LA PARLA DE LA VALL

ENRAONAR

Els vallers i valleres quan conversem o parlem alternativament dues o més persones entre si diem que estem ENRAONANT.

- “Sempre s'atura a enraonar amb la gent del veïnat”.

Però en el cas que algú o alguna es passe parlant li amollem:

- "No enraonis tant: no calles mai!"  

A mi, “enraonar” és una paraula que em transporta a la meva infantesa, a la meva mare que usava molt més el verb “enraonar” que no pas “parlar”

Però si ens parem a pensar, aquesta paraula tanca un significat molt més profund que el simple xerrar o parlar. Enraonar é mantenir una conversa basada en la raó. O sigui parlar escoltant l’altre, deliberar i intentar arribar a conclusions de forma raonada, de forma constructiva. Es a dir, aportar arguments, allò tan nostre de parlant la gent s'estén. Quina veritat més gran i que bé els vendria avui en dia als nostres representats polítics i com no a molts de nosaltres.

Hi ha una gran diferència entre parlar i enraonar, entre dir coses sense la certesa de ser escoltat (=parlar), o resoldre o debatre alguna qüestió mitjançat l’escolta i la conversa (=enraonar). 

Vivim temps poc predisposats a enraonar. Pitjor encara, a escoltar. I escoltar és una premissa imprescindible per a enraonar.

Antigament era habitual entre els nostres avis, en les tertúlies d’abans on algunes persones només hi anaven per sentir enraonar els altres, gairebé sense intervenir-hi. 

Escoltaven atentament les raons dels tertulians sobre l’actualitat política, social o cultural de l’època.

On queden aquelles converses a l’estiu passant la nit a fresca a la porta de casa, o a l’hivern a la vora del foc. 

Sembla que actualment s’està perdent i que cada cop més la gent usa parlar enlloc d’enraonar. Una llàstima perquè enraonar té un toc de racionalitat que jutjo d’una intencionalitat important.”

Fem esforços, no només per no perdre aquest verb tan nostre i de tant sentit, sinó per usar-lo en tot el coneixement de causa. És a dir: procurem enraonar, més que no pas parlar.  

ENRAONEM, SISPLAU.