divendres, 8 de maig del 2015

De tot té la baralla: ors, copes, espases i bastos

REFRANYS DEL JOC DE LES CARTES
En els jocs de cartes, la sort es combina amb l'habilitat i l'estratègia, igual que en tants jocs més. 
L'origen de les cartes no s'ha acabat de dilucidar. Si busquem precedents, es creu que els naips ja existien a la Xina allà per l'any 1120, quan empraven el gravat sobre fusta per l'estampat de les cartes. Després van arribar a l'Orient Mitjà durant el segle XIII, on es van trobar les primeres baralles de 52 cartes, acolorits a mà i dividits en 4 pals: ors, copes, espases i pals de polo.
En 1375, les cartes van arribar a Europa, i cada poble va substituir els pals i les figures orientals per aquelles més properes a la seva tradició cultural. En aquesta època apareixen símbols com els bastons, bastos, ceptres, cors, cascavells entre d'altres.
Centrant-nos en la baralla espanyola, és única al món a causa de l'absència de reines i a la riquesa dels seus dissenys. Les figures són d'inspiració medieval i els seus pals representen els estaments més importants de l'època: Els comerciants (Ors), el clergat (Copes), la noblesa (espases) i els serfs (Bastos). Poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc.
Va ser adoptada a Nàpols durant el domini d'Aragó i ha evolucionat posteriorment més a Espanya que a Itàlia, de manera que la baralla Napolitana és més semblant a l'antiga baralla espanyola.
A qui debem de seu disseny?
En 1868, un impressor burgalès d'origen francès, establert a Vitòria, Heraclio Fournier, va presentar la seva baralla litografiada, el disseny va ser premiat en l'Exposició Universal de París. Però el disseny definitiu de la "Baralla espanyola" que ha arribat fins avui sota diferents "visions" artístiques o rústiques és el que va realitzar August Rius per al propi Fournier. 
De jocs de cartes, n'hi ha un munt.
Vegem que ens diu el refranyer del joc de cartes:

dimarts, 5 de maig del 2015

Va de bo!

EXPRESSIONS DEL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA
Els refranys sempre es fonamenten en la realitat diària viscuda per cada poble i, si bé és cert que en totes les llengües i els pobles es repetixen les mateixes temàtiques, cada poble les adapta a les seues peculiaritats culturals, de tal manera que hi veiem reflectida la seua experiència i les seues tradicions. Així, doncs, el poble valencià havia d'extraure, per obligació, bastants d'eixes expressions d'una de les seues experiències culturals i tradicions populars més representativa: el joc de pilota.
Tot seguit referirem algunes de les frases fetes i refranys, sense cap interés per fer un llistat exhaustiu, que han passat al valencià popular i que són el millor exemple de la relació històrica entre el joc de pilota, com a principal mostra de la cultura popular dels valencians, i la seua llengua.
Així, doncs, el valencià popular està amerat de referències al joc de pilota que conferixen to i color a la llengua, alhora que palesen abastament una simbiosi, que ha perdurat al llarg dels temps, entre el poble, la seua llengua i una de les seues manifestacions culturals més genuïnes, esteses i unànimement assumides.

A raó de quinze bufa-li al motle
A sets 
Abocar el pot
Anar per dalt de la parada
Anar-se'n la partida
Anar-se'n tot en pilotes i marxador
Arreglar-se una partida