església.