LA PARLA DE LA VALL

DESENTÈS-ESA

Actitud molt habitual que prenem quan no volem ocupar-nos d’alguna cosa o persona per indiferència. 

      - "Jo me'n desentenc, d'això" 

Solem fer ús d'una expressió que diu: 

      · Fer el desentès 

(Fer algú com aquell que no sent o no entén el que hom li diu, com aquell que no veu (algú o alguna cosa), no donar-se per al·ludit.). 

Aquesta no és l'única expressió que fem ús per a indicar que una persona es desentén: 

      · Fer l'orni. 

          - "Li he reclamat els diners que em deu, però ha fet l’orni i ha canviat de tema" 

      · Fer el sord, fer orelles de paret, fer orelles de marxant (Fer com qui sent ploure, tancar l'orella). 

          - "Fa el sord a tots els consells que li donen" 

         - "Sempre que li demanen que ajudi en les feines de casa fa orelles de marxant per tal de deslliurar-se de fer-les". 

      · Fer l'angelot (No fer cas. Fingir no oir o obrar sense atendre allò que altri diu). 

          - "Quan li ho han preguntat, ha fet l’angelot i no ha donat cap resposta satisfactòria" 

      · Fer el sonso (Fer-se, algú, el despistat). 

          - "No li agrada gaire treballar: quan li demanen ajuda sempre fa el sonso". 

      · Fer el pau (Simular estupidesa) 

          - "Deixa de fer el pau i torna a la feina". 

      · Fer el met o Fer el paper de met (Fer el paper de qui no s’adona de res. Fingir, algú, per conveniència que no està al cas de res, fer el beneit) 

          - "Sempre fa el met quan ha fet alguna dolenteria". 

          - "Ell fa el paper de met però sap més coses del que no ens pensem". 

      · Fer el pagès (Fer l'gnorant per evitar-se molèsties o compromisos). 

          - "No facis el pagès i digues qui ha estat el responsable d’això". 

I si apliquem aquesta expressió a la política correm el perill de trobar-nos en la situació que ens va deixar Plató en la seva cita: 

      · "El preu de desentendre's de la política és el de ser governat pels pitjors homes". 

Moltes persones pensen que si es desentenen de la política, la política es desentendrà d'ells. Tot i que no sé quan es van a assabentar que la indiferència no és recíproca. 

La frase "jo passe de la política" està cada dia més en boca de la gent. Això és preocupant, perquè crec que és producte de la ignorància. La gent creu que passant de la política la política passarà d'ells. I no s'adonen que la indiferència no és recíproca, ja que encara que a un li rellisqui la política, els seus tentacles estan present en totes les qüestions de la nostra vida: la cobertura sanitària, l'educació dels fills, els drets laborals, l'accés a l'habitatge, la pressió fiscal, la tolerància amb la corrupció, la sostenibilitat de les pensions, la seguretat alimentària, el dret a discrepar, etcètera. 

En definitiva, el resultat és el lamentable estat de la política espanyola, que ha arribat a l’extrem en l’actual situació de pandèmia. 

Estem en un estany: polítics mediocres, sense idees i sense ganes de fer res que no sigui quedar-se al càrrec dominant els ressorts del poder.