divendres, 4 d’octubre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

GARGANXÓ
Aquesta paraula es una de tantes paraules que popularment ens referim a les parts del cos. 
En aquest cas quan diem garganxó ens estem referint a la gola, o sigui a la part anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe. I específicament de la part que es troba la nou del coll.
- M’han agafat del garganxó i de poc m’ofega.

LA PARLA DE LA VALL

GÀNGUIL
Una paraula més en la que es dirigia la meva avia quan m’havia estirat i em veia més prim, amb les cames llargues. 
- Quin gànguil que estàs fet!
I s’establia una sèrie de comparances com:
Cames de gànguil, o 
Més prim que un gànguil, o 
Alt com un gànguil.
Llarg i prim com un gànguil.
Estar com un gànguil
Però també fèiem servir aquesta paraula per indicar que una persona tenia valor, no s'acovardia ni s'avergonyia fàcilment dient-li:
Tenir gànguils.
O si no feia res i alhora molestava li diem:
Fer el gànguil.

LA PARLA DE LA VALL

GAMBAL
Una paraula molt escoltada a la meva avia i que em deia al tornar a casa després d’haver estat pel carrer una gran estona i arribar prou tard.
- Vine cap ací gambal, açò són hores d’arribar a casa.
Així estareu farts d’escoltar l’expressió:
Ser un gambal, per a indicar que algú no està mai a casa.
I és que gambal és el sinònim de cama; extremitat inferior o posterior de persona o d'animal, considerada especialment en relació amb la seva capacitat per a caminar o córrer.
Però també la fem servir en un altre sentit quan volem dir que una persona té poca capacitat intel·lectual. I ho fem amb l’expressió:
Ser un curt de gambals (Curt de comprensió i d’enteniment)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GAVELL
Ens referim a dos significats:
1.- Feix. Amb dues situacions:
Braçat. Feix de coses (llenya, herba, espigues, etc.) que es pot portar amb el braç.
Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a esser cremat i servir de femada al camp.
2.- Munt. Conjunt, reunió de coses, de persones, generalment poc ordenada.
Del gavell es deriva la GAVELLADA com:
1.- Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba.
Hi ha una expressió que diem quan dues persones fan bona parella:
Fer bona gavella 
2.-  Gran quantitat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GATERA/GATONERA.- Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats.
Antigament, les gateres eren tan simples com un forat fet a la porta o la paret de cases o pallers per permetre l'entrada lliure als gats. Gràcies a elles, els gats contribuïen a mantenir allunyats als rosegadors de les reserves de blat i blat de moro allà guardades. Tot i que aquesta necessitat ha desaparegut, algunes cases antigues i pallers encara les conserven.
Trobem l’expressió:
Deixar-se els pèls en la gatera (Passar per un perill imminent)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GARBÓ.- Feix de sarments o de branques primes de qualsevol planta, destinat a fer foc, a alimentar el bestiar, etc.
«Garbó és un diminutiu de garba; és un feix de matèries vegetals que no es pot doblegar —llenya, branques, canyes, etc.—, mentre que garba és un plec de matèries doblegades —herba, palla, etc.
Arreplega la llenya i fes-ne un garbó.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

4 octubre SANT FRANCESC D’ASSÍS
La cordonada de Sant Francesc, cap any no pot faltar, o per terra o per mar.
Després de la ressaca dels temporals, trombes d'aigua i tornados del passat setembre, els refranys d'aquesta setmana ens parlen de fenòmens que es repeteixen cada any amb sorprenent puntualitat. El comportament habitual de la cordonada és de pluges i un accentuat descens de la temperatura. En octubre i amb l’arribada de la tardor es quan en aquestes contornades venen els temporals de pluja i no pas a primers de setembre com ha ocorregut enguany i que sembla no es produirà davant l’onada de calor estival que continuem tenint.
Diu la llegenda que parla de La cordonada de Sant Francesc, que el sant es desempallegava del diable quan el venia a malmetre, fuetejant a l'aire amb el cordó que duia lligat a la cintura. Al fer aquest gest el cel s'organitzava en una enorme tempesta amb llamps i trons que feien fugir el dimoni.
Doncs bé, de forma gairebé sistemàtica, en aquestes dates, se senten les tronades, siguin a terra o al mar: 
La cordonada de Sant Francesc la temen els pescadors i els mariners. 
I és que les tempestes poden alterar molt la situació marítima 
Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror; uns anys sí, i uns altres, no.
I els pescadors ho tenen ben present:
Per la cordonada, barca aturada. 
En els últims anys, curiosament, la «cordonada» ha fallat en nombroses ocasions i s'ha hagut d'esperar fins i tot fins al mes de novembre. Les fortes pluges d'aquest temps han quedat registrades i són ben presents entre mariners i pescadors.
Podeu llegir mes refranys de Sant Francesc d’Assís en aquest enllaç:
http://elrefranyer.com/cerca?text=%204%20OCTUBRE
de la meva web: elrefranyer.com

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

3 octubre: SANT GRAU ABAT
Per Sant Grau, el tord cau. 
Es època de cacera. I un any més la polèmica de la caça del tord en parany està servida.
D’any en any, el tord es caça en parany.
I d’aquesta forma tan traïdora d’agafar els tors que cauen enganyats pel reclam ens ve l’expressió:
Caure en el parany (Deixar-se enganyar o seduir)

REFRANYER OCTUBRE

CADA DIA UN REFRANY
Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol 
Això és el que s’ha dit sempre; perquè a la tardor, ja abelleix més el sol escalfador que l’ombra refredadora. Però sembla que tenim un refrany més que amb motiu del canvi climàtic deurà d’anar al racó de la saviesa popular, quedar-se en l’enyorança d’un gran desig i dormir al bagul de les lamentacions.

dimarts, 1 d’octubre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

GALTA
L’utilitzem per assenyalar dues parts del nostre cos. La primer que mirem és la que es refereix a la part de la cara que s'estén a cada costat des dels ulls fins a la barba. 
- Li va fer les galtes roges. 
- Té les galtes molt plenes.
Vegem algunes expressions:
Estar begut de galtes (Prim)
Estar de bona galta (Estar en bona disposició per a fer alguna cosa. De bon humor)
Fotre les galtes roges [a algú] (Avergonyir-lo molt)
Galta de pa de ral [o de pa tou , o de pa torrat , o de ferro , o de formatge] (Galta molt plena)
No et fies de la galta que de nit s’afaita (Les activitats que es fan nocturnament són sospitoses d’il•legalitat o de dissimulació per alguna raó inconfessable)
Tenir una rosa a cada galta (Tenir cara rosada)
Tindre galta d'àngel bufador (Ésser caragrós. Cara molt plena)
L’altra galta és la del cul. Natja. Cada una de les dues porcions carnoses, simètriques, situades en la part posterior del cos entre les cuixes i el costellam.
- Quan camina se li mouen les galtes del cul
Vegem algunes expressions:
Amb una ma a la galta (Fer una cosa sense esforç)
Galta del cul (Anca)
I ara, què li falta?: Un pedaç a cada galta (Es refereix a persones molt exigents)
I de l’acció de rebre una bufetada a la galta tenim la GALTADA
- Quan la va voler besar, ella li va soltar una galtada…!
Que també se li diu quan rep un menyspreu o desaire. 
- La destitució va ser una galtada que no s'esperava.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GARBELL.- Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. El material de què és fet, varia segons els usos als quals es destina i segons les comarques: els garbells més usuals són els de triar cereals i els que empren els paletes per a triar les pedretes i la terregada o guix mòlt. El fons dels garbells sol esser de pell, d'espart o de joncs, i modernament de tela metàl·lica.
Vegem algunes expressions:
Deixar com un garbell (Deixar ple de forats)
Semblar un garbell [o Estar fet un garbell] (Estar molt foradat)
Fer del cel garbell (Donar entenent una cosa per altra)
Haver de treure a prendre el sol anb un garbell (Es diu d'una persona envellida o molt tímida)
Pescar el sol amb el garbell o 
Poar amb garbell (Treballar en va, fer coses inútils) 
Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès (Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa)

Tenim l’acció de GARBELLAR per a triar o netejar, gen. llegums, amb un garbell.
A no ser que fem un treball inútil i aleshores el que fem és: 
Garbellar aigua.
Garbellar aigua avui en dia té un protagonisme principal entre la classe política alhora de voler fer pactes de govern amb reunions en que les discussions s´allarguen de manera innecessària derivant en una perduda de temps i a la fi no arribar al pacte.
I si barreja mentides amb veritats diem que: 
Cal garbellar el que diu.
- Garbelleu tot el que us expliqui perquè diu una mentida darrere l’altra.

REFRANYER OCTUBRE

CADA DIA UN REFRANY
En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen  [esgarrapar-se = arrapar-se, barallar-se] 
Octubre és un mes de transició entre la calor de l’estiu i el fred de l’hivern; és la porta de la primavera d’hivern. 
Sembla que la calor i el fred lluiten, l'estiu es vol quedar una mica més de temps, i l'hivern, imposar-se com més aviat millor.
Un any més la lluita sembla que cau del costat de l’estiu i la seva resistència, cada vegada és més forta. Estem patint una calor de mes d’agost